El ciudadano solicitó a la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) diversos informes y comunicaciones remitidas a otras administraciones y a la Fiscalía. Tras una estimación parcial, el solicitante interpuso un recurso de reposición y simultáneamente una reclamación ante la GAIP. La GAIP decide inadmitir la reclamación por ser extemporánea o prematura.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible por extemporánea al haberse presentado fuera del plazo de un mes desde la notificación de la resolución de la OAC.
2
No es admisible la interposición simultánea de dos acciones jurídicas diferentes (recurso de reposición y reclamación ante la GAIP) sobre el mismo objeto.
3
La reclamación resulta prematura ya que se presentó antes de que se produjera la resolución expresa o presumpta del recurso de reposición interpuesto.
4
El derecho de reclamación ante la GAIP contra un recurso de reposición solo nace una vez resuelto dicho recurso o vencido el plazo para su resolución presunta.
Texto completo
Resolució 72/2018, d'11 d'abril
Número d’expedient de la Reclamació: 94/2018.
Administració reclamada: Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).
Informació reclamada: Diversos informes i comunicacions de l'OAC.
Sentit de la Resolució: Inadmissió.
Resum: La Reclamació és extemporània perquè o bé s'ha presentat havent transcorregut més d'un
mes des de la data de la resolució de la OAC dictada en relació amb la sol·licitud d'informació de la
que deriva aquesta Reclamació, o bé s'ha presentat abans de la resolució expressa o presumpta del
recurs administratiu de reposició que la mateixa persona reclamant afirma haver presentat davant
l'OAC contra la resolució d'aquest organisme d'estimació parcial de la sol·licitud d'informació de la
que deriva la Reclamació.
Paraules clau: Oficina Antifrau de Catalunya. Informes. Reclamació contra desestimació parcial.
Duplicitat d’accions. Recurs de reposició. Terminis d'impugnació.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 23 de març de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 94/2018, presentada contra l'Oficina
Antifrau de Catalunya (OAC), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de gener de 2018 la persona reclamant assenyala que en el quadre d'actuacions de l'OAC
publicat al seu web el 29 de desembre de 2017 s'indica que en les actuacions següents l'Oficina
va emetre a la data esmentada corresponent un informe raonat que va ser remès a
l'Administració afectada:
- 20 de juny de 2017: Departament de Governació i Relacions institucionals.
- 28 de juliol de 2017: Àrea Metropolitana de Barcelona.
- 6 d'octubre de 2017: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
- 10 d'octubre de 2017: Guàrdia Urbana de Barcelona.
- 26 d'octubre de 2017: Institut Municipal de Parcs i Jardins.
- 13 de novembre de 2017: Direcció General de la Inspecció de Treball de Catalunya.
- 4 de desembre de 2017: Ajuntament de Lleida.
També assenyala que en el mateix quadre d'actuacions es fa esment a què durant el 2017 l'OAC
ha fet 6 comunicacions a la Fiscalia i 21 comunicacions a altres autoritats competents perquè
iniciïn els procediments sancionadors o els altres que corresponguin.
A partir de les anteriors consideracions, la persona reclamant sol·licita la informació següent:
“Accés als informes raonats assenyalats emesos per l'OAC, així com a qualsevol resposta,
informe o actuació que, arran de les comunicacions, hagués estat realitzada per les
administracions objecte de cadascuna de les investigacions i comunicada a l'OAC. I, en el seu
cas, si arran la resposta rebuda l'OAC ha endegat o valora endegar alguna actuació.
Els documents de les 6 comunicacions realitzades per l'OAC a Fiscalia i els documents de les 21
comunicacions fetes per l'OAC a les diferents autoritats competents, així com qualsevol resposta,
informe o actuació que, arran les comunicacions, hagués estat realitzada per les autoritats
competents i comunicada a l'OAC en relació amb els fets investigats. I, en el seu cas, si arran la
resposta rebuda l'OAC ha endegat o valora endegar alguna actuació”.
3. Per resolució de 19 de febrer de 2018 del Director de l'OAC es dona resposta a la sol·licitud
anterior, que és estimada parcialment.
4. Segons assenyala la mateixa persona reclamant a l'escrit de motivació d'aquesta Reclamació, el
26 de febrer de 2018 hauria presentat davant l'OAC un recurs administratiu de reposició contra la
resolució indicada a l'antecedent anterior, el termini de resolució del qual finalitza el 26 de març
de 2018, i que encara estaria pendent de resolució en el moment de presentar aquesta
Reclamació.
5. El 23 de març de 2017 presenta aquesta Reclamació davant la GAIP, amb la que demana la
informació sol·licitada que li ha estat denegada per la resolució de l'OAC indicada a l'antecedent
3.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
Si hom té en compte el que estableix l'article 42.1 LTAIPBG (les reclamacions davant la GAIP s'han
d'interposar en el termini d'un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha
finit el termini per a resoldre en el supòsit de l'article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de
reposició), aquesta Reclamació no pot ser admesa per extemporània.
Per una banda, perquè si el seu objecte fos la resolució del director de l'OAC de 19 de febrer de
2018, per la qual estima parcialment la sol·licitud d'informació de la que deriva aquesta Reclamació,
la Reclamació s'hauria d'haver presentat dins del mes següent a la seva notificació, és a dir, abans
del 20 de març de 2018, i s'ha presentat el 23.
De totes maneres, si aquesta resolució del Director de l'OAC ha estat impugnada efectivament per la
persona reclamant mitjançant un recurs de reposició, com ella mateixa indica al seu escrit de
reclamació, malgrat no n'aporti cap evidència documental, llavors no es pot reclamar davant la GAIP
mentre no s'hagi resolt el recurs administratiu interposat, ja que no són admissibles dues accions
jurídiques diferents simultànies en relació amb la revisió del mateix objecte.
Per una altra banda, si la persona reclamant ha presentat efectivament el recurs de reposició a què fa
referència al seu escrit de reclamació, llavors l'objecte de la Reclamació davant la GAIP ha de ser la
desestimació d'aquest recurs. Aquesta desestimació pot ser expressa o presumpta. L'escrit de
presentació de la Reclamació no fa cap referència a la resolució expressa d'aquest recurs; més aviat
tot el contrari: afirma que en el moment de presentar la Reclamació el recurs encara no hauria estat
resolt. Si el recurs no ha estat resolt expressament, es podria reclamar contra la seva desestimació
presumpta, que no es produiria fins el venciment del termini de què disposa l'OAC a aquests efectes
(un mes, d'acord amb l'article 124.2 de la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques), que segons indica la persona reclamant finalitza el 26 de
març. La Reclamació ha estat presentada el dia 23 de març i per tant seria prematura.
Si la persona reclamant ha presentat efectivament el recurs de reposició davant l'OAC a què fa
referència el seu escrit de reclamació, pot presentar una Reclamació davant la GAIP contra la seva
resolució, bé sigui dins dels 30 dies següents a la seva resolució expressa o dins del mateix termini
de la seva resolució presumpte per silenci administratiu, que tindria lloc el 26 de març de 2018, data a
partir de la qual pot reclamar davant la GAIP amb l'objecte indicat. El que no pot es presentar una
Reclamació abans d'aquesta data.
Per les raons exposades, procedeix inadmetre aquesta Reclamació, amb el ben entès que la persona
reclamant en pot presentar una altra amb les mateixes pretensions a partir de la data de resolució,
expressa o presumpta, del recurs de reposició que ha presentat davant l'OAC en relació amb la
sol·licitud d'informació indicada a l'antecedent 2.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'11
d'abril de 2018, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 94/2018 per extemporània.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 94/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 11 d'abril de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.