Solicitud de información ambiental sobre una planta industrial y resolución de la GAIP estimando parcialmente la reclamación

Resolució 719/2024, de 6 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 97/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Aniol de Finestres Informació reclamada: Diversa informació d’una empresa del municipi. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte i estimació parcial Resum: S’ha lliurat part de la informació i escau la declaració de pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació, però bona part de la informació sol·licitada i reclamada que és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i de caràcter ambiental, no ha estat degudament entregada per l’Administració i acredita que s’hagi d’estimar la Reclamació. Sobre la invocació de manca de recursos per atendre la petició, d’acord amb l’article 29.1.b) LTAIPBG, l’Administració no acredita de forma suficient aquesta circumstància que dona lloc a la Comissió a donar un termini de dos mesos per al compliment de la petició d’informació. Únicament en el cas que no disposi de la informació, i així ho ha de fer constar l’Ajuntament, per tractar-se de l’àmbit competencial d’una altra instància, com ara la Generalitat, seria d’aplicació l’article 30 LTAIPBG que preveu la necessària derivació de la petició a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. Paraules clau: Ajuntaments. Entitat ambiental. Informació ambiental. Subministrament aigua. Soroll. Depuradora. Minimització d’impacte visual. Tasca complexa. Requisits derivació. Estimació parcial. Pèrdua parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 17 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 97/2024, presentada per una entitat ambientalista contra l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 29 a 35 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la reclamació es manifesta que no s’ha obtingut resposta de l’Ajuntament. 2. L’11 de desembre de 2023 el reclamant presenta a l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres petició d’informació en relació a dubtes de caràcter ambiental sobre l’ampliació de la planta de Pernils Llémena, i concretament es sol·licita el següent: “Quin ha estat el consum energètic l'any 22? Quin ha estat el consum d'aigua l'any 22? Quins altres subministraments han estat necessaris en el procés de la planta, i en quina quantitat (sal, nitrogen, matèries perilloses, ...)? Quines són les característiques de la depuradora actual de la planta? Quin ha estat el soroll mesurat (darreres mesures) al nucli del poble? Quina ha estat la mitjana de volum diari de camions de producte acabat l'any 22? Quina ha estat la mitjana de volum diari de camions de semielaborat l'any 22? Quina ha estat la mitjana de volum diari de camions de subministraments necessaris i residus (incloent-hi salmorra) l'any 22? Un cop es posi en funcionament l'ampliació de la planta: Quin consum energètic anual estimat s'espera? S'han previst mesures d'estalvi energètic? Està prevista algun tipus de modificació de la infraestructura de MT (25kV) actual? Quin consum d'aigua anual estimat s'espera? S'han previst mesures d'estalvi de l'aigua? Està prevista alguna modificació a la canonada de subministrament d'aigua? Està prevista alguna modificació o millora del sistema de depuració? Quin volum de soroll al nucli del poble s'espera? S'han previst mesures de mitigació del soroll? Està prevista la incorporació al procés industrial d'alguna matèria nova i, en especial, alguna de perillosa? Quina mitjana de volum diari de camions de producte acabat s'espera? Quina mitjana de volum diari de camions de semielaborat s'espera? Quina mitjana de volum diari de camions de subministraments necessaris i residus (incloent-hi salmorra) s'espera? Perquè no s'han considerat els suggeriments de minimització d'impacte visual que recull la memòria del projecte d’ampliació (tramitada en exposició pública), com que els taulats siguin pràcticament plans i no a dues aigües?”. 3. El 25 de gener de 2024 la GAIP comunica al reclamant que cal que acrediti la representació d’acord amb la qual s’al·lega actuar en el marc de la reclamació que s’aporta en la mateixa data. 4. El 31 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, i en la mateixa data es comunica la reclamació a l’Ajuntament i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. L’1 de febrer de 2024 la GAIP rep comunicació del reclamant que, en síntesi, informa que ha rebut resposta de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres però que no dona resposta a les qüestions demanades, ja que l’Ajuntament manifesta no disposar de personal suficient per atendre la petició, i recomana adreçar la sol·licitud d’informació a l’empresa o bé als Departaments de la Generalitat, concernits per la petició. Es considera que només procedeix donar la informació estrictament obligatòria que es demani, i a continuació formula declaracions sobre els consums elevats d’aigua del reclamant i un tercer. 6. El 14 de febrer de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres el mateix escrit esmentat a l’apartat anterior i que ja havia aportat el reclamant, que es trasllada al reclamant el 20 de febrer de 2024 tot fent avinent que es tracta de la mateixa resposta que ja havia estat tramesa per ell a la GAIP. 7. El 14 de març de 2024 la GAIP demana a l’Ajuntament que específicament concreti, en un termini de cinc dies, si disposa de la informació i/o documentació relativa a les qüestions que es demanen a la reclamació d’informació ambiental i, conseqüentment, si disposa dels antecedents sobre l’autorització de l’activitat de la Planta sobre la qual es demana informació, així com de la seva ampliació. A més, es pregunta si es disposa de documentació relacionada amb les qüestions que es plantegen a la sol·licitud d’informació inicialment formulada pel reclamant en data 11 de desembre de 2023 (consum energètics, depuradora de la planta, soroll, volum de camions, etc.). 8. El 3 d’abril de 2024 la GAIP rep informe de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres que, en síntesi, manifesta que “En primer lloc, l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres disposa dels antecedents sobre l’autorització de l’activitat de la mateixa. Mentre que per a la seva ampliació encara no ha estat sol·licitada a l’Ajuntament en data d’avui. Per altra banda, i pel que fa referència a les dades sol·licitades pel Sr. XX (el reclamant) comentar-li que aquest Ajuntament només disposa de les dades referents al consum de l’aigua potable al llarg de l’any 2022 i que és de NNNN m3. Per la resta de les dades demanades sobre els consums energètics, altres subministraments, soroll, volum de camions, etc. aquest Ajuntament no disposa de les dades demanades”. Aquest escrit s’aporta també pel reclamant a la GAIP en data 8 de maig de 2024. 9. L’11 d’abril de 2024 la GAIP demana a l’Ajuntament que se li traslladi les dades de l’empresa per poder realitzar correctament el tràmit d'audiència d’acord amb la col·laboració prevista a l'article 34.1bis del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. 10. El 8 de maig la GAIP comunica al reclamant que atès que la informació sol·licitada afecta drets o interessos de terceres persones, s’ha procedit a comunicar a les terceres parts afectades, de la presentació de la reclamació i donar-los la possibilitat de formular al·legacions, si ho consideren oportú, en un termini de 10 dies. 11. El 8 de maig de 2024 la GAIP rep les dades de l’Ajuntament sobre els consums d’aigua i la comunicació de que ja s’ha traslladat a la part reclamant. A aquesta Comissió no li consta que el tercer afectat hagi presentat cap observació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat al reclamant la informació sobre les dades de consums d’aigua en el marc d’aquest procediment. Amb aquesta informació es desprèn que es dona en part resposta a la reclamació i en consideració a aquesta part de resposta donada per l’Ajuntament es dedueix que hi ha hagut una pèrdua parcial de l’objecte. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada: estimació parcial La informació sol·licitada i reclamada, com es desprèn dels antecedents, es refereix a una petició prou amplia d’un seguit de dades que totes elles es comprenen dins del que es considera com informació ambiental, que en aquest cas es deriva de les actuacions d’una planta d’una empresa que desenvolupa la seva activitat en el municipi reclamat. Efectivament es tracta d’una petició que demana dades sobre els aspectes següents: consums energètics, d’aigua i altres subministraments necessaris de la planta de l’empresa radicada en aquell municipi; també es fa referència a les característiques de la depuradora d’aquesta planta; sobre el soroll mesurat al nucli del poble que s’hagin realitzat al 2022 i també sobre les estimacions esperades d’aquests mesuraments; es demana també informació sobre mesures d'estalvi de l'aigua, concretament de la canonada de subministrament d'aigua i les modificacions o millores del sistema de depuració i de mitigació del soroll. També es demana sobre el motiu de no haver considerat els suggeriments de minimització d'impacte visual que recull la memòria del projecte d’ampliació (tramitada en exposició pública), respecte les característiques de les teulades. Com s’ha dit, es tracta clarament d’informació ambiental que d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG és informació pública, per ser “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”, i que d’acord amb les competències municipals sobre aquests aspectes l’Ajuntament ha de disposar-ne. Les competències municipals previstes a l’article 5 del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (en endavant, TRLAC), i els articles 66.3 i 67 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, TRLMRLC), sobre abastament i sanejament en baixa, i en matèria de subministrament d’aigua, clavegueres i tractament d’aigües residuals i la prestació obligatòria d’aquests serveis acrediten de forma evident que la informació reclamada efectivament concerneix a l’Ajuntament reclamat. Completen aquestes referències allò previst a la Llei 20/2009 del 4 de desembre de prevenció i control ambiental d’activitats sobre la competència de l’Ajuntament en la gestió de la llicència municipal d'activitats que contindria els aspectes a concretar sobre els quals es demana la informació ja que inclourien les referències al control del soroll i la minimització de l’impacte visual. De tota la informació que s’ha demanat, tal i com es desprèn dels antecedents, efectivament l’Ajuntament ha lliurat part de la informació reclamada, la dada relativa als consums d’aigua de la planta, i respecte d’aquesta part d’informació entregada, s’hauria donat compliment a la petició d’informació, però es constata que bona part d’allò demanat encara restaria per informar. La informació reclamada que encara no ha estat entregada, que en disposi l’Ajuntament, s’haurà de lliurar a l’entitat reclamant atès el dret reconegut a l’article 18 i 20.1 de la LTAIPBG sobre l’accés a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda i així l’Ajuntament efectivament té la obligació de donar resposta al reclamant en els termes que se li ha demanat a menys que concorrin límits legals. Respecte la informació que manca per lliurar, l’Ajuntament ha manifestat que no disposa de personal suficient per donar resposta i remet al reclamant a que formuli les peticions a l’Administració de la Generalitat i a la pròpia empresa. Sense referir-ho formalment, es desprèn d’aquestes afirmacions una invocació d’allò previst a l’article 29.1.b LTAIPBG que disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Aquesta Comissió recorda que per apreciar aquesta causa d’inadmissió de les sol·licituds d’informació es requereix d’una justificació que no es basi exclusivament en el volum de la informació, si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat i que s’ha de motivar mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre (veure Resolució d’aquesta Comissió 305/2023, de 27 de març). Tenint en compte que s’està demanant informació continguda o relacionada amb la gestió d’una llicència municipal d'activitats d’una planta del municipi, si l’Ajuntament afirma que no disposa de recursos suficients per atendre aquesta obligació legal, es recorda que per a poder apreciar per aquesta Comissió l’aplicació de l’article 29.1.b) LTAIPBG i verificar que es tracta d’un supòsit que per obtenir la informació que es demana cal una tasca complexa d’elaboració, l’Ajuntament reclamat hauria d’haver recolzat aquesta circumstància en què no disposa de personal suficient per atendre la petició d’informació amb una exposició dels recursos disponibles i valoració de les hores de treball que requereix la resposta demanada. Es valora com a insuficient la invocació genèrica plantejada, sobretot tenint en compte la circumstància de que es tracta d’una informació que es desprèn de l’exercici de les competències municipals, en un context de digitalització de la gestió publica i que, entre d’altres actuacions, tal i com es desprèn dels antecedents, ja ha propiciat la tramitació d’una informació pública. Per tant, a part de la necessària acreditació de la manca de recursos per atendre la sol·licitud d’informació per part de l’Ajuntament, que no s’acredita i de la possibilitat de recórrer a la corresponent assistència de les institucions supramunicipals que poden donar suport, en aquest cas aquesta Comissió considera que per tal de propiciar l’obtenció de la informació a la qual té dret el reclamant, també esdevé possible tenir en compte en aquest supòsit l’adopció d’un termini adient per a possibilitar que es doni la deguda resposta i que en aquest cas es consistiria en un període de dos mesos. Per tot allò afirmat és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. 4. Derivació de la reclamació: cal que concorri el requisit de no disposar de la informació Dels antecedents es constata que en les respostes donades per l’Ajuntament en el decurs d’aquest procediment, recomana adreçar la sol·licitud d’informació del reclamant a l’empresa o bé, als Departaments de la Generalitat, concernits per la petició. Aquesta Comissió considera rellevant aclarir que el reenviament de peticions d’informació a d’altres administracions escau únicament per als casos en que l’administració requerida per a lliurar la informació no en disposi d’ella, ja que si no concorre aquesta circumstància, cal atendre la petició del reclamant que s’adreça a l’Administració publica que considera que posseeix la informació i en aquests termes s’ha de donar resposta adequada. Per al cas de que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, per tractar-se de l’àmbit competencial d’una altra Administració, l’article 30 de l’LTAIPBG preveu que en aquest cas s’ha de derivar la petició a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. De la resposta de l’Ajuntament no queda aclarit si el reenviament als òrgans de la Generalitat esmentats és conseqüència de no disposar de la informació, cas que seria procedent tramitar la derivació per part de l’Ajuntament, no pas del reclamant, o bé, si es tracta d’una possibilitat sobre la qual informa l’Ajuntament però que en cap cas produeix l’efecte de desentendre’s de la petició formulada i respecte de la qual té el deure de donar resposta en els termes legals abans esmentats. D’acord amb tot l’exposat, aquesta Comissió considera que s’ha de reconèixer el dret de l’entitat reclamant a que li sigui lliurada la informació reclamada en un termini de dos mesos, que es considera, en aquest cas, que seria adient per atendre la manifestació de l’Ajuntament de que no disposa de recursos suficients per donar resposta a la petició. Es conclou també que per a la informació que no disposi l’Ajuntament per raó de que la competència correspongui a una altra instància, com ara la Generalitat, l’Ajuntament ha de procedir a realitzar la corresponent derivació en els termes descrits a l’article 30 LTAIPBG, amb la deguda informació d’aquesta derivació a l’entitat sol·licitant de la informació, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar degudament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Regulació de l'impacte de les activitats (codi 0164), sèrie en funció del tipus d’activitat que desenvolupi l’empresa concernida. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 97/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 sempre que l’Ajuntament disposi de la informació. 2. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 97/2024 en relació a les dades sobre consum d’aigua de la planta que es demanava. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos. 4. Procedir a la derivació prevista a l’article 30 LTAIPBG respecte aquella informació de la que no disposi l’Ajuntament per raó que és de competència d’una altra Administració i informar-ne a l’entitat reclamant. 5. Requerir a l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 97/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.