El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Granollers información sobre la vigencia y derogación del Reglamento de provisión de puestos de trabajo. Alegó que la respuesta debía ser firmada por el Secretario municipal y que algunos puntos no fueron respondidos. La Comisión de Garantías de Acceso a la Información Pública (GAIP) desestimó la reclamación porque la información ya fue entregada y la firma del secretario no es un requisito del derecho de acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso se satisface con la entrega de la información, independientemente de quién firme la respuesta.
2
El artículo 34.8 de la LTAIPBG permite comunicar la información sin resolución de la persona competente como vía alternativa a la resolución formal.
3
La resolución formal solo es requerida cuando el acceso a la información es desestimado total o parcialmente.
4
La solicitud se consideró más una consulta jurídica que una solicitud de acceso a información pública, a excepción de la entrega de bases de convocatoria.
Texto completo
Resolució 227 /2019, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 87/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Granollers
Informació reclamada: Informació sobre la vigència, modificació o derogació del Reglament de
provisió de llocs de treball de l’Ajuntament de Granollers signada pel secretari de l’Ajuntament.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: La reclamació es fonamenta, segons l’escrit de la reclamant, en el fet que considera que la
persona que hauria d’haver-li signat la resposta a la seva sol·licitud d’informació era el Secretari de
l’Ajuntament, de manera que l’objecte de la reclamació que s’assenyala de forma expressa és obtenir
la informació que ja se li ha lliurat, però signada pel Secretari municipal. Aquesta pretensió no queda
emparada pel dret d’accés, que se satisfà amb el lliurament d’informació, fins al punt que l’article 34.8
LTAIPBG permet que es comuniqui, sense resolució de la persona competent, la informació com a via
alternativa a la resolució de la sol·licitud, que només és requerida quan l’accés es desestimi total o
parcialment.
Paraules clau: Ajuntament. Informació institucional. Reglament. Reclamació contra estimació. Manca
d’objecte. Consulta jurídica.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 16 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 87/2019, presentada contra l’Ajuntament
de Granollers, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 10 de gener de 2019 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Granollers la següent
informació:
“(...)
Que en relació al Reglament de provisió de llocs de treball aprovat pel Ple en data 23 de març de
2004 i publicat al BOP en data 29 d’abril de 2004
Sol·licito:
La següent informació pública:
1. Si aquest Reglament està vigent.
2. Àmbit d’aplicació? En quins processos i sistemes de selecció que convoca l’Ajuntament de
Granollers s’ha d’aplicar?
3. En quins processos i sistemes de selecció que convoca l’Ajuntament de Granollers s’està
aplicant?
4. Còpia de les bases de l’última convocatòria de provisió de llocs de treball de l’Ajuntament
que s’hagi aplicat aquest Reglament.
5. Si aquest Reglament són bases generals que s’han de tenir en compte en l’elaboració de
les bases que han de regir les convocatòries de provisió de llocs de treball de l’Ajuntament
de Granollers i que posteriorment aprova la Junta de Govern.
6. Quines són les instruccions d’interpretació i aplicació d’aquest Reglament.
7. Les dades relatives a l’avaluació de l’aplicació d’aquest Reglament.
8. Si el Reglament no està vigent la data de fi de vigència.
9. Si ha estat derogat o modificat. Data d’aprovació i publicació de la nova normativa aprovada
pel Ple. Sol·licito còpia del nou Reglament de provisió de llocs de treball de l’Ajuntament de
Granollers. Data que va entrar en vigor.”
3. La Reclamació presentada el 16 de febrer de 2019 indica que l’Ajuntament hauria proporcionat
una resposta parcial a la seva sol·licitud i, al respecte, expressa els següents motius de
reclamació:
“(...)
Tot i que en data 8 de febrer de 2019 per resolució núm. E-936/2019 vaig rebre resposta per part
de l’Ajuntament, formulo reclamació davant la Comissió de Garanties d’accés a la informació
pública pels següents motius:
1. Perquè d’acord amb les instruccions aprovades per la Junta de Govern local de data 21 de
juny de 2016 la “Publicitat Activa” i per tant la informació pública sol·licitada correspon a la
Secretaria General i la resposta donada es basa en un informe emès per la Cap del Servei de
Recursos Humans de l’Ajuntament de Granollers, de data 6 de febrer de 2019.
2. Perquè segons les mateixes instruccions “la Informació sobre les decisions i les actuacions
amb una rellevància jurídica especial”
“els reglaments (la versió original i la consolidada, en cas que hagin modificacions posteriors) i
les dades relatives a l’avaluació de l’aplicació de les normes”.
Correspondrà a la Secretaria General.
3.2. Les instruccions sobre la interpretació i l’aplicació de les normes. També les respostes
dissociades a consultes plantejades que tinguin una incidència especial. Correspondrà a la
Secretaria General.
3. Perquè tot i que no informa el servei competent, no es dona una informació clara de si el
Reglament s’ha modificat o ha estat derogat.
No es dona resposta als punts 8 i 9 de la sol·licitud:”
I d’acord amb això, formula la reclamació en els termes següents: “ Sol·licito, a aquesta Comissió
que reclami la informació pública sol·licitada perquè sigui la Secretaria General de l’Ajuntament
de Granollers, qui informi de les qüestions plantejades segons s’estableix en les instruccions.
Juntament amb la Reclamació, la persona reclamant aporta la Resolució de l’Ajuntament de
Granollers per la qual es dona resposta a la sol·licitud d’informació en els termes següents:
“Donar resposta a la senyora X, en relació a les preguntes formulades números 1, 2, 3, 4, 5, 6 i
7, informant-li que el Reglament de Provisió de Llocs de Treball no es troba en vigor.
(...)
En relació amb la resta de les peticions, relatives als motius pels quals no s’aplica l’esmentat
Reglament, s’informa a la interessada del següent:
Pel que fa als apartats 8 i 9 cal dir que el vigent acord regulador de les condicions del personal
funcionari de l'Ajuntament de Granollers aprovat en sessió plenària de data 25 de març de 2014 i
que ha estat prorrogat successivament fins a data d’avui, preveu en el seu article 49 pel que fa
als processos selectius d’accés a la funció pública, que seran d’aplicació les bases marc
aprovades per l’Ajuntament ple així com la normativa vigent i en canvi en el cas de la provisió de
llocs de treball fa una clara remissió a la normativa vigent sense fer una menció explícita a
l’esmentat Reglament.
L’article 38.13 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel, que s’aprova el Text refós
de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, estableix que els pactes i acords de negociació
col·lectiva que succeeixen a altres anteriors els derogaran en la seva integritat, a excepció dels
aspectes que s’hagin acordat expressament mantenir .
L’Ajuntament aplica als processos selectius de provisió de llocs de treball el Decret 214/90 del
Reglament del personal al servei de les entitats locals des de l’entrada en vigor de l’Acord
regulador de condicions de treball aprovat en data 25 de març de 2014.
....
Pel que fa a l’apartat 4, es reprodueixen a continuació les Bases sol·licitades, les qual van ser
aprovades per Resolució d’Alcaldia núm. 378/2008, de data 22 de febrer de 2008”
4. El 18 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Granollers i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 20 de febrer de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que la seva reclamació, que
ha tingut entrada el 16 de febrer, s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona
responsable de la seva tramitació i li indica els propers tràmits que es seguiran així com les
dades de contacte electrònic, per si en vol fer el seguiment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es presenta en relació amb una resolució en matèria de dret d’accés a la informació d’una
administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Granollers.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desestimació de la reclamació
Cal dir, d’entrada, que la sol·licitud objecte de reclamació constitueix més una consulta jurídica que
una sol·licitud d’accés a informació pública tret del seu apartat 4 (bases d’una convocatòria), que ja
s’ha lliurat. En tot cas, l’Ajuntament ha atès la consulta i l’ha respost, segons es desprèn de
l’antecedent 2.
La reclamació es fonamenta, segons l’escrit de la reclamant, en el fet que considera que la persona
que hauria d’haver-li signat la resposta a la seva sol·licitud d’informació era el Secretari de
l’Ajuntament, de manera que l’objecte de la reclamació que s’assenyala de forma expressa és obtenir
la informació que ja se li ha lliurat, però signada pel Secretari municipal. Aquesta pretensió no queda
emparada pel dret d’accés, que se satisfà amb el lliurament d’informació, fins al punt que l’article 34.8
LTAIPBG permet que es comuniqui, sense resolució de la persona competent, la informació com a via
alternativa a la resolució de la sol·licitud, que només és requerida quan l’accés es desestimi total o
parcialment.
Pel que fa als punts 8 i 9 de la sol·licitud, que la reclamant afirma que no s’han respost, resulta dels
antecedents que en la resolució de l’Ajuntament, prèvia a la reclamació, s´hi fa referència expressa.
D’acord amb això, s’ha de desestimar la reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
d’abril de 2019, resol per unanimitat:
1. Desestimar la reclamació 87/2019 i declarar finalitzat el procediment.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.