Pérdida de objeto 10/03/2023 · 39 días en resolverse

Solicitud de información sobre personal temporal en la Diputació de Lleida y finalización del procedimiento por entrega extemporánea de la información

Se solicitó a la Diputació de Lleida información sobre el número de personas que superaron un proceso selectivo sin obtener plaza y prestaban servicios como personal temporal. Ante el silencio administrativo, se reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración entregó la información extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre resoluciones expresas o presuntas, así como el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3 Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4 Se considera perdida sobrevenida el objeto del procedimiento cuando la Administración satisface la solicitud de información de forma extemporánea y sin aplicar restricciones.
5 Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso solicitado se considerará un incumplimiento de la resolución, pudiendo derivar en una infracción muy grave según el artículo 77.2.b LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 245/2023, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 100/2023 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Informació en relació amb un procés de selecció. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que la Diputació de Lleida manifesta haver remès ja a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, sense que invoqui cap límit ni apliqui cap restricció a l ‘accés. Vist que no persisteix cap discrepància jurídica sobre el dret d’accés sobre la què s’hagi de pronunciar aquesta Comissió, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment per la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva, i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Diputació. Personal. Selecció. Borsa de treballs. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 100/2023, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de desembre de 2022 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida “Que m'informeu del número de persones que han superat un procés selectiu de concurs-oposició a Diputació de Lleida o als seus Organismes Autònoms sense haver obtingut plaça i que a data d'avui prestin serveis a qualsevol d'aquests ens com a personal temporal, sigui amb caràcter interí o laboral.” 3. La Reclamació presentada el 30 de gener de 2023 indica que la Diputació no hauria contestat la sol·licitud del 9 de desembre. 4. El 7 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 8 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 6 de març de 2023 la GAIP rep l’informe requerit a la Diputació. L’informe posa de manifest el següent: “- Que a diferència del que és habitual, aquesta sol·licitud no va fer cap a la “unitat d’informació”, en aquest cas els Serveis Jurídics de la Diputació de Lleida sinó que va fer cap directament a la Unitat d’informació Competent; en aquest cas el Departament de Recursos Humans de la Diputació de Lleida. Desconeixem el motiu d’aquesta tramesa errònia. - Les conseqüències d’aquesta errada han estat: a) No es va crear el corresponent expedient SAIP amb els tràmits legalment previstos a la norma que les regula (Decret 8/2021 de 9 de febrer). b) No es van comptabilitzar els terminis ni es va gestionar la resposta. c) En definitiva no es va realitzar cap acció per part de la Unitat d’informació degut al desconeixement de la presentació de la sol·licitud SAIP i tampoc es va realitzar cap actuació per part de la Unitat d’Informació Competent.” I conclou: “1.- La informació ja ha estat remesa a la interessada en data 6 de març de 2023. 2.- La causa de la reclamació es l’error (ja esmentat) de no haver assignat la sol·licitud a la Unitat d’informació. Aquest error ha donat lloc a que la sol·licitud hagi estat inatesa. 3.- No existeix expedient administratiu i, per tant, no pot atendre’s la sol·licitud de remissió realitzada. Per tant, i en conseqüència, ha de decaure la reclamació presentada davant la GAIP per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la mateixa reclamació atès que, encara que fora de termini, la informació ha estat lliurada a la reclamant.” L’informe no s’acompanya de cap evidència de la notificació a la persona reclamant ni de còpia de la informació lliurada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la Diputació de Lleida manifesta haver remès ja a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, sense que invoqui cap límit ni apliqui cap restricció a l ‘accés. Vist que no persisteix cap discrepància jurídica sobre el dret d’accés sobre la què s’hagi de pronunciar aquesta Comissió, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment per la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva, i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 100/2023. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 100/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.