Reclamación contra el Ayuntamiento de Badalona por acceso a expediente sancionador resuelta como desestimada por falta de objeto

Resolució 161/2022, de 24 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 96/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Badalona Informació reclamada: Expedient sancionador a la mateixa persona reclamant. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha posat a disposició de la persona reclamant la informació sol·licitada, prèviament a la presentació de la Reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta que quan aquesta va ser presentada ja estava mancada d’objecte. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Expedients. Sancions. Reclamació contra silenci. Lliurament previ de la informació. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 96/2022, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Badalona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de desembre de 2021 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Badalona còpia de l’expedient 2021/00038904T, de data 1 de setembre de 2021 (es tracta d’un expedient sancionador obert a la persona reclamant). 3. La Reclamació presentada el 25 de gener de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a l’anterior sol·licitud. 4. El 27 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Badalona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 2 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 7 de febrer de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que indica que el 17 de desembre de 2021 la instructora de l’expedient sol·licitat hauria telefonat a la persona reclamant tot informant- la del seu contingut i oferint-li cita per a la seva consulta, a la qual cosa la persona reclamant hauria declinat, atès que ja coneixeria els documents que l’integraven. 7. El 9 de febrer de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe aportat per l’Ajuntament, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de 5 dies es considerarà satisfeta la sol·licitud. El 14 de febrer de 2022 la persona reclamant accedeix a aquesta notificació i no consta la seva resposta, malgrat haver transcorregut el termini donat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La Reclamació està mancada d’objecte Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha posat a disposició de la persona reclamant la informació sol·licitada dins del termini establert legalment per resoldre i prèviament a la presentació de la Reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta que quan aquesta va ser presentada ja estava mancada d’objecte. En conseqüència, la Reclamació ha de ser desestimada perquè l’actuació de l’Ajuntament satisfà, d’acord amb l’ordenament jurídic, el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant i la Reclamació està mancada d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de febrer de 2022, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 96/2022 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.