Reclamación contra la inadmisión de solicitud de acceso a documentación de la Inspección Educativa y anulación de la resolución por falta de motivación

Resolució 216/2023, de 2 de març Número d’expedient de la Reclamació: 101/2023 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Documentació de la Inspecció educativa sobre un institut. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: El compliment dels requisits de l’article 64.1 del Decret 8/2021 passa, en primer lloc, per invocar una causa clara d’inadmissió. Si aquesta causa és la inexistència de la informació sol·licitada, és necessari que no hi hagi cap rastre documental de la informació sol·licitada, que és la relativa a documents generats per la inspecció sobre la persona reclamant, no necessàriament que aquests documents hagin de ser rellevants. Si la inspecció deriva o tramet una queixa de la persona reclamant al servei de prevenció de riscos laborals, previsiblement redactarà una nota, i aquesta nota significa que existeix informació sol·licitada i, per tant, no és procedent invocar la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds de la inexistència de la informació sol·licitada (article 53 del Decret 8/2021). Si aquesta nota no és rellevant, llavors podria ser inadmesa invocant els articles 29.1.a LTAIPBG i 65 del Decret 8/2021, però no s’invoca aquesta causa que, a més a més, per ser aplicada, caldria raonar que no té rellevància ni interès públic i no només donar-ho per suposat. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Educació. Inspecció educativa. Reclamació contra inadmissió. Causes d’inadmissibilitat. Notes sense rellevància. Manca de motivació. Manca de finalitat. Retroacció. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 101/2023, presentada en representació d’una persona física interessada (una mestra) contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de novembre de 2022 la persona reclamant demana la informació següent al Departament d’Educació: “Còpia completa de les actuacions de la inspecció d’educació del curs escolar 2018- 2019 en relació al centre educatiu escola xxx del municipi de Sitges (Garraf). Codi de centre xxxx Contingut de la sol·licitud 1.- Es formula aquesta sol·licitud en nom i representació de la senyora, xxxx, funcionària del cos de mestres del Departament d'Educació, segons atorgament de representació voluntària que s'acompanya en document original signat electrònicament. 2.- En el curs escolar 2018-2019 la Sra. xxxx estava destinada com a mestra al centre educatiu escola xxxx del municipi de Sitges (Garraf), codi de centre xxxx 3.- A tal efecte, se sol·licita còpia completa de la següent documentació: documentació generada la Inspecció d’Educació en el curs escolar 2018-2019 en ocasió de les seves actuacions inspectores en el centre educatiu escola xxxx del municipi de Sitges (Garraf), xxxx, relacionades directament o indirecta amb l’exercici docent de la mestra xxxx en el dit curs escolar, documentació generada pels següents inspectors: - Sr LMGF: Inspector assignat al centre educatiu xxxx en el curs 2018/2019 – Sr JAF: Inspector coordinador de l’àrea geogràfica del Garraf – Sra. MCM: Inspectora en Cap dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques Essent la Sra. xxxx Directora del centre. La documentació sol·licitada ha de ser tota la generada o resultant de les actuacions inspectores realitzades en el dit centre educatiu en el curs escolar 2018-2019 i relacionades directament o indirecta amb l’exercici docent de la mestra xxxx, especialment: notes de seguiment, visites realitzades, actes, informes, registres, comunicacions, notificacions, i dades incorporades en les aplicacions i programes informàtics de suport de l’actuació inspectora. 4.- En relació a la documentació sol·licitada sobre actuacions inspectores de la Inspecció Educativa, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha tingut ocasió estimar el dret d’accés i la seva pertinença, per exemple en la Resolució núm. 0364/2021, de 23 d'abril, admetent que es faciliti còpia de documentació generada per actuacions inspectores que no estigui incorporada en un expedient formal, sinó que comprengui dades, notes, comunicacions, registres, etcètera que segueixi existint el seu rastre en els programes i aplicacions informàtiques; atès que parteix de la base que segons l’article 2.b LTAIPBG, informació pública és tota aquella que estigui en poder de l'administració, sense cap referència a haver de formar part d’un o uns expedients concrets. I en segon lloc, perquè el fet de què no sigui normatiu o obligatori el desament d’una determinada informació no vol dir que es destrueixi, ni que deixi d’existir, ja que pot seguir existint perfectament, fins i tot a fora dels expedients”. El motiu de la sol·licitud és “obtenir còpia de documentació i dades resultat d'actuacions administratives (Inspecció d'Educació) relacionades directament o indirectament amb l'exercici professional de la persona que sol·licita l'accés a la informació pública, com a persona amb interès directe”. 3. La resolució del Departament d’Educació de 28 de desembre de 2022 inadmet la Reclamació en base a les consideracions següents: “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió, tal i com s’exposa a continuació: En l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que la Inspecció Territorial d’Educació no ha generat ni disposa de cap documentació relacionada amb la informació sol·licitada”. 4. La Reclamació presentada el 30 de gener de 2023 fa les consideracions següents: “3.- No resulta creïble que la Inspecció d’Educació no generés cap mena de documentació durant el curs 2018/2019 en relació al centre educatiu Escola xxxx de Sitges. La Inspecció d’Educació és l’organització pròpia del Departament d’Educació que exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis educatius i dels altres elements que comprèn el sistema educatiu d'acord amb l'article 8.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, i la seva organització, actuació i funcionament es troba actualment regulada en el Decret 12/2021, de 2 de març, de la Inspecció d'Educació, que va derogar el Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecció d'Ensenyament i l’Ordre ENS/289/2002, de 31 de juliol, per la qual es desplega l'organització i el funcionament de la Inspecció d'Ensenyament a Catalunya, aquestes dues eren les normes vigents en el curs 2018/2019 al qual va referida la sol·licitud d’accés inadmesa. Segons l’article 3.4 del Decret 266/2002 indicava que en l’exercici de les seves funcions els inspectors d’educació estan facultats per aixecar actes amb naturalesa de document públic. Com a cos de funcionaris amb les funcions expressament atribuïdes els inspectors d’educació disposen de programes informàtics i aplicacions telemàtiques en les quals documentar les seves actuacions inspectores, així com registrar i emmagatzemar la documentació i dades generades aquestes actuacions. En aquest sentit, l’actuació de la Inspecció d’Educació ha de generar documentació i dades al llarg d’un determinat curs escolar i en relació a un determinat centre educatiu, que han de constar incorporades en funció del seu suport en els arxius, registres, programes i aplicacions informàtiques i/o telemàtiques de l’organisme i que susceptible d’accés i de facilitar-ne còpia en els termes de la LTAIPBG. En aquest cas: la documentació i les dades al llarg del curs escolar 2018/2019 en relació a l’Escola xxxx de Sitges. 4.- Per acreditar la manca de rigor i consideració envers la sol·licitud d’accés inadmesa: en data 15/03/2019 la meva representa va presentar un escrit dirigit a la Inspecció Educativa en què sol·licitava expressament mantenir una entrevista personal i conjunta amb l’inspector en cap dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques i amb l’inspector assignat al centre educatiu: (...) Només l’existència d’aquest escrit registrat i dirigit a la Inspecció d’Educativa ja constitueix un document existent relacionat directament amb la documentació sol·licitada i que s’ha denegat. L’entrevista sol·licitada es va produir en data 26/03/2019 a la seu de la Inspecció Territorials, als Serveis Territorials, i el seu decurs l’inspector en cap, Sr. xxxx va prendre notes i comentaris, que havien de generar les corresponents dades incorporades com a resultat de l’actuació inspectora realitzada. En data 20/03/2019 la meva representada va demanar permís d’assistència a la reunió a la directora del centre a través de correu electrònic, copia del qual s’acompanya. 5.- En conseqüència, impugnem expressament la inadmissió d’accés declarada en la resolució dictada. Cal tenir en compte que la documentació de la qual es va sol·licitar còpia és la comprensiva en un sentit ampli en què s’interpreta el concepte d’informació pública a què es refereix l’article per l’article 2.b) de la LTAIPBG. En aquest sentit, citem novament a com a precedent rellevant per la seva similitud en el supòsit d’accés i de la resposta donada pel Departament d’Educació la Resolució núm. 0364/2021, de 23 d'abril, per a la seva aplicació al cas que ens ocupa”. 5. El 3 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 3 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 23 de febrer de 2023 la GAIP rep l’informe del Departament, segons el qual “en relació amb les al·legacions presentades per la persona reclamant, d’acord amb les indicacions de l’inspector xxxx, es confirma que va mantenir una reunió amb la Sra. xxxx el 26/03/2019 en el seu despatx de la Prefectura d’Inspecció del Servei Territorial de Barcelona Comarques. L’inspector va prendre nota dels fets exposats i va informar telefònicament del manteniment de l’entrevista al Sr. xxxx, Cap de la Secció de Prevenció de Riscos Laborals. Aquesta comunicació, en ser telefònica, no va generar cap documentació. Les notes internes dels inspectors i de les inspectores d’educació tenen consideració de notes de treball, sense rellevància pública. En el cas que la informació recaptada en les entrevistes, visites o consultes telefòniques siguin rellevants, els/les inspectors/res redacten un informe on es deixa constància dels fets i de les actuacions realitzades. Així, no es disposa de cap expedient ni informe d’Inspecció relatiu a la docent xxxx. La informació que pugui haver arribat a la Inspecció d’educació al llarg dels cursos 2017-2023 en relació amb la interessada ha tingut tractament de queixa i/o s’ha traslladat a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals per a la seva valoració. Per tot això, es considera que, en relació amb la sol·licitud de la persona reclamant on es demanava la documentació generada per la Inspecció d'Educació en el curs escolar 2018- 2019, i d’acord amb l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53 del mateix Decret, la inadmissió de la sol·licitud és procedent”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és una còpia de la documentació i les dades resultants d'actuacions administratives de la Inspecció d'Educació, generada per tres inspectors o inspectores que s’indiquen a la sol·licitud i que estan relacionades directament o indirectament amb l'exercici professional de la persona que sol·licita l'accés a la informació pública, com a persona amb interès directe. Segons el Departament, aquesta documentació no existeix perquè la Inspecció no ha generat ni disposa de cap documentació relacionada amb la informació sol·licitada. La Reclamació considera poc creïble aquesta resposta del Departament, i ho acredita fent referència a dues comunicacions de la persona reclamant a la Inspecció i a la Direcció del centre, relacionades amb una reunió amb la Inspecció, de la qual el seu interlocutor n’hauria pres nota. Davant la Reclamació, l’informe del Departament assenyala que les notes internes dels inspectors i de les inspectores d’educació tenen consideració de notes de treball, sense rellevància pública i que en el cas que la informació recaptada en les entrevistes, visites o consultes telefòniques que siguin rellevants, els/les inspectors/res redacten un informe on es deixa constància dels fets i de les actuacions realitzades; com que no es disposaria de cap expedient ni informe d’Inspecció relatiu a la persona reclamant, la informació que pugui haver arribat a la Inspecció d’educació al llarg dels cursos 2017-2023 en relació amb la interessada hauria tingut tractament de queixa i/o s’hauria traslladat a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals per a la seva valoració, de manera que l’informe considera pertinent ratificar la inadmissió de la sol·licitud. Davant d’aquest resum dels fets, escauen les consideracions següents: En primer lloc, cal partir del fet que la persona reclamant demana clarament els documents de qualsevol tipus generats per la inspecció, concretament per tres persones inspectores. Per tant, qualsevol document elaborat per ella mateixa i enviat a la Inspecció o a l’escola, no són generats per la Inspecció i, per tant, no formen part de la sol·licitud. La resolució del Departament inadmet la sol·licitud amb una motivació confusa, de la qual es pot deduir que la causa és la inexistència de la informació sol·licitada. L’informe del Departament exposa uns motius d’inadmissió més elaborats, dels que es pot deduir que sí que hi podria haver documentació generada per la Inspecció, per impuls de la persona reclamant (cita possibles queixes que la Inspecció hauria traslladat a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals per a la seva valoració, trasllat que probablement ha requerit alguna documentació de la Inspecció), però que es tractaria d’informació sense rellevància pública, perquè les notes internes dels inspectors i de les inspectores d’educació tenen consideració de notes de treball, sense rellevància pública. Aquesta condició de notes de treball sense rellevància pública pot ser una causa d’inadmissió de les sol·licituds d’informació pública, segons l’article 29.1.a LTAIPBG, desenvolupat per l’article 65 del Decret 8/2021, però ni la resolució, ni l’informe del Departament invoquen aquests preceptes, i l’informe es limita a donar per bona la inadmissió acordada per la resolució, que no es justifica en el caràcter de nota de treball sense rellevància pública de la informació sol·licitada, sinó en la seva inexistència. Tenint en compte les anteriors consideracions, està clar que la resolució d’inadmissió de la sol·licitud feta pel Departament incompleix els requisits de l’article 64.1 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, segons el qual “l’apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret”, perquè ni està clara la causa d’inadmissió aplicada (comença sent la inexistència de la informació, i acaba sent el fet de consistir en notes sense rellevància pública), i menys encara la seva aplicació al cas concret, ja que se segueix invocant la inexistència de la informació, després d’admetre l’existència de comunicacions al servei de riscos laborals sobre la persona reclamant. En aquest cas, el compliment dels requisits de l’article 64.1 del Decret 8/2021 passa, en primer lloc, per invocar una causa clara d’inadmissió. Si aquesta causa és la inexistència de la informació sol·licitada, és necessari que no hi hagi cap rastre documental de la informació sol·licitada, que és la relativa a documents generats per la inspecció sobre la persona reclamant, no necessàriament que aquests documents hagin de ser rellevants. Si la inspecció deriva o tramet una queixa de la persona reclamant al servei de prevenció de riscos laborals, previsiblement redactarà una nota, i aquesta nota significa que existeix informació sol·licitada i, per tant, no és procedent invocar la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds de la inexistència de la informació sol·licitada (article 53 del Decret 8/2021). Si aquesta nota no és rellevant, llavors podria ser inadmesa invocant els articles 29.1.a LTAIPBG i 65 del Decret 8/2021, però no s’invoca aquesta causa que, a més a més, per ser aplicada, caldria raonar que no té rellevància ni interès públic i no només donar-ho per suposat. Finalment, tampoc s’han aportat elements, ni per la persona reclamant, ni per part del Departament, que permetin valorar amb un cert fonament si les eventuals notes de la Inspecció relatives a la persona reclamant tenen o no tenen rellevància o interès públic, als efectes de poder justificar la seva inadmissió. El fet que la Inspecció no hagi elaborat un informe de les notes de la persona reclamant no significa que no siguin rellevants; poden no ser-ho per a la Inspecció, però ni la persona reclamant, ni aquesta Comissió, tenen perquè coincidir amb aquesta apreciació. L’eventual rellevància d’aquestes notes pot dependre en gran part de la finalitat o motivació de la sol·licitud, però l’aportada per la persona reclamant és massa genèrica per ser útil a aquests efectes. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent anul·lar la resolució del Departament d’Educació d’inadmissió de la sol·licitud d’informació pública formulada per la persona reclamant, per manca de motivació, i retrotreure el procediment als efectes de què el Departament tramiti la sol·licitud i resolgui allò que sigui pertinent sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Si aquesta nova resolució no satisfà les pretensions de la persona reclamant, podrà ser objecte de reclamació a la GAIP. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 101/2023, anular la resolució del Departament d’Educació indicada a l’antecedent 3, per manca de motivació i retrotreure el procediment per tal que el Departament tramiti la sol·licitud i decideixi allò que sigui procedent sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 2. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 101/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.