Se solicitó al Ayuntamiento de Pals el acceso a las actas de la Policía Municipal sobre servicios de temporada de playas (2017-2019). El ciudadano alegó que la entrega fue parcial. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento estimó la solicitud y se comprometió a facilitar toda la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada.
4
La estimación de la solicitud por parte de la administración durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 197/2020, de 5 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 88/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Pals
Informació reclamada: Actes de la Policia Municipal als serveis de temporada de les platges.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les
seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació
sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal
de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona
reclamant accés a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Actes. Policia. Platges. Neteja de platges. Reclamació contra lliurament
parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 3 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamaci ó 88/2020, presentada en representació d’una
societat mercantil contra l’Ajuntament de Pals, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de desembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Pals les actes
aixecades per la Policia local en relació als serveis de temporada de les platges del terme municipal
des de l’any 2017 fins a l’any 2019. Invoca la legislació de procediment administratiu comú, la de
transparència i accés a la informació pública i la Constitució espanyola.
3. Per decret de 21 de gener de 2020 l’Ajuntament de Pals estima el dret de l’empresa reclamant a
la informació sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 3 de febrer de 2020 indica que l’Ajuntament només hauria facilitat
les actes aixecades per la Policia local del servei de temporada GU-3, però no les de la resta de
serveis de la platja de Pals.
5. El 7 de febrer de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pals i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 25 de febrer de 2020 la GAIP rep l’informe municipal indicat a l’antecedent anterior, que acredita
haver estimat el dret de l’empresa reclamant a les actes aixecades per la Policia Municipal a totes
les platges del municipi.
7. El 25 de febrer de 2020 la GAIP notifica l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant
que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la seva sol·licitud.
Havent vençut aquest termini, no consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Admi nistració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’accés a la
informació pública formulada per la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació
sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal
de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona
reclamant accés a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
març de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 88/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució sobre la Reclamació 88/2020 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.