Una aspirante solicitó al Departament de la Presidència información sobre plazas no adjudicadas y renuncias en una convocatoria. La GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación, obligando a informar sobre renuncias y plazas en la convocatoria 300, pero deniega el resto por ser consultas jurídicas o solicitudes de información futura no preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se reconoce sobre datos preexistentes, excluyendo aquellas solicitudes que consistan en consultas jurídicas o peticiones de informes.
2
La solicitud de saber si existen renuncias y si plazas no adjudicadas aparecieron en la convocatoria 300 constituye información pública accesible al estar en poder de la Administración.
3
La petición sobre si plazas no adjudicadas pueden asignarse a aprobados sin plaza es una consulta que requiere una valoración jurídica específica, excediendo el ámbito del derecho de acceso.
4
Las solicitudes sobre la futura publicación de plazas en el ATRI o en convocatorias posteriores son inadmisibles por ser 'futuribles' y no información preexistente según el artículo 53.2 del Decret 8/2021.
Texto completo
Resolució 244/2023, de 10 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 91/2023
Administració reclamada: Departament de la Presidència
Informació reclamada: Relativa a les places d’una convocatòria.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: En quant als altres tres apartats (saber si les places que no es van adjudicar es publicaran a
l'ATRI, saber si les places que no es van adjudicar sortiran a les convocatòries que vindran
posteriorment i saber si aplicaran l'article 61.8 de l'EBEP i l'òrgan convocant cridarà als següents
aprovats de la llista per nomenar-los), més que consultes, són futuribles, més que informació
preexistent a la sol·licitud, tal com requereix l’article 53.2 del Decret 8/2021. Per tant, tampoc tenen
per objecte el dret d’accés a la informació pública i també han de ser inadmeses, si bé per causes
diferents invocades per la SAFP.
Paraules clau: Generalitat. Persona interessada.
Personal de l’Administració. Selecció. Adjudicació
de places. Reclamació contra inadmissió parcial. Consultes. Informació futura.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 91/2023, presentada per una persona
interessada contra la Direcció General de la Funció Pública (DGFP) del Departament de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud: “Respecte a la
convocatòria 242 (del Cos Superior d'Administració de la Generalitat de Catalunya), vull les
dades següents: 1.- Les places que no es van adjudicar el dia 14/12/2022 perquè els nomenats
van decidir quedar-se a la seva plaça (Número de plaça, codi lloc, departament, unitat orgànica,
centre de treball, nivell, localitat, observacions i jornada) 2.- Respecte a les places anteriors,
volem saber si es poden adjudicar als aprovats sense plaça, o es publicaran a l'ATRI, o algunes
han sortit a la convocatòria 300 o sortiran a les que vindran posteriorment. 3.- Saber si hi ha
renúncies i si aplicaran l'article 61.8 de l'EBEP i l'òrgan convocant cridarà als següents aprovats
de la llista per nomenar-los”. Indica com a motiu de la sol·licitud: “Sóc una aspirant de la
convocatòria que ha superat tot el procés selectiu però no tinc plaça i formo part d'un grup en la
mateixa situació”.
3. El 16 de gener de 2023 la Secretaria d’Administració i Funció Pública (SAFP) estima parcialment
la Reclamació sobre la base de les consideracions següents: “8. En relació amb la informació
referent a saber si es poden adjudicar als aprovat sense plaça o la publicació de les places, així
com tenir coneixement de les renuncies i la informació relacionada demandada en els dos últims
apartats de la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un
supòsit recollit com a causa de no admissió previst a l’article 29.2 a) de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern que determina que són
inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions
d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la
legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord
amb la normativa corresponent. Concorre aquesta causa d’inadmissió ja que una part de la
present sol·licitud d’accés es considera pel seu contingut una consulta, per aquest motiu es
considera necessari tramitar-la com a tal i adreçar-la a la unitat corresponent de la Direcció
General de Funció Pública per tal que es doni resposta efectiva a la persona interessada. (...)
Resolc: 1. Estimar parcialment, d’acord amb el fonament de dret número 8, la sol·licitud d’accés
a informació pública presentada en data 16 de desembre de 2022 per la persona sol·licitant. 2.
Subministrar la informació sol·licitada relativa als punts 1 i 2, en un termini màxim de 30 dies a
comptar des de la data d’aquesta resolució a l’adreça de contacte que consta en la sol·licitud”.
4. La Reclamació presentada el 25 de gener de 2023 es fonamenta en les consideracions
següents: “No entenc perquè l'Administració no em pot dir si d'un procés selectiu hi ha hagut
renúncies o no, hauria de ser públic i no és una consulta jurídica. Respecte a l'estat de les
places, la DG de Funció Pública pot saber perfectament si les places no assignades s'han
publicat a l'ATRI, si estan afectades per processos d'estabilització o no o si estan ocupades per
personal interí. Aquesta informació tampoc la donen perquè argumenten és consulta jurídica,
peticions d’informes o dictàmens”.
5. El 7 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 8 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la SAFP i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 2 de març de 2022 la GAIP rep l’informe de la SAFP ratifica les consideracions indicades a
l’antecedent 3, que van dur a inadmetre parcialment la Reclamació. També rep còpia de
l’expedient, que inclou la informació sol·licitada que la SAFP ha facilitat a la persona reclamant
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada
Atès que la SAFP sembla haver facilitat la informació demanada al primer apartat de la sol·licitud (així
es dedueix de l’expedient de la sol·licitud aportat a aquest procediment i del fet que la presentació de
la Reclamació no faci referència a aquesta qüestió), la Reclamació s’ha de pronunciar sobre el dret de
la persona reclamant a la informació demanada pels apartats segon i tercer, que és la següent: saber
si les places que no es van adjudicar es poden adjudicar als aprovats sense plaça, o es publicaran a
l'ATRI, o algunes han sortit a la convocatòria 300 o sortiran a les que vindran posteriorment, i saber si
hi ha renúncies i si aplicaran l'article 61.8 de l'EBEP i l'òrgan convocant cridarà als següents aprovats
de la llista per nomenar-los. La SAFP invoca l’article 29.2 LTAIPBG i inadmet aquestes dues parts de
la sol·licitud perquè considera que pròpiament no són sol·licituds d’informació pública, sinó consultes
jurídiques. Per valorar-ho degudament cal tenir en compte una per una totes les qüestions
plantejades:
- Saber si les places que no es van adjudicar es poden adjudicar als aprovats sense plaça.
- Saber si les places que no es van adjudicar es publicaran a l'ATRI.
- Saber si algunes de les places que no es van adjudicar han sortit a la convocatòria 300.
- Saber si les places que no es van adjudicar sortiran a les convocatòries que vindran
posteriorment.
- Saber si hi ha renúncies.
- Saber si aplicaran l'article 61.8 de l'EBEP i l'òrgan convocant cridarà als següents aprovats de la
llista per nomenar-los.
De totes aquestes pretensions, les que sens dubte demanen informació pública són la que demana
saber si algunes de les places que no es van adjudicar han sortit a la convocatòria 300 i la que
demana si hi ha renúncies. Es tracta d’informació que amb tota probabilitat deu estar en poder de la
SAFP i, atès allò que es demana, no és previsible que hi concorrin causes legals que puguin justificar-
ne la denegació. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és procedent declarar el dret
de la persona reclamant a aquesta informació, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG.
Per contra, està clar que formula una consulta la part de la sol·licitud que demana saber si les places
que no es van adjudicar es poden adjudicar als aprovats sense plaça. Per donar resposta a aquesta
petició cal fer una valoració jurídica específica, que va més enllà del dret d’accés a la informació
pública. Per tant, és procedent desestimar parcialment la Reclamació en relació amb aquesta part de
la sol·licitud, perquè la inadmissió acordada per l’SAFT és adequada a l’ordenament jurídic.
En quant als altres tres apartats (saber si les places que no es van adjudicar es publicaran a l'ATRI,
saber si les places que no es van adjudicar sortiran a les convocatòries que vindran posteriorment i
saber si aplicaran l'article 61.8 de l'EBEP i l'òrgan convocant cridarà als següents aprovats de la llista
per nomenar-los), més que consultes, són futuribles, més que informació preexistent a la sol·licitud,
tal com requereix l’article 53.2 del Decret 8/2021. Per tant, tampoc tenen per objecte el dret d’accés a
la informació pública i també han de ser inadmeses, si bé per causes diferents invocades per la
SAFP.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de març de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 91/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a saber si
algunes de les places que no es van adjudicar han sortit a la convocatòria 300 i a saber si hi ha
renúncies.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 91/2023, en relació amb les parts de la sol·licitud que
demanen saber si les places que no es van adjudicar es poden adjudicar als aprovats sense
plaça, saber si les places que no es van adjudicar es publicaran a l'ATRI, saber si les places que
no es van adjudicar sortiran a les convocatòries que vindran posteriorment i saber si aplicaran
l'article 61.8 de l'EBEP i l'òrgan convocant cridarà als següents aprovats de la llista per nomenar-
los, perquè està justificada la inadmissió de la sol·licitud en relació amb ells.
3. Requerir a l’SAFP que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del
termini màxim de deu dies.
4. Requerir a l’SAFP a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 91/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.