Solicitud de información sobre sistemas antiaves en edificios de la Generalitat y finalización por pérdida de objeto

Resolució 115/2022, de 10 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 98/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diversa informació sobre instal·lació als seus edificis dels sistemes antiaus. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: Els antecedents posen de manifest que l’associació reclamant ha comunicat a la GAIP que ja ha rebut satisfactòriament la informació que reclamava i ha demanat el tancament de la Reclamació. D’acord amb aquesta manifestació, s’ha de considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment, és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Generalitat. Entitat. Protecció animals. Reclamació contra silenci. Lliurament de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 98/2022, presentada per la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de juny de 2021 l’entitat reclamant presenta un formulari de sol·licitud d’accés a la informació pública de la Generalitat de Catalunya elegint el tema de Medi ambient i el subtema de Flora i fauna autòctona i dirigida a l’antic Departament de Territori i Sostenibilitat, les competències del qual pel que fa a la informació reclamada les ha assumit l’actual Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La sol·licitud demanava “al Departament de Biodiversitat i Medi Natural” el següent: “Que ens informin si el Departament de Cultura ha informat al Departament de Biodiversitat de la instal·lació als seus edificis dels sistemes antiaus. -Si s’ha fet inspecció per part de tècnics del departament i/o agents rurals per avaluar si es veurien afectades per aquests sistemes especies protegides. - Si no s’ha fet inspecció, sol·licitem que es realitzi abans que comenci la seva instal·lació. - Que ens informin si el departament de Biodiversitat te informes o estudis o els ha encarregat, sobre la innocuïtat d’aquests mètodes de descarregues elèctriques i la seva afectació a especies d’aus de tamany petit com per exemple els pardals. -Que el Departament de Biodiversitat i Medi Natural com a responsable de gestionar les mesures per la conservació i protecció de la fauna protegida, davant uns sistemes que poden afectar a qualsevol tipus d’espècie, no autoritzi la seva instal·lació al no ser selectius”. 3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2022 assenyala que no hauria rebut resposta de la Generalitat de Catalunya i argumenta que presenta la reclamació per: “Fonamentem la reclamació en la possible vulneració relativa a la llei de protecció animal així com d'altres”. 4. El 31 de gener de 2022 l’entitat reclamant comunica a la GAIP: “Tenint en compte la notificació rebuda avui ens donem per satisfets en les nostres pretensions i donem per tancada la reclamació”. Fonaments jurídics 1. Contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua d’objecte del procediment Els antecedents posen de manifest que l’associació reclamant ha comunicat a la GAIP que ja ha rebut satisfactòriament la informació que reclamava i ha demanat el tancament de la Reclamació. D’acord amb aquesta manifestació, s’ha de considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment, és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de febrer de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 98/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.