Acceso al registro de entradas y salidas del Ayuntamiento de Altafulla por parte de un grupo municipal

Resolució 119/2018, d’1 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 98/2018. Administració reclamada: Ajuntament d'Altafulla. Informació reclamada: Índex del registre d'entrades i sortides de l'Ajuntament. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: En relació amb el límit de la protecció de dades personals, que és el que pot concórrer en aquest cas, es pot entendre que l’article 164 TRLMRLC proporciona als membres de l’Ajuntament l’autorització legal requerida per l’article 11.2.a de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), per accedir a informació que contingui dades d’aquesta naturalesa, llevat d’aquelles que puguin afectar l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. L’accés sol·licitat és idoni i necessari per a l’exercici de les funcions de control del govern i l’administració municipals que corresponen al grup sol·licitant, de manera que la seva denegació causaria un perjudici significatiu al seu dret a la informació, vinculat en el seu cas al de participació política de l’article 23 de la Constitució. El coneixement de la identitat (nom i cognoms) és idoni i proporcional a la finalitat de l’accés, com s’ha argumentat als apartats anteriors, i si tenim en compte el dret d’accés a la informació especialment reforçat dels electes locals i el seu deure de respectar la confidencialitat; la resta de dades personals d’identificació i localització són innecessàries i la seva difusió podria suposar una invasió injustificada, de manera que caldria suprimir-les. Tot i que aquesta Resolució declara el dret del grup municipal reclamant a accedir a dades personals (el nom i cognoms dels que envien o són destinataris dels escrits anotats als registres municipals d’entrada i sortida), el caràcter generalitzat i massiu d’aquest accés, el perjudici presumptament poc significatiu que amb ell es causa a les persones afectades i el deure de reserva o confidencialitat del grup municipal reclamant són factors que justifiquen no dur a terme el trasllat previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. Cal posar de manifest al grup municipal reclamant que aquesta resolució declara el seu dret d’accés a una informació (el nom i cognoms dels que envien o són destinataris dels escrits anotats als registres municipals d’entrada i sortida) que difícilment seria al seu abast sense la seva condició representativa; en conseqüència, i en aplicació del previst pels articles 164.6 TRLMRLC i 10 LOPD, té l’obligació de no difondre aquesta informació a ningú que no tingui la condició de membre de l’Ajuntament d’Altafulla. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Registre entrades i sortides. Reclamació contra desestimació. Trasllat. Límits. Dades personals especialment protegides. Intimitat. Deure de confidencialitat. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 4 d'abril de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 98/2018, presentada pel grup municipal l'Esquerra independentista d'Altafulla - Acord municipal (l'EINA) contra l'Ajuntament d'Altafulla, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L'entitat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de març de 2018 l'entitat reclamant, després de posar de manifest la importància que té el seguiment del registre municipal per a la tasca dels electes municipals de seguiment i control del govern local, de fer referència a la legislació vigent, al deure de confidencialitat dels electes locals i a dictàmens de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i de citar els criteris establerts per resolucions anteriors de la GAIP (Resolució 48/2017), l'EINA demana "un llistat del registre d'entrada i sortida de l'Ajuntament d'Altafulla dels mesos de gener i febrer de 2018, per tal de poder exercir degudament les nostres funcions de gestió, control i fiscalització". 3. Per decret de 16 de març de 2018 l'Ajuntament d'Altafulla denega la sol·licitud anterior, argumentant que és indiscriminada i genèrica i que pot contenir informació que infringeixi els límits establerts per l'article 164.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel que s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) (dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar i la pròpia imatge i secrets oficials o secret sumarial). Aquesta resolució es fonamenta en un informe de la secretaria municipal, que cita doctrina de l'APDCAT (Dictamen 50/2015), segons la qual un eventual accés indiscriminat al registre podria afectar dades personals (i al no tenir coneixement de la finalitat de l'accés no es podria ponderar degudament) i fins i tot dades personals especialment protegides (l'accés a les quals hauria de ser denegat); les referències de l'APDCAT també assenyalen que podria resultar suficient donar accés a les anotacions o índex del registre, però que a aquests efectes caldria fer una anàlisi prèvia sobre el major o menor grau de concreció amb el que s'introdueixen les entrades, per tal que la terminologia emprada no vulneri els límits indicats. 4. La Reclamació presentada el 4 d'abril de 2018 es fa ressò dels arguments en base als quals l'Ajuntament ha denegat la sol·licitud indicada a l'antecedent 2, considera que les referències fetes a la doctrina de l'APDCAT són esbiaixades, que hi ha doctrina més recent d'aquest organisme, com el Dictamen 80/2016, que considera que els electes no han d'indicar cas per cas la finalitat de les seves sol·licituds d'informació municipal i donaria suport a la seva sol·licitud i acaba demanant que la GAIP requereixi a l'Ajuntament l'accés sol·licitat. La Reclamació adjunta còpia de diversa documentació que avalaria les seves pretensions. 5. El 10 d'abril de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament d'Altafulla i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 3 de maig de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Altafulla, que adjunta còpia de l’expedient relatiu de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. Entre les conclusions de l’informe cal posar en relleu les següents: Malgrat que acotada en el temps, la sol·licitud és indiscriminada i genèrica i pot incórrer en algun dels motius previstos per l’article 164.3 TRLMRLC per denegar informació municipal. “La cessió de les dades ... requerirà una ponderació entre la informació sol·licitada i el contingut d’aquesta informació ... i aquesta ponderació s’ha de fer respecte a 1506 assentaments d’entrada i 651 assentaments de sortida i que comporta una tasca d’anàlisi, valoració, coordinació i ponderació individualitzada tal com consta a la resolució d’alcaldia 2018/280 ... Per tal de poder compatibilitzar l’accés a la informació dels regidors contemplat a l’article 77.1 LRBRL amb l’LOPD seria important que la petició d’accés a la informació no tan sols delimités un període temporal sinó també un àmbit d’actuació. ... Tenint en compte tots aquests elements de ponderació, ometre aquestes acotacions de temporalitat i/o àmbit d’actuació, el volum d’anotacions sol·licitades (2157) i la diversa naturalesa de la informació personal que se’n pot extreure, entre la qual n’hi podria haver d’especialment protegida (art. 7 LOPD), suposaria forçar el principi de qualitat de dades (art. 4 LOPD) i suposar un risc per a la correcta protecció de la informació personal de les persones que es podrien veure afectades, sobretot tenint en compte que es desconeixen els motius que fonamenten la petició d’accés. Això és molt important en Ajuntaments petits on els mitjans personals i informàtics són limitats i poden comportar un bloqueig temporal de la gestió administrativa, tal com ja es diu en l’informe de la secretaria que es transcriu. Pel que fa a la identificació de terceres persones que podessin resultar afectades per l’accés que es reclama, estem parlant de 2157 registres d’entrada i sortida i per tant cal parlar com a mínim d’un nombre similar de persones afectades”. 7. El 8 de maig de 2018 la GAIP demana l’informe de l’APDCAT previst per l’article 42.8 LTAIPBG, ja que l’informe municipal invoca la protecció de dades personals per justificar la denegació de la informació sol·licitada. Es notifica aquest fet a les parts, als efectes de l’ampliació del termini per resoldre prevista per l’article 42.9 LTAIPBG. 8. El 14 de maig de 2018 l’Ajuntament d’Altafulla trasllada a la GAIP documentació addicional al seu informe, concretament dos documents Excel amb la relació de les anotacions d’entrada i de sortida del registre municipal dels mesos de gener i febrer de 2018, amb les indicacions següents: “aquesta informació s’ha obtingut directament a través d’una utilitat del mòdul d’entrades i sortides de l’aplicació ABSIS. Ara faltaria fer tot el tractament oportú per tal de donar compliment a la llei de protecció de dades (eliminar NIF, adreça, revisar extracte, etc.), així com eliminar tota aquella informació que resulti redundant o innecessària (per exemple, quan una anotació del registre d’entrada va destinada a diverses persones, a l’Excel apareix la mateixa entrada replicada tantes vegades com persones a qui va destinada)”. 9. El 28 de maig la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que substancialment assenyala el següent: “Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, cal tenir en compte el principi de qualitat de les dades (article 4 LOPD), que implica, d’una banda, que l’accés a la informació municipal, que inclogui determinades dades de caràcter personal, sense consentiment dels afectats ha de vincular-se necessàriament a l’exercici de les funcions que corresponguin en cada cas al regidor de què es tracti, en els termes previstos en la legislació de règim local, citada. I, d’altra banda, que està justificat, exclusivament, el tractament de les dades imprescindibles per complir la finalitat. Per tant, comporta fer, en cada cas concret, un exercici de ponderació per tal d’avaluar les implicacions que pot tenir, l’exercici del dret d’accés a informació del regidor per als drets de les persones afectades, com ara, el dret a la protecció de les dades personals (...). Així doncs, caldria fer una anàlisi prèvia en relació, entre d’altres, al major o menor grau de concreció amb què s’introdueix la informació al Registre, per exemple, en relació amb la utilització de tipologies més o menys genèriques o descriptives sobre l’assumpte o motiu pel qual es presenta un escrit al Registre, per tal de facilitar la ponderació posterior en cas de sol·licituds d’accés a informació per part dels regidors. Atès que, per la informació de que es disposa, la reclamació se centra en la sol·licitud d’accés relativa a l’accés al Registre d’entrades i sortides de documents de l’Ajuntament dels mesos de gener i febrer de 2018, i que correspon a un total de 2157 assentaments, s’entén que es tracta d’una petició genèrica i indiscriminada, ja que, si bé acota el període de temps respecte el qual sol·licita l’accés (gener i febrer de 2018), no fa cap menció a l’àmbit d’actuació municipal que és del seu interès (obres i serveis, ensenyament, recursos humans, etc.) i/o els possibles subjectes afectats, entre d’altres aspectes. Així, en aquest cas, atesos els termes en que es formula la consulta, no sembla que es pugui concloure que un accés generalitzat i indiscriminat a la informació que consti al registre d’entrada i sortida de documents resulti justificada des del punt de vista del dret a la protecció de dades. Altrament, cal puntualitzar, que l’Ajuntament hauria de valorar especialment la possibilitat de facilitar l’accés a la informació del Registre d’entrada prèvia dissociació de les dades personals. Aquesta possibilitat podria ser pertinent en aquells casos en què sense incloure dades concretes que puguin identificar a fer identificables les persones físiques, seguin els termes de l’article 3.f de l’LOPD, es pugui donar una resposta satisfactòria a la petició efectuada (...) D’aquesta manera es podria facilitar l’exercici del dret d’accés a informació municipal que la legislació de règim local reconeix al regidor i, alhora, respectar el dret fonamental a la protecció de dades personals dels possibles afectats. Per finalitzar, cal recordar que sempre que l’accés dels regidors a dades personals s’efectuï per raó de les funcions que com a tals tenen encomanades aquests hauran de regir-se, a banda de pel deure de reserva imposat per la normativa de règim local (article 164.6 TRLMRLC), i pel deure de secret (article 10) establerts a la LOPD”. L’informe conclou: “La normativa de protecció de dades impedeix l’accés de la persona reclamant a la informació que consti al registre d’entrada i sortida de documents, per tractar-se d’un accés generalitzat i indiscriminat a tota la informació. Això sens perjudici que es pugui donar accés a la informació de manera dissociada, o que respecte de peticions concretes es pugui donar accés després d’una ponderació de la qual en resulti la justificació de la mesura”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada i límits que hi concorren La informació sol·licitada (un llistat dels registres municipals d’entrades i sortides de l’Ajuntament d’Altafulla, corresponent als mesos de gener i febrer de 2018) és sens dubte informació municipal, als efectes de l’article 164 TRLMRLC i informació pública, als efectes de l’LTAIPBG; cal partir, en conseqüència, d’un principi general favorable al dret de les persones reclamants a accedir-hi, sens perjudici dels límits que hi puguin concórrer. El règim jurídic a què ha d’atendre l’accés sol·licitat és, preferentment, el que estableix l’article 164 TRLMRLC, atesa la condició d’electes locals que tenen les persones que formen el grup municipal reclamant. Segons aquest precepte, “1 Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. (...) 3. ... la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. (...) 5 Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida. 6 Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”. El dret dels i de les electes locals a la informació municipal és un dret especialment reforçat, més intens que el reconegut per l’LTAIPBG a la ciutadania en general, ja que els límits que poden justificar-ne la denegació són substancialment més acotats que els previstos pels articles 21, 23 i 24 LTAIPBG: únicament els relatius a la protecció de secrets oficials o sumarials i de l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge, conceptes aquests últims vinculats al de dades personals, si bé més proper al d’algunes dades personals especialment protegides, que a les dades personals generals. És a dir, i en relació amb el límit de la protecció de dades personals, que és el que pot concórrer en aquest cas, es pot entendre que l’article 164 TRLMRLC proporciona als membres de l’Ajuntament l’autorització legal requerida per l’article 11.2.a de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), per accedir a informació que contingui dades d’aquesta naturalesa, llevat d’aquelles que puguin afectar l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. Hi ha diverses circumstàncies que justifiquen aquesta major intensitat del dret d’accés dels regidors i de les regidores a la informació municipal, fins i tot si conté algunes dades personals. En primer lloc, i amb caràcter general, en el fet que el seu dret d’accés a la informació municipal està connectat directament i s’empara en el dret de participació política reconegut per l’article 23 de la Constitució, fet que li proporciona un especial vigor jurídic, a més d’empara constitucional directa. En segon lloc, i més específicament en relació amb la protecció de les dades personals, s’ha de tenir en compte també que l’accés dels membres de l’Ajuntament a una base de dades municipal no comporta pròpiament una cessió de dades externa, ja que els regidors i les regidores de l’oposició són tant Ajuntament com els del govern municipal; òbviament, aquest fet no comporta que uns i altres puguin tenir accés indiscriminat a informació que contingui dades personals, ja que en aplicació del principi de qualitat de les dades (article 4 LOPD), l’accés a dades d’aquesta naturalesa no pot ser excessiu en relació amb les finalitats en atenció a les quals s’han recollit, de manera que s’hauria de limitar a les persones de l’organització municipal les funcions de les quals el justifiquin i una de les funcions que el poden justificar perfectament són les de control del govern i l’administració municipals que les lleis atribueixen als membres de l’oposició. En tercer lloc, aquesta major intensitat d’accés a la informació municipal dels electes i les electes locals també s’explica en base al deure de confidencialitat que els imposa l’article 164 TRLMRLC, en la línia del deure de secret de l’article 10 LOPD. Cal valorar fins a quin punt la informació sol·licitada pel grup municipal reclamant conté dades relatives a l’honor, la intimitat personal o familiar i a la pròpia imatge. L’article 153 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), estableix el següent sobre les dades que han de constar en els registres d’entrades i sortides de les administracions locals: “1. Los asientos del Registro contendrán referencia exacta de cada uno de los documentos que se remitan desde las oficinas locales o que en ellas se reciban y, al efecto de los de entrada, deberán constar los siguientes extremos: a) Número de orden correlativo. b) Fecha del documento, con expresión del día, mes y año. c) Fecha de ingreso del documento en las oficinas del Registro. d) Procedencia del documento, con indicación de la autoridad, Corporación o persona que lo suscribe. e) Extracto, reseña o breve referencia del asunto comprendido en el cuerpo del escrito registrado. f) Negociado, Sección o dependencia a que corresponde su conocimiento. g) Resolución del asunto, fecha y autoridad que la haya dictado, y h) Observaciones para cualquier anotación que en caso determinado pudiera convenir. 2. Los asientos de salida se referirán a estos conceptos: a) Número de orden. b) Fecha del documento. c) Fecha de salida. d) Autoridad, Negociado, Sección o dependencia de donde procede. e) Autoridad, Corporación o particular a quien se dirige. f) Extracto de su contenido. g) Referencia, en su caso, al asiento de entrada, y h) Observaciones. 3. Los asientos han de practicarse de forma clara y concisa, sin enmiendas ni raspaduras que, si existieren, serán salvadas”. D’aquests apartats, poden contenir dades personals l’1.d i el 2.e (si la identitat que hi consta és d’una persona física) i, eventualment, els 1.e i h i 2.f i h (extracte del contingut de l’escrit registrat i observacions). I d’aquestes dades personals només és versemblant que puguin contenir (probablement amb caràcter excepcional) informació que afecti l’honor, la imatge o la intimitat els apartats 1.e i h i 2.f i h. De l’examen de la informació sol·licitada (els llistats d’entrades i sortides corresponents als mesos demanats, que l’Ajuntament ha facilitat a la GAIP) se’n dedueix que conté dades personals segurament innecessàries per a la finalitat de l’accés sol·licitat (adreça, telèfon, DNI, adreça electrònica) i en alguns casos excepcionals dades que poden afectar l’honor o la intimitat, si es considera que poden tenir aquest caràcter les dades sensibles reveladores d’ideologia o orientació política (serien indiciàries d’aquest caràcter algunes anotacions que parlen d’escrits sol·licitant posar o retirar símbols relatius al debat independentista). Caldrà, doncs, ponderar i valorar fins a quin punt ha de prevaldre el dret d’accés a la informació sol·licitada o la protecció de les dades personals (especialment les relatives a l’honor i la intimitat) afectades. L’accés sol·licitat és sens dubte idoni per a l’exercici de les funcions de control del govern i de l’administració municipal que la legislació de règim local atribueix als membres dels ajuntaments i que forma part de la seva funció representativa de la comunitat local respectiva. La relació d’escrits d’entrada i sortida de l’Ajuntament proporciona una base informativa molt útil per poder valorar i fer seguiment d’una part important de l’activitat municipal (qüestions que interessen més a la ciutadania, temps de resposta de l’administració municipal, preocupacions de determinades entitats, notificació efectiva de resolucions dels òrgans municipals, etc.). Fins i tot es pot indicar que, als efectes de les funcions de control que corresponen al grup municipal sol·licitant, el caràcter generalitzat o indiscriminat de la sol·licitud que per l’informe de l’APDCAT pot ser un motiu per afeblir-ne o posar en qüestió l’interès en l’accés sol·licitat, no és tal, ja que precisament l’eficàcia i la utilitat de poder accedir als llistats d’entrades i sortides rau precisament en el seu caràcter sistemàtic i complet. En aquest sentit, i a títol merament comparatiu, és significatiu el fet que l’article 128.2.c de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana reconegui el dret d’accés directe dels electes locals als registres d’entrades i sortides, sense necessitat de sol·licitud prèvia. Cal concloure, per tant, que l’accés sol·licitat és idoni i necessari per a l’exercici de les funcions de control del govern i l’administració municipals que corresponen al grup sol·licitant, de manera que la seva denegació causaria un perjudici significatiu al seu dret a la informació, vinculat en el seu cas al de participació política de l’article 23 de la Constitució, exercit als efectes de controlar l’activitat municipal. Per una altra banda, el dany que causaria l’accés a les persones físiques afectades seria el de divulgar diverses dades seves no especialment sensibles ni vinculades a la seva intimitat ni al seu honor (nom, DNI, adreça, telèfon i correu electrònic) i, en alguns casos excepcionals, dades de naturalesa sensible o especialment protegides, com ara les relatives a l’orientació política. Pel que fa a les dades no especialment sensibles, és pertinent evitar-ne la sobreexposició, com seria el cas de facilitar, a més de la identitat, el DNI, l’adreça, el telèfon i l’adreça electrònica; el coneixement de la identitat (nom i cognoms) és idoni i proporcional a la finalitat de l’accés, com s’ha argumentat als apartats anteriors, especialment si tenim en compte el dret d’accés a la informació especialment reforçat dels electes locals i el seu deure de respectar la confidencialitat; la resta de dades personals d’identificació i localització són innecessàries i la seva difusió podria suposar una invasió injustificada, de manera que caldria suprimir-les, tasca que no ha de suposar cap dificultat especial per a l’Ajuntament, ja que es tracta de suprimir o ocultar les columnes respectives del document Excel al qual les han transposat. En quant a l’eventual presència en alguna de les anotacions de dades especialment sensibles o vinculades a l’honor o a la intimitat de les persones afectades, com ara les que poden revelar la seva orientació política o sexual o salut, cal localitzar-les de forma individualitzada i, en els casos que es detectin, tatxar la identitat de la persona física corresponent. No sembla que aquesta tasca hagi de ser especialment complexa, ja que són molt poques les anotacions que contenen dades d’aquesta naturalesa i la seva localització és molt senzilla, de manera que l’anonimització de les anotacions afectades no hauria de suposar un volum desproporcionat de treball per a l’administració municipal. A una conclusió similar ha arribat, entre altres, la Resolució de la GAIP 140/2017, que estima l’accés continuat d’un grup municipal al registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament corresponent i que, precisament als efectes d’aquest accés continuat, acaba recomanant a l’Ajuntament afectat que de cara al futur procuri evitar assentaments registrals amb referència expressa a dades personals sensibles i proporcioni les indicacions clares i pertinents al personal responsable, recomanació que sembla pertinent per a qualsevol Ajuntament, ja que facilitaria garantir el dret dels membres de l’oposició municipal a una informació molt idònia per a la seves funcions de control, sense perjudici excessiu per a les dades personals afectades i sense el cost d’una càrrega significativa de treball per a l’administració municipal. Per una altra banda, tot i que aquesta Resolució declara el dret del grup municipal reclamant a accedir a dades personals (el nom i cognoms dels que envien o són destinataris dels escrits anotats als registres municipals d’entrada i sortida), el caràcter generalitzat i massiu d’aquest accés, el perjudici presumptament poc significatiu que amb ell es causa a les persones afectades i el deure de reserva o confidencialitat del grup municipal reclamant són factors que justifiquen no dur a terme el trasllat previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. Finalment, cal posar de manifest al grup municipal reclamant que aquesta resolució declara el seu dret d’accés a una informació (el nom i cognoms dels que envien o són destinataris dels escrits anotats als registres municipals d’entrada i sortida) que difícilment seria al seu abast sense tenir en compte la seva condició representativa; en conseqüència, i en aplicació del previst pels articles 164.6 TRLMRLC i 10 LOPD, té l’obligació de no difondre aquesta informació a ningú que no tingui la condició de membre de l’Ajuntament d’Altafulla. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juny de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 98/2018 i declarar el dret del grup municipal reclamant al llistat del registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament d’Altafulla dels mesos de gener i febrer de 2018, de conformitat amb les observacions fetes al fonament jurídic 2, especialment les següents: - L’accés ha d’incloure el nom i cognoms de les persones destinatàries i de les que envien els escrits enregistrats. - Cal excloure les columnes relatives a dades personals innecessàries, com ara el DNI, adreça, telèfon i correu electrònic. - Cal anonimitzar els assentaments que contenen dades personals especialment sensibles o relatives a l’honor i a la intimitat de les persones afectades, com ara les indiciàries d’orientació política o sexual o salut. 2. Anular el Decret de l’Alcaldia d’Altafulla 2018/280, de 16 de març. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Altafulla que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies, tot informar-ne a la GAIP. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 98/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 1 de juny de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.