El ciudadano solicitó a la Secretaria d’Universitats i Recerca saber si los resultados de las PAU por centros eran públicos. La GAIP decide inadmitir la reclamación porque la solicitud original era una consulta y no una petición de información pública, y además existe incongruencia entre lo solicitado inicialmente y lo reclamado ante el Consejo.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud original no constituye una petición de información pública, sino una consulta sobre la publicidad de unos datos y el procedimiento para acceder a ellos.
2
La respuesta de la administración no es una resolución administrativa, sino una nota informativa no firmada por autoridad competente.
3
La reclamación es incongruente ya que el objeto de la misma (solicitud de resultados específicos de centros) difiere sustancialmente de la consulta inicial (si los resultados eran públicos).
4
El procedimiento de reclamación ante la GAIP tiene naturaleza revisora, por lo que no se admiten objetos distintos a los de la solicitud original para no vulnerar la oportunidad de pronunciamiento de la Administración.
Texto completo
Resolució 153/2020, de 14 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 94/2020
Administració reclamada: Secretaria d’Universitats i Recerca. Departament d’Empresa i Coneixement
Informació reclamada: Resultats de les proves d’accés a la Universitat.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: No deriva d’una sol·licitud d’informació pública perquè allò sol·licitat per la persona reclamant,
transcrit a l’antecedent 2, no demana informació, sinó que fa una consulta: vol saber si els resultats per
centres de les PAU són públics i si no ho són si hi ha un procediment per accedir-hi. És una consulta
pel seu contingut, com també perquè aquest és el títol que la mateixa persona reclamant li dóna. La
resposta de la SUR, per una altra banda, no és una resolució, sinó una simple nota informativa, com
ho palesa el fet que no sigui signada per cap autoritat competent. La Reclamació també hauria de ser
inadmesa per manifestament incongruent, perquè mentre que allò sol·licitat és si són públics o
accessibles els resultats de la PAU segregats per centres, la Reclamació té un objecte substancialment
diferent, sobre el qual no s’ha pogut pronunciar l’Administració reclamada: demana determinats
resultats de les PAU corresponents a determinats centres.
Paraules clau: Generalitat. Universitat. Proves d’accés a la Universitat. Congruència de la reclamació.
Dret dels menors. Segregació a l’educació. Requisits de les sol·licituds d’informació. Consultes.
Resolucions sobre dret d’accés. Comunicacions.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 5 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 94/2020, presentada contra la Secretari
d’Universitats i Recerca (SUR), del Departament d’Empresa i Coneixement (DEC) de la Generalitat
de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 de desembre de 2019 la persona reclamant formula la següent consulta al web de la
Generalitat: m’agradaria saber si són públiques les dades dels resultats de les proves d’accés a la
universitat (PAU) desagregades per cada centre i amb freqüència anual. En el cas de què no siguin
accessibles, m’agradaria saber-ne el motiu i si hi ha algun procediment que em permeti accedir-
hi.
3. El 8 de gener de 2020 l’Oficina d’accés a la universitat de la SUR interpreta que l’anterior és una
sol·licitud d’informació pública i indica que ha estat denegada en base al límit legal de la informació
relativa als menors d’edat. Argumenta també que la difusió d’aquesta informació pot causar
discriminació entre centres, perjudicis en la reputació de centres i fins i tot fractures en la cohesió
social.
4. La Reclamació presentada el 5 de febrer de 2020 reitera la sol·licitud i indica que en particular
interessa a la persona reclamant la nota mitjana per cada nota/assignatura i centre de la comarca
del Barcelonès i la del Vallès Occidental i assenyala que si no es poden publicar les dades de tots
els centres considera que té dret a la nota del quartil de centres amb nota més elevada per cada
branca, per tal d’informar l’elecció de centre. Exposa diverses consideracions per motivar la
Reclamació.
5. El 3 de febrer de 2020 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant amb consideracions
addicionals en defensa del dret d’accés a la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Així mateix, un
dels requisits de l’article 31.1 per a la presentació de les reclamacions a la GAIP és el d’indicar la
resolució impugnada i l’article 33.2 estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen
els requisits dels preceptes anteriors i les que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Aquesta Reclamació no pot ser admesa a tràmit perquè ni deriva d’una sol·licitud d’informació pública,
ni té per objecte una resolució en matèria d’accés a la informació pública i, sobretot, perquè el seu
objecte no és congruent amb la sol·licitud de la que deriva.
No deriva d’una sol·licitud d’informació pública perquè allò sol·licitat per la persona reclamant, transcrit
a l’antecedent 2, no demana obertament informació, sinó que fa una consulta: vol saber si els resultats
per centres de les PAU són públics i si no ho són si hi ha un procediment per accedir-hi. És una consulta
pel seu contingut, com també perquè aquest és el títol que la mateixa persona reclamant li dóna.
La resposta de la SUR de fet satisfà objectivament la consulta anterior (ve a dir que els resultats
demanats ni són públics, ni s’hi pot accedir), però certament ho fa en termes equívocs, perquè indica
que la petició ha estat denegada i esmenta els límits legals al dret d’accés a la informació pública. Ara
bé, aquests termes no canvien el fet que la sol·licitud de la persona reclamant no és una sol·licitud
d’informació pública, sinó una consulta.
La resposta de la SUR, per una altra banda, no és una resolució, sinó una simple nota informativa, com
ho palesa el fet que no sigui signada per cap autoritat competent. Certament, l’article 34.8 LTAIPBG
preveu expressament la possibilitat que les resolucions puguin ser substituïdes per comunicacions, si
faciliten la informació sol·licitada (i l’article 29 RGAIP preveu que aquestes comunicacions també puguin
ser objecte de reclamació davant la GAIP); en aquest cas, la nota informativa es podria arribar a
considerar una comunicació, perquè de fet respon la consulta.
Però fins i tot en el cas que existissin una sol·licitud d’informació i una resolució o una comunicació
vàlida sobre ella, la Reclamació també hauria de ser inadmesa per manifestament incongruent, perquè
mentre que allò sol·licitat és si són públics o accessibles els resultats de la PAU segregats per centres,
la Reclamació té un objecte substancialment diferent, sobre el qual no s’ha pogut pronunciar
l’Administració reclamada: demana determinats resultats de les PAU corresponents a determinats
centres. Tenint en compte que el procediment de reclamació davant la GAIP té naturalesa revisora
d’una actuació administrativa prèvia, per raons de congruència no es poden admetre a tràmit
reclamacions que tenen un objecte diferent al de la sol·licitud de la que deriven, perquè aleshores
l’Administració reclamada no ha tingut ocasió de pronunciar -se en relació amb l’objecte reclamat.
A la vista de les anteriors consideracions, és procedent inadmetre a tràmit aquesta Reclamació perquè
el seu objecte no és congruent amb el de la sol·licitud de consulta de la que deriva.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de
febrer de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 94/2020 perquè el seu objecte no és
congruent amb el de la sol·licitud, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.