Solicitud de expedición de certificados de servicios prestados y funciones desarrolladas

Resolució 133/2018, de 8 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 96/2018 Administració reclamada: Serveis Territorials a Barcelona Comarques del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Expedició de quatre certificats relatius a les funcions desenvolupades per la reclamant per a aportar-los en sengles processos de selecció. Sentit de la Resolució: Inadmissió per manca d’objecte. Resum: Si la pretensió fos conèixer quina informació consta a l’expedient laboral de la persona reclamant, tindria cabuda dins del dret d’accés. Però, en canvi, el procediment de reclamació no resulta adient per a la defensa de la pretensió de la reclamant de que se li expedeixin quatre certificats originals amb un contingut determinat, ni aquesta Comissió és competent per actuar en revisió de l’actuació administrativa en la tasca de certificació de funcions o serveis prestats i l’adequació de les dades que hi consten. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Certificat. Mediació sense acord. Inadmissió. Manca d’objecte. Vocal mediador: Josep Mir i Bagó Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 26 de març de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 96/2018, presentada el 16 de març al Registre de l’Oficina d’Afers Socials i Famílies de Vilafranca del Penedès, contra els Serveis Territorials a Barcelona Comarques del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de febrer de 2018 la persona reclamant va presentar una instància genèrica al departament d’Ensenyament sol·licitant quatre certificats de serveis prestats, amb expressió de la categoria laboral, el període de prestació de serveis i sobretot les funcions realitzades que deia precisar “amb una certa urgència”. 3. El 20 de febrer de 2018 va presentar un nou escrit adreçat aquest cop a la Directora dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques en el què li demanava resposta escrita de forma expressa a l’escrit citat anteriorment, “per a determinats processos selectius en curs perquè és requisit imprescindible la certificació original de l’empresa amb especificació de la categoria laboral, temps de treball, horari laboral, llocs i funcions tasques desenvolupades durant la prestació dels meus serveis finalitzada en data 31.8.2017”. En la carta exposa que li haurien respost telefònicament que no elaborarien els certificats sol·licitats tret que els ho demanés un jutge i concloïa “per això li demano que em lliuri la resposta denegatòria a la meva petició per escrit de forma expressa”. 4. L’escrit de reclamació, de 16 de març, justifica la reclamació en la negativa telefònica que hauria rebut que afirma fonamentada en el fet que la reclamant hauria denunciat l’Administració. 5. El 9 d’abril de 2018 la GAIP tramet l’escrit de reclamació als Serveis Territorials d’Ensenyament a Barcelona Comarques i els requereix que, dins del termini de quinze dies, facin arribar a aquesta Comissió un informe on s’exposin els antecedents i fonaments de dret que han determinat el posicionament de l’administració respecte de la sol·licitud d’accés a informació pública, que trametin a la GAIP l’expedient complet relatiu a la mateixa sol·licitud, que identifiqui a la persona o persones responsables de la tramitació de la Reclamació i d’executar la Resolució de la GAIP que posi fi a aquest procediment, i que identifiqui a la persona encarregada de representar a l’Administració reclamada en la sessió de mediació sol·licitada pel reclamant. 6. El 24 d’abril de 2018 entra a la GAIP l’informe dels Serveis Territorials i l’expedient relatiu a la sol·licitud, del qual es desprèn el següent que el 7 de març de 2018, la secretària dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques va trametre un ofici a la persona reclamant, indicant-li que, per tal de certificar el que estableixen les bases dels processos selectius, caldria que n’indiqués el número de convocatòria i la data de publicació corresponent. S’acredita la notificació practicada d’aquest ofici amb data 23 de març, posteriorment, per tant, a la formulació de la reclamació. Aquest ofici va obtenir resposta de la persona reclamant amb data 28 de març, afirmant que la petició d’identificació dels processos per als quals es demanaven els certificats suposava una ingerència en el dret a la intimitat constitucionalment reconegut totalment injustificada i desproporcionada i sense base legal. A la vista d’això, se li hauria expedit un certificat amb data 12 d’abril de 2018 en el què es fan constar les dades administratives de la persona sol·licitant (cos, grup, data d’inici de la prestació de serveis i data de finalització, i on es fan constar les funcions del personal funcionari del cos de diplomatura de treball social, adscrit als serveis educatius del Departament, al qual pertanyia l persona reclamant. La còpia autèntica del certificat de serveis prestats és notificada a la reclamant amb data 13 d’abril. 7. A la vista de la documentació lliurada pels Serveis Territorials, la GAIP va consultar telefònicament amb la persona reclamant el grau de satisfacció de la seva sol·licitud, que respon el 27 d’abril de 2018 la persona reclamant, posant de manifest la seva manca de satisfacció amb la informació lliurada i la voluntat de continuar amb el procediment. Acompanya l’escrit d’al·legacions que en aquesta mateixa data hauria adreçat a la Directora dels Serveis Territorials esmentada, en que denuncia que s’haurien omès del certificat algunes de les funcions que realitzava la persona reclamant, així com el seu nivell de destinació. Igualment, considera que cal que s’esmeni la referència al temps de prestació de serveis incloent-hi el període previ (des del 2997 fins al 2000) en què va prestar servei a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Finalment, assenyala que no hi consten els llocs de treball que hi ha ocupat i demana que s’emeti un nou certificat corregint aquestes mancances. 8. El 9 de maig es celebra la primera sessió de mediació, convocada el 4 d’aquest mes, que finalitza al constatar-se la impossibilitat d’arribar a un acord entre les parts. L’Administració es remet als arguments que ja hauria donat a la persona reclamant en resposta a l’escrit de 27 d’abril citat a l’antecedent anterior, i que aporta a l’expedient en aquesta mateixa data. En ell s’hi argumenta que la Secretaria només pot certificar les funcions que consten a la normativa, en aquest cas les especificades en el punt 8.2.1 de les directrius per a l'organització i la gestió deis serveis educatius del Departament d'Ensenyament i les establertes a l'article 2.2 de la Llei 9/1986, de 10 de novembre, de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya; que el nivell del lloc ocupat no havia estat demanat en cap dels dos escrits presentats; que, en relació amb la data d'inici de la prestació de serveis en el cos de diplomatura, treball social, que en el certificat de funcions hi consta l’1 de setembre de 2000 i és correcta, considerant que durant el període previ en què va treballar a I‘Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia és aquella Administració qui li ha de certificar, sens perjudici que constin al seu expedient i s’hagin tingut en compte als de l'establert a la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs a I ‘Administració Pública. Finalment, respecte els períodes que va treballar a I'EAP de l'Hospitalet i al Consorci d'Educació de Barcelona, aclareix que les funcions desenvolupades són les mateixes que consten en el certificat, atès que d'acord amb el punt tercer de les Resolucions de canvi d'adscripció provisional com a mesura de prevenció de riscos laborals, de data 18 d'octubre de 2006 i 25 d'agost de 2008, respectivament, no es poden veure modificades per aquest motiu. D’acord amb això, la representació de l’Administració conclou haver satisfet la sol·licitud inicial de la persona reclamant en haver emès un certificat de funcions desenvolupades en consonància amb allò sol·licitat. La persona reclamant manté que no s’esmenta en el certificat la informació relativa als serveis prestats i al nivell. La representació de l’Administració detalla les diferències entre un certificat de funcions i un certificat de serveis prestats. Atès que les parts divergeixen i no és possible arribar a un acord de mediació, s’informa que la reclamació continuarà procediment i finalitzarà per resolució del Ple de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Manca d’acord assolit en el procediment de mediació De conformitat amb el que disposa l’article 42.6 LTAIP i I'apartat 15.d del Manual de mediació de la GAIP, en no assolir-se acord en procediment de mediació és procedent continuar la tramitació de la reclamació fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. 2. Sobre l’objecte de la reclamació. L’objecte de la reclamació és l’obtenció de quatre certificats diferents, que es volen presentar a sengles processos selectius a diferents administracions públiques, que especifiquin “la categoria laboral, temps de treball, horari laboral, llocs i funcions o tasques desenvolupades” durant el temps en què va prestar serveis la persona reclamant. La reclamació es formula contra una negativa verbal que hauria obtingut la persona reclamant telefònicament, però tanmateix queda acreditat que en el moment de formular la reclamació l’Administració ja havia expedit un certificat amb les dades administratives sol·licitades i el desglòs de funcions pròpies del cos de pertinença de la persona reclamant, que aquesta va rebre posteriorment. Però tanmateix, manté la reclamació perquè vol que es refaci el certificat tot afegint-hi determinats continguts: el nivell, les tasques exercides en una altra Administració diferent de la que certifica, i afegir funcions concretes que hauria prestat la persona reclamant i que vol que s’incorporin en un nou certificat. Els Serveis Territorials consideren, per contra, que el certificat s’adequa a la petició rebuda (que no incloïa l’especificació del nivell) a les dades que li consten (en relació amb les funcions del cos de diplomats i a la data d’inici de prestació de serveis) i als continguts que li correspon certificar com a Administració de destí de la persona reclamant durant el període en què hi va prestar serveis (sense que pugui certificar, doncs, els serveis prestats a un Ajuntament, ja que és a aquell a qui li correspon, per bé que pugui tenir-los en compte als efectes del còmput de l’antiguitat). En aquests termes, la reclamació s’evidencia com a mancada d’objecte vàlid, ja que no es reclama l’accés a informació pública (la persona reclamant té accés i coneix perfectament el seu expedient laboral i, de fet, n’aporta còpia per tal que es reculli en el certificat), ni es reclama contra una resolució expressa o presumpta que desestimi o limiti aquest dret d’accés (l’Administració ha emès un certificat fent-hi constar les funcions genèriques del cos de pertinença de la persona i les dades administratives relatives al període en què hi va prestar servei que li consten, sinó que la discrepància jurídica sobre la que es fonamenta la reclamació és quin hauria de ser el contingut del certificat en relació amb els aspectes que no satisfan a la persona reclamant. En relació amb determinades discrepàncies, aquesta Comissió pot pronunciar-se (l’especificació del nivell, certament, no consta a cap de les sol·licitud i , per tant, suposa una ampliació d’objecte; sembla justificat i adequat que l’Administració reclamada no certifiqui serveis i funcions prestats a altres Administracions, per bé que li pugui constar aquesta experiència als efectes del còmput d’antiguitat); pel que fa a d’altres (la datat d’inici de prestació e serveis o si han de constar unes determinades funcions o altres) resulten totalment alienes al coneixement d’aquesta Comissió. Però en tot cas, el cert és que no correspon a aquesta Comissió determinar quin hagi de ser el contingut vàlid dels certificats, sinó avaluar si la reclamació d’obtenir-ne quatre, on s’hi facin constar exactament les dades que la reclamant indica, pot ser admissible o estimable en el marc d’aquest procediment. L’obtenció de certificats per part de l’Administració, tal i com aquesta Comissió ja ha establert en ocasions anteriors (Resolució 25/2018, de 7 de febrer, Resolució 363/2017, de 20 de novembre) no forma part pròpiament de les pretensions que abasta el dret d’accés; el que amb aquest dret s’empara és accedir a informació preexistent en mans de l’Administració, però no l’obtenció de certificats o informes jurídics que comportin una tasca addicional de validació, comprovació, o avaluació del cas particular en les normes generals. D’acord amb això, si la pretensió fos conèixer quina informació consta a l’expedient laboral de la persona reclamant, tindria cabuda dins del dret d’accés. Però, en canvi, l’obtenció de quatre certificats amb el mateix contingut i informació per presentar-los en diferents processos de selecció no format part del dret d’accés i, per tant, no pot ser reclamat per aquesta via, sens perjudici que pugui ser-ho per altres. El fet que la concreció de l’objecte real de la controvèrsia (que no és l’accés a informació pública, sinó les dades i les funcions que consten al certificat ja emès), no s’hagi desvetllat d’inici justifica que s’hagi tramitat la reclamació, sobretot, tenint en compte que la persona reclamant havia fet opció del procediment de mediació, en el marc del qual l’acord voluntari entre les parts pot desbordar el marc estricte del procediment. Tanmateix, constatat que no s’ha produït aquest acord i a la vista de la documentació aportada durant la tramitació i la sessió de mediació, s’ha de concloure que la reclamació resulta inadmissible a tràmit, considerant que no té per objecte l’accés a informació pública en els termes en què es regula a l’LTAIPBG i, per tant, aquest procediment no resulta adient per a la defensa de la pretensió de la reclamant de que se li expedeixin quatre certificats originals amb un contingut determinat, ni aquesta Comissió és competent per actuar en revisió de l’actuació administrativa en la tasca de certificació de funcions o serveis prestats i l’adequació de les dades que hi consten. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de juny de 2018, resol per unanimitat: 1. Inadmetre a tràmit la Reclamació 96/2018, per manca d’objecte. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 96/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 8 de juny de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.