Solicitud de informes de motivación y acta del Pleno municipal sobre cambios de catálogo de personal en el Ayuntamiento de Moià

Resolució 214/2019, d’11 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 97/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Moià Informació reclamada: Informes de personal i acta del Ple municipal. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: Si aquests informes no existeixen, cal que l’Ajuntament ho indiqui expressament, en la mesura que aquesta dada de la no existència dels informes concernits també és informació pública municipal. La persona reclamant demana expressament que aquesta eventual no existència dels informes sol·licitats (o d’algun d’ells, si és aquest el cas) es posi de manifest mitjançant el corresponent certificat de Secretaria; l’emissió de certificats, amb caràcter general, excedeix el dret d’accés a la informació pública, ja que l’eventualitat de no existència d’una informació determinada també es pot posar de manifest amb altres formes de declaració de l’Administració diferents als certificats; nogensmenys, en aquest cas sembla aconsellable, si s’escau, la forma del certificat, ja que aquesta informació pot ser rellevant per a la defensa jurídica de la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Persona interessada. Catàleg de llocs de treball. Informes. Certificats. Acords del Ple. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 79/2019, presentada per una delegada sindical i al mateix temps interessada en el procediment, contra l’Ajuntament de Moià, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de gener de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Moià: “El Ple de la Corporació de 23 de gener de 2019 va fer l’aprovació inicial del Pressupost per al 2019, que inclou Capítol I de personal. Com a part interessada i com a delegada sindical del Museu de Moià, article 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) i en concordança amb la llei de transparència 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, sol·licito un certificat de l’acord de ple i còpia dels informes de motivació dels tècnics corresponents de recursos humans, Secretaria i qualsevol altre que consti a l’expedient”. 3. La Reclamació presentada el 25 de febrer de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior, que el termini de presentar al·legacions al pressupost fineix el 5 de març i que la persona reclamant considera que pateix indefensió perquè no se li dona accés a la documentació necessària per fer-les. 4. L’1 de març 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Moià i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 9 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament que, en relació amb allò sol·licitat, facilita un informe emès pel secretari i interventor sobre la situació anòmala que hauria justificat la necessitat de crear una plaça d’operari polivalent de la brigada i assenyala que ja se li hauria lliurat a la persona reclamant l’aprovació definitiva del pressupost de 2018, en el que estava inclosa la plaça esmentada. L’informe adjunta certificat de l’acord d’aprovació del pressupost municipal de 2019. 6. El 9 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la seva sol·licitud d’informació pública. 7. El 10 d’abril de 2019 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant a l’informe municipal. Argumenta la necessitat d’informes previs de Recursos humans i de la Secretaria per motivar els canvis de catàleg a incloure a l’aprovació del pressupost i el catàleg de personal de 2019; assenyala que els únics informes d’aquest tipus que li interessen són els relatius a la mateixa persona reclamant, mentre que se li han facilitat uns informes relatius a una altra persona empleada de l’Ajuntament a la que ni tan sols representa. Manifesta que els informes indicats relatius al canvi de catàleg que afecten la seva persona no consten a l’expedient d’aprovació del pressupost i del catàleg de personal, cosa que li ha dificultat exercir el seu dret de defensa jurídica dels seus interessos. Insisteix que si els informes sol·licitats relatius a la seva persona no existeixen, que s’emeti un certificat de Secretaria que així ho acrediti. Afirma que l’única informació sol·licitada que ha rebut fins ara és la notificació del certificat de l’acord del Ple de 23 de gener del 2019. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la informació reclamada i el dret a accedir-hi La informació sol·licitada, indicada a l’antecedent 2, té un doble objecte: per una banda, un certificat de l’acord del Ple de 23 de gener de 2019 (que segons l’antecedent 7 la persona reclamant ja hauria obtingut en el marc d’aquest procediment, motiu pel qual s’hauria de considerar exclòs de la Reclamació) i, per l’altra, còpia dels informes de motivació (com a mínim dels tècnics corresponents de Recursos humans i de Secretaria de l’Ajuntament, i qualsevol altre que consti a l’expedient), que segons les al·legacions esmentades a l’antecedent 7 serien els referits a la justificació necessària per procedir a aprovar els canvis de catàleg de personal municipal. En aquestes mateixes al·legacions es concreta que el canvi de catàleg del que es demana motivació és el de la mateixa persona reclamant, que ja havia fet constar a la sol·licitud d’informació la seva condició d’interessada, a més a més de ser representant sindical. Els informes sol·licitats, si estan en poder de l’Ajuntament, són informació pública, segons el contingut que dona a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior. Per una altra banda, no s’ha invocat per l’Ajuntament l’existència de límits que puguin justificar el dret a accedir-hi, i no és versemblant que aquests límits puguin concórrer, si es té en compte que qui sol·licita l’accés és la mateixa persona afectada. A més, argumenta que necessita els informes indicats per exercir accions jurídiques en defensa dels seus interessos, fet que reforça el seu dret d’accés a la informació sol·licitada. L’Ajuntament no qüestiona el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada; únicament sembla ser que li facilita informació que no havia demanat i encara no li ha lliurat part de la sol·licitada. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia dels informes de motivació dels tècnics del servei de Recursos humans i de la Secretaria municipal, així com dels altres informes que puguin constar a l’expedient del pressupost i del catàleg de personal de Moià per a 2019, que justifiquin el canvi de catàleg de què ha estat objecte la mateixa persona reclamant. Si aquests informes no existeixen, cal que l’Ajuntament ho indiqui expressament, en la mesura que aquesta dada de la no existència dels informes concernits també és informació pública municipal. La persona reclamant demana expressament que aquesta eventual no existència dels informes sol·licitats (o d’algun d’ells, si és aquest el cas) es posi de manifest mitjançant el corresponent certificat de Secretaria; l’emissió de certificats, amb caràcter general, excedeix el dret d’accés a la informació pública, ja que l’eventualitat de no existència d’una informació determinada també es pot posar de manifest amb altres formes de declaració de l’Administració diferents als certificats; nogensmenys, en aquest cas sembla aconsellable, si s’escau, la forma del certificat, ja que aquesta informació pot ser rellevant per a la defensa jurídica de la persona reclamant. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 d’abril de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 97/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia dels informes de motivació dels tècnics del servei de Recursos humans i de la Secretaria municipal, així com dels altres informes que puguin constar a l’expedient del pressupost i del catàleg de personal de Moià per a 2019, que justifiquin el canvi de catàleg de què ha estat objecte la mateixa persona reclamant. 2. Requerir a l’Ajuntament de Moià que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. Si els informes indicats a l’apartat anterior no existeixen en poder de l’Ajuntament, cal que aquest ho manifesti expressament a la persona reclamant, d’acord amb l’indicat al fonament jurídic 2. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 97/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Co missió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per in fracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.