Una delegada de personal solicitó al Ayuntamiento de Caldes d'Estrac el expediente de un proceso de selección de 2011. El Ayuntamiento no respondió formalmente y alegó la existencia de un litigio judicial. La GAIP estima parcialmente la reclamación, ordenando el acceso al acta y expediente, excluyendo datos de candidatos no seleccionados y estrategias de defensa judicial.
Puntos clave de la argumentación
1
La respuesta informal del Ayuntamiento no constituye una resolución legal, carece de motivación y fue emitida fuera del plazo legal, operando el silencio administrativo estimatorio.
2
El límite de igualdad de las partes en procesos judiciales no es aplicable a la documentación del acto recurrido (información pública anterior al litigio), sino solo a los escritos de estrategia de defensa.
3
La condición de delegada de personal justifica un acceso reforzado a la información para vigilar la legalidad de la provisión de puestos de trabajo.
4
El derecho a la protección de datos no es absoluto y debe ponderarse con la finalidad del acceso y el principio de minimización, permitiendo el acceso a datos pertinentes para el control de legalidad.
5
La información relativa a los resultados y la identidad de los seleccionados ya está sujeta a publicidad activa, por lo que no existe un daño efectivo a la privacidad que justifique restringir el acceso.
Texto completo
Resolució 344/2021, de 23 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 95/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Caldes d’Estrac
Informació reclamada: Vista i còpia de l’expedient d’un procés de selecció.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: El cert és que aquesta comunicació de l’Ajuntament en resposta a la sol·licitud d’accés
no reuneix cap dels requisits legals necessaris per desestimar la sol·licitud: no revesteix la forma
de resolució ni indica les vies de recurs contra ella, com seria preceptiu; es produeix
clamorosament fora del termini legal fixat per resoldre les sol·licituds d’informació pública, de
manera que quan l’Ajuntament s’hi pronuncia la sol·licitud ja hauria quedat resolta per acte
presumpte de l’administració, amb els efectes jurídics derivats del silenci previstos a l’article 35
LTAIPBG; i finalment, però no menys important, no motiva la desestimació en l’accés en la
concurrència d’algun límit legal ni justifica que hagi de ser aplicat al cas amb prevalença sobre el
dret d’accés reclamat. Tot i que, com ja s’ha assenyalat, l’Ajuntament no invoca cap límit legal
específic ni en justifica l’aplicació prevalent al cas, la darrera al·lusió que es fa en l’informe
municipal a què la consulta als serveis jurídics de la Diputació hauria derivat de la impugnació
d’aquest procés de selecció per part del Sindicat CSIF, podria portar a considerar que s’està
invocant el límit relatiu al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela
judicial efectiva, previst a l’article 21.1.d LTAIPBG. Però el fet que existeixi un litigi en relació amb
el procés de provisió del lloc de treball documentat per l’expedient reclamat no justifica, per sí
sol, que l’accés s’hagi de restringir, perquè aquest límit només resulta aplicable quan realment
se’n derivi de l’accés un dany directe i efectiu en la tutela judicial dels drets o es produeixi un
desequilibri a favor de la part que demana l’accés a la informació, i per tant, no tota la informació
relacionada amb el procediment judicial queda afectada pel límit, sinó només aquella que té la
virtualitat de produir aquest desequilibri o perjudiqui il·legítimament l’obtenció de la tutela del dret
en litigi. Això vol dir que la invocació d’aquest límit podria justificar la desestimació de l’accés als
escrits que continguin l’estratègia de defensa en el procediment judicial, o qualsevol altre
document elaborat amb aquesta finalitat, però no pot afectar a la documentació de l’acte
recorregut, que és informació pública anterior al litigi. En conseqüència, l’expedient del procés de
selecció reclamat no queda afectat per límit relatiu a la protecció de la igualtat de les parts en els
processos judicials, i en canvi, si ho podria estar l’informe jurídic de la Diputació de Barcelona
interessat per l’Ajuntament mesos enrere i a l’obtenció del qual supedita l’accés, si contingués
elements de defensa de la legalitat de l’acte que l’Ajuntament volgués aportar al procediment en
defensa de la seva posició. Cal contemplar, d’altra banda, la presència de dades personals en
aquest expedient, la protecció de les quals pot constituir un límit aplicable per restringir-lo. En tot
cas, cal recordar que el dret a la protecció de les dades personals no es pot oposar de manera
automàtica i absoluta contra el dret d’accés a la informació pública que les conté, ni es pot
condicionar al consentiment de l’afectat, sinó que, com qualsevol altre límit a l’accés, la seva
aplicació s’ha d’adequar als termes en què està regulat en l’LTAIPBG (articles 23 i 24 LTAIPBG) i
als principis generals establerts en la mateixa llei: aplicació restrictiva en benefici del dret d'accés
(article 20.2 LTAIPBG), proporcional a la finalitat de protecció i atenent a la concurrència d'un
interès públic superior (article 22.1 LTAIPBG). Aquestes funcions legalment atribuïdes a les
juntes i els delegats de personal justifiquen un accés reforçat a la informació relacionada amb les
polítiques de personal (ocupació, evolució, retribucions, rendiment) en general, i especialment a
la informació necessària per a la vigilància de l’acompliment de la legalitat en les condicions
d’accés, retribució i prestació adequada i segura del treball, el què seria aplicable a aquest cas,
ja que la sol·licitud indicava específicament que “vista la publicació al BOPB s’ha observat que es
van produir irregularitats”, i d’acord amb l’informe municipal, el sindicat de la delegada reclamant
va presentar recurs contra aquest procediment, de manera que la consulta de l’expedient resulta
coherent i adequada per a la funció de vigilància del compliment de la normativa vigent en
matèria de provisió de llocs de treball que li correspon a la junta de personal sol·licitant i a la
delegada de personal reclamant. Per tant, la ponderació entre el dret a la protecció de dades
personals de tercers que figurin en l’expedient reclamant (fora del personal públic, l’accés a les
quals ja s’ha determinat) i el dret de la delegada de personal a l’exercici de les seves funcions
pròpies, s’ha d’inclinar a favor de la reclamant sempre que les dades personals siguin adequades
i pertinents per a la comprovació de la legalitat de l’acte que constitueix la finalitat de l’accés, el
què porta a determinar un règim asimètric d’accés segons la rellevància i pertinència de la
informació personal per al control de legalitat del procés de selecció; així, s’ha de declarar la
prevalença del dret d’accés a la informació de la persona seleccionada per a la plaça que hagi
estat rellevant per a la seva selecció, així com la informació mínima de les persones que
concorrien en el procés que no han estat seleccionades, i s’ha de descartar l’accés a les dades
redundants (DNI, signatura) o innecessàries per a la finalitat de control de legalitat (dades de
contacte dels candidats i de la persona seleccionada, qüestions curriculars no tingudes en
compte en la selecció). Reforçant aquesta ponderació, cal tenir en compte que, en bona part, la
informació que es reclama està sotmesa a un règim de publicitat activa (l’article 9.1.e LTAIPBG
estableix l’obligació de les administracions de difondre al seu portal de transparència les
convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal, i
l’article 21 del DTAIP estableix que les administracions públiques han de publicar les
convocatòries i els resultats dels diferents procediments d’accés, promoció, selecció i provisió de
personal, provisional o definitiva, el què, com a mínim, inclou l'anunci de la convocatòria, les
bases, els anuncis oficials i el nom i cognoms i els quatre números del document nacional
d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i
de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció
de dades), i es deriva de la pròpia sol·licitud que l’Ajuntament n’hauria fet difusió, almenys
parcial, al Butlletí Oficial de la Província, de manera que la identitat de les persones
seleccionades i els resultats obtinguts a les proves no és informació privada amb expectativa de
protecció, sinó que és informació que ha de ser difosa públicament de manera activa, pel què de
l’accés reclamat no se’n derivaria un dany directe i efectiu a la protecció de les dades personals,
el què és requisit de proporcionalitat per a l’aplicació del límit. Per tant, no resulta proporcional
aplicar el límit relatiu a la protecció de dades personals a per restringir l’accés als Decrets que es
reclamen, que es corresponen amb les llistes de les persones admeses al procés selectiu, la
puntuació obtinguda en els diferents exercicis de la fase d’oposició i en la fase de concurs per
tots els participants, el resultat final del procés, així com la proposta de nomenament i el
nomenament de la persona participant amb major puntuació obtinguda que s’haurien publicat al
Butlletí oficial de la Província, de manera que, al marge d’altres consideracions sobre l’exigència
legal de publicitat i transparència en els processos de selecció de personal públic, cal dir que
aquesta informació ja ha estat prèviament difosa i a l’abast de qualsevol persona, de manera que
l’accés que es reclama no produeix cap dany en la seva privacitat.
Paraules clau: Ajuntaments. Delegats de personal. Procés de selecció. Expedient. Reclamació
contra silenci. Resolució de la sol·licitud. Silenci administratiu. Límits. Igualtat de les parts en
processos judicials. Protecció de dades Personals. Finalitat de l’accés. Principi de minimització.
APDCAT.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego.
Antecedents
1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 95/2021, presentada per un
representant dels treballadors contra l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment
de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 12 de juliol de 2019 la persona reclamant, conjuntament amb altres delegats del personal
del sindicat CSIF, en relació amb les proves d’un procés de selecció de personal que
s’haurien celebrat el dia 26 d’octubre de 2011, sol·liciten a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac:
“Vista i còpia de l’expedient, de l’acta final signada pels membres del tribunal, i dels Decrets
núm. 573/11, 589/11 i 639/11, del procés de selecció d’una plaça de TAG de l’ajuntament de
Caldes d’Estrac, d’acord amb l’article 40 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic (EBEP)”.
3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 indica que l’Ajuntament no hauria
contestat la sol·licitud anterior i fonamenta el dret a accedir a la informació sol·licitada en
l’article 40 de l’EBEP i els articles 52 i 53 del Conveni de Personal.
4. El 3 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. A la
mateixa comunicació, la GAIP indica a la persona reclamant la conveniència d’acreditar la
seva condició de Delegada de personal com a millora de la seva reclamació i als efectes de
poder tenir en compte aquesta condició.
5. El 3 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 8 de febrer de 2021 la persona reclamant facilita a la GAIP la documentació acreditativa
de la seva condició de representant de les persones treballadores.
7. El 16 de març de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que posa de manifest la situació en
la què es trobarien els serveis municipals de dificultat per a atendre el volum de peticions
promogudes pel sindicat CSIF i, en relació amb la Reclamació 95/2021, posa de manifest el
següent:
“Aquest expedient es correspon al procés de selecc ió de la plaça de funcionari de carrera de
tècnic d’administració general de la plantilla del personal funcionari d’aquest Ajuntament.
Consta escrit de resposta de l’Alcaldessa de 30- 1-2020 a la instància presentada pels
representant del personal funcionari CSIF, en el que tr asllada que aquest expedient ha estat
objecte de petició per al seu anàlisi als serveis d’Assistència Jurídica de la Diputació de
Barcelona a l’objecte de la impugnació que han presentat.
Actualment l’Ajuntament està pendent de rebre l’informe sol·licitat per donar resposta a
la instància sindical.
No és cert doncs que no s’hagi donat resposta, sinó que és un expedient en curs, pendent
de resoldre. En tant que l’objecte de la sol·licitud ho és derivat de la impugnació d’aquest
procés de selecció per part del Sindicat CSIF, es considera adient que la resposta ho sigui
una vegada l’informe hagi estat emès.”
8. El 23 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac a la
persona reclamant per al seu coneix ement.
9. El 24 de març la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT)
l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG, atès que la informació sol·licitada conté dades
de caràcter personal. El mateix dia 24 de març la GAIP informa a les parts de la sol·licitud
d’informe a l’APDCAT i de l’ampliació de termini d’acord amb l’article 42.9 LTAIPBG i 33.7
RGAIP.
10. El 8 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT en relació amb la Reclamació
95/2021 que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix l’accés de la delegada de
personal a les dades merament identificatives dels empleats públics que han participat en el
procés selectiu d’una plaça de TAG a què es refereix la reclamació, a la informació personal
dels participants que han d’ésser objecte de publicació d’acord amb la normativa vigent i,
fins i tot, en el cas que es tracti del delegat sindical d’una organització sindical que tingui la
consideració de més representativa, a la documentació acreditativa dels mèrits al·legats i al
contingut de les proves realitzades de la persona finalment seleccionada” .
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El
dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a
la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat
i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada
L‘objecte material de la reclamació és l’accés i còpi a per part d’una delegada de personal a
l’expedient relatiu al procés de selecció dut a terme l’any 2011 per proveir una plaça de
funcionari de carrera de tècnic d’administració general (TAG) a l’A juntament de Caldes d’Estrac.
En tractar-se d’un expedient promogut per l’Ajuntament en exercici de les seves funcions en
matèria de personal, no hi ha dubte que es tracta d’informació pública (article 2.b LTAIPBG)
sobre la qual es pot exercir el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG).
La reclamació es motiva en la manca de resposta de l’Administració, i dels antecedents es
desprèn que la sol·licitud, realitzada el 12 de juliol de 2019, va obtenir, segons el propi
Ajuntament, una resposta informal mitjançant una carta de l’Alcaldessa, de 30 de gener de 2020 ,
informant que s’havia fet trasllat d’aquest expedient als serveis d’Assistència Jurídica de la
Diputació de Barcelona perquè en fessin una anàlisi , “a l’objecte de la impugnació que han
presentat”. Considera l’informe municipal que la tramesa d’aquesta carta desvirtua que la
sol·licitud no hagués obtingut cap resposta, i que queda justificada la manca d’accés pel fet que
“és un expedient en curs, pendent de resoldre. En tant que l’objecte de la sol·licitud ho és derivat
de la impugnació d’aquest procés de selecció per part del Sindicat CSIF, es considera adient que
la resposta ho sigui una vegada l’informe hagi estat emès”.
El cert és que aquesta comunicació de l’Ajuntament en resposta a la sol·licitud d’accés no
reuneix cap dels requisits legals necessaris per desestimar la sol·licitud: no revesteix la forma de
resolució ni indica les vies de recurs contra ella, com seria preceptiu; es produeix clamorosament
fora del termini legal fixat per resoldre les sol·licituds d’informació pública, de manera que quan
l’Ajuntament s’hi pronuncia la sol·licitud ja hauria quedat resolta per acte presumpte de
l’administració, amb els efectes jurídics derivats del silenci previstos a l’article 35 LTAIPBG; i
finalment, però no menys important, no motiva la desestimació en l’accés en la concurrència
d’algun límit legal ni justifica que hagi de ser aplicat al cas amb prevalença sobre el dret d’accés
reclamat.
L’article 35 LTAIPBG disposa que si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert
(d’un mes, d’acord amb l’article 33 LTAIPBG) la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una
norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb
relació a una determinada informació. Per tant, el silenci té un efecte estimatori general i a priori;
tanmateix, l’apartat 2 del mateix article preveu que “no es pot adquirir per silenci administratiu el
dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a
la informació pública”, i per tant, l’estimació per silenci constitueix una presumpció condicionada
a que no concorrin límits legals a l’accés que justifiquin que la petició hagi quedat desestimada,
totalment o parcialment, pel silenci administratiu, el què seguidament es valorarà.
Tot i que, com ja s’ha assenyalat, l’Ajuntament no invoca cap límit legal específic ni en justifica
l’aplicació prevalent al cas, la darrera al·lusió que es fa en l’informe municipal a què la consulta
als serveis jurídics de la Diputació hauria derivat de la impugnació d’aquest procés de selecció
per part del Sindicat CSIF, podria portar a considerar que s’està invocant el límit relatiu al principi
d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva, previst a l’article
21.1.d LTAIPBG. Però el fet que existeixi un litigi en relació amb el procés de provisió del lloc de
treball documentat per l’expedient reclamat no justifica, per sí sol, que l’accés s’hagi de restringir,
perquè aquest límit només resulta aplicable quan se’n derivi de l’accés un dany directe i efectiu
en la tutela judicial dels drets o es produeixi un desequilibri a favor de la part que demana l’accés
a la informació, i per tant, no tota la informació relacionada amb el procediment judicial queda
afectada pel límit, sinó només aquella que té la virtualitat de produir aquest desequilibri o
perjudiqui il·legítimament l’obtenció de la tutela del dret en litigi. Això vol dir que la invocació
d’aquest límit podria justificar la desestimació de l’accés als escrits que continguin l’estratègia de
defensa en el procediment judicial, o qualsevol altre document elaborat amb aquesta finalitat,
però no pot afectar a la documentació de l’acte recorregut, que és informació pública anterior al
litigi. En conseqüència, l’expedient del procés de selecció reclamat no queda afectat pel límit
relatiu a la protecció de la igualtat de les parts en els processos judicials, i en canvi, si ho podria
estar l’informe jurídic de la Diputació de Barcelona interessat per l’Ajuntament mesos enrere i a
l’obtenció del qual supedita l’accés, si contingués elements de defensa de la legalitat de l’acte
que l’Ajuntament volgués aportar al procediment en defensa de la seva posició.
Cal contemplar, d’altra banda, la presència de dades personals en aquest expedient, la protecció
de les quals pot constituir un límit aplicable per restringir-lo. En tot cas, cal recordar que el dret a
la protecció de les dades personals no es pot oposar de manera automàtica i absoluta contra el
dret d’accés a la informació pública que les conté, ni es pot condicionar al consentiment de
l’afectat, sinó que, com qualsevol altre límit a l’accés, la seva aplicació s’ha d’adequar als termes
en què està regulat en l’LTAIPBG (articles 23 i 24 LTAIPBG) i als principis generals establerts en
la mateixa llei: aplicació restrictiva en benefici del dret d'accés (article 20.2 LTAIPBG),
proporcional a la finalitat de protecció i atenent a la concurrència d'un interès públic superior
(article 22.1 LTAIPBG).
L’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d'exclusió de determinades dades que, pel seu
caràcter sensible, mereixen una especial protecció i només podran ser objecte del dret d'accés si
la persona afectada consent de forma expressa: les esmentades categories de dades, taxades
com a numerus clausus per la Llei, són: la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, les creences,
l'origen racial, la salut i la vida sexual, així com les relatives a la comissió d'infraccions penals o
administratives que no comportin l'amonestació pública de l'infractor. D’acord amb això, i sense
major ponderació, s’ha de desestimar l’accés a les dades personals sensibles de les categories
anteriorment esmentades que puguin constar a l’expedient reclamat.
L’article 24, en el seu apartat primer, disposa, per contra, un règim general d’accés a les dades
identificatives del personal públic, en aquests termes: “1. S’ha de donar accés a la informació
pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o
l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat
que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o
altres drets constitucionalment protegits”. Desenvolupant aquest precepte, l'article 70.2 del
Decret 8/2021, de 9 febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública
(DTDAIP) estableix que: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el
càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i
electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions
públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques.
En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la
identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del
document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és
electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui
accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura.
Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament
identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions
públiques”.
Amb base a aquests preceptes, correspon estimar l’accés a les dades personals identificatives
dels membres del tribunal i altre personal que hagi participat en el procés de selecció i consti
documentat a l’expedient reclamat, per bé que eliminant, si hi conten, les dades identificatives
redundants (DNI o rúbrica) o excessives (les metadades del certificat electrònic de signatura i
dades de localització, si escau).
Descartant que l’expedient contingui dades de la pròpia reclamant (l’accés a les quals es regiria
per l’article 24.3 LTAPIPBG), ja que no ha participat en aquest procés de selecció, la resta de
dades personals queden sotmeses al règim d’accés ponderat previst a l’article 24.2 LTAIPG,
d’acord amb el qual: “2 … es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada
de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme
aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents:
a) El temps transcorregut.
b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les
garanties que s’ofereixin.
c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat.
d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”.
Dels elements de ponderació citats en aquest precepte, resultaria d'aplicació al cas el relatiu a la
finalitat de l’accés, que portaria a considerar la prevalença del dret d’accés reclamat tenint en
compte que la seva finalitat està relacionada amb el dret fonamental a la llibertat sindical i
l’exercici de les funcions de representació del personal i vigilància de la legalitat laboral que
corresponen a la reclamant com a delegada de personal, d’acord amb l’article 40 del TRLEBEP:
“1. Les juntes de personal i els delegats de personal, si s’escau, tenen les funcions següents, en
els seus àmbits respectius:
a) Rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució
de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de
millora del rendiment. (...)
e) Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de
riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes
davant els organismes competents. (...)”.
Aquestes funcions legalment atribuïdes a les juntes i els delegats de personal justifiquen un
accés reforçat a la informació relacionada amb les polítiques de personal (ocupació, evolució,
retribucions, rendiment) en general, i especialment a la informació necessària per a la vigilància
de l’acompliment de la legalitat en les condicions d’accés, retribució i prestació adequada i
segura del treball, el què seria aplicable a aquest cas, ja que la sol·licitud indicava
específicament que “vista la publicació al BOPB s’ha observat que es van produir irregularitats”, i
d’acord amb l’informe municipal, el sindicat de la delegada reclamant va presentar recurs contra
aquest procediment, de manera que la consulta de l’expedient resulta coherent i adequada per a
la funció de vigilància del compliment de la normativa vigent en matèria de provisió de llocs de
treball que li correspon a la junta de personal sol·licitant i a la delegada de personal reclamant.
Nogensmenys, cal tenir en compte el principi de minimització previst a l’article 5.1.c del
Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la
protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure
circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de
protecció de dades), d’acord amb el qual, en la cessió de dades personals caldrà tenir en compte
que les dades siguin “c) Adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les
finalitats per a les quals es tracten (minimització de dades)”.
Per tant, la ponderació entre el dret a la protecció de dades personals de tercers que figurin en
l’expedient reclamant (fora del personal públic, l’accés a les quals ja s’ha determinat) i el dret de
la delegada de personal a l’exercici de les seves funcions pròpies, s’ha d’inclinar a favor de la
reclamant sempre que les dades personals siguin adequades i pertinents per a la comprovació
de la legalitat de l’acte que constitueix la finalitat de l’accés, el què porta a determinar un règim
asimètric d’accés segons la rellevància i pertinència de la informació personal per al control de
legalitat del procés de selecció; així, s’ha de declarar la prevalença del dret d’accés a la
informació de la persona seleccionada per a la plaça que hagi estat rellevant per a la seva
selecció, així com la informació mínima de les persones que concorrien en el procés que no han
estat seleccionades, i s’ha de descartar l’accés a les dades redundants (DNI, signatura) o
innecessàries per a la finalitat de control de legalitat (dades de contacte dels candidats i de la
persona seleccionada, qüestions curriculars no tingudes en compte en la selecció).
Reforçant aquesta ponderació, cal tenir en compte que, en bona part , la informació que es
reclama està sotmesa a un règim de publicitat activa (l’article 9.1.e LTAIPBG estableix l’obligació
de les administracions de difondre al seu portal de transparència les convocatòries i els resultats
dels processos selectius de provisió i promoció del personal, i
l’article 21 del DTAIP estableix que
les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats dels diferents
procediments d’accés, promoció, selecció i provisió de personal, provisional o definitiva, el què,
com a mínim, inclou l'anunci de la convocatòria, les bases, els anuncis oficials i el nom i cognoms
i els quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones
admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord
amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades), i es deriva de la pròpia sol·licitud
que l’Ajuntament n’hauria fet difusió, almenys parcial, al Butlletí Oficial de la Província, de
manera que la identitat de les persones seleccionades i els resultats obtinguts a les proves no és
informació privada amb expectativa de protecció, sinó que és informació que ha de ser difosa
públicament de manera activa, pel què de l’accés reclamat no se’n derivaria un dany directe i
efectiu a la protecció de les dades personals, el què és requisit de proporcionalitat per a
l’aplicació del límit. Per tant, no resulta proporcional aplicar el límit relatiu a la protecció de dades
personals a per restringir l’accés als Decrets que es reclamen, que es corresponen amb les
llistes de les persones admeses al procés selectiu, la puntuació obtinguda en els diferents
exercicis de la fase d’oposició i en la fase de concurs per tots els participants, el resultat final del
procés, així com la proposta de nomenament i el nomenament de la persona participant amb
major puntuació obtinguda que s’haurien publicat al Butlletí oficial de la Província, de manera
que, al marge d’altres consideracions sobre l’exigència legal de publicitat i transparència en els
processos de selecció de personal públic, cal dir que aquesta informació ja ha estat prèviament
difosa i a l’abast de qualsevol persona, de manera que l’accés que es reclama no produeix cap
dany en la seva privacitat.
Fora de la seva identitat relacionada amb l’admissió o presentació aproves del procés de
selecció, la documentació que consti a l’expedient aportada per les persones candidates a la
plaça no seleccionades s’ha de considerar afectada pel límit relatiu a la protecció de dades
personals. A manca de major concreció de la finalitat de l’accés i de quin aspecte concret del
procediment es considera necessari verificar-ne la legalitat, no resultaria justificat l’accés a la
documentació personal dels candidats no seleccionats (formulari de sol·licitud, acreditació dels
mèrits al·legats, contingut de les proves realitzades o de l’entrevista personal o similar), mentre
que en relació amb la persona seleccionada, l’accés s’estima en relació amb tota la informació
aportada que hagi estat rellevant per a la seva selecció (mèrits, requisits, formació, experiència,
proves). Igualment, s’estima l’accés a l’acta final signada pels membres del tribunal, prèvia
exclusió de la rúbrica o metadades del certificat digital de signatura.
Aquest pronunciament s’adequa al sentit de l’informe emès per l’APDCAT en relació amb
l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades personals, que atenent la condició
de la persona reclamant, conclou que:
“El dret a la protecció de dades no impedeix l’accés de la
delegada de personal a les dades merament identificatives dels empleats públics que han
participat en el procés selectiu d’una plaça de TAG a què es refereix la reclamació, a la
informació personal dels participants que han d’ésser objecte de publicació d’acord amb la
normativa vigent i, fins i tot, en el cas que es tracti del delegat sindical d’una organització sindical
que tingui la consideració de més representativa, a la documentació acreditativa dels mèrits
al·legats i al contingut de les proves realitzades de la persona finalment seleccionada” .
Sobre la base dels fonaments exposats, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de
la persona reclamant a accedir a l’acta final signada pels membres del tribunal (prèvia eliminació
de les signatures i metadades del certificat digital de signatura i dades de localització, si escau),
als Decrets núm. 573/11, 589/11 i 639/11, i l’expedient relatiu al procés de selecció d’una plaça
de TAG de l’ajuntament de Caldes d’Estrac reclamat, prèvia eliminació de la documentació
aportada o relativa als candidats no seleccionats (formulari de sol·licitud, acreditació dels mèrits
al·legats, contingut de les proves realitzades o de l’entrevista personal o similar), per aplicació
del principi de minimització de dades personals, sens perjudici que, si es justifica la seva
rellevància i idoneïtat per a la comprovació de la legalitat del procediment, el resultat de la
ponderació pogués resultar favorable al dret d’accés en allò que resultés pertinent i necessari per
a aquella finalitat.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
23 d’abril de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 95/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a
obtenir de l’Ajuntament còpia de l’acta final signada pels membres del tribunal (prèvia
eliminació de les signatures i metadades del certificat digital de signatura i dades de
localització, si escau), de ls Decrets núm. 573/11, 589/11 i 639/11, i de l’expedient relatiu al
procés de selecció d’una plaça de TAG de l’ajuntament de Caldes d’Estrac reclamat, prèvia
eliminació de la documentació aportada o relativa als candidats no seleccionats (formulari
de sol·licitud, acreditació dels mèrits al·legats, contingut de les proves realitzades o de
l’entrevista personal o similar...)
2. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i que en aquest mateix termini
informi a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució,
així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 95 /2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius
i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona
reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament
a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.