Solicitud de aclaración sobre el cumplimiento de ordenanzas del horario de una terraza en el mercado de Bonavista y resultado de inadmisión

Resolució 162/2020, de 20 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 101/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Aclariment si l’horari d’una terrassa al mercat ambulant de Bonavista compleix les ordenances. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació no demana informació pública, en el sentit d’informació en poder de l’Administració, sinó que formula una consulta (un aclariment, indica expressament) que, si bé es pot respondre indicant si o no, prèviament al monosíl·lab cal una tasca d’anàlisi i de valoració jurídica, que excedeix en molt el simple accés a informació que ja es troba elaborada i en poder de l’Administració. Paraules clau: Ajuntament. Taxes. Terrasses. Mercat ambulant. Causes d’inadmissibilitat. Consultes. Informació Pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 101/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de desembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona aclariment sobre la resposta d’ESPIMSA a l’entrada al Registre 48789 (“Que per part d’ESPIMSA els diumenges el titular de la raó social Bar Penta és client nostre des de l’any 1999, i com a tal té dret a muntar la terrassa del seu local en horari de mercat, és a dir, de 6 a 15 hores, horari d’obertura del mercat setmanal dels diumenges, dins del recinte concessionat”), en relació amb la qual vull que em responguin: les autoritzacions d’ESPIMSA a les terrasses de bar a Bonavista i que ens priva als ciutadans dels ingressos de diner públic a les arques municipals per la recaptació de les taxes de terrassa i escombraries, per l’ocupació d’espais a la via pública, compleix les ordenances municipals i de la venda no sedentària, si o no?. 3. La Reclamació presentada el 5 de febrer de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació no demana informació pública, en el sentit d’informació en poder de l’Administració, sinó que formula una consulta (un aclariment, indica expressament) que, si bé es pot respondre indicant si o no, prèviament al monosíl·lab cal una tasca d’anàlisi i de valoració jurídica, que excedeix en molt el simple accés a informació que ja es troba elaborada i en poder de l’Administració. Si bé des d’un punt de vista formal segurament es podria contestar automàticament amb un “si”, perquè per definició l’Administració pública actua d’acord amb el principi de legalitat, l’atenció responsable a l’aclariment requerit per la persona reclamant requereix l’estudi dels preceptes i d’altres referent jurídics en base els quals es permet el funcionament de determinades terrasses i d’altres no en el mateix àmbit territorial. I aquesta valoració jurídica no és emparada pel dret d’accés a la informació pública; de fet, l’article 29.2 LTAIPBG disposa que les consultes i informes no són admissibles en qualitat de sol·licituds d’informació pública. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació 101/2020 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de febrer de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 101/2020 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.