Una persona física solicitó a la GAIP mediación contra el Ayuntamiento de Rubí por la falta de entrega de información sobre los criterios de selección de una bolsa de trabajo. La GAIP requirió al reclamante que concretara la información no entregada, pero al no recibir respuesta en el plazo de diez días, el organismo resolvió el desistimiento de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada basada en la proporcionalidad.
4
Conforme al artículo 68 de la LPAC, si una solicitud no reúne los requisitos normativos, se debe requerir al interesado para que repare la falta en diez días.
5
La falta de respuesta del interesado ante el requerimiento de subsanación de aspectos esenciales de la reclamación conlleva la declaración de desistimiento de la petición.
Texto completo
Resolució 358/2024, de 21 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 103/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Criteris de selecció en una borsa de treball.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: D’acord amb el que preveu l’article 68 LPAC, si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els
requisits assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un
termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa,
es considera que desisteix de la seva petició.
Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena
d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les
mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Recursos humans. Procés selectiu. Convocatòria. Borsa de treball.
Esmena. Manca de reparació. Desistiment.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 18 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 103/202 4, presentada per una persona
física contra l’ Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
El 31 d’octubre de 2023 la persona reclamant presenta una instància davant de l’ Ajuntament de
Rubí exposant diferents situacions i queixes en relació amb un procés de selecció del municipi.
Essent en realitat una instància col·lectiva, s’hi diu que “Com a treballadores o ex treballadores de
Rubí Forma i/o participants a la última Borsa de tècniques A2 de l’Ajuntament de Rubí (sel.
05/2023) vinculades a Programes d’ocupació subvencionats, som víctimes de feines molt
inestables a l’Administració Pública, i en aquests moments, concretament a l’Ajuntament de Rubí.
Fem aquest escrit per tal de sol·licitar una reunió i negociació respecta la nostra situació en vers
als punts que exposarem en aquest document”.
La Reclamació presentada el 18 de gener de 2024 indica que l’Ajuntament de Rubí no ha lliurat la
informació reclamada. En concret, s’hi afirma que: “Vaig fer una instància amb Num. de Registre
2023043349 i data de registre 31/10/2023 demanant claredat, transparència i concreció de criteri
únic a les persones participant en una borsa de treball de l'Ajuntament de Rubí, concretament el
procés de selecció 05/2023 vinculat a programes d'ocupació subvencionats”.
El 26 de febrer de 2023 la GAIP requereix a la persona reclamant que concreti quina informació
pública de la sol·licitada no hauria estat lliurada per l’Administració reclamada, en un termini de deu dies. Aquesta notificació va ser acceptada per la persona reclamant el mateix dia 26 de
febrer.
Transcorregut el termini esmentat en l’antecedent anterior, la persona reclamant no ha donat resposta a l’esmena requerida.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret
d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment de la reclamació
D’acord amb la previsió de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques (LPAC), si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits
assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de
deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es
considera que desisteix de la seva petició.
En antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena
d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que, en cas de manca de reparació de les
mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació.
Després d’haver vençut abastament el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant,
motiu pel qual es declara finalitzat el procediment d’aquesta reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21
de març de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 103/2024 per desistiment i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.