Acceso a información sobre número de Mossos d'Esquadra con denuncias judiciales, suspensiones de empleo e investigaciones internas

Resolució 124/2017, de 25 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 98/2017. Administració reclamada: Direcció General de la Policia. Departament d’Interior. Informació reclamada: Nombre de mossos d’esquadra contra els quals s’ha presentat denúncia o que han estat objecte de mesures disciplinàries. Sentit de la Resolució: Estimació parcial . Resum: La informació relativa al nombre de mossos d’esquadra que han estat objecte de denúncia, querella, demanda o qualsevol altre procediment judicial no és a mans de l’Administració, ja que només es pot obtenir dels òrgans judicials, que no són obligats per l’LTAIPBG; per tant, no es tracta d’informació pública que pugui ser objecte del dret d’accés. El límit de l’article 21.1.b LTAIPBG, que protegeix la informació relativa als procediments sancionadors i disciplinaris, afecta només els procediments oberts en relació amb els quals es demana, i només si la seva divulgació pot posar en perill la seva eficàcia; no és, per tant, un límit aplicable a una sol·licitud que demana dades estadístiques o globals sobre procediments disciplinaris o d’investigació tancats. Paraules clau: Generalitat. Policia. Periodista. Límit. Investigació de sancions. Investigació interna. Informació pública. Informació judicial. Informació reservada. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 7 de març de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 98/2017, presentada en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant, a qui la documentació aportada a la Reclamació identifica com a periodista, no vol sol·licitar el procediment de mediació. 2. El 7 de febrer de 2017 la persona reclamant es va adreçar a la Direcció General de la Policia (DGP), demanant la següent informació: “- Nombre de Mossos d'Esquadra contra els quals s'hagi interposat denúncia, demanda, querella o qualsevol tipus de procediment judicial durant el període 2006- 2016. Caldria segmentar la informació pel suposat delicte de la denúncia interposada. Així mateix, se sol·licita en la mesura del possible quin va ser el resultat de la denúncia (arxiu, condemna o, en cas que es tracti d'un procediment en curs, fer-ho constar). En cas que hi hagi hagut condemna, esmentar, si és possible, en què consisteix. “- Nombre de Mossos suspesos de sou i feina durant el període 2006- 2016. En la mesura del possible, especificar el motiu i la durada de la suspensió (temporal o permanent). “- Nombre d'investigacions internes obertes per Mossos d'Esquadra durant el període 2006- 2016. Especificar, en la mesura del possible, el resultat de la investigació, en cas que suposés algun tipus de sanció o obertura de procediment judicial”. 3. El 7 de març de 2017 la DGP resol la desestimació de la sol·licitud anterior, sobre la base dels arguments següents: - La informació relativa al nombre de mossos d’esquadra contra els quals s’hagi interposat denúncia, demanda, querella o qualsevol tipus de procediment judicial durant el període 2006- 2016 obra a mans dels diferents jutjats i tribunals, i la DGP no la tindria, ja que l’origen dels procediments demanats pot ser molt diferent i la DGP no sempre hi hauria participat. En conseqüència, aquesta informació no estaria a mans de l’Administració, sinó disgregada a diferents òrgans judicials. - La informació relativa al nombre de mossos suspesos de sou i feina i al nombre d’investigacions internes obertes per Mossos d’Esquadra durant el període 2006- 2016 estaria afectada pel límit de l’article 21.1.b de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBG (la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries), ja que la seva difusió comportaria un perjudici per a aquestes funcions públiques i aniria en detriment de l’eficàcia investigadora de les autoritats competents, a més de la naturalesa reservada d’aquestes dades. 4. Al presentar aquesta Reclamació, el 7 de març de 2017, la persona reclamant la fonamenta en les següents consideracions: - Considera que és poc creïble que la DGP no tingui coneixement del nombre de policies investigats en procediments judicials. - Especifica que la informació sol·licitada relativa al nombre de policies suspesos per procediments interns comporta una simple relació numèrica de sancions imposades que, en la mida que ja haurien estat imposades, no tindria cap incidència en la investigació de les infraccions suposadament realitzades. - Indica que la DGP ni tan sols s’hauria pronunciat en relació amb el tercer punt de la sol·licitud d’informació, que demanava la relativa al nombre d’investigacions internes obertes per Mossos d’Esquadra. - Recorda els trets bàsics de l’LTAIPBG, afirma que l’elaboració d’un reportatge periodístic encaixa perfectament en les finalitats del dret d’accés i manifesta que la informació demanada no afecta cap dels límits a l’accés establerts per aquesta Llei. 5. El 16 de març la GAIP s’adreça a la DGP, sol·licitant per a dins d’un termini de 10 dies un informe sobre aquesta Reclamació i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva. 6. El 19 d’abril la GAIP rep l’informe de la DGP, que bàsicament reitera el contingut de la seva resolució (antecedent 3), amb les consideracions següents: - En relació amb el primer apartat de la sol·licitud (nombre de mossos d’esquadra contra els que s’hauria interposat denúncia, demanda, querella o qualsevol procediment judicial), manifesta que aquestes dades no són informació pública en el sentit que l’LTAIPBG dóna a aquest concepte, ja que no constitueixen informació elaborada per l’Administració o a mans d’aquesta, sinó de dades de les quals disposarien de forma disgregada els diferents òrgans judicials. La DGP disposaria d’algunes d’aquestes dades, però es tractaria de dades incomplertes i disseminades, inexactes i, a més, per elaborar-les caldria una tasca complexa d’elaboració. - En relació amb el segon apartat de la sol·licitud (nombre de mossos suspesos de sou i feina), manifesta que la difusió d’aquesta informació comportaria un perjudici per a la investigació o la sanció de les infraccions disciplinàries, ja que aniria en detriment de l’eficàcia investigadora de les autoritats corresponents, incorrent per tant el límit de l’apartat b de la l’article 21.1 LTAIPBG; a més, també s’indica que aquestes dades tenen naturalesa reservada. - En relació amb el tercer apartat de la sol·licitud (nombre d’investigacions internes obertes pels Mossos d’esquadra), assenyala que aquesta informació estaria afectada pel mateix límit del paràgraf anterior. També indica, amb caràcter general, que el Departament d’Interior “anualment fa pública la seva memòria d’activitats, on queda reflectida tota aquella informació de la DGP que té el caràcter de pública i que per tant està subjecta a publicitat per quan no està afectada per cap dels límits establerts per l’LTAIPBG”; aquesta memòria no inclou les dades sol·licitades, tant pel seu caràcter sensible i reservat, com perquè part d’elles depenen de l’Administració de Justícia. Ateses les anteriors consideracions, la DGP reitera que escau desestimar la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant. 7. El 21 d’abril de 2017 la GAIP trasllada l’informe de la DGP a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Sobre si part de la informació demanada no és informació pública als efectes de la legislació de transparència El primer apartat de la sol·licitud d’informació demana el “nombre de Mossos d'Esquadra contra els quals s'hagi interposat denúncia, demanda, querella o qualsevol tipus de procediment judicial durant el període 2006- 2016. Caldria segmentar la informació pel suposat delicte de la denúncia interposada. Així mateix, se sol·licita en la mesura del possible quin va ser el resultat de la denúncia (arxiu, condemna o, en cas que es tracti d'un procediment en curs, fer-ho constar). En cas que hi hagi hagut condemna, esmentar, si és possible, en què consisteix”. La DGP assenyala que aquesta informació és dispersa entre diversos òrgans i oficines judicials i per tant no seria informació pública en el sentit que dona a aquest concepte l’LTAIPBG (article 2.b: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”). Davant la consideració de la persona reclamant, en el sentit que no és creïble que la DGP no disposi d’aquesta informació, aquesta direcció general manifesta que únicament disposa de dades incomplertes i disperses i que només podria oferir informació inexacta, prèvia una tasca complexa d’elaboració. La resposta donada per la DGP sembla prou raonable i fonamentada. Cal tenir en compte que la sol·licitud demana el nombre de membres del cos de Mossos d’Esquadra contra els que s’hagi plantejat qualsevol tipus de querella, denúncia, demanda o qualsevol altre tipus de procediment judicial; aquest enunciat tan ampli inclou tant els possibles casos de denúncia o querella amb motiu de l’exercici de les seves funcions com a agents de l’autoritat, o de les seves actuacions personals privades, com també qualsevol demanda o requeriment en el seu àmbit estrictament privat. És a dir, per atendre la sol·licitud caldria informar tant de denúncies o querelles per abús d’autoritat, agressions, trànsit, drogues, etc., com també de demandes judicials relatives a contractes (lloguers, hipoteques, crèdits), propietat o dret de família. I no és plausible suposar que la DGP tingui informació sobre qualsevol incidència, especialment si és en la seva vida privada, que hagi pogut comportar que una persona membre del cos de Mossos d’Esquadra estigui implicada en qualsevol tipus de procediment judicial; és més: en molts d’aquests procediments fins i tot podria no constar la seva condició de policia, per no ser aquesta una dada rellevant en el procediment judicial en qüestió. En aquestes circumstàncies, per poder facilitar la informació demanada caldria que la DGP s’adrecés a tots els òrgans judicials de Catalunya i aquests, que no tenen la condició d’Administració pública, ni estan subjectes a l’LTAIPBG, no tindrien cap deure de donar-li-la i en molts casos no la podrien donar, per tenir caràcter íntim o estrictament privat. Segur que la DGP té informació sobre denúncies o querelles plantejades contra Mossos d’Esquadra, i així ho admet el seu informe. Però està clar que deu ser informació no sistemàtica, més o menys casual, sense cap garantia de constituir “el nombre de Mossos d’Esquadra” implicats en procediments judicials, que és el que demana la sol·licitud. Ateses aquestes consideracions, procedeix desestimar aquesta part de la Reclamació. 2. Sobre la concurrència del límit dels procediments disciplinaris o sancionadors La DGP denega la informació demanada en els apartats segons i tercer de la sol·licitud (nombre de Mossos d’Esquadra suspesos de sou i feina i nombre d’investigacions internes d’aquest cos) perquè considera que hi concorre el límit de l’article 21.1.b LTAIPBG, segons el qual el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a “la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”. Per les raons assenyalades tot seguit, no procedeix l’aplicació d’aquest límit al cas que ara ens ocupa. El límit de l’article 21.1.b LTAIPBG s’ha d’interpretar en el sentit que es pot denegar informació sobre procediments sancionadors o disciplinaris si amb la seva difusió es pot perjudicar l’eficàcia del procediment en qüestió, és a dir, es pot facilitar que els possibles infractors defugin la seva responsabilitat; per tant, només té sentit aplicar aquest límit quan la informació demanada és de procediments sancionadors o disciplinaris en curs (aprofundeixen en aquesta interpretació les Resolucions de la GAIP sobre les Reclamacions 78 i 119/2016, entre altres). En aquest cas el que demana la persona reclamant no és informació de cap procediment disciplinari concret que estigui en curs, sinó informació merament estadística sobre les mesures disciplinàries ja adoptades en un determinat lapse temporal; per tant, la informació demanada correspon a procediments tancats o finalitzats, que en conseqüència no poden ser perjudicats per la seva difusió. L’informe de la DGP també fa referència a la “inherent naturalesa reservada” d’aquestes dades. En relació amb aquesta afirmació s’ha d’assenyalar que el caràcter reservat d’unes dades o d’una informació determinades ha de derivar necessàriament del fet que així ho hagi disposat una llei , i l’informe no cita cap norma legal que ho hagi establert expressament. En tot cas, l’LTAIPBG no qualifica aquestes dades de reservades, ni es pot deduir de la legislació de protecció de dades personals o de la de seguretat pública que ho siguin. Per tant no procedeix prendre en consideració aquesta afirmació. Ateses les anteriors consideracions, procedeix declarar el dret de la persona reclamant a la informació demanada pels apartats segons i tercer de la seva sol·licitud. 3. Informació pública i publicitat activa La darrera consideració de l’informe de la DGP sembla equiparar els conceptes d’informació pública i de publicitat activa, ja que afirma que la informació pública del Departament d’Interior seria la que consta a la seva memòria anual. Cal recordar que informació pública, segons l’article 2.b LTAIPBG, és tota la que elabora l’Administració i tota la que té en el seu poder, amb independència que la faci objecte o no de publicitat amb les seves memòries o altres mitjans de difusió. El fet que hi hagi informació de la DGP que no hagi estat publicada a la memòria del departament no implica que no sigui informació pública. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 d’abril de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 98/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent: - Nombre de Mossos suspesos de sou i feina durant el període 2006- 2016, tot especificant en la mesura del possible el motiu i la durada de la suspensió (temporal o permanent). - Nombre d'investigacions internes obertes per Mossos d'Esquadra durant el període 2006- 2016, tot especificant en la mesura del possible el resultat de la investigació, en cas que suposés algun tipus de sanció o obertura de procediment judicial. 2. Desestimar la part de la Reclamació que demana informació sobre el nombre de Mossos d'Esquadra contra els quals s'hagi interposat denúncia, demanda, querella o qualsevol tipus de procediment judicial durant el període 2006- 2016. 3. Anular la Resolució del DGP de 7 de març de 2017, en tot allò que s’oposa a aquesta Resolució. 4. Requerir a la DGP que lliuri a la persona reclamant la informac ió indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 98/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 25 d’abril de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.