Solicitud de información sobre el Plan de Autoprotección del Parque Nacional d'Aigüestortes y resolución por pérdida de objeto tras la entrega de la información

Resolució 197/2022, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 99/2022 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Diversa informació relativa al Pla de Autoprotecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’administració ha estimat i lliurat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i que consultada al respecte per la GAIP, res ha al·legat la persona reclamant en contra de considerar-se’n satisfeta. Per tant, havent-se produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació, s’ha de considerar perdut sobrevingudament el seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Generalitat. Protecció Civil. Pla d’emergències. Parc Natural. Reclamació contra lliurament parcial de la informació. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 99/2022 , presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública en la qual demana: “El día 8 de mayo de 2018, agentes rurales y diferentes técnicos del departamento de interior asistieron a la sesión de trabajo de elaboración del Plan de Autoprotección del Parque Nacional de Aigüestortes y lago Sant Mauricio que la empresa Arum Consultori Ambiental estaba elaborando. Quisiera saber: 1. El número total de miembros del departamento de Interior, entre Agentes Rurales y otros técnicos que asistieron a esa reunión. 2. Quién o quienes autorizaron su asistencia a dicha sesión de trabajo de 8 de mayo de 2018 y bajo qué concepto se les dio autorización. Se solicita copia de la convocatoria y de la autorización. 3. Qué funciones desempeñaban los asistentes, dentro del cuerpo de Agentes Rurales o bien como técnicos del Departamento de Interior, para participar en la sesión de trabajo antes mencionada. 4. Una vez ya elaborado el Plan de Autoprotección definitivo, el número total de miembros del departamento de Interior, entre Agentes Rurales, Técnicos del Departamento de Interior, Mossos d’Esquadra, Bomberos u otros que asistieron a su presentación y bajo qué concepto se les dio autorización para asistir. Se solicita copia de la convocatoria y de la autorización. 5. Cómo divulgaron los asistentes entre sus compañeros de trabajo y a la autoridad superior correspondiente la sesión de trabajo de 2018 y la prestación definitiva del Plan de Autoprotección? 6. ¿Cómo se actualiza dicha difusión e información (relativa al Plan de Autoprotección del Parque Nacional citado) entre los distintos miembros de Departamento de Interior?”. 3. El 27 de gener de 2022 el Departament d’Interior emet una comunicació substitutiva de la resolució de conformitat amb l’article 34.8 LTAIPBG en la qual estima l’accés a la informació sol·licitada i en la mateixa comunicació respon les preguntes formulades a la sol·licitud d’informació. 4. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2022 indica que “El Departament d’Interior sols ha respost la meva pregunta pel que fa als Agents Rurals i no sobre altres tècnics del Departament d’Interior. En la meva sol·licitud d’ informació no em centrava exclusivament en els tècnics de la Direcció General de Protecció Civil dels quals tampoc saben res”. Així mateix, adjunta un escrit en el que relaciona els antecedents d el cas i conclou: “Presento la meva reclamació a la GAIP ja que considero que el Departament d’Interior sols ha respost la meva pregunta pel que fa als Agents Rurals i no sobre els tècnics del Departament d’Interior. En la meva sol·licitud d’ informació no em centrava exclusivament en els tècnics de la Direcció General de Protecció Civil encara que hauria de indagar una mica més en aquest aspecte”. 5. El 4 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 4 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Requeriment que es reitera el 31 de gener de 2022. 7. El 24 de febrer de 2022 el Departament d’Interior notifica a la GAIP un informe del Gabinet Tècnic on es recull la informació sol·licitada de la qual disposa el Departament excepte la informació relativa a Mossos d’Esquadra que es recull en un informe de la Prefectura de la Direcció General de la Policia que també aporta. 8. El 24 de febrer de 2022 la GAIP notifica a la persona reclamant la documentació aportada pel Departament en resposta a la petició d’informe i la informa que disposa d’un termini de cinc dies per a fer al·legacions, alhora que l’adverteix que en cas que no en formuli es posarà fi al procediment de reclamació. Transcorregut amb escreix aquest termini, no consta que la persona reclamant hagi formulat al·legacions al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una Administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’administració ha lliurat tota la informació de la qual disposa a la GAIP i la Comissió a la pers ona reclamant, en el marc d’aquest procediment, i que consultada al respecte per la GAIP, res ha al·legat la persona reclamant en contra de considerar-se’n satisfeta. Per tant, havent-se produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació, s’ha de considerar perdut sobrevingudament el seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 99/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.