Se solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el expediente escolar de una menor y datos estadísticos de centros en Santa Perpètua de Mogoda. Tras la reclamación, la administración reconoció un error en la tramitación y entregó la información. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración reconoció un error involuntario en la tipificación de la solicitud original, que estaba contenida en un escrito sobre acoso escolar.
2
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la satisfacción de la solicitud.
3
La resolución determina que se ha producido una pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 213/2019, d’11 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 91/2019
Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Còpia de l’expedient escolar d’una menor i altres dades estadístiques en
relació amb centres escolars públics i concertats ubicats a Santa Perpètua de Mogoda.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu
pel qual és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Educació. Expedient personal. Informació
estadística. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 19 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 91/2019, contra el Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de novembre de 2018, després d’invocar l’LTAIPBG, els pares i tutors legals d’una menor
sol·liciten als Serveis Territorials d’Ensenyament del Vallès Occidental la informació referida a un
expedient relatiu al conflicte per assetjament escolar de la menor així com diversa informació
sobre les places escolars i els alumnes inscrits per al curs 2017-2018 i 2018-2019 de 6è de
primària dels centres públics i concertats de Santa Perpètua de Mogoda.
3. El 21 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
4. El 12 de març de 2019 té entrada a la GAIP una sol·licitud de pròrroga del Departament
d’Educació per a remetre a aquesta Comissió l’informe sol·licitat, així com la documentació
reclamada.
5. El 13 de març de 2019 la Comissió notifica l’ampliació del termini per a rebre l’informe i
l’expedient sobre la present Reclamació fins a set dies més.
6. El 26 de març de 2019 té entrada a la GAIP l’Informe del Departament d’Educació que reconeix
un error en la tramitació de la sol·licitud d’accés a informació pública i que s’acompanya de la
documentació reclamada. En concret, el Departament exposa: “per causes involuntàries s’ha
produït una irregularitat en la tramitació de la sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) dels
pares de l’alumna, només atribuïble a què la sol·licitud d’informació estava continguda en un
escrit de consideracions sobre el canvi de centre per un presumpte cas d’assetjament, fet que va
motivar l’error en la tipificació de l’escrit com a sol·licitud SAIP. Constatada aquesta irregularitat,
el Departament d’Educació s’aplana a la petició d’informació dels pares i, atès que estima la
pertinència de la informació sol·licitada, hi dona respost a la sol·licitant amb l’informe de la
Inspecció d’Educació, de data 08.03.2019, al que acompanyen 6 annexos, així com un segon
informe complementari de la Inspecció, de data 14.03.2019, que completa la informació
sol·licitada, documents que s’adjunten a la tramesa d’aquest informe.”
7. El 28 de març de 2019, la Comissió trasllada l’Informe del Departament a la persona reclamant,
tot indicant-li que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es considerarà que la
documentació dona resposta a la seva sol·licitud. A data d’aquesta Resolució, aquesta Comissió
no ha rebut al·legacions per part de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es presenta en relació amb una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació
d’una administració obligada per l’LTAIPBG, com el Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya (article 3.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11
d’abril de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 91/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.