Se solicitó al Departamento de Educación la base legal de la inmersión lingüística en Cataluña. El Departamento inadmitió la petición por considerarla una consulta jurídica, pero tras la reclamación ante la GAIP, facilitó la información. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
El Departamento de Educación inadmitió inicialmente la solicitud basándose en el artículo 29.2 de la LTAIPBG, alegando que se trataba de una consulta jurídica.
2
La parte reclamante argumentó que solicitar la base legal concreta no constituye una consulta jurídica, ya que no requiere valoración ni argumentación judicial.
3
La Administración reconoció que la distinción entre consulta jurídica y solicitud de información pública no era clara en este caso concreto.
4
En beneficio del derecho de acceso a la información pública, el Departamento optó por redactar y entregar la información solicitada durante la fase de reclamación.
5
La GAIP determina que la entrega extemporánea de la información conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 221/2021, de 25 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 86/2021
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Normativa amb la què s’aplica la immersió lingüística.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, ni de dur a terme el procediment de
mediació sol·licitat per la persona reclamant.
Paraules clau: Generalitat. Educació. Normes. Immersió lingüística. Reclamació contra inadmissió.
Consultes jurídiques. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 86/2021, presentada contra el
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de desembre de 2020 la persona reclamant demana al Departament d’Educació la
informació següent: la llista de tota la base legal (marc constitucional i estatutari, lleis, decrets,
ordres i resta del marc jurídic) amb què s’aplica la immersió lingüística a les escoles de
Catalunya. Llista i enllaços on poder consultar les normes indicades o, a manca d’enllaç, els
documents en PDF o DOC.
3. Per Resolució de 21 de gener de 2021 el Departament d’Educació inadmet la sol·licitud sobre la
base de l’article 29.2 LTAIPBG, perquè considera que es tracta d’una consulta jurídica.
4. La Reclamació presentada el 26 de gener de 2021 considera que la seva sol·licitud no és una
consulta jurídica perquè no demana una valoració, ni una argumentació judicial, sinó només la
base legal amb la que treballa en Departament d’Educació en una matèria molt concreta. En
canvi, considera que la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.2 LTAIPBG es refereix a consultes
jurídiques, informes o dictàmens, que requereixen una valoració jurídica que la sol·licitud no
demana.
5. L’1 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. L’1 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 22 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament, que si bé considera que és
jurídicament justificable la inadmissió de la sol·licitud perquè demana una consulta jurídica,
admet també que en un cas com aquest la distinció entre consulta jurídica i sol·licitud
d’informació pública no és del tot clara, motiu pel qual, en benefici del dret d’accés a la
informació pública, opta en aquesta fase de reclamació redactar la informació sol·licitada i lliurar -
la a la persona reclamant. També l’adjunta a aquest informe.
8. El 22 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel
Departament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 86/2021 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.