Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat la denominación de los puestos ocupados por un empleado y su sistema de provisión. El ciudadano alegó que la solicitud no fue contestada y fue estimada por silencio positivo. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento administrativo supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
3
La facilitación de la información conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.
4
Al producirse la pérdida de objeto, es procedente finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso ni realizar la mediación.
Texto completo
Resolució 268/2019, de 9 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 93/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Informació reclamada: Llocs de treball ocupats per un empleat i sistema de provisió
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Personal. Provisió de llocs de treball. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 19 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 93/2019, presentada contra l’Ajuntament
de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 17 de desembre de 2018 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de
Sant Boi de Llobregat:
1. Denominació dels llocs de treball que ha ocupat des del 3 d’octubre de 1989 i fins a l’actualitat
el senyor xxx, segons apareixen a la RPT i temps de permanència en ells.
2. Procediment pel qual el senyor xxx ha passat d’un lloc de treball a un altre.
3. La Reclamació presentada el 18 de febrer de 2019 indica que l’anterior sol·licitud no hauria estat
contestada per l’Ajuntament i que hauria estat estimada per silenci administratiu positiu.
4. El 27 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També
li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 26 de març de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que facilita informació sol·licitada.
6. El 26 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant-li
que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud
d’informació.
7. El 27 de març de 2019 la persona reclamant formula al·legacions a l’informe municipal, tot posant
de manifest que part de la informació sol·licitada no li hauria estat facilitada per l’Ajuntament.
8. El 4 d’abril de 2019 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament,
demanant-li que completi la informació facilitada, tot tenint en compte les al·legacions citades.
9. El 25 d’abril de 2019 la GAIP rep un segon informe municipal, que aparentment dona resposta a
les qüestions plantejades per les al·legacions de la persona reclamant.
10. El 30 d’abril de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe municipal indicat a
l’antecedent anterior, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari
s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. No consta resposta de la persona reclamant
dins del termini citat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 93/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.