Solicitud de contratos y gastos de los Juegos Mediterráneos y resultado por pérdida de objeto

Resolució 311/2019, de 30 de maig Número d’expedient de la reclamació: 100/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i Fundació Tarragona 2017 Informació reclamada: Contractes i despeses dels Jocs del Mediterrani. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Fundacions públiques. Organismes i empreses públiques. Periodista. Contractes. Esports. Jocs del Mediterrani. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 100/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017 (FT2017), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de gener de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Tarragona: Que en virtut de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, demano: 2.1. Empreses i persones contractades per a la realització o en relació als Jocs Mediterranis (en qualsevol aspecte), des de l’1 de març a l’1 d’agost del 2018. Nom de l’empresa o treballador contractat, objecte del contracte, feines a desenvolupar i cost total de la contractació. 2.2. Factures de les despeses relacionades amb la realització dels Jocs, ja sigui per contractació de serveis, personal o obres des de l’1 de març a l’1 d’agost de 2018. 2.3. Relació de tota la contractació feta (per obres o serveis), ja sigui per concurs públic o contracte menor, en relació als Jocs mediterranis, des de l’1 de març a l’1 d’agost de 2018. 2.4. Ampliacions de contractes (en el cas de que produïssin) de licitacions fetes i els costos associats. 2.5. La documentació demanada afecta no només a l’Ajuntament de Tarragona i l’FT2017, sinó a totes les empreses municipals (AMT, EMT, etc.), patronats i fundacions municipals de la ciutat que, donat el cas, haguessin contribuït al pagament de les obres, serveis o personal per a la realització dels Jocs des de l’1 de març a l’1 d’agost de 2018. 3. La persona reclamant rep un correu electrònic de l’FT2017 que li indica que no li pot facilitar la informació que es demana, perquè es troba en fase de liquidació. 4. El 12 de febrer de 2019, en resposta al correu electrònic anterior, el Secretari de l’Ajuntament de Tarragona indica també per correu electrònic que dissenteix de la interpretació de l’antecedent anterior i que en aplicació de l’article 314 del Codi Civil de Catalunya l’òrgan de liquidació de la Fundació ha d’atendre les obligacions derivades de l’LTAIPBG, fins a l’extinció definitiva de la Fundació. 5. La Reclamació presentada el 25 de febrer de 2019 indica que no ha rebut la informació sol·licitada. 6. El 8 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i a l’FT2017 i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 25 de març de 2019 la GAIP rep un primer informe de l’Ajuntament de Tarragona, que explica que la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 hauria estat derivada a les diverses empreses i organismes municipals i que per part de l’Ajuntament se li facilitaria la que està en poder de Projectes i de Contractació i que estaria en procés d’elaboració la resta d’informació sol·licitada, que anuncia facilitar properament a la persona reclamant. Adjunta també la resposta donada per l’FT2017, en allò que l’afecta, que remet la informació sol·licitada a diversos links de la seva pàgina web, informació que l’Ajuntament hauria notificat a la persona reclamant. 8. El 26 de març de 2019 la GAIP tramet la documentació indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant. 9. El 13 de maig de 2019 la GAIP rep, a títol d’informe complementari, la informació sol·licitada relativa a les despeses assumides per Alcaldia i la manifestació municipal de què no restaria cap altra informació pendent de facilitar. 10. El 13 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe complementari anterior a la persona reclamant, que accepta la notificació el 20 de maig de 2019, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es procediria a finalitzar la Reclamació degut a la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant dins del termini indicat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada, que al cap i a la fi és el pressupòsit sobre el qual es fonamenta aquesta Resolució. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 100/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.