Un concejal solicitó diversas actuaciones y respuestas al Ayuntamiento de Dosrius. Alegó falta de transparencia y dificultades para ejercer su participación política. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque las solicitudes no buscaban obtener información, sino impulsar acciones gubernativas o control político.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información del artículo 164 TRLMRLC, criterio ratificado por la Sentencia 1074/2019 del TSJC.
2
El derecho de acceso a la información de los electos locales se considera un derecho reforzado derivado de la participación y representación política del artículo 23 de la Constitución.
3
La vía de reclamación prevista en el artículo 39 LTAIPBG es improcedente cuando el objeto no es la obtención de información, sino el impulso de actuaciones, el control gubernativo o la participación normativa.
4
La reclamación fue inadmitida por falta de objeto, ya que los escritos presentados no constituían un ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 175/2021, d’11 de febrer
Número d’expedient de la reclamació: 93/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius
Informació reclamada: Diverses sol·licituds.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Aquest criteri de la GAIP sobre l’admissibilitat de les reclamacions que li plantegin els electes locals
en relació amb el seu dret d’accés a la informació ha estat enterament confirmat per la Sentència 1074/2019
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per tant, des del punt de vista subjectiu, res obsta a
l’admissibilitat de les reclamacions que tinguin per objecte sol·licituds emparades en el dret dels i de les
electes locals a la informació de la corporació respectiva i regulades per l’article 164 TRLMRLC. Ara bé, en
aquest cas, allò que s’assenyala com a objecte de reclamació, és a dir, els 9 escrits indicats als antecedents
2 a 10 d’aquesta resolució, no constitueixen cap d’ells un exercici del dret d’accés a la informació a l’empara
de l’article 164 TRLMRLC, sinó que són un altre tipus de manifestació del seu dret a la representació
política, com és l’impuls d’actuacions del govern, o el seu control, o la participació en projectes normatius,
però cap d’ells té com a pretensió l’obtenció d’informació del seu consistori, el què determina la
improcedència de la via de reclamació prevista a l’article 39 LTAIPBG per a exigir-ne el compliment, i la
incompetència d’aquesta Comissió per revisar l’actuació municipal en relació amb elles.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Informació pública. Manca d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 27 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 93/2021, presentada per un electe municipal
contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb les sol·licituds indicada als següents antecedents. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 d’agost de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit en el què, en relació amb uns
determinats llocs de treball i estudi de riscos, demana que “de forma conjunta el comitè de seguretat i
salut estableixi aquests protocols personalitzats per tal de assegurar el benestar i salut de les
treballadores i treballadors de l’Ajuntament de Dosrius i es prenguin les mesures que es desprenguin
d'aquests. Que una vegada aprovats, ens enviïn els documents.”
3. El 12 d’agost de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit instant a l’Alcaldessa de Dosrius a
“acordar amb els diferents representants o artistes contractats la celebració dels seus espectacles dins
aquest 2020 i deixar-ne constància per escrit o bé, fer efectiu el pagament de de l’import contractat,
evitant d’aquesta manera les reclamacions que puguin realitzar els artistes o representants i també de
cara al futures festes, per tal que la ciutadania pugui gaudir de moments d’esbarjo”
4. El 17 d’agost de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit demanant que “es convoqui una mesa
de seguiment el més aviat possible, en format presencial o telemàtica”.
5. El 15 de setembre de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit demanant que “es convoqui una
junta de portaveus per tal de negociar la disponibilitat d’aquestes partides pressupostàries i decidir
entre tots com es destinen aquests diners”.
6. El 30 de setembre de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit exposant que presenta diverses
propostes per incloure a les ordenances fiscals de 2021 i demanant que s’admetessin i s’incloguessin a
la proposta de resolució.
7. El 13 d’octubre de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit en el què informa que al pavelló de
Dosrius hi ha diversos vidres trencats i demana que es reparin o substitueixin el més aviat possible.
8. L’11 de novembre de 2020 la regidora reclamant presenta una instància al registre municipal, amb
aquest contingut “Exposo: Que a data d'avui no hem rebut resposta de moltes instàncies presentades,
fins i tot de les preguntes formulades al ple i entrades posteriorment per instància. Sol·licito: Siguin
contestades totes abans de finals d'aquest mes de novembre”
9. El 3 de desembre de 2020 la regidora reclamant presenta un escrit demanant la convocatòria de forma
urgent de la comissió pera la modificació del ROM.
10. L’11 de gener de 2021 la regidora reclamant presenta un escrit demanant que “durant el 2021 es
publiquin els 3 fulls municipals que no es van publicar el 2020 i/o que s'habiliti un espai a la web
municipal on els grups municipals (tant els de l’oposició com els del govern) puguin expressar la seva
veu. Recordem que tant la web com el full son mitjans de comunicació de l’ajuntament i no del govern”.
11. La Reclamació presentada el 27 de gener de 2021 indica que les sol·licituds no haurien estat contestades
per l’Ajuntament i fonamenta la reclamació en els següents termes: ”Ens posem en contacte amb vostès
com a representants electes de l’ajuntament de Dosrius i per tal de denunciar la manca de transparència,
accés a la informació així com la dificultats que l’alcaldia d’aquest ajuntament posa per que els grups
municipals a la oposició puguem exercir el nostre dret de participació política”. Annexa a la reclamació
un escrit en el què amplia els motius de la reclamació, indicant que volen denunciar mancances de
l’Ajuntament de Dosrius en transparència, accés a la informació pública i exercici del seu ret a la
participació política, i concreta en tres els àmbits objecte de denuncia: publicació de la revista mensual
(que no s’hauria realitzat des del febrer de 2020); Respostes a les instàncies presentades i peticions al
Ple municipal (on es relacionen un sgeuit d’escrits que no haurien rebut resposta o seria insatisfactòria),
i un tercer bloc titulat “transparència i accés a la informació pública”, en el que denuncia la manca
d’actualització dels continguts del portal de transparència municipal relacionats amb la plantilla, les
subvencions, les actes i els òrgans de govern. I conclou amb aquesta petició: “La nostra petició doncs
com a càrrec electe i com a grup municipal és que aquesta comissió de garanties al dret d’accés a la
informació intervingui per tal que el govern municipal i amb més concreció l’alcaldessa de Dosrius
rectifiqui la forma en que està gestionant el dret d’accés de la informació tant als grups polítics de
l’oposició com a la pròpia ciutadania.”
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
El fet que la reclamació estigui presentada per una persona electe local, en exercici del seu dret d’accés s a
la informació de la seva corporació local, regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de
Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), no és obstacle
per a l’admissibilitat de la reclamació, tal i com aquesta Comissió ha vingut resolent des de la Resolució d’11
de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, perquè tot i que la legislació de règim local remet
directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions
dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta
Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a
la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el
cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser
accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i
representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la
legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013,
de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la
disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG).
Aquest criteri de la GAIP sobre l’admissibilitat de les reclamacions que li plantegin els electes locals en
relació amb el seu dret d’accés a la informació ha estat enterament confirmat per la Sentència 1074/2019
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per tant, des del punt de vista subjectiu, res obsta a
l’admissibilitat de les reclamacions que tinguin per objecte sol·licituds emparades en el dret dels i de les
electes locals a la informació de la corporació respectiva i regulades per l’article 164 TRLMRLC.
Ara bé, en aquest cas, allò que s’assenyala com a objecte de reclamació, és a dir, els 9 escrits indicats als
antecedents 2 a 10 d’aquesta resolució, no constitueixen cap d’ells un exercici del dret d’accés a la
informació a l’empara de l’article 164 TRLMRLC, sinó que constitueixen un altre tipus de manifestació del
seu dret a la representació política, com és l’impuls d’actuacions del govern, o el seu control, o la
participació en projectes normatius, però cap té com a pretensió l’obtenció d’informació del seu consistori, el
què determina la improcedència de la via de reclamació prevista a l’article 39 LTAIPBG per a exigir-ne el
compliment, i la incompetència d’aquesta Comissió per revisar l’actuació municipal en relació amb elles.
D’acord amb l’exposat, cal inadmetre la reclamació per manca d’objecte, ja que la pretensió de les 9
sol·licituds que s’assenyalen com a objecte de la Reclamació no és el lliurament d’informació pública
sol·licitada a l’empara de l’article 164 TRLMRLC.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de febrer
de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 93/2021, per manca d’objecte, i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.