Solicitud de copia de proyecto de legalización de obras e informes técnicos y resultado de estimación parcial

Resolució 182/2019, de 27 de març Número d’expedient de la Reclamació: 94/2019 Administració reclamada: Ajuntament de la Guingueta d’Àneu. Informació reclamada: Expedient de legalització d’unes obres. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació. Resum: La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demana “còpia” del projecte de legalització i, tot i que no ho reitera expressament, s’entén que també vol còpia dels altres documents que llista tot seguit (impacte paisatgístic, informe tècnic); l’article 36.1 LTAIPBG estableix que l’Administració ha de facilitar la informació objecte del dret d’accés en el format demanat per la persona reclamant; si bé el segon apartat d’aquest mateix precepte preveu que l’Administració pugui facilitar la informació en un format diferent, això només pot ser en determinades circumstàncies i degudament justificat; per tant, l’Ajuntament ha de facilitar la informació sol·licitada en el format demanat per la persona reclamant, és a dir: còpia dels documents sol·licitats, ja que no ha argumentat cap circumstància que justifiqui la modificació d’aquest format per la de la consulta oferta per la resposta municipal citada a l’antecedent 6 Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Urbanisme. Informes. Restauració de la legalitat urbanística. Reclamació contra silenci. Requeriment de lliurament per silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 20 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 94/2019, presentada contra l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de novembre de 2018 la persona reclamant demana la següent informació a l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, en relació amb el Decret d’Alcaldia 86/2018: 2.1. Saber si s’ha presentat per part de l’infractor el programa de restauració juntament amb el projecte d’enderroc, d’acord amb el que determina l’article 123 del Reglament de protecció de la legalitat urbanística (...) Si s’ha presentat aquest programa de restauració, sol·licito còpia. 2.2. Cal recordar que les obres il·legals, segons l’informe tècnic que obra a l’expedient, eren (...) La llicència d’enderroc atorgada no inclou l’enderroc del mur de contenció de terres revestit de pedra (...) En cas que aquesta obra hagi estat legalitzada, sol·licito la següent informació: - còpia del projecte de legalització del mur de contenció de terres revestit de pedra. – estudi d’impacte paisatgístic, si n’hi ha. – l’informe tècnic segons el qual s’atorga el títol habilitant i es justifica l’acompliment de la normativa urbanística, en concret ... (cita diverses normes urbanístiques). Demana rebre les notificacions relacionades amb aquest tràmit per via electrònica. El 5 de gener de 2019 la persona reclamant presenta un nou escrit a l’Ajuntament, on fa referència de la sol·licitud anterior, manifesta que no hauria rebut resposta municipal, argumenta que la seva sol·licitud d’informació hauria estat estimada presumptament en aplicació de l’article 35 LTAIPBG i requereix que se li faciliti la informació corresponent, d’acord amb el que estableixen els articles 35 i 36.1 LTAIPBG. 3. La Reclamació presentada el 20 de febrer de 2019 indica que l’Ajuntament no ha donat resposta a les sol·licituds anteriors, que reitera. 4. El 26 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 19 de març de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, segons el qual “no ens consta que mai s’hagi negat l’accés del reclamant al contingut íntegre de l’expedient, en el qual ell figura com a denunciant i interessat”. Afirma que el 20 de juny de 2018 se li hauria tramès còpia de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística que estaria tramitant l’Ajuntament (10-01 11 006 4/2018), del qual n’adjunta còpia. Es remet també a un informe de 14 de març de 2019, que recolliria la totalitat dels tràmits duts a terme fins a la data. 6. El 20 de març de 2019 la persona reclamant informa a la GAIP que ha rebut un escrit de l’Ajuntament de 19 de març de 2019, que adjunta i que, entre altres qüestions, manifesta el següent: “No s’ha considerat necessari el programa de restauració, atesa la predisposició de la propietat en col·laborar en la restitució de l’àmbit al seu estat original i tenint en compte la poca entitat de les actuacions”. “No s’ha exigit ni presentat projecte d’enderroc del mur de contenció, atès que tal com consta en l’informe tècnic de 9 de juliol de 2018 aquestes obres eren legalitzables i per això es va requerir projecte de legalització”. “La còpia del projecte tècnic, així com la totalitat de les actuacions de l’expedient es troben a disposició del denunciant a les oficines municipals”. “No s’ha exigit estudi d’impacte paisatgístic, atès que es tracta de la reconstrucció d’un mur de contenció acabat de pedra i les obres s’han de considerar de manteniment”. També fa algunes consideracions sobre la legalitat de les actuacions municipals, que no incideixen en el dret d’accés a la informació. En la seva comunicació la persona reclamant manifesta la seva disconformitat envers la necessitat d’acudir a l’Ajuntament a consultar l’expedient en paper i argumenta que hi hauria de poder accedir a distància en format digital. També fa algunes consideracions tot dubtant de la legalitat d’algunes actuacions municipals. 7. El 24 de març de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP algunes consideracions sobre la documentació municipal indicada a l’antecedent 5. Indica que no ha tingut accés íntegre a l’expedient, sinó només a un informe jurídic i a determinades resolucions, però mai als projectes ni als informes tècnics. Insisteix en la seva sol·licitud, tot indicant que la finalitat d’ella és comprovar que l’Ajuntament ha respectat la legalitat en les actuacions concernides. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud prèvia d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada forma part d’un expedient urbanístic; es tracta, per tant, d’informació pública, a la qual qualsevol persona hi ha de poder tenir accés, llevat que concorrin límits que hagin de prevaldre sobre el dret d’accés (articles 18 i 20.1 LTAIPBG, citats al fonament jurídic anterior), que no sembla el cas. A més, el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada s’ha de considerar reforçat pel fet que li correspondria la consideració de persona interessada, tal com manifesta en el seu informe l’Ajuntament (antecedent 5). Per tant, cal concloure que té dret a la informació sol·licitada, dret que no li qüestiona, sinó que li reconeix expressament en el seu informe, l’Ajuntament afectat. Per una altra banda, l’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament ha donat resposta a bona part de les qüestions o de les informacions demanades per la persona reclamant. De fet, si hom contrasta la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 amb la resposta municipal indicada a l’antecedent 6, l’única informació sol·licitada que no hauria estat facilitada a la persona reclamant és el projecte de legalització i l’informe tècnic municipal, per a l’accés als quals l’Ajuntament es remet a la consulta a l’expedient, que ofereix presencialment a la persona reclamant. A la vista d’aquestes consideracions, aquesta Resolució s’ha de pronunciar sobre si l’oferta municipal d’accés presencial a l’expedient satisfà la sol·licitud d’informació o bé si, en canvi, la persona reclamant té dret a fer aquesta consulta en format digital, a distància. És a dir: més que un debat sobre el dret d’accés a la informació, que no es qüestiona, estem davant d’una discrepància sobre el format o la forma de l’accés sol·licitat. La sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demana “còpia” del projecte de legalització i, tot i que no ho reitera expressament, s’entén que també vol còpia dels altres documents que llista tot seguit (impacte paisatgístic, informe tècnic). L’article 36.1 LTAIPBG estableix que l’Administració ha de facilitar la informació objecte del dret d’accés en el format demanat per la persona reclamant; si bé el segon apartat d’aquest mateix precepte preveu que l’Administració pugui facilitar la informació en un format diferent, això només pot ser en determinades circumstàncies i degudament justificat. Per tant, l’Ajuntament ha de facilitar la informació sol·licitada en el format demanat per la persona reclamant, és a dir: còpia dels documents sol·licitats, ja que no ha argumentat cap circumstància que justifiqui la modificació d’aquest format per la de la consulta oferta per la resposta municipal citada a l’antecedent 6. D’acord amb el previst per l’article 37 LTAIPBG, si l’Ajuntament disposa dels documents sol·licitats en format electrònic, els ha de facilitar per correu electrònic (o per notificació electrònica), sense cost per a la persona reclamant; si els documents sol·licitats l’Ajuntament només els té en format paper, pot condicionar la seva tramesa a la persona reclamant a què satisfaci els costos de la còpia o de la digitalització, en la quantia prevista per les seves ordenances. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de març de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 94/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia dels documents sol·licitats a l’antecedent 2.2 que encara no li hagi lliurat, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 94/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.