Acceso a la agenda de reuniones de la Alcaldía de Torredembarra y los motivos de las mismas

Resolució 151/2018, de 20 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 89/2018. Administració reclamada: Ajuntament de Torredembarra. Informació reclamada: Agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldia, indicant les persones amb qui s’ha reunit i el motiu de la reunió (en format electrònic). Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: L’Ajuntament aplica el concepte “documentació elaborada” substituint la referència de l’article 2.b LTAIPBG a “informació elaborada” per l’Administració, i això no pot ser acceptat, perquè resultaria restrictiu de l’àmbit material del dret d’accés. Si l’Administració o l’Alcalde tenen, com seria d’esperar, informació en qualsevol format o suport, relativa a les persones amb qui s’ha reunit i el motiu de la reunió (registre de visites, registre d’entrada a l’edifici, anotacions en programes informàtics, registre d’ús de la sala de reunions, o qualsevol altre suport, fins i tot si fos en un suport privat de l’Alcalde, per exemple, el seu telèfon) en la mesura en què és informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les funcions com a Alcalde, i en la mesura en que la informació (no ja el document que la recull, sinó les dades) són preexistents a la sol·licitud, seria informació pública als efectes de l’article 2.b LTAIPBG. I, a més, considerant que es demana només la informació referida a tres mesos, no es pot acceptar que la recopilació d’aquestes dades o informació i l’elaboració d’un document que les reculli tingui una complexitat que pugui justificar la inadmissió de la sol·licitud. La pueril argumentació de l’Ajuntament en el sentit que no té elaborat un document titulat “agenda d’alcaldia” (que ni tan sols si la persona reclamant l’hagués demanat en aquests termes tindria recorregut, ja que es desprèn amb claredat de la seva sol·licitud que el que vol és informació de les reunions mantingudes per l’Alcalde i dels motius), i que, a més, no té intenció d’elaborar-lo, no pot tenir cap efecte limitatiu del dret d’accés sobre aquesta informació, ja que és evident que l’abast del dret d’accés no pot quedar condicionat ni a la voluntat de l’Administració d’elaborar-la, ni a que li hagi donat un títol determinat, sinó que només dependrà de si existeix prèviament o no la informació (en qualsevol suport o forma, a mans de l’Alcalde o qualsevol altra persona de l’Ajuntament) sobre les persones amb les que s’ha reunit l’alcalde i el motiu de la reunió. El Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de Catalunya de (DLRGI) no suposa una flexibilització de les obligacions relacionades amb la identificació i transparència de les relacions amb els grups d’interès, sinó que constitueix una solució tècnica i operativa davant del grau d’incompliment detectat en l’àmbit de l’administració local destinada a assegurar que les obligacions de transparència de les relacions amb els grups d’interès s’hi acompleixen. La informació relacionada amb les reunions de les autoritats i càrrecs públics locals amb els grups d’interès que actuen a la seva zona, estiguin inscrits en el Registre de grups d’interès de Catalunya creat pel DLRGI o en el Registre local de grups d’interès, si escau, és informació de gran rellevància des de la perspectiva de la transparència. L’Ajuntament afirma en el seu informe que no ha pres la decisió de crear un registre propi de grups d’interès, però d’això no se’n pot inferir que no li sigui igualment exigible aplicar la màxima transparència a les reunions de l’Alcaldia amb els grups d’interès, que l’article 55 LATIPBG estableix com a principi d’actuació que s’ha de recollir en el codi de conducta dels alts càrrecs, i menys encara que pugui considerar-ho com una eximent de a seva obligació de garantir-ne el dret d’accés, considerant la rellevància per a la transparència i l’interès públic prevalent en la divulgació d’aquesta informació. S’estima l’accés a l’agenda de reunions amb constància del motiu de la reunió i de les persones que hi han assistit, la identitat de les quals s’ha d’anonimitzar en el cas de persones físiques privades que, en interès i representació propis, s’hagin reunit amb l’alcalde per tractar assumptes relacionats amb expedients administratius concrets, considerant que suposaria una ingerència en la seva privacitat que no està justificada amb el caràcter genèric de la sol·licitud i de la seva finalitat, sens perjudici que la ponderació pugui ser favorable a l’accés a la seva identitat en un altre cas si resulta justificat. Igualment, per al cas que la reunió es mantingués amb sindicats, formacions polítiques o religioses, de defensa dels drets racials o sexuals, o si del motiu de la reunió es desprèn informació sobre la comissió d’infraccions o qualsevol altra dada personal especialment protegida relacionada amb les persones físiques que hi han assistit, s’aplicarà el règim previst a l’article 23 LTAIPBG i s’anonimitzarà prèviament el nom de les persones físiques afectades (deixant, si és el cas, el de la persona jurídica o entitat a la què representen) i informant del motiu de la reunió. Paraules clau: Ajuntament. Agenda. Grups d’interès. Reclamació contra desestimació. Informació inexistent. Límits. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 20 de març de 2018 té entrada a la GAIP la Reclamació 89/2018, formulada contra l’Ajuntament de Torredembarra, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’ 1 de febrer de 2018 la persona reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Torredembarra: “Quina ha estat l’agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldia, indicant les persones amb qui s’ha reunit i una descripció del motiu de la reunió (en format electrònic)”. 3. El 14 de febrer de 2018, l’Ajuntament respon a la sol·licitud abans esmentada amb una carta adreçada a la persona ara reclamant, amb aquest contingut: “si bé la lletra e) de l'article 55 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix com a regla de conducta deis alts càrrecs, entre d'altres, ‘la transparència (...) de llur agenda oficial’, ho fa amb una finalitat molt concreta, tal com figura al final d'aquesta lletra e): ‘als efectes de publicitat del Registre de grups d’interès , establert pel títol IV’. Malgrat que inicialment l'article 45 de la citada llei disposava l'obligatorietat per als ens locals de crear un registre de grups d’interès, amb posterioritat a l’entrada en vigor de la mateixa, el Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de Catalunya, va derogar expressament l'article 45 . Complementàriament a aquesta derogació, el Decret Llei 1/2017 estableix, en la seva disposició addicional segona, la possibilitat que els ens locals creïn el seus propis registres de grups d’interès . Per tot això, i no havent pres aquest Ajuntament la decisió de crear un registre propi de grups d’interès, entenem que d'acord amb les normes exposades tampoc resulta obligatòria la publicació de l'agenda oficial de l'Alcalde ni de la resta de representants locals d'aquest ajuntament.” Aquesta resposta no revesteix la forma de resolució administrativa requerida, ni informa de les vies de recurs o de reclamació, malgrat que resulta desestimatòria de la petició. 4. El 23 de març de 2018, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Torredembarra i li demana que, dins d’un termini de 15 dies, li remeti un informe sobre ella i còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva. En la mateixa data es comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva Reclamació. 5. El 17 de març de 2018 es rep l’informe de l’Ajuntament de Torredembarra en què es fonamenta la seva posició. L’informe comença per afirmar que “l’ajuntament de Torredembarra no compta amb un document anomenat ‘”agenda d’alcaldia” on constin anotades les informacions que demana el senyor XXXX: persones amb qui es reuneix l’Alcalde i descripció del motiu de la reunió. Aquesta informació no es disposa ni tan sols com a documentació pendent d’elaborar; en conseqüència, el reclamant sol·licita quelcom inexistent”. Continua justificant en l’article 2.b LTAIPBG, que defineix el concepte d’informació pública als efectes de la legislació de transparència, que no es pot considerar que s’hagi incomplert l’LTAIPBG ja que el reclamant demana una informació inexistent, ja que “l’ajuntament de Torredembarra no ha elaborat la documentació reclamada ni la té en el seu poder, per la qual cosa no es pot atendre aquesta petició”. I seguidament justifica que l’ajuntament no ve obligat a elaborar-la, amb l’argumentació següent: “qüestió diferent és si l’Ajuntament de Torredembarra té o no l’obligació d’elaborar un document de els característiques requerides pel reclamant (obligació que comportaria la necessitat de portar un registre escrit de dates i hores de reunions, motius d’aquestes i identificació de les persones). Aquesta qüestió pot considerar-se aliena a l’àmbit del dret a la informació pública i per tant a l’àmbit funcional de la GAIP; no obstant això, i previ assessorament jurídic per part del Secretari de l’ajuntament, vam exposar-li a [la persona reclamant] les raons per les quals calia considerar la no obligatorietat per al nostre ajuntament de disposar d’una agenda oficial ni de l’Alcalde ni dels regidors delegats”. D’acord amb aquests arguments, l’informe de l’Alcalde de Torredembarra es ratifica en la resposta donada a la persona reclamant. 6. El 25 d’abril de 2018 la GAIP demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a l’empara de l’article 40.7 LTAIPBG, considerant que la informació reclamada contindria dades personals protegides per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i tot seguit comunica a les parts que amplia el termini per resoldre, d’acord amb l’article 33.7 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. 7. El 23 de maig de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’APDCAT sobre l’adequació a la normativa de protecció de dades de l’accés que es reclama. L’informe conclou que: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sobre reunions celebrades per l’Alcalde amb altres càrrecs públics, especificant el càrrec i els motius de la reunió. Tampoc, impediria l’accés respecte de les reunions celebrades en el marc de els actuacions pròpies de les persones considerades com a grups d’interès als efectes de la legislació de transparència. En canvi, la informació sobre reunions celebrades amb terceres persones amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, s’hauria de facilitar de manera anonimitzada.” 8. El 28 de maig de 2018 aquesta Comissió va traslladar a l’Ajuntament i a la persona reclamant l’informe de l’APDCAT per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de la reclamació és obtenir l’agenda oficial de l’Alcalde. Es fonamenta la reclamació posant de relleu que l’Ajuntament no la fa pública als eu web i per això l’ha hagut de sol·licitar per la via d’accés. Això porta a l’Ajuntament a qüestionar la competència de la GAIP per avaluar si existeix l’obligació d’elaborar aquesta informació i fer-la pública. Sobre aquest dubte plantejat contra l’admissibilitat d’aquesta reclamació i la competència de la GAIP, cal dir el següent: si bé és cert que la GAIP no té competència avaluadora o sancionadora pels incompliments de les obligacions de publicitat activa o de bon govern establertes a l’LTAIPBG, no és menys cert que sí les té en matèria del dret d’accés i del compliment de les seves resolucions en aquest àmbit. En aquest sentit, cal fer constar que l’objecte de la reclamació no és obligar a fer pública al seu web l’agenda, o sancionar un suposat incompliment de les obligacions de publicitat activa, sinó que l’és obtenir aquesta informació per la via de l’accés, de manera que la referència que es fa a que no es publica al web consta no ja com a petitum, sinó com a justificació de la sol·licitud. En aquests termes, no hi ha dubte que es tracta d’una sol·licitud d’accés a informació pública i que, per tant, aquesta Comissió és competent per atendre’n la reclamació i revisar la desatenció que n’ha fet l’Ajuntament. 2. Sobre l’existència de la informació i l’elaboració de la documentació. Tot i que, com ha quedat establert en el FJ anterior, l’objecte de la reclamació és obtenir aquesta informació i no pas obligar a l’Ajuntament a publicar-la, el fet que la desestimació es fonamenti en la inexistència de la informació i, al seu torn, aquesta inexistència es justifiqui en què l’Ajuntament no està obligat a disposar-ne atès que no ha creat el seu propi Registre de grups d’interès, obliga a fer les consideracions següents. En primer lloc, cal recordar que l’article 2.b LTAIPBG estableix que és informació pública tota la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. Cal fer notar que l’LTAIPBG parla d’informació, i no pas de documentació, de documents o d’expedients, termes en què s’expressava anteriorment la regulació de procediment administratiu per regular el dret d’accés de les persones interessades en un expedient, o de la ciutadania als arxius o registres administratius. La diferència és substancial, i no pot ser ignorada: informació és un terme que comprèn no només la documentació, sinó també les dades o el coneixement que té l’Administració d’àmbits que són de la seva competència, de manera que les dades d’un registre, o la informació que consti a l’Administració per qualsevol canal o concepte pot ser objecte del dret d’accés, encara que no estigui elaborada com a document ni s’integri dins d’un expedient de manera preexistent a la sol·licitud, i només si aquesta tasca d’elaboració revesteix un grau de complexitat, es podria oposar a l’admissibilitat de la reclamació. En aquest cas, l’Ajuntament justifica la desestimació en el fet que l’Ajuntament de Torredembarra “no disposa d’un document anomenat ‘agenda d’alcaldia’ on hi constin anotades les informacions demanades pel senyor ..... : persones amb qui es reuneix l’Alcalde i motiu de la reunió. Aquesta informació no es disposa ni tan sols com a document pendent d’elaborar, en conseqüència, el reclamant sol·licita quelcom inexistent”. D’acord amb això, després de citar l’article 2.b LTAIPBG abans esmentat conclou que “l’Ajuntament de Torredembarra ni ha elaborat la documentació reclamada ni la té en el seu poder, per la qual cosa no es pot atendre aquesta petició”. Com es desprèn de l’exposat, l’Ajuntament aplica el concepte “documentació elaborada” substituint la referència de l’article 2.b LTAIPBG a “informació elaborada” per l’Administració, i això no pot ser acceptat, perquè resultaria restrictiu de l’àmbit material del dret d’accés, tal i com ha quedat abans establert. Si l’Administració o l’Alcalde tenen, com seria d’esperar, informació en qualsevol format o suport, relativa a les persones amb qui s’ha reunit i el motiu de la reunió (registre de visites, registre d’entrada a l’edifici, anotacions en programes informàtics, registre d’ús de la sala de reunions, o qualsevol altre suport, fins i tot si fos en un suport privat de l’Alcalde, per exemple, el seu telèfon) en la mesura en què és informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les funcions com a Alcalde, i en la mesura en que la informació (no ja el document que la recull, sinó les dades) són preexistents a la sol·licitud, seria informació pública als efectes de l’article 2.b LTAIPBG. I, a més, considerant que es demana només la informació referida a tres mesos, no es pot acceptar que la recopilació d’aquestes dades o informació i l’elaboració d’un document que les reculli tingui una complexitat que pugui justificar la inadmissió de la sol·licitud. La pueril argumentació de l’Ajuntament en el sentit que la informació demanada és inexistent perquè no té elaborat un document titulat “agenda d’alcaldia” (sic) -que ni tan sols si la persona reclamant l’hagués demanat sota aquest títol tindria recorregut, ja que es desprèn amb claredat de la seva sol·licitud que el que vol és informació de les reunions mantingudes per l’Alcalde i dels motius- i que, a més, no té intenció d’elaborar-lo, no pot tenir cap efecte limitatiu del dret d’accés sobre aquesta informació, ja que és evident que l’abast del dret d’accés no pot quedar condicionat ni a la voluntat de l’Administració d’elaborar-la, ni a que li hagi donat un títol determinat, sinó que només dependrà de si existeix prèviament o no la informació sobre les persones amb les que s’ha reunit l’alcalde i el motiu de la reunió, i si escau, de la complexitat de la tasca d’elaboració que pugui requerir recopilar-la i oferir-la a la persona reclamant, que podria ser causa d’inadmissió de la sol·licitud, d’acord amb l’article 29.1.b LTAIPBG. En aquest sentit, cal dir que ni l’Administració l’ha invocat, ni l’ha justificat, ni sembla apreciable, considerant que només es demanen tres mesos i, per tant, el gruix d’informació a tractar no revesteix complexitat. Per tant, només si l’Ajuntament no té cap mena de constància, sigui en la forma que sigui (en qualsevol tipus de suport, en mans de l’Alcalde o de qualsevol persona treballadora de l’Ajuntament), i sota el títol o denominació que sigui, de les persones amb qui s’hagi pogut reunir l’alcalde i els motius de la reunió, es podria considerar que la informació és inexistent. I per al cas que ho sigui parcialment, és a dir, que hi hagués constància només d’algunes visites, o que només constés el motiu d’algunes, caldria aplicar el principi de transparència establert a l’article 7 LTAIPBG i considerar l’accés parcial a la informació que pugui ser recopilada. En la seva resposta obligada a la sol·licitud, l’Ajuntament haurà de fer constar expressament, si escau, la inexistència total o parcial de la informació, en els termes expressats. 3. Sobre la transparència de les agendes oficials i de les reunions amb els grups d’interès En la seva resposta inicial a la sol·licitud, l’Ajuntament va limitar la fonamentació de la desestimació en el fet que no estava obligat a elaborar la informació i difondre-la, considerant que, en no haver creat el registre de grups d’interès previst a l’article 45.1LTAIPBG, no quedava obligat a fer la publicitat de les reunions de l’alcaldia amb aquests grups regulada a l’article 55.1 LTAIPBG. El primer que cal dir és que el que es dirimeix aquí és si existeix el dret d’accés sobre l’agenda de l’alcaldia, i no pas si l’Ajuntament n’ha de fer publicitat activa, particularment pel que fa als grups d’interès, considerant que no n’ha creat un registre propi. És cert que l’LTAIPBG (a diferència d’altres legislacions d’aquest àmbit) no estableix l’obligació de publicitat activa de les agendes oficials al seu Títol II, capítol I, però no ho és menys que el dret d’accés té un abast molt més ampli que el catàleg d’obligacions de publicitat activa. Cal recordar, en aquest sentit, que la pretensió de la persona reclamant és accedir a la informació, i no pas que aquesta es publiqui, i que aquesta pretensió és adequada a l’objecte d’aquest procediment de reclamació i a les competències d’aquesta Comissió. Ara bé, considerant que l’Ajuntament ha fonamentat la desestimació de l’accés en el fet que no està obligat a elaborar i difondre la informació relativa a les reunions de l’Alcalde amb els grups d’interès en no haver fet ús de la seva habilitació legal per crear-ne un Registre propi, resulta addient fer les consideracions següents. El Registre de grups d’interès es constitueix amb la finalitat de control i difusió de les actuacions dels grups d’interès, especialment de les reunions i audiències tingudes amb autoritats, càrrecs públics, membres electes o diputats, i de les comunicacions, els informes i altres contribucions amb relació a les matèries tractades (article 49. 2 LTAIPBG). Relacionat amb aquesta previsió, l’article 55.1.c LTAIPBG preveu, com a principi de bon govern, “la transparència de les activitats oficials, dels actes i decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats i de llur agenda oficial, als efectes de publicitat del Registre de grups d’interès”. L’Ajuntament infereix d’aquesta referència al Registre que, considerant que no ha fet ús de l’habilitació legal per crear-lo, no li resulta exigible aquest principi de govern obert en relació amb la transparència de les reunions mantingudes amb grups d’interès. A aquesta argumentació s’ha d’oposar el fet que les disposicions de l’LTAIPBG relatives als principis de bon govern són plenament aplicables a les administracions locals, de manera que els principis d’actuació que es regulen a l’article 55 s’han de recollir, i a poder ser ampliar-se, en els codis de conducta de llurs alts càrrecs que les administracions han d’elaborar. Així es desprèn de l’apartat 3 del mateix article, que estableix l’obligació de les administracions i institucions incloses a l’article 3.1 LTAIPBG (entre les quals, les administracions locals) d’elaborar un codi de conducta de llurs alts càrrecs que concreti i desenvolupi els principis d’actuació a què fa referència l’apartat 1 (entre els quals, la transparència de l’activitat oficial, dels actes i de l’agenda oficial, als efectes de publicitat del Registre de grups d’interès) i n’estableixi d’altres addicionals, si escau, i determini les conseqüències d’incomplir- los, sens perjudici del regim sancionador establert en l’LATIPBG, d’acord amb el qual l’incompliment dels principis de bona conducta establerts per les lleis i els codis de conducta constitueix una infracció greu (article 78.3 LTAIPBG), o fins i tot molt greu. D’acord amb això, el principi d’actuació relatiu a la transparència de les activitats oficials, dels actes i decisions relacionats amb els assumptes públics que tenen encomanats els alts càrrecs i de llur agenda oficial (art. 55.1.3 LTAIPBG), per bé que aparegui lligat a la publicitat associada al Registre de grups d’interès, és un principi que, amb independència de si l’Ajuntament de Torredembarra decideix crear un Registre de grups d’interès o no, s’ha d’aplicar i recollir en els codi de conducta dels seus alts càrrecs, que com a administració local està obligada a elaborar i aprovar per l’article 55.3 LTAIPBG. Al portal de transparència de l’Ajuntament de Torredembarra no consta publicat aquest codi de conducta, de manera que no es pot tenir en compte la regulació pròpia de l’Ajuntament, però considerant que els principis de l’article 55 LTAIPBG són el contingut mínim que els codis de conducta podrien ampliar, però no ignorar, cal concloure que no podria regular-s’hi de manera més restrictiva la transparència de l’activitat oficial i de l’agenda oficial de l’Alcalde de l’Ajuntament de com ho fa l’article 55.1.c LTAIPBG. Encara més, fins i tot en el cas que l’Ajuntament no hagi elaborat i aprovat aquest codi de conducta, l’incompliment d’aquesta obligació, amb independència de la infracció legal i del dèficit en matèria de transparència i bon govern que suposa, no pot eximir-lo de l’obligació de facilitar la informació prevista a l’article 55.1.3 LTAIPBG quan li sigui sol·licitada. I a aquesta obligació no es pot oposar el fet que la creació d’un Registre de grups d’interès sigui potestativa per a l’Ajuntament d’acord amb la nova redacció de l’article 45 LTAIPBG, donada pel Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de Catalunya (DLRGI). La creació d’un registre interadministratiu d’abast territorial català substituint l’obligació dels ens locals de crear-ne un de propi no obeeix a la voluntat de rebaixar l’exigència de transparència en relació amb l’activitat dels grups d’interès i la seva relació amb els alts càrrecs de l’Administració, sinó que es justifica en criteris d’eficiència de recursos que han dificultat la implantació de Registres amb base local i que fan aconsellable optar per un model de gestió centralitzada de registre a mans de la Generalitat. D’aquesta manera, s’opta per crear un registre únic per a les administracions catalanes, la Generalitat i ens locals, per bé que, per respecte a l’autonomia local, s’habilita a les administracions locals per crear-ne un de propi, si ho volen, amb la garantia del reconeixement recíproc d'actuacions, del principi d'inscripció única i de la interconnexió i la interoperabilitat registral. El preàmbul del DLRGI és clar en determinar que la finalitat de la nova regulació no és pas fer potestativa la transparència de l’activitat dels grups d’interès, sinó donar resposta operativa a la dificultat de servir aquesta finalitat irrenunciable amb models de gestió local. Així, s’hi recorda que “el Registre de grups d'interès constitueix, per tant, un instrument fonamental al servei de la transparència, el retiment de comptes i la prevenció de la corrupció” . El preàmbul recorda que l’informe d’avaluació del Síndic de Greuges constata l’incompliment de la previsió de l’article 45.1 LTAIPB en l’àmbit local, amb la conseqüent “frustració de la finalitat perseguida per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de garantir el coneixement públic de totes les activitats d'influència i intermediació. Cal remarcar, a més, que l'incompliment de la regulació aplicable als grups d'interès no només afecta un dels fonaments de la Llei, sinó que té un impacte molt negatiu sobre tot el sistema d'integritat pública adoptat per les institucions catalanes com a expressió i garantia del seu compromís amb l'aprofundiment democràtic. A la vista d'aquesta situació, es considera inajornable adoptar mesures extraordinàries i urgents per garantir la transparència efectiva de les relacions entre els grups d'interès i els servidors públics, i que aquesta transparència es faci realitat amb el major estalvi possible de recursos públics i de càrregues per als ciutadans.” Per tant, en paraules del propi preàmbul DLRI, la creació del Registre de grups d’interès de Catalunya és una mesura “que no té un caràcter merament organitzatiu, sinó la finalitat cabdal de garantir la transparència de les activitats d’influència que s’exerceixen davant les administracions públiques” de gestió centralitzada a mans de la Generalitat per bé que la informació s’ha de poder consultar referida diferenciadament a cadascuna d’aquestes administracions, de manera que es pugui conèixer els grups d'interès que actuen davant de cada una de les administracions o institucions que l'integren, així com de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles. El DLRGI no comporta, doncs, una flexibilització ni una minoració, menys encara una exclusió, de les obligacions de les administracions relacionades amb la identificació i la transparència de les seves relacions amb els grups d’interès, ni tampoc fa potestatiu el seu compliment per part dels ens locals, sinó que constitueix una solució tècnica i operativa davant del grau d’incompliment detectat en l’àmbit de l’administració local destinada a assegurar que les obligacions de transparència de les relacions amb els grups d’interès s’hi acompleixen, “de forma que tots aquests ens i entitats poden complir llurs obligacions legals en aquesta matèria per mitjà del Registre de grups d'interès de Catalunya o per mitjà d'un registre propi, sempre amb la garantia del reconeixement recíproc d'actuacions, del principi d'inscripció única i de la interconnexió i la interoperabilitat registral.” Per tant, és clar que la informació relacionada amb les reunions de les autoritats i càrrecs públics locals amb els grups d’interès que actuïn en la seva zona, estiguin inscrits en el Registre de grups d’interès de Catalunya creat pel DLRGI, o en el Registre local de grups d’interès si escau, és informació de gran rellevància des de la perspectiva de la transparència. L’Ajuntament afirma en el seu informe que no ha pres la decisió de crear un registre propi de grups d’interès, però d’això no se’n pot inferir que no li sigui igualment exigible aplicar la màxima transparència a les reunions de l’Alcaldia amb els grups d’interès, que l’article 55 LATIPBG estableix com a principi d’actuació que s’ha de recollir en el codi de conducta dels alts càrrecs, i menys encara que pugui considerar-ho com una eximent de a seva obligació de garantir-ne el dret d’accés, considerant la rellevància per a la transparència i l’interès públic prevalent en la divulgació d’aquesta informació. 4. Sobre l’accés a la informació reclamada i la limitació derivada de la protecció de dades personals. La informació que es reclama, en la mesura en què conté dades identificatives de les persones que s’han reunit amb l’alcalde i el motiu de la reunió, és informació protegida per la normativa de protecció de dades, de manera que, tot i que l’Ajuntament no ha invocat aquest límit a l’accés, cal ponderar-lo. Per aquest motiu, la GAIP ha demanat informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), fent ús de la facultat prevista a l’article 42.7 LTAIPBG, el qual conclou que: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sobre reunions celebrades per l’Alcalde amb altres càrrecs públics, especificant el càrrec i els motius de la reunió. Tampoc, impediria l’accés respecte de les reunions celebrades en el marc de les actuacions pròpies de les persones considerades com a grups d’interès als efectes de la legislació de transparència. En canvi, la informació sobre reunions celebrades amb terceres persones amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, s’hauria de facilitar de manera anonimitzada”. D’acord amb aquest informe, la GAIP estima l’accés a les dades personals identificatives i al motiu de la reunió amb l’Alcalde objectes de reclamació, en els termes següents: - En relació amb els alts càrrecs de l’administració i personal de responsabilitat en la organització administrativa (del mateix ajuntament o d’altres administracions) que hagin participat a la reunió, els és d’aplicació el règim general d’accés previst a l’article 24.1 LTAIPBG, considerant que són dades merament identificatives, i igualment ha de prevaldre l’interès públic en el coneixement dels assumptes tractats, que resulten rellevants per a la finalitat de la transparència ja que, com recorda l’APDCAT “permetria al ciutadà formar-se un criteri en relació amb la presa de decisions que poden afectar-lo, i fer-la servir com a mecanisme de garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. Per tant, les dades identificatives de les persones que han mantingut una reunió amb l’Alcalde, del seu propi equip municipal i d’altres administracions, institucions o ens públics, no s’han d’ometre de l’accés i han de constar juntament amb el motiu de la reunió. - Per al cas que la reunió es mantingués amb persones en representació de sindicats, formacions polítiques o religioses, de defensa dels drets racials o sexuals, o si del motiu de la reunió es desprèn informació sobre la comissió d’infraccions o dades especialment protegides relacionades amb les persones físiques que hi han assistit, s’aplicarà el règim previst a l’article 23 LTAIPBG i s’anonimitzarà prèviament el nom de les persones físiques afectades (deixant, si és el cas, el de la persona jurídica o entitat a la què representen) i informant del motiu de la reunió. - Pel que fa a les reunions amb persones físiques considerades com a grups d’interès pel fet de dur a terme “actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general” (article 2. g LTAIPBG), cal recordar que l’LTAIPBG preveu que les persones que sol·liciten la inscripció en el Registre tenen l’obligació com a declarants, d’acceptar que la informació facilitada es faci pública (article 50 a LTAIPBG). En el cas que la sol·licitud la facin entitats o persones jurídiques, serà el seu representant qui declari sota la seva responsabilitat i accepti el codi de conducta comú a tots els grups d’interès i les obligacions que comporta el registre, d’acord amb l’article 16 del Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del sector públic, que d’acord amb la Disposició transitòria del DLRGI, s’aplica al Registre de grups d’interès de Catalunya, i als ens locals. D’acord amb això, l’APDCAT conclou que “en relació amb els actes o reunions celebrades amb persones que puguin ser considerades grups d’interès en els termes previstos en l’article 47 LTC [en referència a l’LTAIPBG], en la mesura que ja està prevista la seva publicitat a través del Registre de grups d’interès, no ha d’haver inconvenient en facilitar al reclamant per la via de l’exercici del dret d’accés la informació sobre l’activitat de les persones físiques que haurien actuat com a tals, incloent en el cas de les persones jurídiques, la identitat de la persona que els representa”. Considerant que l’Ajuntament afirma no haver creat un registre propi, el que s’ha dit en aquest apartat s’aplicarà en relació amb els grups d’interès inscrits en el Registre de grups d’interès de Catalunya que s’hagin reunit amb l’Alcalde de Torredembarra . Per al cas que s’hagin celebrat reunions amb persones que, d’acord amb la definició legal de l’LTAIPBG transcrita, haurien de ser inscrites a un Registre de grups d’interès però no estiguin encara inscrites, s’haurà d’informar de la reunió identificant el grup i el motiu de la reunió, però ometent les dades identificatives de les persones físiques que l’han representat si no consta que hagin formalitzat la sol·licitud d’inscripció al Registre. - Pel que fa a persones privades que, en interès i representació propis, s’hagin reunit amb l’alcalde, l’APDCAT considera que, en aquest cas de petició indiscriminada i genèrica de l’agenda oficial, “disposar d’informació sobre les reunions per tractar assumptes relacionats amb expedients administratius concrets en els quals l’Alcalde hagués intervingut, amb especificació sobre la persona amb qui s’ha reunit i els motius de la reunió, suposaria una ingerència en la privacitat dels participants, que afectarà en major o menor grau segons l’assumpte de l’expedient. Per tant, caldria fer prevaldre en aquest cas el dret a la privacitat dels assistents a aquestes reunions, i facilitar la informació de manera anonimitzada.” D’acord amb això, en aquests casos es donarà accés al motiu de la reunió i al nom de les persones que hagin acompanyat a l’Alcalde de part de l’Ajuntament, i s’anonimitzarà el nom de la persona o persones particulars que hagin actuat en aquella reunió en interès i en nom propis, considerant prevalent el seu dret a la intimitat, sens perjudici que, en el marc d’una petició més concreta i si la finalitat de l’accés ho requereix, el resultat de la ponderació no pugui ser favorable a l’accés a la identitat d’aquestes persones. - En el cas de persones físiques que actuïn en representació d’altri i no siguin considerades grups d’interès per l’article 48 LTAIPBG (les que presten assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius, a informar un client sobre una situació jurídica general, les que realitzen activitats de conciliació o mediació en el marc de la llei, o d’assessorament amb finalitats informatives per a l’exercici de drets o iniciatives establerts per l’ordenament jurídic), o les persones físiques que s’hagin reunit amb l’alcalde amb motiu de l’exercici de la seva professió (autònoms, proveïdors, constructors, arquitectes, advocats, consultors, periodistes, etc) per tractar assumptes relacionats amb expedients administratius concrets en els quals l’Alcalde hagi intervingut, no serà necessari anonimitzar les seves dades identificatives, ja que el motiu de la reunió no desvetlla informació de la seva esfera personal ni íntima, sinó informació relacionada estrictament amb l’exercici professional en la seva relació amb l’administració pública. Finalment, cal recordar que la normativa de protecció de dades només és aplicable a les persones físiques, de manera que en cap cas s’han d’ometre l’accés la identificació de les persones jurídiques (empreses, consultories, despatxos professionals, o entitats) amb qui s’hagi reunit amb l’alcalde. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 89/2018 i declarar el dret a obtenir la informació relativa a les persones que s’han reunit amb l’Alcalde i el motiu de la reunió, en el període indicat a l’antecedent 2, anonimitzada en els termes que es fixen al FJ 4, o a obtenir constància escrita de que no existeix aquesta informació ni es pot obtenir, d’acord amb el FJ2. . 2. Requerir a l’Ajuntament de Torredembarra a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat , dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Torredembarra a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 89/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 20 de juny de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.