Un colegiado solicitó al Colegio de la Abogacía de Sabadell información sobre facturaciones y designaciones del turno de oficio. El Colegio denegó el acceso alegando protección de datos y complejidad técnica. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar la información mediante la pseudonimización de los abogados y la ocultación de datos de los asistidos.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre la organización y gestión del servicio de turno de oficio se considera información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
El interés público en controlar el reparto equitativo de asuntos y la gestión de fondos públicos prevalece sobre la reserva de datos, siempre que se apliquen medidas de protección.
3
Se impone la pseudonimización de los datos identificativos de los profesionales (abogados) conforme al artículo 4.5 del RGPD para evitar su identificación directa.
4
Se debe realizar una ocultación total de los datos identificativos de las personas asistidas y de cualquier dato de categorías especiales protegidas.
5
La denegación basada en 'tarea compleja' es improcedente al no haberse motivado adecuadamente la carga de trabajo ni los recursos humanos y materiales necesarios.
Texto completo
Resolució 820/2023, de 14 setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 96/2023
Administració reclamada: Col·legi d’Advocacia de Sabadell
Informació reclamada: Sobre les designacions i retribucions del torn d’ofici Col·legi de l’Advocacia de
Sabadell.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: Es reconeix el dret d’accés a la informació sobre facturacions i derivacions respecte al torn
d’ofici que es gestiona pel col·legi professional sempre que aquesta informació no contingui dades
personals especialment protegides, ni informació de les persones assistides pels advocats, i pel que fa
referència a les dades identificatives dels professionals aquesta informació s’ha de lliurar de forma
pseudononimitzada. Es considera que cal motivar la concurrència de la tasca complexa de forma
adequada, que no s’acredita en aquest cas.
Paraules clau: Col·legi professional. Límits. Informació personal. Dades especialment protegides.
Pseudonimització de la informació. Tasca complexa.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Mediador: Josep Ramon Barberà
Antecedents
El 26 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 96/2023, presentada contra el Col·legi de
l’Advocacia de Sabadell (CAS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 23 de novembre de 2022 la persona reclamant demana al CAS la informació sobre facturacions i derivacions del torn d’ofici següent: 1. C
opia de la grabación y del acta de la asamblea del TOAD de
fecha 22 de noviembre de 2.022. subsidiariamente se aceptaría la entrega de los audios. 2. Copia de los datos que fueron mostrados en la citada asamblea. es decir, la tabla de las facturaciones 2018-
2022 y la tabla del número de guardias y carteras de clientes cedidos al compañero que hizo el record de facturación. 3. Copia de todas las cesiones de guardia efectuadas al compañero al que se hizo referencia (artículo 26 del reglamento del TOAD). 4. L ibro-registro de distribución e incidencias
de todos los asuntos civiles, penales y demás turnos desde el año 2018 (artículo 24 del reglamento del TOAD). 5. Relación de todas las facturaciones realizadas en el TOAD por años desde el 2018 al
2022, de tal manera que sin constar datos personales se pueda comprobar individualmente las
facturaciones de los años referenciados de cada compañero (con los 4 números centrales del DNI,
como por ejemplo hacen en las oposiciones públicas que publican en BOE), y que vengan
desglosados por guardias/asistencias, facturaciones del TOAD, y totales”.
El 23 de desembre de 2022 el CAS desestima la sol·licitud anterior, en part per la concurrència de dades personals i, en el cas del Llibre registre, per requerir una tasca complexa d’elaboració.
La Reclamació presentada el 26 de gener de 2023 al·lega que es desestima l’accés a informació sobre disposició de recursos públics. Tot i que es fa avinent que de la comparació entre la sol·licitud d’informació pública i la reclamació presentada a la GAIP, s’ha afegit en aquest darrer escrit informació no inclosa en la petició inicial, com és l’obtenció de la còpia de la gravació i de l’acta de l’Assemblea ordinària del TOAD.
El 8 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’entitat reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, s’informa de la tramitació del procediment de mediació d’acord amb la seva petició i de la
propera convocatòria de la corresponent sessió de mediació.
El 16 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al CAS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia
de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Se l’informa que per sol·licitud expressa de la persona reclamant, es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de l’LTAIPBG, i que
es convocarà la corresponent sessió de mediació. Aquesta comunicació es torna a comunicar el 22 de març de 2023 atesos els problemes tècnics manifestats per l’entitat que manifesta no haver rebut
el comunicat.
El 14 d’abril de 2023 el Col·legi de l’Advocacia de Sabadell (CAS) envia a la GAIP informe on, en síntesi, es conclou que no s’entrega la informació reclamada per afectar a les dades personals de les persones concernides per la informació, per tant, no es lliura còpia de la gravació o àudios, ni les
cessions de guàrdies que afecten a una única persona ni, per tant, sobre les taules de facturació 2018 i 2020 ni taula de número de guàrdies i carteres de clients cedits. Es rebutja entregar aquesta informació atès que afecta a dues persones i serien identificables i amb això s’afectaria al règim de protecció de dades de caràcter personal. El mateix argument es reprodueix per la petició de les facturacions; i s’al·lega tasca complexa pel que fa a la petició del llibre registre de distribució i
incidències de tots els assumptes civils, penals i altres torns des de l’any 2018. L’única informació que es considera disponible és l’acta i remet al reclamant a la seva pàgina web.
El 18 de maig la GAIP es realitza la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant, després
d’haver estat ajornada la data inicialment prevista del 24 de març de 2023 atesos els canvis de
vocals conseqüència de la renovació dels membres de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública. En aquesta sessió, una vegada exposades les posicions de les parts, constatada
la divergència sobre l’accés a la informació reclamada, es conclou que no és possible arribar a un
acord de mediació de manera que el procediment de mediació es resoldrà per resolució del Ple de la
GAIP, en els termes que consta a l’acta de la mateixa data.
El 5 de juny de 2023 entra a la GAIP informació addicional lliurada per la part reclamada, la CAS, relativa a les característiques de les factures on, en síntesi, es fa constar quin tipus d’informació es troba a les factures per tal que es pugui valorar i s’adjunta un exemple i explicació corresponent per tal de donar a conèixer la seva posició, i es conclou que “Atès que la facturació s’inicia abans de la
prestació total del servei, si algú tingués accés a les meves factures podria conèixer quina és la meva estratègia professional i inclús conèixer situacions concretes del sol·licitant i ara client, que
només jo com advocat conec... Es vulnera el secret professional quan es divulguen les tàctiques professionals acordades amb el client així com les seves necessitats? Empitjorant la situació, pot
donar-se, i més en Col·legi petit com Sabadell, que sigui la part contraria (el advocat contrari) qui
visualitzi aquestes dades creant una situació totalment insalvable”.
El 30 de juny de 2023 la GAIP sol·licita informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) d’acord amb l’article 42.8 de l’LTAIPBG, atesa l’al·legació formulada per la part reclamada de l’afectació de la sol·licitud d’informació a les dades de caràcter personal de les persones concernides. Aquesta petició es posa en coneixement del reclamant i de la CAS.
El 20 de juliol entra a la GAIP l’informe de l’APDCAT, sobre la valoració de la incidència que l’accés sol·licitat pot tenir respecte de la informació personal de les persones afectades, d’acord amb allò
previst al Reglament 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades, en endavant RGPD). L’informe, en
síntesi, després d’una anàlisi sobre la informació sol·licitada que està relacionada amb l’organització, la gestió i la prestació del servei de torn d’ofici per part de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell (ICASBD), considera que és informació pública als efectes de l’article 2.b) LTAIPBG, i des del punt de vista de la protecció de dades, a priori, no hi hauria inconvenient en lliurar la informació continguda a les taules, sobre la qual, a més, considera ja hauria tingut accés el reclamant en virtut de la participació a l’Assemblea d’aquesta institució. Pel que fa referència a la informació dels llibres registre de distribució d’assumptes entre els advocats adscrits al servei TOAD per a tots els afers, i
per a les factures presentades pels advocats des de l’any 2018 fins al 2022, entén l’APDCAT que no semblaria que en la informació demanada haguessin de constar dades de categories especials
protegides per l’article 23 LTAIPBG, però atesa les característiques de la presentació d’aquesta
informació la qual contindria informació que podria impedir l’accés al reclamant, es proposa un accés
parcial a la informació d’acord amb l’article 25 LTAIPBG, facilitant l’accés a les factures presentades
pels advocats adscrits al TOAD prèvia ocultació de les dades identificatives de la persona assistida.
D’acord amb això, finalment, l’informe de l’APDCAT conclou que “El dret a la protecció de dades no
impediria l’accés de la persona reclamant a la informació pública sol·licitada que conté únicament
dades agregades. Així mateix, en atenció a les circumstàncies concurrents en el cas concret,
resultaria justificat lliurar-li informació pseudonimitzada sobre la distribució dels assumptes entre els
advocats adscrits al TOAD, amb indicació de les incidències associades, així com sobre les
facturacions presentades per aquests advocats, per al període comprès entre 2018 i 2022. Ara bé,
s’hauria d’ometre’s, en tot cas, la informació sobre les persones assistides pels advocats del TOAD
que hi pugui constar”.
12. El 24 de juliol de 2023 la GAIP trasllada al Col·legi de l’Advocacia de Sabadell i al reclamant l’informe de l’APCAT per tal que es formulin les observacions que es considerin oportunes, sense que aquesta Comissió tingui constància que s’hagi presentat cap consideració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i límits
L’objecte de la reclamació presentada a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública
consisteix en tenir accés a determinada informació sobre les designacions i retribucions del torn d’ofici
que s’havia sol·licitat al Col·legi de l’Advocacia de Sabadell (CAS) per part d’un col·legiat d’aquesta
institució adscrit al servei del torn d’ofici civil, penal general, i sobre víctimes de violència de gènere i
detinguts de violència de gènere.
Concretament es reclama: Còpia de l'enregistrament i de l'acta de l'Assemblea del 22 de novembre
del 2022; Còpia de les dades que es van mostrar a l'Assemblea, és a dir: la taula de les facturacions
2018- 2022 i la taula del nombre de guàrdies i carteres de clients cedits al professional a qui es va fer
al·lusió; Còpia de totes les cessions de guàrdia efectuades al professional a què es va fer referència
(article 26 del Reglament del TOAD); el Llibre -registre de distribució i incidències de tots els
assumptes civils, penals i altres torns des de l'any 2018 (article 24 del reglament del TOAD); la relació
de les facturacions realitzades al TOAD, per anys, des del 2018 al 2022, amb la deguda protecció de
dades de caràcter personal, amb indicació únicament dels 4 números centrals del DNI i desglossats per
guàrdies/assistències, facturacions del TOAD, i totals.
El Col·legi de l’Advocacia de Sabadell s’oposa al lliurament d’aquesta informació per entendre que
concorre el límit de la protecció de les dades personals dels professionals i de les persones assistides
per aquests, i pel que fa referencia al Llibre registre, s’invoca una causa d’inadmissió per requerir una
tasca complexa d’elaboració.
Prèviament, cal precisar que resta exclosa de l’examen i no es tindrà en compte en aquesta resolució
aquella informació que s’ha incorporat en la reclamació i que no va ser objecte de petició inicial davant el
col·legi professional com és la còpia de la gravació i de l’acta de l’Assemblea ordinària del TOAD.
Pel que fa referència a la resta de la documentació sol·licitada atesos els termes del plantejament de la
reclamació i la seva oposició per part de la institució reclamada, i en no haver-se obtingut un acord una
vegada suscitat el procediment de mediació sol·licitat pel reclamant, aquesta Comissió considera que la
informació reclamada en fer referència a l’organització, la gestió i prestació del servei del torn d’ofici del
Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, que és una institució inclosa en l’àmbit d’aplicació de la llei de
transparència, és informació pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG i sotmesa al règim jurídic
allà previst sobre transparència i accés de la informació.
D’acord amb això, en tractar-se d’informació pública, el principi general reconegut a l’LTAIPBG és el
reconeixement del dret a accedir a la informació reclamada que només podrà ser restringit per les
causes establertes a la llei i, en aquest cas, la institució reclamada ha invocat el límit relatiu a l’afectació
al dret a la protecció de dades de les persones afectades (article 21 LTAIPBG), a més d’oposar-se al
lliurament de part de la informació relativa al llibre registre de distribució d’incidències la consideració de
que es tractava d’una tasca complexa (article 29 LTAIPBG).
Pel que fa referencia al límit invocat per oposar-se a l’accés d’informació reclamat, consistent en la
incidència que l’accés sol·licitat pot tenir respecte de la informació personal de les persones afectades
des del punt de vista de la protecció de dades, s’ha de tenir en compte, en primer lloc, la deguda
ponderació d’aquest límit invers l’accés sol·licitat i d’altra banda, si l’accés és possible sense afectar a
informació de caràcter personal.
Així doncs, en primer terme no hi hauria d’haver inconvenient en lliurar la informació continguda a les
taules, que a més, d’acord amb els antecedents donats a conèixer, ja s’hauria accedit i el reclamant ha
tingut oportunitat de conèixer a la seva Assemblea, com a membre de la institució i aquesta informació,
en principi, seria accessible en referir-se a la taula de facturacions presentades pel període 2018 a 2022,
sobre el nombre de guàrdies cedides a un determinat advocat i sobre el nombre de cessions de cartera
efectuades al mateix professional, ja que aquesta informació es podria lliurar sense fer referencia a
dades personals.
No obstant això, l’entitat reclamada, fa avinent que, a les factures s’inclouen dades identificatives tant de
l’advocat designat com també dades identificatives de la persona assistida, entre d’altra informació,
d’acord amb les característiques del programa SIGA, i això dona lloc a que si es fes referència a la
vinculació amb la possible concurrència de processos d’infraccions penals o bé sobre àmbits
d’intervenció relatius o connectats amb dades personals especialment protegides (article 23 LTAIPBG).
Atesa la possibilitat prevista a l’article 25 .1 LTAIPBG i l’article 68.2 del Decret 8/2021, de que es pugui
reconèixer l’accés parcial a aquella informació pública no afectada pels límits, en aquest cas, sobre la
preservació del dret a la protecció de dades personals, es conclou que es pot reconèixer l’accés a la
informació de les factures reclamades prèvia ocultació de les dades identificatives de la persona
assistida, tot impedint que es mostrés informació vinculada a aquestes dades personals especialment
protegides, tal i com es palesa a l’informe de l’APDCAT.
Efectivament, en la ponderació d’aquest accés cal tenir en compte la presència de l’interès públic en
l’obtenció d’informació sobre el resultat del repartiment equitatiu d’assumptes en el tron d’ofici, no només
perquè a través del torn d’ofici, els advocats i advocades, presten l'assistència que demanen els
ciutadans/es que sol·liciten assistència jurídica gratuïta i la que resulta necessària, a fi de garantir el dret
fonamental previst a l'article 24 de la Constitució Espanyola, sinó també per raó de que aquesta
assistència rep part del seu finançament amb càrrec a recursos públics, mitjançant subvencions, i des
d’aquesta perspectiva també s’identifica un interès en conèixer els resultats d’aquesta gestió.
Aquest servei està organitzat pel Col·legi d'Advocats, d'acord amb allò previst a la Llei 1/96 de 10 de
gener d'Assistència Jurídica Gratuïta, els seus reglaments de desenvolupament i la normativa interna
aprovada per la Junta de Govern. La pertinença al torn d'ofici per als advocats/des és voluntària i, per
això, han de complir els requisits d'incorporació exigits a la normativa vigent.
Als efectes d’aquesta ponderació atès que la informació reclamada, com s’ha dit, conté dades personals,
en primer lloc, cal excloure als efectes del seu lliurament aquelles dades que puguin estar incloses a
l’article 23 LTAIPBG per fer referència a les dades especialment protegides, tot reconeixement la
possibilitat de lliurar i divulgar la informació preservant els drets de les persones afectades.
L’article 24.2 LTAIPBG en fer referència a les circumstàncies que s’han de tenir en compte en la
ponderació dels límits envers del dret d’accés a la informació, inclou la relativa a la finalitat de l’accés
que seria procedent en aquest cas per determinar la presència d’un interès públic en conèixer la forma
de gestió del repartiment equitatiu dels torns d’ofici, que en aquest cas restaries afectats també pel
coneixement de la correcta gestió d’aquests recursos públics i contrastar-ho amb els resultats que es
palesen amb la informació reclamada.
Certament, per determinar la procedència de l’accés a la informació, en principi, és indiferent conèixer el
motiu o interès manifestat pel reclamant, atès allò que preveu l’article 18.2 LTAIPBG, però en aquest
assumpte és rellevant destacar que el reclamant en sol·licitar la informació, posa de manifest que ho fa
en el context de la determinació d’un increment desmesurat de cessions de carteres i guàrdies, detectat
en el decurs del desenvolupament d’una Assemblea ordinària del TOAD i que posaria de relleu la certesa
i adequació del capteniment d’aquesta institució en evitar aquesta irregularitat de l’òrgan de gestió, i que
això s’ajusta plenament als objectius i finalitat que promou la normativa de transparència.
Per tot l’exposat, aquesta Comissió valora que concorre un interès en lliurar la informació reclamada que
s’ha d’atendre però en atenció als límits invocats sobre la protecció de dades caldria tenir en compte en
primer lloc, la necessitat d’excloure qualsevol referència a les dades personals especialment protegides,
atès que hi pot haver referències a procediments penals o sobre menors i això impediria la seva
comunicació. També pel que es refereix a les dades identificatives de les persones assistides, aquestes
haurien de restar excloses en tots els casos. Des d’aquesta perspectiva el reconeixent del dret d’accés a
la informació en aquest cas s’ha d’entendre que és parcial, atès que s’exclou del reconeixement del
lliurament d’informació qualsevol referència a dades personals, tant identificatives, com òbviament dels
de caràcter especialment protegides, de les persones assistides pels advocats en els temes abans
indicats.
D’altra banda, pel que fa referència a les dades identificatives dels professionals, és a dir, dels
advocats/des aquesta Comissió coincideix amb la proposta indicada a l’informe de l’Autoritat Catalana
Protecció de Dades que proposa la solució tècnica prevista a l’article 4.5 del RGPD que consisteix en la
pseudonimització que permet facilitar l’accés a la informació reclamada sense exposar de forma
excessiva la corresponent informació identificativa.
L’aplicació de la pseudonimització prevista a l’article 4.5) RGPD per tal de lliurar al reclamant la
informació sobre repartiment dels assumptes i incidències vinculades al repartiment segons consta als
llibres –registre i les facturacions presentades pels advocats adscrits al TOAD dels anys 2018 a 2022,
consistiria en un sistema de codificació que preservaria la identitat de les persones afectades
(advocats/des referits per un codi numèric) que, segons criteri de l’APDCAT, no podria coincidir amb el
número de col·legiació, ja que aquest es pot conèixer fàcilment sense esforços desproporcionats, per
terceres persones, i tampoc hauria de consistir en el DNI. Per tal d’evitar la identificació dels pocs
membres que restarien involucrats en aquest repartiment, que efectivament és un factor de risc que
concorre en aquest cas, cal contraposar el major interès públic en l’accés a la informació reclamada, en
tant que es refereix a la consecució del degut control en la gestió d’aquest servei públic del torn d’ofici i
els corresponents fons que s’hi destinen, tot procurant l’aplicació d’un sistema de pseudonimització de
les corresponents dades personals identificatives dels professionals concernits.
Recorda l’autoritat de control de protecció de dades el deure de confidencialitat respecte a aquesta
informació pseudonimitzada que s’imposa al reclamant per la normativa de protecció de dades (article
5.1.f RGPD i article 5 LOPDGDD), ja que les dades pseudonimitzades sí que es consideren, a tots els
efectes, dades de caràcter personal a diferencia de les dades anonimitzades que no ho són (article 4.1
RGPD).
En conclusió, pel que es refereix a la informació reclamada sobre els llibres registre de distribució
d’assumptes entre els advocats adscrits al servei del torn d’ofici per a tots els afers, i per a les factures
presentades pels advocats des de l’any 2018 fins al 2022, aquesta Comissió considera que s’hauria de
lliurar la informació sense que constin dades de categories especials protegides per l’article 23 LTAIPBG,
i que atesa les característiques de la presentació d’aquesta informació la qual contindria informació que
podria impedir l’accés al reclamant, l’accés seria de caràcter parcial d’acord amb l’article 25 LTAIPBG, i
s’hauria de facilitar l’accés a les factures presentades pels advocats adscrits al TOAD prèvia ocultació de
les dades identificatives de la persona assistida.
La informació consistent en la distribució d’assumptes entre els advocats adscrits al torn d’ofici amb
indicació d’incidències associades, i les facturacions presentades per aquests advocats per al període
entre 2018 i 2020 es considera per aquesta Comissió que s’ha de lliurar la informació amb la preservació
de la identificació dels advocats afectats mitjançant la corresponent pseudonimització i amb omissió de
qualsevol informació sobre les persones assistides.
3. Sobre la causa d’inadmissió relativa a tasca complexa
En darrer terme, respecte la invocació que la institució reclamada oposa per atendre la petició
d’informació per consistir en una tasca complexa, sobretot pel que es refereix al lliurament del llibre
registre, aquesta Comissió recorda que la regulació d’aquesta causa d’inadmissió de les sol·licituds
d’informació estableix que no es pugui justificar exclusivament en el volum de la informació, si la tasca
d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat, i que s’ha de motivar l'apreciació d’aquestes
circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per
a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a
l'òrgan competent per resoldre (veure Resolució d’aquesta Comissió 305/2023, de 27 de març).
L’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació
pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració.
En aquest cas, la informació es pot donar de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant.
L’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació
pública (DTAIP), en desplegar aquest precepte legal estableix que: “1. Als efectes del que preveu la lletra
b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds
d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies
següents:
a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball
inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts
d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada
amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles.
b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una
complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics
disponibles.
Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies
mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i
elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent
per resoldre.
La inadmissió de la sol·licitud per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la
informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”.
A la vista dels articles 29.1.b LTAIPBG i 66 DTAIP, cal indicar que el deure de motivació de la
complexitat d’elaboració invocada en el marc d’aquest procediment, no queda prou acreditat i, a més,
tenint en compte el temps transcorregut, caldria haver aportat una adequada justificació de la complexitat
d’elaboració pel lliurament de la informació, ja que de no fer-ho aquesta Comissió aprecia excessiva i
injustificada la inadmissió total de la sol·licitud d’aquesta informació.
D’altra banda, del volum d’informació concernida per l’afectació de la complexitat de la tasca no es
detecta si la institució no aporta cap altra explicació, que d’altra banda, l’informe de l’autoritat de control
sobre la protecció de dades valora com assumible i d’acord amb això, es considera que la informació
hauria de ser lliurada malgrat la dificultat que pugui comportar el tractament de pseudonimització de la
informació requerida.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de
setembre de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la reclamació en els termes següents:
a. que es lliuri còpia de les dades que es van mostrar a l'Assemblea, és a dir: la taula de les
facturacions 2018-2022 i la taula del nombre de guàrdies i carteres de clients cedits al
professional a qui es va fer al·lusió;
b. que es lliuri còpia de totes les cessions de guàrdia efectuades al professional a què es
va fer referència (article 26 del Reglament del TOAD);
c. que es lliuri el Llibre-registre de distribució i incidències de tots els assumptes civils,
penals i altres torns des de l'any 2018 (article 24 del reglament del TOAD);
d. que es lliuri la relació de les facturacions realitzades al TOAD, per anys, des del 2018 al
2022, desglossats per guàrdies/assistències, facturacions del TOAD, i totals.
Aquesta informació s’ha de lliurar sense incloure cap dada personal especialment protegida ni cap
dada personal identificativa de les persones assistides.
Pel que fa referència a les dades identificatives dels advocats/des aquestes únicament es poden
lliurar de forma pseudonimitzada d’acord amb l’article 4.5 RGPD.
2. Requerir a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini
màxim de quinze dies.
3. Requerir a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del
compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 96/2023 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.