Se solicitó al Ayuntamiento de Alcanar información sobre licencias y obras en una parcela específica. El reclamante alegó la falta de respuesta administrativa. La GAIP estima parcialmente la solicitud, reconociendo el acceso a la información pública y datos profesionales, pero deniega la emisión de certificaciones negativas que no existan previamente.
Puntos clave de la argumentación
1
Los nombres de cargos electivos y empleados públicos son accesibles por relacionarse con la organización y funcionamiento de la Administración según el art. 24.1 LTAIPBG.
2
El acceso a datos de arquitectos externos es procedente tras ponderar que el interés público de fiscalizar obras en suelo no urbanizable prevalece sobre la privacidad de su actividad profesional.
3
Las firmas manuscritas se consideran datos personales especialmente invasivos y deben ser tachadas para proteger la privacidad del técnico.
4
El derecho de acceso a la información pública no ampara la emisión de certificados negativos, ya que esto trasciende el mero acceso a documentos ya existentes.
5
Es preceptivo consultar a los terceros afectados (técnicos y propietarios) para que aleguen circunstancias singulares antes de divulgar sus datos personales.
Texto completo
Resolució 268/2022, de 31 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 102/2022
Administració reclamada: Ajuntament d’Alcanar
Informació reclamada: Llicències i comunicacions d’obres a una parcel·la determinada.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: En el cas dels noms i cognoms dels arquitectes municipals i altres empleats de
l’Ajuntament que hagin intervingut en les actuacions relatives a la construcció a la parcel·la de
la que és objecte la sol·licitud, s’ha de tenir en compte que es tracta de dades personals
relacionades amb l’organització i funcionament de l’Administració, a les quals, com a criteri
general, l’article 24.1 LTAIPBG preveu la seva accessibilitat. En el cas dels noms i cognoms
dels arquitectes externs a l’Ajuntament que hagin intervingut, en representació dels promotors
privats, en les actuacions relacionades amb la construcció a la parcel·la indicada a la sol·licitud,
es tracta de dades personals l’accés a les quals s’ha de decidir de conformitat amb les
previsions de l’article 24.2 LTAIPBG. La finalitat de l’accés és l’escrutini de les circumstàncies
que han dut a edificar una construcció en sòl no urbanitzable, protegit a més per la seva
condició de domini públic marítim terrestre, en exercici de la iniciativa pública prevista per la
normativa urbanística, aspectes que contribueixen a proporcionar una rellevància intensa a
l’interès públic inherent a l’accés sol·licitat; per contra, el dany que aquest accés pot produir a
l’esfera jurídica de les persones titulars de les dades personals afectades no sembla que hagi
de ser particularment intens, ja que es tracta d’accedir a aspectes de la seva activitat
professional, sense incidència a la seva privacitat. En el cas de la còpia del certificat final de les
obres signat pel tècnic competent, demanada per l’apartat 8 de la sol·licitud, cal distingir entre
les dues possibles situacions següents. En cas de què la signatura sigui manual, s’ha de tenir
en compte que aquesta és una dada personal especialment invasiva, ja que un estudi
grafològic d’ella pot permetre deduir-ne aspectes del caràcter personal del tècnic en qüestió
més propis de la seva privacitat que de la seva dimensió professional. Per tant, en aquest cas
ha de prevaldre la protecció d’aquesta dada personal i el document sol·licitat s’hauria de
facilitat havent tatxat prèviament la signatura manuscrita. En cas que la signatura sigui digital,
l’accés al nom i cognoms i al codi de verificació s’ha de regir pels mateixos criteris que els
indicats als paràgrafs anteriors per a l’accés al nom i cognoms dels arquitectes i altres empleats
de l’Ajuntament (article 24.1 LTAIPBG), de manera que preval el dret d’accés a aquestes
dades, sens perjudici d’allò que resulti de la consulta a la que es refereix el fonament jurídic
següent; en canvi, no seria justificat accedir al número de DNI, si hi consta, ja que suposaria un
perjudici innecessari per a la finalitat de l’accés, motiu pel qual hauria de ser tatxat. Per una
altra banda, hi ha diversos apartats de la sol·licitud que demanen una certificació negativa pel
cas que no existeixi una determinada informació; és el cas dels apartats 6, 7 i 8. En relació amb
aquesta qüestió, cal tenir en compte que el dret d’accés a la informació pública no empara
l’emissió de certificats, ja que es tracta d’una actuació que transcendeix el mer accés a
informació en poder de l’Ajuntament, que és l’objectiu característic d’aquest dret. Per tant, si les
certificacions negatives sol·licitades per aquests apartats de la sol·licitud existeixen prèviament
a la seva presentació, la persona reclamant té dret a accedir-hi, però no a l’emissió feta
expressament per acreditar la seva inexistència.
Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme. Llicències. Obres. Reclamació contra silenci. Manca
de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Consulta a les terceres persones
afectades.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 14 de desembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 102/2022, presentada contra
l’Ajuntament d’Alcanar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 d’octubre de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament d’Alcanar la
informació següent, anonimitzada de dades personals identificatives, en relació amb la
construcció existent a la parcel·la 103 del Polígon 9 del Cadastre de Rústica d’Alcanar: 1.
Còpia de les sol·licituds de llicències d’obres menors i de les comunicacions d’obres
entrades al registre municipal entre l’1 de setembre de 2020 i el 30 de juliol de 2021. 2.
Còpia de les llicències d’obres concedides en el mateix període de l’apartat anterior, amb
indicació de les obres autoritzades, l’òrgan que les ha autoritzat, la data i els informes
previs emesos pels serveis tècnics municipals. 3. Còpia de l’informe o acte pel qual s’ha
decidit, un cop presentada la documentació, si s’ha de tramitar com a sol·licitud de
llicència o simple comunicació. 4. Noms i cognoms dels arquitectes (municipals fent
informes previs o visites d’inspecció, signat els projectes tècnics presentats pels
sol·licitants o/i responsables de la direcció de l’obra) que han intervingut en cada una de
les llicències o comunicacions indicades als apartats anteriors. 5. Noms i cognoms de tots
els membres de l’Ajuntament i dels empleats municipals que, en exercici de les seves
funcions, han intervingut en la tramitació de les llicències o comunicacions indicades als
apartats anteriors. 6. Còpia anonimitzada de l’autorització prèvia de les obres per part de
la Direcció general competent del Departament de Polítiques Digitals i Territori, atès que
es fan dins de la zona de 100 metres de servitud de protecció del litoral (o bé certificació
negativa de la seva aportació, s’ s’escau). 7. Còpia de l’informe del Servei d’inspecció de
Ports i Costes de la Generalitat, després de comprovar que les obres fetes són
efectivament les autoritzades i no vulneren la Llei de costes o certificació negativa de la
seva aportació. 8. Còpia del certificat final de les obres signat pel tècnic competent, o bé,
en seu defecte, certificació negativa. 9. Indicació expressa de la data que li consta a
l’Ajuntament d’Alcanar com a dia de finalització de les obres, als efectes, entre altres, de
l’inici del còmput del termini de prescripció de l’acció i l’ordre a què es refereix l’article 207
del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya. 10. Còpia de l’acta o actes d’inspecció
fetes per comprovar si les obres s’ajusten a la llicència atorgada; en cas de no haver-se fet
la inspecció, es sol·licita còpia de l’informe segons el qual les obres en qüestió no han de
ser objecte d’inspecció. 11. Indicació de què si les obres fetes a partir de mitjans de maig
de 2021 a l’edificació residencial que hi ha a la parcel·la 103 han donat lloc o no a la
incoació d’algun tipus d’expedient de restauració de la legalitat urbanística (i, en cas
afirmatiu, per quin motiu). 12. Còpia del certificat que, si s’escau, hagi emès l’Ajuntament
sobre les característiques de l’immoble residencial construït a la parcel·la 103. 13.
Indicació de si l’immoble referit als dos apartats anteriors disposa o no de llicència de
primera ocupació, amb indicació del número d’expedient i de la data en la que es va
concedir. 14. Còpia anonimitzada de la llicència municipal d’obres concedida per a
l’edificació existent en la parcel·la 103, aparentment construïda entre els anys 1981 i 1984.
La sol·licitud invoca el caràcter d’informació pública de la informació sol·licitada i l’acció
pública a l’urbanisme.
3. El 20 d’octubre de 2021 l’Ajuntament hauria fet acusament de rebuda de la sol·licitud.
4. La Reclamació presentada el 14 de desembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud.
5. L’1 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alcanar i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. No consta resposta municipal a aquest requeriment.
6. L’1 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment, indicada a l’apartat 2, és la relativa als
procediments de control preventiu i posterior de la construcció existent a una parcel·la de sòl no
urbanitzable situada dins la franja de 100 metres de protecció del litoral. Atès que allò que
demanen els diversos apartats de la sol·licitud són sol·licituds presentades a l’Ajuntament,
comunicacions prèvies, llicències, autoritzacions, informes, certificacions o inspeccions i
actuacions similars, és evident que es tracta d’informació pública, atès que, si existeix, s’hauria
de trobar en poder de l’Ajuntament. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en
puguin determinar la denegació.
Tot i que l’Ajuntament no ha invocat la concurrència de causes legals que puguin impedir o
limitar l’accés a la informació sol·licitada, es pot observar fàcilment que a part de la informació
sol·licitada hi ha dades personals (identitat de determinades persones, vinculada a situacions o
actuacions donades). Cal determinar la concurrència d’aquest límit i valorar fins a quin punt pot
restringir o impedir la divulgació de la informació sol·licitada.
Concretament, concorren a la sol·licitud dades personals en els apartats 4 (noms i cognoms
dels arquitectes, inclosos els qui intervenen al servei de l’Ajuntament i els que ho fan al del
promotor privat, que han intervingut en cada una de les llicències o comunicacions
sol·licitades), 5 (noms i cognoms de tots els membres de l’Ajuntament i dels empleats
municipals que, en exercici de les seves funcions, han intervingut en la tramitació de les
llicències o comunicacions sol·licitades) i 8 (còpia del certificat final de les obres signat pel
tècnic competent), ja que la resta d’apartats no demanen expressament identitats ni signatures
de persones afectades, de manera que cal interpretar que es demanen anonimitzats o
dissociats de dades personals, atesa la petició general feta en aquest sentit a la introducció de
la sol·licitud.
En el cas dels noms i cognoms de membres de l’Ajuntament que hagin intervingut en les
actuacions relatives a la construcció que és objecte de la sol·licitud, s’ha de tenir en compte
que es tracta d’alts càrrecs, la seva identitat és pública, com també ho són les manifestacions
de l’exercici de les seves funcions representatives i executives. Per tant, la persona reclamant
té dret a obtenir aquesta informació.
En el cas dels noms i cognoms dels arquitectes municipals i altres empleats de l’Ajuntament
que hagin intervingut en les actuacions relatives a la construcció a la parcel·la de la que és
objecte la sol·licitud, s’ha de tenir en compte que es tracta de dades personals relacionades
amb l’organització i funcionament de l’Administració, a les quals, com a criteri general, l’article
24.1 LTAIPBG preveu la seva accessibilitat. Per tant, llevat que s’acrediti alguna circumstància
singular en la que l’accés sol·licitat pugui causar un perjudici als drets i interessos d’alguna
d’aquestes persones que no s’hagi pogut preveu amb caràcter general, també seria procedent
declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada que les afecta.
En el cas dels noms i cognoms dels arquitectes externs a l’Ajuntament que hagin intervingut, en
representació dels promotors privats, en les actuacions relacionades amb la construcció a la
parcel·la indicada a la sol·licitud, es tracta de dades personals l’accés a les quals s’ha de
decidir de conformitat amb les previsions de l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta
d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la
informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de
les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre
altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés,
especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin.
c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat
de les persones”. La finalitat de l’accés és l’escrutini de les circumstàncies que han dut a
edificar una construcció en sòl no urbanitzable, protegida a més per la seva condició de domini
públic marítim terrestre, en exercici de la iniciativa pública prevista per la normativa urbanística,
aspectes que contribueixen a proporcionar una rellevància intensa a l’interès públic inherent a
l’accés sol·licitat; per contra, el dany que aquest accés pot produir a l’esfera jurídica de les
persones titulars de les dades personals afectades no sembla que hagi de ser particularment
intens, ja que es tracta d’accedir a aspectes de la seva activitat professional, sense incidència a
la seva privacitat. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació relativa al nom i cognoms dels arquitectes indicats a aquest paràgraf, sens perjudici
del que pugui resultar de les circumstàncies personals que puguin aflorar a resultes de la
consulta a la que es refereix el fonament jurídic següent.
En el cas de la còpia del certificat final de les obres signat pel tècnic competent, demanada per
l’apartat 8 de la sol·licitud, cal distingir entre les dues possibles situacions següents. En cas de
què la signatura sigui manual, s’ha de tenir en compte que aquesta és una dada personal
especialment invasiva, ja que un estudi grafològic d’ella pot permetre deduir-ne aspectes del
caràcter personal del tècnic en qüestió més propis de la seva privacitat que de la seva dimensió
professional. Per tant, en aquest cas ha de prevaldre la protecció d’aquesta dada personal i el
document sol·licitat s’hauria de facilitat havent tatxat prèviament la signatura manuscrita. En
cas que la signatura sigui digital, l’accés al nom i cognoms i al codi de verificació s’ha de regir
pels mateixos criteris que els indicats als paràgrafs anteriors per a l’accés al nom i cognoms
dels arquitectes i altres empleats de l’Ajuntament (article 24.1 LTAIPBG), de manera que preval
el dret d’accés a aquestes dades, sens perjudici d’allò que resulti de la consulta a la que es
refereix el fonament jurídic següent; en canvi, no seria justificat accedir al número de DNI, si hi
consta, ja que suposaria un perjudici innecessari per a la finalitat de l’accés, ni seria procedent
accedir a les metadades de la signatura (article 70.2 del Decret 8/2021).
Per una altra banda, hi ha diversos apartats de la sol·licitud que demanen una certificació
negativa pel cas que no existeixi una determinada informació; és el cas dels apartats 6, 7 i 8.
En relació amb aquesta qüestió, cal tenir en compte que el dret d’accés a la informació pública
no empara l’emissió de certificats, ja que es tracta d’una actuació que transcendeix el mer
accés a informació en poder de l’Ajuntament, que és l’objectiu característic d’aquest dret (article
72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública. Per tant, si
les certificacions negatives sol·licitades per aquests apartats de la sol·licitud existeixen
prèviament a la seva presentació, la persona reclamant té dret a accedir-hi, però no a l’emissió
feta expressament per acreditar la seva inexistència.
En conclusió, en atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la
persona reclamant a la informació sol·licitada, llevat de la relativa a l’emissió expressa de les
certificacions negatives demanades pels apartats 6, 7 i 8 de la sol·licitud, si s’escau, sens
perjudici del que resulti del fonament jurídic següent.
4. Consulta a les terceres persones afectades
Al valorar l’accés a la informació sol·licitada pels apartats 4, 5 i 8 de la sol·licitud s’ha posat de
manifest pel fonament jurídic anterior la necessitat de sotmetre prèviament la reclamació a
consulta de les persones afectades per les respectives peticions (arquitectes al servei de
l’Ajuntament o del promotor i personal municipal que hagi intervingut en la tramitació de les
obres esmentades a la sol·licitud i el tècnic que hagi signat el certificat final de les obres, si
s’escau). A aquestes persones, cal afegir-hi també, en la seva qualitat de tercera persona
afectada per la sol·licitud, la titular de la parcel·la 103 del polígon 9 indicats a la sol·licitud i, en
cas de no ser la mateixa, la que ostenti drets patrimonials en relació amb la construcció feta a
la parcel·la en qüestió.
L’article 31.1 LTAIPBG estableix que “si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o
interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles
afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la
sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden
resultar determinants del sentit de la resolució”. No consta que l’Ajuntament d’Alcanar hagi
efectuat la consulta a les terceres persones afectades requerida per aquest precepte. Tampoc
l’ha pogut fer la GAIP, a causa de la manca de col·laboració de l’Ajuntament, que no li ha
facilitat l’informe requerit, ni les dades de contacte de les terceres persones afectades. Per tant,
cal requerir a l’Ajuntament la realització d’aquesta consulta en la fase d’execució de la
Resolució, d’acord amb les consideracions següents.
Cal partir de la base que la consulta no té per objecte que les terceres persones afectades
autoritzin l’accés de la persona reclamant a la informació que les afecta; el dret d’accés a la
informació pública ve determinat per l’ordenament jurídic, que ja ha estat interpretat per la
Resolució. En aquest context, la consulta a les terceres persones afectades té com a principal
finalitat permetre que puguin aflorar, amb les seves al·legacions, circumstàncies singulars que,
per desconeixement, no hagin pogut ser tingudes en compte a la Resolució i que puguin influir,
i fins i tot alterar en relació amb algun subjecte determinat, el sentit de la resolució. Per tant, es
tracta que, dins del termini que estableix la Resolució, l’Ajuntament faci trasllat de la sol·licitud i
d’aquesta Resolució a les terceres persones afectades indicades al paràgraf primer d’aquest
fonament jurídic i les informi que disposen d’un termini de 10 dies hàbils per formular les
al·legacions que considerin pertinents per a la defensa dels seus drets i interessos,
especialment les relatives a l’impacte que pot tenir la Resolució en les seves circumstàncies
singulars, al·legacions que han de trametre directament a la GAIP, la qual les valorarà i, si
escau, determinarà els efectes que poden tenir en el compliment de la Resolució.
En qualsevol cas, i d’acord amb allò previst per l’article 34.3 LTAIPBG, si hi ha terceres
persones afectades que s’oposen a la Resolució, les dades que les afecten no poden ser
divulgades mentre no hagi transcorregut el termini de dos mesos des de la notificació de la
Resolució perquè puguin impugnar-la en via contenciosa administrativa, sens perjudici que la
resta de la Resolució s’hagi d’executar dins del termini fixat en el seu resolc.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 31 de març de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 102/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada assenyalada a l’antecedent 2, llevat de la indicada a l’apartat
següent i sens perjudici del que pugui resultar de la consulta a les terceres persones
afectades a què es refereix l’apartat 4.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 102/2022, en relació amb les certificacions
negatives demanades pels seus apartats 6, 7 i 8, si aquestes certificacions no existeixen
prèviament a la sol·licitud i han de ser emeses expressament per satisfer la sol·licitud de la
que deriva la Reclamació.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Alcanar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
als apartats anteriors dins del termini màxim de deu dies a partir del moment que la GAIP li
notifiqui els resultats de la consulta indicada a l’apartat següent.
4. Requerir l’Ajuntament d’Alcanar perquè, dins del termini de 10 dies de la notificació de la
Resolució, traslladi la sol·licitud i el text d’aquesta Resolució a les persones afectades
indicades al fonament jurídic 4, tot indicant-les que disposen d’un termini de 10 dies hàbils
per formular al·legacions i trametre- les a la GAIP, que resoldrà sobre els seus efectes i
indicarà tot seguit a l’Ajuntament d’Alcanar el termini dins del qual i els termes en què ha
de lliurar a la persona reclamant la informació sol·licitada que hagi estat objecte d’oposició
a la seva divulgació, amb el ben entès que si les terceres persones afectades s’oposen a
la divulgació de la informació que les afecta, aquesta no es pot lliurar fins que no hagi
vençut el termini per impugnar la Resolució en via contenciosa administrativa.
5. Requerir a l’Ajuntament d’Alcanar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 102/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.