Solicitud de informes de incidencias por incumplimiento de horarios en terrazas del mercado ambulante de Bonavista y consulta sobre falta de intervención municipal

Resolució 339/2020, de 9 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 99/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA Informació reclamada: Incidències per incompliment d’horaris al mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial. Resum: Les eventuals dades personals que puguin constar als documents sol·licitats no són rellevants per a la finalitat de l’accés, que es veuria satisfet amb el lliurament dels parts d’incidències en els que hi consti el bar afectat i els requeriments a la policia administrativa per incompliment d’horaris de terrasses, sense necessitat d’incloure les dades de cap persona física. Per tant, en aplicació del principi de minimització de les dades és procedent requerir la supressió de dades de persones físiques de la informació sol·licitada abans de lliurar-la a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Empreses públiques. Inspeccions. Terrasses. Venda no sedentària. Mercat ambulant. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Derivació. Límits. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 99/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa pública ESPIMSA, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de desembre de 2019 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Tarragona: 1. Informe històric dels parts d’incidències dels inspectors d’ESPIMSA on es detallin els requeriments a la Policia Administrativa per incompliment d’horaris a les terrasses dels bars El Maño, Los Pilares, Penta i El Rincón del Mercadillo des de l’1 de gener de 2014 fins el 18 de desembre de 2019. 2. Perquè es segueixen muntant les terrasses sense autorització municipal i ESPIMSA no intervé?. 3. La Reclamació presentada el 5 de febrer de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 10 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i a ESPIMSA i els requereix perquè, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 18 de març de 2020 la GAIP rep una notificació de l’Ajuntament de Tarragona, que informa que l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), actuant com a registre únic, trasllada la petició d’informe feta per la GAIP a ESPIMSA. 6. Malgrat el transcurs del termini donat i d’haver-la requerit reiteradament, ESPIMSA no facilita a la GAIP la informació indicada a l’antecedent 4. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que ESPIMSA no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’empresa amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Inadmissibilitat parcial L’apartat 2 de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació (antecedent 2) demana: “Perquè es segueixen muntant les terrasses sense autorització municipal i ESPIMSA no intervé?”. Aquesta pretensió no és pròpiament una sol·licitud d’informació pública, sinó més aviat una consulta i, al mateix temps, una queixa o denúncia. L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com la que es troba en poder de l’Administració, i no és plausible que ESPIMSA tingui en el seu poder una justificació o explicació dels motius pels quals es muntin les terrasses sense autorització municipal (en cas que es faci realment així) o dels que, malgrat això, porten a ESPIMSA a no intervenir. Atès que l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és procedent inadmetre aquesta Reclamació en relació amb el segon apartat de la sol·licitud de la qual deriva, perquè allò que demana no és informació pública. 4. Estimació parcial El primer apartat de la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació (antecedent 2) demana: “informe històric dels parts d’incidències dels inspectors d’ESPIMSA on es detallin els requeriments a la Policia Administrativa per incompliment d’horaris a les terrasses dels bars El Maño, Los Pilares, Penta i El Rincón del Mercadillo des de l’1 de gener de 2014 fins el 18 de desembre de 2019”. Aquesta part de la sol·licitud demana sens dubte informació pública, perquè els parts d’incidències dels inspectors d’ESPIMSA és informació elaborada per l’Administració i que previsiblement aquesta té en el seu poder. Al ser informació pública, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG és procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorri algun límit que prevalgui sobre el dret d’accés i en justifiqui la denegació. En aquest cas hi pot concórrer el límit de la protecció de dades personals, en la mida que en els parts d’incidències sol·licitats hi pot constar la identitat de persones físiques (les titulars dels bars, per una banda, i el personal d’inspecció d’ESPIMSA, per l’altra). De totes maneres, les eventuals dades personals que puguin constar als documents sol·licitats no són rellevants per a la finalitat de l’accés, que es veuria satisfet amb el lliurament dels parts d’incidències en els que hi consti el bar afectat i els requeriments a la policia administrativa per incompliment d’horaris de terrasses, sense necessitat d’incloure les dades de cap persona física. Per tant, en aplicació del principi de minimització de les dades és procedent requerir la supressió de dades de persones físiques de la informació sol·licitada abans de lliurar -la a la persona reclamant. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació dels parts d’incidències demanada a l’apartat primer de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, si bé eliminant prèviament d’ella les dades relatives a persones físiques que pot contenir. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de juliol de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 99/2020, en relació amb la informació demanada a l’apartat 2 de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 99/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació dels parts d’incidències demanada a l’apartat primer de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, si bé eliminant prèviament d’ella les dades relatives a persones físiques que pot contenir. 3. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 99/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.