Se solicitó al Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) el historial disciplinario de un colegiado fallecido. El solicitante alegó que la muerte del colegiado no impedía el acceso a la información. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar las sanciones impuestas, ya que afectan a la esfera profesional y no a la intimidad privada.
Puntos clave de la argumentación
1
El ejercicio de la potestad disciplinaria de los colegios profesionales se considera una función pública, por lo que la información relativa a sanciones es información pública.
2
Las sanciones disciplinarias afectan únicamente a la esfera profesional del colegiado y no constituyen una intromisión ilegítima en el honor o la intimidad personal.
3
La normativa de protección de datos personales no es aplicable a los difuntos, según el RGPD y la LOPDGDD, por lo que no opera el límite de confidencialidad sobre infracciones.
4
El derecho de acceso a la información pública solo puede restringirse por causas expresamente establecidas en la ley y debe interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho.
Texto completo
Resolució 399/2021, de 7 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 97/2021
Administració reclamada: Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona- Lleida
Informació reclamada: Mesures disciplinàries contra un col·legiat traspassat.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la
Reclamació
Resum: La funció del CAFBL sobre la qual es demana informació és l’exercici de la seva
potestat disciplinària. Segons l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de
professions titulades i dels col·legis Professionals, són funcions públiques dels col·legis
professionals “c) Exercir la potestat disciplinària sobre llurs col· legiats, en els termes establerts
per la llei i les normes pròpies dels col·legis professionals”. Caldrà concloure, per tant, que la
informació sol·licitada, que té per objecte dades relatives a l’exercici de les funcions
disciplinàries del CAFBL, és informació pública, perquè forma part de les dades relatives a
l’exercici de funcions públiques d’aquest col·legi professional. A la vista d’aquest precepte,
sembla clar que les mesures disciplinàries sol·licitades per la persona reclamant resten fora de
la protecció brindada pel dret a la intimitat, que es projecta bàsicament en els aspectes de la
vida privada de les persones, mentre que les sancions del CAFBL afecten únicament la seva
esfera professional, fins el punt que resulta evident que les mesures sancionadores del col·legi
professional resten fora d’allò considerat legalment com a intromissions il·legítimes a l’honor i la
intimitat. Per tant, és procedent concloure que la divulgació de la informació sol·licitada no és
impedida per la legislació de protecció del dret a l’honor i a la intimitat de les persones. Tampoc
impedeix aquesta divulgació la legislació de protecció de les dades personals, perquè els
difunts no gaudeixen d’aquesta protecció, tal com argumenta l’informe aportat per l’APDCAT a
aquest procediment. En conseqüència, no és aplicable al cas la limitació de l’article 23
LTAIPBG, que impedeix la difusió de dades personals relatives a la comissió d’infraccions.
Paraules clau: Col·legis professionals. Sancions disciplinàries. Dret a la intimitat. Dades
personals. Difunts. Dret a la intimitat
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 97/2021, per derivació de l’Autoritat
Catalana de Protecció de Dades. La Reclamació és presentada contra el Col·legi
d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida (CAFBL), en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 d’octubre de 2020 la persona reclamant posa de manifest al departament d’ètica i
intrusisme del CAFBL que s’hauria queixat en diverses ocasions d’un administrador de
finques, com també ho hauria fet del seu pare, i demana al Col·legi saber què ha fet amb
les seves queixes i amb el col·legiat denunciat.
3. Entre el 26 de novembre i el 4 de desembre de 2020 hi ha diversos correus entre el
CAFBL i la persona reclamant. El CAFBL fa acusament de rebuda de la sol·licitud anterior
i informa que el pare del col·legiat denunciat hauria traspassat i tot seguit s’obre un debat
sobre si aquest fet impedeix de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada.
4. El 4 de desembre de 2020 la persona reclamant presenta la denúncia a l’APDCAT que
donaria lloc a aquesta Reclamació. La denúncia qüestiona que el CAFBL es pugui
emparar en la mort del col·legiat per no facilitar la informació sol·licitada.
5. L’1 de febrer de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant que ompli el formulari de
Reclamació i que completi els antecedents de la sol·licitud.
6. El 2 de febrer de 2021 la persona reclamant facilita la documentació requerida per la
GAIP.
7. El 15 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
8. El 15 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CAFBL i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert a l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
9. El 8 de març de 2021 la GAIP rep l’informe del CAFBL. L’informe indica que el 23 de febrer
de 2021 el Col·legi hauria facilitat a la persona reclamant resposta a la seva sol·licitud:
Indica que els anys 2010, 2012 i 2018 s’haurien iniciat tres expedients a la persona
col·legida afectada, tots ells sense conseqüències, i no n’hi hauria cap més; també
assenyala la data en la què el Col·legi s’hauria assabentat de la seva mort; conclou que el
CAFBL hauria facilitat a la persona reclamant tota la informació que té al seu abast.
També indica que si la persona reclamant volgués informació addicional sobre el col·legiat
afectat, segurament concorreria el límit de la protecció de la intimitat de l’article 21.1.f
LTAIPBG. L’informe assenyala com a possible tercera persona afectada per la sol·licitud el
fill del col·legiat mort afectat, que no està col·legiat.
10. El 8 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe del CAFBL a la persona reclamant.
11. El 9 de març de 2021 la persona reclamant, a la vista de l’informe del CAFBL, al·lega que
el que ha sol·licitat és l’historial disciplinari del col·legiat afectat, que a aquests efectes el
coneixement de tres expedients sense conseqüències no li serveix de res i que vol saber
totes les actuacions disciplinàries adoptades pel CAFBL contra el col·legiat en qüestió.
Acaba demanant si en alguna ocasió el CAFBL ha assenyalat alguna falta d’ètica contra el
col·legiat afectat i, en cas afirmatiu, quina o quines.
12. El 10 de març de 2021 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació
del termini per resoldre que aquest fet comporta.
13. El 8 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou que el límit derivat de
la normativa de protecció de les dades personals no és aplicable a l’accés a les dades
d’una persona difunta. Aquesta conclusió es fonamenta en les següents consideracions:
“Cal dir que les dades de les persones difuntes no són objecte de protecció per la
normativa de protecció de dades, tal i com estableix el Considerant 27 de l’RGPD, el qual
preveu que “el presente Reglamento no se aplica a la protección de datos personales de
personas fallecidas”. Ara bé, afegeix que “los estados miembros son competentes para
establecer normas relativas al tratamiento de los datos personales de estas”. En el mateix
sentit es pronuncia l’article 2.2.b) Llei 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades
personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) quan disposa que no és aplicable
aquesta Llei “A los tratamientos de datos de las personas difuntas, sin perjuicio de lo que
establece el artículo 3”. Cal fer notar que els articles 23 i 24 de l’LTC no distingeixen sobre
la seva aplicabilitat a les persones vives o difuntes. No obstant això, està clar que ambdós
articles despleguen la regulació del límit al dret d’accés a la informació pública derivat del
dret a la protecció de dades personals. Per això, cal entendre que el límit previst en
aquests articles no entra en joc quan es tracta d’accedir a dades de persones difuntes. Tot
això sens perjudici de la possibilitat que l’accés a la informació de les persones difuntes es
pugui veure limitat en el cas que la informació afecti la intimitat de la persona difunta, tal
com es desprèn de l’article 18 CE, l’article 21.1.f) de l’LTC, la Llei orgànica 1/1982, de 5 de
maig, de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge
i, en especial, l’article 36 de la Llei 10/2001 de 13 de juliol, d’Arxius i Documents, segons la
qual la limitació de l’accés per a la protecció del dret a la intimitat persisteix fins 25 anys
més enllà de la mort, o 50 anys des de la data del document si es desconeix la data de la
mort, però es pot presumir -o es té la certesa- que la persona és morta. Per altra banda,
tenint en compte que no es demana accés a tots els expedients, ni a documents concrets
dels expedients, sinó “información sobre las acciones contra un colegiado a raíz de mis
denuncias desde el año 2007”, en aquesta informació no hi hauria d’haver informació
d’altres persones que han intervingut en l’expedient (per exemple, instructor, òrgan que ha
resolt, persones que han intervingut com a testimonis, etc.), per la qual cosa, no sembla
que resulti necessari fer una anàlisi específica de l’afectació al dret a la protecció de dades
personals. En qualsevol cas, atesos els termes en que es sol·licita l’accés, sí que es pot
concloure fàcilment que aquesta informació personal no seria en cap cas necessària per
atendre l’accés reclamat. D’acord amb l’exposat no és d’aplicació en aquest cas la
normativa de protecció de dades pel que fa a l’accés a la informació sol·licitada”.
14. El 8 d’abril de 2021 la GAIP trasllada a les parts l’informe de l’APDCAT, per al seu
coneixement.
15. El 9 d’abril de 2021 la GAIP demana el següent al CAFBL: “A la vista de la documentació
que heu fet arribar a aquesta Comissió en relació amb la Reclamació 97/2021
necessitaríem disposar d'altres elements necessaris per poder resoldre amb ple
coneixement de causa. Per això, us demanem que ens informeu si a més de la informació
facilitada a la persona reclamant (tres expedients sense conseqüències), el Col·legi ha
obert també algun expedient amb conseqüències disciplinàries al col·legiat difunt. Si és
que sí, caldria fer trasllat de la Reclamació a l’hereu i per això necessitaríem disposar de
les seves dades de contacte (nom, cognoms, DNI i correu electrònic o número de telèfon).
En cas contrari, si no heu obert cap expedient amb conseqüències disciplinàries al
col·legiat difunt us demanem que ho feu constar expressament. Tal com estableix l'article
33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Comissió
adoptarà les mesures necessàries per assegurar la reserva d'aquesta informació durant la
tramitació del procediment de reclamació, si així ho demaneu” .
16. El 15 d’abril de 2021 la GAIP rep un informe addicional del CAFBL, segons el qual el
Col·legi hauria imposat tres sancions disciplinàries al col·legiat difunt sobre el qual es
sol·licita informació, cap d’elles conseqüència de denúncies de la persona reclamant.
També facilita les dades de contacte del seu fill.
17. El 20 d’abril de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació al fill del col·legiat traspassat sobre el
qual es demana informació, i li atorga deu dies per presentar al·legacions, als efectes d’allò
previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. També informa les parts que el termini per
resoldre queda ampliat en 15 dies per aquest motiu.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Cal valorar fins a quin punt la informació sol·licitada és informació pública. Aquesta valoració és
especialment necessària en un cas com aquest perquè la subjecció dels col·legis professionals
a la legislació de transparència i accés a la informació pública és únicament parcial.
Efectivament, l’article 3.1.b LTAIPBG estableix que entren dins de l’àmbit d’aplicació d’aquesta
Llei “els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de
llurs funcions públiques”. La funció del CAFBL sobre la qual es demana informació és l’exercici
de la seva potestat disciplinària. Segons l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de
l'exercici de professions titulades i dels col·legis Professionals, són funcions públiques dels
col·legis professionals “c) Exercir la potestat disciplinària sobre llurs col· legiats, en els termes
establerts per la llei i les normes pròpies dels col·legis professionals”. Caldrà concloure, per
tant, que la informació sol·licitada, que té per objecte dades relatives a l’exercici de les funcions
disciplinàries del CAFBL, és informació pública, perquè forma part de les dades relatives a
l’exercici de funcions públiques d’aquest col·legi professional. En conseqüència, la GAIP és
competent per admetre a tràmit i resoldre aquesta Reclamació. Segons l’article 18.1 LTAIPBG,
“Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I
l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a
totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les
lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació demana al CAFBL saber què ha fet
amb les queixes de la persona reclamant i amb el col·legiat denunciat. A tenor dels
antecedents, les queixes de la persona reclamant s’haurien formulat tant en relació amb la
persona que porta l’oficina d’administració de la finca on resideix (i que segons l’informe del
CAFBL, no està col·legiada), com en relació amb el seu pare, que sí que estava col·legiat, però
ha traspassat. L’informe del CAFBL aportat a aquest procediment, que en el seu moment ja va
ser comunicat a la persona reclamant, aporta allò que considera tota la informació que té
disponible, llevat únicament de la relativa a les mesures disciplinàries adoptades en relació
amb el col·legiat denunciat (i traspassat). Per tant, aquesta Resolució s’ha de pronunciar sobre
el dret d’accés de la persona reclamant a la informació relativa a les sancions imposades pel
CAFBL al col·legiat traspassat, ja que la resta d’informació sol·licitada ja ha estat facilitada a la
persona reclamant, motiu pel qual s’ha de considerar que s’ha produït, en relació amb ella, una
pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Els antecedents posen de manifest que el CAFBL ha facilitat a la persona reclamant informació
sol·licitada; concretament (antecedent 9), indica que el col·legiat denunciat hauria estat objecte
de tres expedients, closos els tres sense conseqüència, assenyala que aquesta és tota la
informació de què disposa i afegeix que si la persona reclamant vol més informació ho
impedeix la protecció de la intimitat de l’article 21.1.f LTAIPBG. La informació que el CAFBL es
nega a revelar, per considerar que ho impedeix la protecció de la intimitat, és que hauria
imposat tres sancions disciplinàries al col·legiat afectat; per tant, el que cal valorar és fins a
quin punt la protecció a la intimitat justifica denegar aquesta informació pública a la persona
reclamant.
L’article 21.1.f LTAIPBG invocat pel CAFBL estableix que “el dret d’accés a la informació
pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació
comporta un perjudici per a: (...) f) La intimitat i els altres drets privats legítims”. Regula el dret a
la intimitat la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat
personal i familiar i a la pròpia imatge, que estableix en el seu article 7 que “t enen la
consideració d’intromissions il·legítimes en l’àmbit de protecció delimitat per l’article segon
d’aquesta Llei: U. L’emplaçament en qualsevol lloc d’aparells d’escolta, de filmació, de
dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà apte per gravar o reproduir la vida íntima de les
persones. Dos. La utilització d’aparells d’escolta, dispositius òptics, o de qualsevol altre mitjà
per al coneixement de la vida íntima de les persones o de manifestacions o cartes privades no
destinades a qui faci ús d’aquests mitjans, així com la seva gravació, registre o reproducció.
Tres. La divulgació de fets relatius a la vida privada d’una persona o família que afectin la seva
reputació i bon nom, així com la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o
altres escrits personals de caràcter íntim. Quatre. La revelació de dades privades d’una
persona o família conegudes a través de l’activitat professional o oficial de qui les revela. Cinc.
La captació, reproducció o publicació per fotografia, film, o qualsevol altre procediment, de la
imatge d’una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d’ells, llevat dels casos
previstos a l’article vuitè, dos. Sis. La utilització del nom, de la veu o de la imatge d’una persona
per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga. Set. La divulgació d’expressions o
fets concernents a una persona quan la difami o la faci desmerèixer en la consideració aliena” .
A la vista d’aquest precepte, sembla clar que les mesures disciplinàries sol·licitades per la
persona reclamant resten fora de la protecció brindada pel dret a la intimitat, que es projecta
bàsicament en els aspectes de la vida privada de les persones, mentre que les sancions del
CAFBL afecten únicament la seva esfera professional, fins el punt que resulta evident que les
mesures sancionadores del col·legi professional resten fora d’allò considerat legalment com a
intromissions il·legítimes a l’honor i la intimitat. Per tant, és procedent concloure que la
divulgació de la informació sol·licitada no és impedida per la legislació de protecció del dret a
l’honor i a la intimitat de les persones.
Tampoc impedeix aquesta divulgació la legislació de protecció de les dades personals, perquè
els difunts no gaudeixen d’aquesta protecció, tal com argumenta l’informe aportat per
l’APDCAT a aquest procediment. En conseqüència, no és aplicable al cas la limitació de l’article
23 LTAIPBG, que impedeix la difusió de dades personals relatives a la comissió d’infraccions.
Així mateix, al considerar que la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquest procediment
podia afectar els drets i interessos del col·legiat traspassat afectat, la GAIP ha consultat el seu
presumpte hereu (el seu fill), d’acord amb allò previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP,
sense que hagi aportat cap consideració sobre la necessitat de limitar o restringir l’accés
sol·licitat.
Ateses les anteriors consideracions, és procedent concloure declarant el dret de la persona
reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, fins i tot si aquesta informació
inclou mesures sancionadores adoptades pel CAFBL en relació amb el seu col·legiat
traspassat.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 7 de maig de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 97/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació relativa a les mesures sancionadores imposades pel CAFBL al seu col·legiat
traspassat afectat per la sol·licitud indicada a l’antecedent 2.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació en relació amb la
resta de la informació sol·licitada.
3. Requerir al CAFBL que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de deu dies.
4. Requerir al CAFBL a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 97 /2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.