Reclamación de acceso al expediente de un proceso de selección de personal en el Ayuntamiento de Caldes d'Estrac con estimación parcial

Resolució 344/2021, de 23 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 95/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Caldes d’Estrac Informació reclamada: Vista i còpia de l’expedient d’un procés de selecció. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: El cert és que aquesta comunicació de l’Ajuntament en resposta a la sol·licitud d’accés no reuneix cap dels requisits legals necessaris per desestimar la sol·licitud: no revesteix la forma de resolució ni indica les vies de recurs contra ella, com seria preceptiu; es produeix clamorosament fora del termini legal fixat per resoldre les sol·licituds d’informació pública, de manera que quan l’Ajuntament s’hi pronuncia la sol·licitud ja hauria quedat resolta per acte presumpte de l’administració, amb els efectes jurídics derivats del silenci previstos a l’article 35 LTAIPBG; i finalment, però no menys important, no motiva la desestimació en l’accés en la concurrència d’algun límit legal ni justifica que hagi de ser aplicat al cas amb prevalença sobre el dret d’accés reclamat. Tot i que, com ja s’ha assenyalat, l’Ajuntament no invoca cap límit legal específic ni en justifica l’aplicació prevalent al cas, la darrera al·lusió que es fa en l’informe municipal a què la consulta als serveis jurídics de la Diputació hauria derivat de la impugnació d’aquest procés de selecció per part del Sindicat CSIF, podria portar a considerar que s’està invocant el límit relatiu al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva, previst a l’article 21.1.d LTAIPBG. Però el fet que existeixi un litigi en relació amb el procés de provisió del lloc de treball documentat per l’expedient reclamat no justifica, per sí sol, que l’accés s’hagi de restringir, perquè aquest límit només resulta aplicable quan realment se’n derivi de l’accés un dany directe i efectiu en la tutela judicial dels drets o es produeixi un desequilibri a favor de la part que demana l’accés a la informació, i per tant, no tota la informació relacionada amb el procediment judicial queda afectada pel límit, sinó només aquella que té la virtualitat de produir aquest desequilibri o perjudiqui il·legítimament l’obtenció de la tutela del dret en litigi. Això vol dir que la invocació d’aquest límit podria justificar la desestimació de l’accés als escrits que continguin l’estratègia de defensa en el procediment judicial, o qualsevol altre document elaborat amb aquesta finalitat, però no pot afectar a la documentació de l’acte recorregut, que és informació pública anterior al litigi. En conseqüència, l’expedient del procés de selecció reclamat no queda afectat per límit relatiu a la protecció de la igualtat de les parts en els processos judicials, i en canvi, si ho podria estar l’informe jurídic de la Diputació de Barcelona interessat per l’Ajuntament mesos enrere i a l’obtenció del qual supedita l’accés, si contingués elements de defensa de la legalitat de l’acte que l’Ajuntament volgués aportar al procediment en defensa de la seva posició. Cal contemplar, d’altra banda, la presència de dades personals en aquest expedient, la protecció de les quals pot constituir un límit aplicable per restringir-lo. En tot cas, cal recordar que el dret a la protecció de les dades personals no es pot oposar de manera automàtica i absoluta contra el dret d’accés a la informació pública que les conté, ni es pot condicionar al consentiment de l’afectat, sinó que, com qualsevol altre límit a l’accés, la seva aplicació s’ha d’adequar als termes en què està regulat en l’LTAIPBG (articles 23 i 24 LTAIPBG) i als principis generals establerts en la mateixa llei: aplicació restrictiva en benefici del dret d'accés (article 20.2 LTAIPBG), proporcional a la finalitat de protecció i atenent a la concurrència d'un interès públic superior (article 22.1 LTAIPBG). Aquestes funcions legalment atribuïdes a les juntes i els delegats de personal justifiquen un accés reforçat a la informació relacionada amb les polítiques de personal (ocupació, evolució, retribucions, rendiment) en general, i especialment a la informació necessària per a la vigilància de l’acompliment de la legalitat en les condicions d’accés, retribució i prestació adequada i segura del treball, el què seria aplicable a aquest cas, ja que la sol·licitud indicava específicament que “vista la publicació al BOPB s’ha observat que es van produir irregularitats”, i d’acord amb l’informe municipal, el sindicat de la delegada reclamant va presentar recurs contra aquest procediment, de manera que la consulta de l’expedient resulta coherent i adequada per a la funció de vigilància del compliment de la normativa vigent en matèria de provisió de llocs de treball que li correspon a la junta de personal sol·licitant i a la delegada de personal reclamant. Per tant, la ponderació entre el dret a la protecció de dades personals de tercers que figurin en l’expedient reclamant (fora del personal públic, l’accés a les quals ja s’ha determinat) i el dret de la delegada de personal a l’exercici de les seves funcions pròpies, s’ha d’inclinar a favor de la reclamant sempre que les dades personals siguin adequades i pertinents per a la comprovació de la legalitat de l’acte que constitueix la finalitat de l’accés, el què porta a determinar un règim asimètric d’accés segons la rellevància i pertinència de la informació personal per al control de legalitat del procés de selecció; així, s’ha de declarar la prevalença del dret d’accés a la informació de la persona seleccionada per a la plaça que hagi estat rellevant per a la seva selecció, així com la informació mínima de les persones que concorrien en el procés que no han estat seleccionades, i s’ha de descartar l’accés a les dades redundants (DNI, signatura) o innecessàries per a la finalitat de control de legalitat (dades de contacte dels candidats i de la persona seleccionada, qüestions curriculars no tingudes en compte en la selecció). Reforçant aquesta ponderació, cal tenir en compte que, en bona part, la informació que es reclama està sotmesa a un règim de publicitat activa (l’article 9.1.e LTAIPBG estableix l’obligació de les administracions de difondre al seu portal de transparència les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal, i l’article 21 del DTAIP estableix que les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats dels diferents procediments d’accés, promoció, selecció i provisió de personal, provisional o definitiva, el què, com a mínim, inclou l'anunci de la convocatòria, les bases, els anuncis oficials i el nom i cognoms i els quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades), i es deriva de la pròpia sol·licitud que l’Ajuntament n’hauria fet difusió, almenys parcial, al Butlletí Oficial de la Província, de manera que la identitat de les persones seleccionades i els resultats obtinguts a les proves no és informació privada amb expectativa de protecció, sinó que és informació que ha de ser difosa públicament de manera activa, pel què de l’accés reclamat no se’n derivaria un dany directe i efectiu a la protecció de les dades personals, el què és requisit de proporcionalitat per a l’aplicació del límit. Per tant, no resulta proporcional aplicar el límit relatiu a la protecció de dades personals a per restringir l’accés als Decrets que es reclamen, que es corresponen amb les llistes de les persones admeses al procés selectiu, la puntuació obtinguda en els diferents exercicis de la fase d’oposició i en la fase de concurs per tots els participants, el resultat final del procés, així com la proposta de nomenament i el nomenament de la persona participant amb major puntuació obtinguda que s’haurien publicat al Butlletí oficial de la Província, de manera que, al marge d’altres consideracions sobre l’exigència legal de publicitat i transparència en els processos de selecció de personal públic, cal dir que aquesta informació ja ha estat prèviament difosa i a l’abast de qualsevol persona, de manera que l’accés que es reclama no produeix cap dany en la seva privacitat. Paraules clau: Ajuntaments. Delegats de personal. Procés de selecció. Expedient. Reclamació contra silenci. Resolució de la sol·licitud. Silenci administratiu. Límits. Igualtat de les parts en processos judicials. Protecció de dades Personals. Finalitat de l’accés. Principi de minimització. APDCAT. Ponent: Elisabet Samarra Gallego. Antecedents 1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 95/2021, presentada per un representant dels treballadors contra l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de juliol de 2019 la persona reclamant, conjuntament amb altres delegats del personal del sindicat CSIF, en relació amb les proves d’un procés de selecció de personal que s’haurien celebrat el dia 26 d’octubre de 2011, sol·liciten a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac: “Vista i còpia de l’expedient, de l’acta final signada pels membres del tribunal, i dels Decrets núm. 573/11, 589/11 i 639/11, del procés de selecció d’una plaça de TAG de l’ajuntament de Caldes d’Estrac, d’acord amb l’article 40 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic (EBEP)”. 3. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior i fonamenta el dret a accedir a la informació sol·licitada en l’article 40 de l’EBEP i els articles 52 i 53 del Conveni de Personal. 4. El 3 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. A la mateixa comunicació, la GAIP indica a la persona reclamant la conveniència d’acreditar la seva condició de Delegada de personal com a millora de la seva reclamació i als efectes de poder tenir en compte aquesta condició. 5. El 3 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de febrer de 2021 la persona reclamant facilita a la GAIP la documentació acreditativa de la seva condició de representant de les persones treballadores. 7. El 16 de març de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que posa de manifest la situació en la què es trobarien els serveis municipals de dificultat per a atendre el volum de peticions promogudes pel sindicat CSIF i, en relació amb la Reclamació 95/2021, posa de manifest el següent: “Aquest expedient es correspon al procés de selecc ió de la plaça de funcionari de carrera de tècnic d’administració general de la plantilla del personal funcionari d’aquest Ajuntament. Consta escrit de resposta de l’Alcaldessa de 30- 1-2020 a la instància presentada pels representant del personal funcionari CSIF, en el que tr asllada que aquest expedient ha estat objecte de petició per al seu anàlisi als serveis d’Assistència Jurídica de la Diputació de Barcelona a l’objecte de la impugnació que han presentat. Actualment l’Ajuntament està pendent de rebre l’informe sol·licitat per donar resposta a la instància sindical. No és cert doncs que no s’hagi donat resposta, sinó que és un expedient en curs, pendent de resoldre. En tant que l’objecte de la sol·licitud ho és derivat de la impugnació d’aquest procés de selecció per part del Sindicat CSIF, es considera adient que la resposta ho sigui una vegada l’informe hagi estat emès.” 8. El 23 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac a la persona reclamant per al seu coneix ement. 9. El 24 de març la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG, atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal. El mateix dia 24 de març la GAIP informa a les parts de la sol·licitud d’informe a l’APDCAT i de l’ampliació de termini d’acord amb l’article 42.9 LTAIPBG i 33.7 RGAIP. 10. El 8 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT en relació amb la Reclamació 95/2021 que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix l’accés de la delegada de personal a les dades merament identificatives dels empleats públics que han participat en el procés selectiu d’una plaça de TAG a què es refereix la reclamació, a la informació personal dels participants que han d’ésser objecte de publicació d’acord amb la normativa vigent i, fins i tot, en el cas que es tracti del delegat sindical d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa, a la documentació acreditativa dels mèrits al·legats i al contingut de les proves realitzades de la persona finalment seleccionada” . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada L‘objecte material de la reclamació és l’accés i còpi a per part d’una delegada de personal a l’expedient relatiu al procés de selecció dut a terme l’any 2011 per proveir una plaça de funcionari de carrera de tècnic d’administració general (TAG) a l’A juntament de Caldes d’Estrac. En tractar-se d’un expedient promogut per l’Ajuntament en exercici de les seves funcions en matèria de personal, no hi ha dubte que es tracta d’informació pública (article 2.b LTAIPBG) sobre la qual es pot exercir el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG). La reclamació es motiva en la manca de resposta de l’Administració, i dels antecedents es desprèn que la sol·licitud, realitzada el 12 de juliol de 2019, va obtenir, segons el propi Ajuntament, una resposta informal mitjançant una carta de l’Alcaldessa, de 30 de gener de 2020 , informant que s’havia fet trasllat d’aquest expedient als serveis d’Assistència Jurídica de la Diputació de Barcelona perquè en fessin una anàlisi , “a l’objecte de la impugnació que han presentat”. Considera l’informe municipal que la tramesa d’aquesta carta desvirtua que la sol·licitud no hagués obtingut cap resposta, i que queda justificada la manca d’accés pel fet que “és un expedient en curs, pendent de resoldre. En tant que l’objecte de la sol·licitud ho és derivat de la impugnació d’aquest procés de selecció per part del Sindicat CSIF, es considera adient que la resposta ho sigui una vegada l’informe hagi estat emès”. El cert és que aquesta comunicació de l’Ajuntament en resposta a la sol·licitud d’accés no reuneix cap dels requisits legals necessaris per desestimar la sol·licitud: no revesteix la forma de resolució ni indica les vies de recurs contra ella, com seria preceptiu; es produeix clamorosament fora del termini legal fixat per resoldre les sol·licituds d’informació pública, de manera que quan l’Ajuntament s’hi pronuncia la sol·licitud ja hauria quedat resolta per acte presumpte de l’administració, amb els efectes jurídics derivats del silenci previstos a l’article 35 LTAIPBG; i finalment, però no menys important, no motiva la desestimació en l’accés en la concurrència d’algun límit legal ni justifica que hagi de ser aplicat al cas amb prevalença sobre el dret d’accés reclamat. L’article 35 LTAIPBG disposa que si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert (d’un mes, d’acord amb l’article 33 LTAIPBG) la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. Per tant, el silenci té un efecte estimatori general i a priori; tanmateix, l’apartat 2 del mateix article preveu que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”, i per tant, l’estimació per silenci constitueix una presumpció condicionada a que no concorrin límits legals a l’accés que justifiquin que la petició hagi quedat desestimada, totalment o parcialment, pel silenci administratiu, el què seguidament es valorarà. Tot i que, com ja s’ha assenyalat, l’Ajuntament no invoca cap límit legal específic ni en justifica l’aplicació prevalent al cas, la darrera al·lusió que es fa en l’informe municipal a què la consulta als serveis jurídics de la Diputació hauria derivat de la impugnació d’aquest procés de selecció per part del Sindicat CSIF, podria portar a considerar que s’està invocant el límit relatiu al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva, previst a l’article 21.1.d LTAIPBG. Però el fet que existeixi un litigi en relació amb el procés de provisió del lloc de treball documentat per l’expedient reclamat no justifica, per sí sol, que l’accés s’hagi de restringir, perquè aquest límit només resulta aplicable quan se’n derivi de l’accés un dany directe i efectiu en la tutela judicial dels drets o es produeixi un desequilibri a favor de la part que demana l’accés a la informació, i per tant, no tota la informació relacionada amb el procediment judicial queda afectada pel límit, sinó només aquella que té la virtualitat de produir aquest desequilibri o perjudiqui il·legítimament l’obtenció de la tutela del dret en litigi. Això vol dir que la invocació d’aquest límit podria justificar la desestimació de l’accés als escrits que continguin l’estratègia de defensa en el procediment judicial, o qualsevol altre document elaborat amb aquesta finalitat, però no pot afectar a la documentació de l’acte recorregut, que és informació pública anterior al litigi. En conseqüència, l’expedient del procés de selecció reclamat no queda afectat pel límit relatiu a la protecció de la igualtat de les parts en els processos judicials, i en canvi, si ho podria estar l’informe jurídic de la Diputació de Barcelona interessat per l’Ajuntament mesos enrere i a l’obtenció del qual supedita l’accés, si contingués elements de defensa de la legalitat de l’acte que l’Ajuntament volgués aportar al procediment en defensa de la seva posició. Cal contemplar, d’altra banda, la presència de dades personals en aquest expedient, la protecció de les quals pot constituir un límit aplicable per restringir-lo. En tot cas, cal recordar que el dret a la protecció de les dades personals no es pot oposar de manera automàtica i absoluta contra el dret d’accés a la informació pública que les conté, ni es pot condicionar al consentiment de l’afectat, sinó que, com qualsevol altre límit a l’accés, la seva aplicació s’ha d’adequar als termes en què està regulat en l’LTAIPBG (articles 23 i 24 LTAIPBG) i als principis generals establerts en la mateixa llei: aplicació restrictiva en benefici del dret d'accés (article 20.2 LTAIPBG), proporcional a la finalitat de protecció i atenent a la concurrència d'un interès públic superior (article 22.1 LTAIPBG). L’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d'exclusió de determinades dades que, pel seu caràcter sensible, mereixen una especial protecció i només podran ser objecte del dret d'accés si la persona afectada consent de forma expressa: les esmentades categories de dades, taxades com a numerus clausus per la Llei, són: la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, les creences, l'origen racial, la salut i la vida sexual, així com les relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives que no comportin l'amonestació pública de l'infractor. D’acord amb això, i sense major ponderació, s’ha de desestimar l’accés a les dades personals sensibles de les categories anteriorment esmentades que puguin constar a l’expedient reclamat. L’article 24, en el seu apartat primer, disposa, per contra, un règim general d’accés a les dades identificatives del personal públic, en aquests termes: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Desenvolupant aquest precepte, l'article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTDAIP) estableix que: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques”. Amb base a aquests preceptes, correspon estimar l’accés a les dades personals identificatives dels membres del tribunal i altre personal que hagi participat en el procés de selecció i consti documentat a l’expedient reclamat, per bé que eliminant, si hi conten, les dades identificatives redundants (DNI o rúbrica) o excessives (les metadades del certificat electrònic de signatura i dades de localització, si escau). Descartant que l’expedient contingui dades de la pròpia reclamant (l’accés a les quals es regiria per l’article 24.3 LTAPIPBG), ja que no ha participat en aquest procés de selecció, la resta de dades personals queden sotmeses al règim d’accés ponderat previst a l’article 24.2 LTAIPG, d’acord amb el qual: “2 … es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. Dels elements de ponderació citats en aquest precepte, resultaria d'aplicació al cas el relatiu a la finalitat de l’accés, que portaria a considerar la prevalença del dret d’accés reclamat tenint en compte que la seva finalitat està relacionada amb el dret fonamental a la llibertat sindical i l’exercici de les funcions de representació del personal i vigilància de la legalitat laboral que corresponen a la reclamant com a delegada de personal, d’acord amb l’article 40 del TRLEBEP: “1. Les juntes de personal i els delegats de personal, si s’escau, tenen les funcions següents, en els seus àmbits respectius: a) Rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment. (...) e) Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents. (...)”. Aquestes funcions legalment atribuïdes a les juntes i els delegats de personal justifiquen un accés reforçat a la informació relacionada amb les polítiques de personal (ocupació, evolució, retribucions, rendiment) en general, i especialment a la informació necessària per a la vigilància de l’acompliment de la legalitat en les condicions d’accés, retribució i prestació adequada i segura del treball, el què seria aplicable a aquest cas, ja que la sol·licitud indicava específicament que “vista la publicació al BOPB s’ha observat que es van produir irregularitats”, i d’acord amb l’informe municipal, el sindicat de la delegada reclamant va presentar recurs contra aquest procediment, de manera que la consulta de l’expedient resulta coherent i adequada per a la funció de vigilància del compliment de la normativa vigent en matèria de provisió de llocs de treball que li correspon a la junta de personal sol·licitant i a la delegada de personal reclamant. Nogensmenys, cal tenir en compte el principi de minimització previst a l’article 5.1.c del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), d’acord amb el qual, en la cessió de dades personals caldrà tenir en compte que les dades siguin “c) Adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les quals es tracten (minimització de dades)”. Per tant, la ponderació entre el dret a la protecció de dades personals de tercers que figurin en l’expedient reclamant (fora del personal públic, l’accés a les quals ja s’ha determinat) i el dret de la delegada de personal a l’exercici de les seves funcions pròpies, s’ha d’inclinar a favor de la reclamant sempre que les dades personals siguin adequades i pertinents per a la comprovació de la legalitat de l’acte que constitueix la finalitat de l’accés, el què porta a determinar un règim asimètric d’accés segons la rellevància i pertinència de la informació personal per al control de legalitat del procés de selecció; així, s’ha de declarar la prevalença del dret d’accés a la informació de la persona seleccionada per a la plaça que hagi estat rellevant per a la seva selecció, així com la informació mínima de les persones que concorrien en el procés que no han estat seleccionades, i s’ha de descartar l’accés a les dades redundants (DNI, signatura) o innecessàries per a la finalitat de control de legalitat (dades de contacte dels candidats i de la persona seleccionada, qüestions curriculars no tingudes en compte en la selecció). Reforçant aquesta ponderació, cal tenir en compte que, en bona part , la informació que es reclama està sotmesa a un règim de publicitat activa (l’article 9.1.e LTAIPBG estableix l’obligació de les administracions de difondre al seu portal de transparència les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal, i l’article 21 del DTAIP estableix que les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats dels diferents procediments d’accés, promoció, selecció i provisió de personal, provisional o definitiva, el què, com a mínim, inclou l'anunci de la convocatòria, les bases, els anuncis oficials i el nom i cognoms i els quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades), i es deriva de la pròpia sol·licitud que l’Ajuntament n’hauria fet difusió, almenys parcial, al Butlletí Oficial de la Província, de manera que la identitat de les persones seleccionades i els resultats obtinguts a les proves no és informació privada amb expectativa de protecció, sinó que és informació que ha de ser difosa públicament de manera activa, pel què de l’accés reclamat no se’n derivaria un dany directe i efectiu a la protecció de les dades personals, el què és requisit de proporcionalitat per a l’aplicació del límit. Per tant, no resulta proporcional aplicar el límit relatiu a la protecció de dades personals a per restringir l’accés als Decrets que es reclamen, que es corresponen amb les llistes de les persones admeses al procés selectiu, la puntuació obtinguda en els diferents exercicis de la fase d’oposició i en la fase de concurs per tots els participants, el resultat final del procés, així com la proposta de nomenament i el nomenament de la persona participant amb major puntuació obtinguda que s’haurien publicat al Butlletí oficial de la Província, de manera que, al marge d’altres consideracions sobre l’exigència legal de publicitat i transparència en els processos de selecció de personal públic, cal dir que aquesta informació ja ha estat prèviament difosa i a l’abast de qualsevol persona, de manera que l’accés que es reclama no produeix cap dany en la seva privacitat. Fora de la seva identitat relacionada amb l’admissió o presentació aproves del procés de selecció, la documentació que consti a l’expedient aportada per les persones candidates a la plaça no seleccionades s’ha de considerar afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals. A manca de major concreció de la finalitat de l’accés i de quin aspecte concret del procediment es considera necessari verificar-ne la legalitat, no resultaria justificat l’accés a la documentació personal dels candidats no seleccionats (formulari de sol·licitud, acreditació dels mèrits al·legats, contingut de les proves realitzades o de l’entrevista personal o similar), mentre que en relació amb la persona seleccionada, l’accés s’estima en relació amb tota la informació aportada que hagi estat rellevant per a la seva selecció (mèrits, requisits, formació, experiència, proves). Igualment, s’estima l’accés a l’acta final signada pels membres del tribunal, prèvia exclusió de la rúbrica o metadades del certificat digital de signatura. Aquest pronunciament s’adequa al sentit de l’informe emès per l’APDCAT en relació amb l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades personals, que atenent la condició de la persona reclamant, conclou que: “El dret a la protecció de dades no impedeix l’accés de la delegada de personal a les dades merament identificatives dels empleats públics que han participat en el procés selectiu d’una plaça de TAG a què es refereix la reclamació, a la informació personal dels participants que han d’ésser objecte de publicació d’acord amb la normativa vigent i, fins i tot, en el cas que es tracti del delegat sindical d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa, a la documentació acreditativa dels mèrits al·legats i al contingut de les proves realitzades de la persona finalment seleccionada” . Sobre la base dels fonaments exposats, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a accedir a l’acta final signada pels membres del tribunal (prèvia eliminació de les signatures i metadades del certificat digital de signatura i dades de localització, si escau), als Decrets núm. 573/11, 589/11 i 639/11, i l’expedient relatiu al procés de selecció d’una plaça de TAG de l’ajuntament de Caldes d’Estrac reclamat, prèvia eliminació de la documentació aportada o relativa als candidats no seleccionats (formulari de sol·licitud, acreditació dels mèrits al·legats, contingut de les proves realitzades o de l’entrevista personal o similar), per aplicació del principi de minimització de dades personals, sens perjudici que, si es justifica la seva rellevància i idoneïtat per a la comprovació de la legalitat del procediment, el resultat de la ponderació pogués resultar favorable al dret d’accés en allò que resultés pertinent i necessari per a aquella finalitat. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’abril de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 95/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament còpia de l’acta final signada pels membres del tribunal (prèvia eliminació de les signatures i metadades del certificat digital de signatura i dades de localització, si escau), de ls Decrets núm. 573/11, 589/11 i 639/11, i de l’expedient relatiu al procés de selecció d’una plaça de TAG de l’ajuntament de Caldes d’Estrac reclamat, prèvia eliminació de la documentació aportada o relativa als candidats no seleccionats (formulari de sol·licitud, acreditació dels mèrits al·legats, contingut de les proves realitzades o de l’entrevista personal o similar...) 2. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i que en aquest mateix termini informi a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 95 /2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.