Una persona solicitó al Departament d'Educació los resultados de competencias básicas de 4º de ESO de ocho institutos específicos para elegir centro escolar para su hija. La GAIP desestima la reclamación alegando que la difusión de datos desagregados por centro favorece la segregación escolar y perjudica los derechos de los menores.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a la información puede denegarse si su divulgación comporta un perjuicio para los derechos de los menores de edad, según el artículo 21.1.e de la LTAIPBG.
2
La normativa sectorial (art. 184.1.c LEC) define que se favorece la segregación escolar cuando se accede a los resultados de pruebas de evaluación desagregadas por nombre del centro.
3
La información solicitada tiene condición de protegida por norma con rango de ley al preverse el uso reservado de datos individualizados de centros que puedan fomentar la segregación.
4
El interés privado legítimo del solicitante para elegir centro escolar puede satisfacerse parcialmente por otras vías, como jornadas de puertas abiertas o consulta a equipos directivos.
5
La ponderación de intereses concluye que prevalece la protección de los menores y la prevención de la segregación educativa sobre el derecho de acceso a la información singularizada.
Texto completo
Resolució 158/2022, de 24 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 90/2022
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Resultats de competències bàsiques de 4t d’ESO de diversos instituts.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Establerta la concurrència del límit legal al dret d’accés a la informació pública, cal ponderar
si ha de prevaldre el límit o el dret d’accés a la informació sol·licitada. Aquesta ponderació s’ha de dur
a terme de conformitat amb allò establert per l’article 22.1 LTAIPBG: “els límits aplicats al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació”. La persona reclamant ha
indicat a la sol·licitud que demana la informació per poder triar amb major coneixement de causa
l’institut on matricular la seva filla. La seva pretensió s’empara, per tant, en un interès privat
perfectament legítim. Nogensmenys, també cal tenir en compte que aquest interès també es pot
satisfer, almenys parcialment, per una altra via, com és la de recercar informació dels centres
candidats a matricular la filla acudint a les respectives diades de portes obertes o demanant-la als
seus equips directius. Per tant, l’aplicació del límit produiria un sacrifici només relatiu als interessos
favorables a l’accés de la persona reclamant. Tal com s’estableix legalment, l’accés a la informació
sol·licitada sobre avaluació dels resultats educatius obtinguts a centres determinats afavoriria la
segregació educativa perquè divulgaria dades singulars de cada centre que podrien projectar una
imatge negativa d’almenys algun d’ells, que de consolidar-se podria contaminar fins i tot el seu
alumnat, fins a justificar la necessària protecció de la informació perjudicial per als menors d’edat
establerta per l’article 21.3 LTAIPBG. Ateses aquestes circumstàncies, el fet que la modificació feta
l’any 2020 de l’article 184.1.c LEC està motivada precisament per la finalitat d’evitar la difusió
d’informació sobre l’avaluació singularitzada de centres educatius, per considerar que afavoreix la
segregació de l’alumnat, i especialment la literalitat de l’article 21.3 LTAIPBG, cal concloure que ha de
prevaldre la protecció de la informació sol·licitada damunt de la seva divulgació.
Paraules clau: Consorcis. Administració de la Generalitat. Persona interessada. Educació. Avaluació
centres docents. Competències bàsiques. Reclamació contra silenci. Límits al dret d’accés. Menors
d’edat. Informació protegida per llei. Segregació escolar. Educació. Legislació sectorial.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 90/2022, presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Educació, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 29 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta al Departament d’Educació la
sol·licitud d’informació pública següent: “El proper any he de matricular la meva filla a un Institut.
En compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern, i normativa que la desenvolupa crec que tinc dret a saber el resultat de les
competències bàsiques que es fan a 4t d'ESO en determinats Instituts on estic pensant de fer la
pre-inscripció. En el cas que no es faciliti la informació en el termini legalment establert, s'acudirà
a la GAIP. Sol·licito els resultats de competències bàsiques de 4 d'ESO, dels darrers 3 cursos en
què s'han dut a terme, dels següents Instituts: Institut de Les Corts; Institut Pedralbes; Institut Les
Tres Fonts; Institut- Escola Proa; Institut-Escola Joan Pelegrí; Institut-Escola Maristes Sants-Les
Corts; Institut-Escola Santa Teresa de Lisieux; Institut IPSI. Voldria tenir els resultats de totes les
competències de cadascun d'ells en comparació amb la mitjana de Catalunya i també segons
complexitat dels Instituts”.
3. La Reclamació presentada el 24 de gener de 2022 indica que el Departament no ha contestat
l’anterior sol·licitud.
4. El 27 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 28 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 15 de febrer de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que posa de manifest
el següent: “La persona reclamant va presentar la sol·licitud d’accés per mitjà d’una petició
genèrica dirigida a la Unitat de Sistemes d'Informació i Disseny de Processos (US) del
Departament d’Educació, tal com s’acredita al justificant s@rcat. Aquesta petició genèrica no va
arribar a la Unitat d’Informació del Departament d’Educació i, per tant, la sol·licitud d’informació
no ha estat atesa per aquesta administració. En aquest sentit, amb el requeriment, de 27 de
gener de 2022, adjuntem còpia de l’expedient que s’ha iniciat arran de la Reclamació 90/2022.
Igualment, us informem que no hi ha tercers afectats en aquest procediment. Segona. En relació
amb la concurrència de límits al dret d’accés de la sol·licitud. La persona reclamant demana
accedir als resultats de competències bàsiques de 4 d'ESO, dels darrers 3 cursos en què s'han
dut a terme, dels següents Instituts: Institut de Les Corts; Institut Pedralbes; Institut Les Tres
Fonts; Institut-Escola Proa; Institut-Escola Joan Pelegrí; Institut-Escola Maristes Sants-Les Corts;
Institut-Escola Santa Teresa de Lisieux; Institut IPSI. A més, també vol accedir als resultats de
totes les competències de cadascun dels centres referenciats en comparació amb la mitjana de
Catalunya, i també segons complexitat dels Instituts. En aquest cas concorre el límit recollit a
l’article 21.1.e) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, desenvolupat per l’article 69.5 del Decret
8/2021, de 9 de febrer. D’acord amb l’article 21.1 e), el dret d’accés a la informació pública pot
ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets
dels menors d’edat. Així, d’acord amb l’article 69.5 del Decret 8/2021, de 9 de febrer,
específicament en l’àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els
drets dels menors d'edat en la mesura en què pugui afavorir la segregació escolar, segons la
definició d'aquest concepte que estableixi la normativa sectorial en matèria d'educació. En
aquest sentit, l’article 184. 1 c) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació preveu l’ús reservat
de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius pel que fa a
l’avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S’entén que afavoreix la
segregació escolar l’accés als resultats de les proves d’avaluació desagregades pel nom del
centre; les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i el procés d’admissió
de l’alumnat, entre altra informació. D’igual manera, els apartats 2 i 3 de l’article 21 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre preveuen la desestimació o restricció de la informació si aquesta té
la condició de protegida per una norma amb rang de llei i, en tot cas, la relativa als menors
d’edat, el coneixement o divulgació de la qual pugui condicionar el lliure desenvolupament de la
seva personalitat en el futur. En compliment d’allò que disposa l’article 20.3 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, LTAIPBG, l’aplicació del límit esmentat es fonamenta en les causes
següents: la divulgació de la informació sol·licitada a nivell de centre pot ser causa de segregació
escolar dels centres i, per tant, pot perjudicar els drets dels menors en tant que permetria fer
comparacions i classificacions entre els centres i afavoriria la segregació escolar amb perjudici
de la matriculació en determinats centres que afectaria les possibilitats de promoció de l’alumnat
i la vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats protegit per la Convenció de les
Nacions Unides dels drets del menor. Recordem que la persona reclamant vol conèixer aquestes
dades atès que el proper any ha de matricular al seu fill/a a l’Institut, així ho fa constar a la
sol·licitud. Precisament, la normativa vigent prohibeix fer divulgació de les dades referents als
resultats d’avaluacions i del nivell de complexitat dels centres educatius a fi d’evitar que es
puguin fer classificacions i comparacions entre ells i això perjudiqui la matriculació i promoció de
l’alumnat”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La Informació sol·licitada en aquest procediment és la dels resultats de totes les competències
bàsiques dels darrers 3 cursos en què s’han fet a 4t d'ESO a vuit Instituts de Barcelona, comparant
les competències de cada un d’ells amb la mitjana de Catalunya i també segons la seva complexitat.
Atès que es tracta d’informació pública, d’acord amb la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b
LTAIPBG, perquè amb tota seguretat deu estar en poder de l’Administració educativa, en aplicació
dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin límits
legals que en puguin determinar la denegació. L’informe del Departament d’Educació invoca la
concurrència dels límits legals establerts pels articles 21.1.e i 21.2 i 3 LTAIPBG, desenvolupats pel
69.5 del Decret 8/2021, de transparència i dret d’accés a la informació pública (DTDAIP), i 184.1.c de
la Llei 12/2009, d’Educació de Catalunya (LEC).
Segons l’article 21 LTAIPBG, “1.El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit
si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) e) Els drets dels
menors d’edat. 2. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la
informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. 3.
Té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement
o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur.
L’accés a la informació pot ésser denegada en aquest supòsit, llevat que se’n pugui garantir el
caràcter anònim, i sens perjudici del que estableixen els articles següents”. L’article 69.5 del DTDAIP
desenvolupa l’article 21.1.e LTAIPBG en els termes següents: “Als efectes de la lletra e) de l'article
21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i específicament en l'àmbit educatiu, s'entén que l'accés
a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura en què, entre altres
supòsits, pugui afavorir la segregació escolar, segons la definició d'aquest concepte que estableixi la
normativa sectorial en matèria d'educació”.
La informació sol·licitada s’inscriu dins de l’àmbit de l’avaluació de l’educació, ja que demana els
resultats de les competències assolides per l’alumnat de diversos centres docents. L’avaluació de
l’educació és regulada pels articles 182 i següents de la LEC. Segons l’article 183 LEC, “1.
L'avaluació s'estén a tots els àmbits del sistema educatiu i en comprèn tots els aspectes i les
manifestacions. L'activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes d'ensenyament, els processos i
les estratègies d'aprenentatge i els resultats obtinguts pels alumnes, l'exercici de la funció docent, la
funció directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicació de les famílies, la Inspecció
d'Educació, els serveis educatius i la mateixa Administració educativa. 2. L'avaluació afecta tots els
centres, les activitats i els serveis sostinguts amb recursos públics. Pel que fa als resultats dels
alumnes, i a contextos i processos educatius, l'avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema
educatiu”. I en aplicació de l’article 184.1 LEC, “1. L'avaluació ha d'ésser sotmesa als principis
següents: (...) c) Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis
educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar.
S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació
desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre,
i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació”. La redacció donada a aquest darrer
precepte és la que resulta de l’article 172.1 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals,
financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que
incideixen en el medi ambient, que ha fet una redacció molt més detallada de l’article 184.1.c LEC.
A la vista dels preceptes anteriors, cal concloure que a la sol·licitud d’informació pública que és
objecte de la Reclamació hi concorren efectivament els límits del dret d’accés a la informació pública
establerts per l’article 21 (apartats 1.e, 2 i 3) LTAIPBG, atesos els termes en què són desenvolupats
pels articles 69.5 DTDAIP i 184.1.c LEC. La concurrència d’aquests límits té una base jurídica doble.
Per una banda, l’apartat 1.e de l’article 21 LTAIPBG autoritza de limitar el dret d’accés a la informació
pública si perjudica els drets dels menors d’edat, i l’article 69.5 DTDAIP estableix que es produeix
aquest perjudici si s’afavoreix la segregació escolar, segons la definició feta d’aquest concepte per la
legislació sectorial, que precisament és la següent: “s'entén que afavoreix la segregació escolar
l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives
a la composició social i econòmica del centre (...)” (article 184.1.c LEC).
Per una altra banda, l’apartat 2 de l’article 21 LTAIPBG disposa que “el dret d’accés a la informació
pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho
estableix expressament una norma amb rang de llei”, i està clar que l’article 184.1.e LEC estableix
aquesta protecció, quan preveu el “ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels
centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la
segregació escolar”.
Establerta la concurrència del límit legal al dret d’accés a la informació pública, cal ponderar si ha de
prevaldre el límit o el dret d’accés a la informació sol·licitada. Aquesta ponderació s’ha de dur a terme
de conformitat amb allò establert per l’article 22.1 LTAIPBG: “els límits aplicats al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests
límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació”. La persona reclamant ha indicat a la
sol·licitud que demana la informació per poder triar amb major coneixement de causa l’institut on
matricular la seva filla. La seva pretensió s’empara, per tant, en un interès privat perfectament legítim.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que aquest interès també es pot satisfer, al menys
parcialment, per una altra via, com és la de recercar informació dels centres candidats a matricular la
filla acudint a les respectives diades de portes obertes o demanant-la als seus equips directius. Per
tant, l’aplicació del límit produiria un sacrifici només relatiu als interessos favorables a l’accés de la
persona reclamant.
Tal com s’estableix legalment, l’accés a la informació sol·licitada sobre avaluació dels resultats
educatius obtinguts a centres determinats afavoriria la segregació educativa perquè divulgaria dades
singulars de cada centre que podrien projectar una imatge negativa d’almenys algun d’ells, que de
consolidar-se podria contaminar fins i tot el seu alumnat, fins a justificar la necessària protecció de la
informació perjudicial per als menors d’edat establerta per l’article 21.3 LTAIPBG. Ateses aquestes
circumstàncies, el fet que la modificació feta l’any 2020 de l’article 184.1.c LEC està motivada
precisament per la finalitat d’evitar la difusió d’informació sobre l’avaluació singularitzada de centres
educatius, per considerar que afavoreix la segregació de l’alumnat, i especialment la literalitat de
l’article 21.3 LTAIPBG, cal concloure que ha de prevaldre la protecció de la informació sol·licitada
damunt de la seva divulgació. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
de febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 90/2021, sobre la base de les consideracions fetes al Fonament jurídic
2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 90/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.