Solicitud de informes de discrepancias de los años 2016, 2017 y 2018 y resultado de pérdida de objeto

Resolució 112/2018, de 24 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 104/2018 Administració reclamada: Ajuntament d'Arenys de Mar. Informació reclamada: Informes de discrepàncies dels anys 2016, 2017 i 2018. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte de la Reclamació. Resum: Si la persona reclamant va fer constar a les seves primeres sol·licituds la seva condició de regidor, les principals conseqüències d’atorgar-li aquesta consideració serien la necessitat de resoldre la sol·licitud dins d’un termini molt més breu que el previst per l’LTAIPBG (4 dies en comptes d’un mes) i l’aplicació de menys límits d’accés; en tot cas, l’Ajuntament estaria igualment obligat a lliurar-li la informació sol·licitada i sotmès a les potestats de revisió de la GAIP, si la persona sol·licitant hi presentava una Reclamació, com ha estat el cas. L’Ajuntament, en el marc d’aquest procediment, ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació i disposat el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que esvaeix la discrepància jurídica que la justificava; procedeix finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap pronunciament sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada, ni de celebrar cap sessió de mediació; nogensmenys, si es planteja qualsevol incidència en relació amb el lliurament efectiu de la informació sol·licitada a la persona reclamant, aquesta la pot posar en coneixement de la GAIP, per tal que adopti les mesures escaients al seu abast per garantir l’efectivitat del seu dret d’accés a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Informes de discrepàncies. Reclamació contra desestimació. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 10 d'abril de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 104/2018, presentada per un regidor contra l'Ajuntament d'Arenys de Mar, en relació amb la informació indicada als antecedents següents. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de febrer de 2018 la persona reclamant demana a l’Ajuntament d’Arenys de Mar els informes de discrepàncies dels anys 2016, 2017 i 2018. 3. El 22 de febrer de 2018 l’Alcaldessa d’Arenys de Mar respon la sol·licitud anterior indicant que “d’aquests informes es dona compte al Ple i que per tant ja hi ha tingut accés. També li demanaria que, en la mesura del possible, no s’efectuessin peticions d’informació genèrica que podrien alterar el normal funcionament dels serveis. No obstant l’anterior, si té interès en consultar algun informe en concret no existeix inconvenient”. 4. El 2 de març de 2018 la persona reclamant, després d'invocar l'LTAIPBG, els articles 43.1.e i 155.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel que s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), 18.1.e i 70.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), 26 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions de Catalunya i 13.d de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), sol·licita els "informes de discrepàncies dels anys 2016, 2017 i 2018". 5. El 6 de març de 2018 l'Alcaldessa d'Arenys de Mar li respon indicant que "li reitero el contingut del meu escrit de data 22 de febrer de 2018" (antecedent 3). 6. La Reclamació presentada el 10 d'abril de 2018 fa ressò del contingut de la seva sol·licitud i assenyala que l'Administració no li ha lliurat la informació demanada. 7. El 17 d'abril de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Arenys de Mar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la identitat de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 8. El 17 de maig de 2018 la GAIP rep l’informe municipal, que indica que les sol·licituds anteriors al 17 d’abril de 2018 varen ser fetes per la persona reclamant en qualitat d’electe local, i no sobre la base de la legislació de transparència i accés a la informació pública. També assenyala que per decret de l’Alcaldessa s’ha acordat entregar la documentació sol·licitada, ocultant les dades personals que pugui contenir; en aquest sentit, l’informe adjunta còpia del decret de 2 de maig de 2018 que disposa que la Intervenció municipal entregui a la persona reclamant la informació sol·licitada, ocultant les dades personals que hi constin. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. Les anteriors consideracions també porten a descartar les al·legacions de l’informe municipal, en el sentit de destacar la diferència entre el fet de formular sol·licituds d’informació emparades en la legislació de règim local i fer-ho en la de transparència. L’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no és condicionat a la invocació de cap norma; per tant, és irrellevant la invocació normativa feta per la persona reclamant. A més, si la persona reclamant va fer constar a les seves primeres sol·licituds la seva condició de regidor, les principals conseqüències d’atorgar-li aquesta consideració serien la necessitat de resoldre la sol·licitud dins d’un termini molt més breu que el previst per l’LTAIPBG (4 dies en comptes d’un mes) i l’aplicació de menys límits d’accés; en tot cas, l’Ajuntament estaria igualment obligat a lliurar-li la informació sol·licitada i sotmès a les potestats de revisió de la GAIP, si la persona sol·licitant hi presentava una Reclamació, com ha estat el cas. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament, en el marc d’aquest procediment, ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació i disposat el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que esvaeix la discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies, procedeix finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap pronunciament sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada, ni de celebrar cap sessió de mediació. Nogensmenys, si es planteja qualsevol incidència en relació amb el lliurament efectiu de la informació sol·licitada a la persona reclamant, aquesta la pot posar en coneixement de la GAIP, per tal que adopti les mesures escaients al seu abast per garantir l’efectivitat del seu dret d’accés a la informació sol·licitada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de maig de 2018, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 104/2018, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del seu accés efectiu a la informació indicada a l’antecedent 2. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 24 de maig de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.