Una entidad ciudadana solicitó al Ayuntamiento del Vendrell documentación sobre la recepción de unas obras. Tras la reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento respondió que no existía tal documento por deficiencias en la obra. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto al haberse satisfecho la solicitud extemporáneamente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP considera que se ha producido una satisfacción extemporánea de la solicitud de información, lo que conlleva la pérdida de objeto de la reclamación.
2
Se aplica el principio de congruencia, impidiendo que la reclamación se amplíe a pretensiones no planteadas previamente ante la administración reclamada.
3
No es admisible a trámite la solicitud de justificación documental de fechas de comunicación al Ministerio ya que no formaba parte de la solicitud original.
Texto completo
Resolució 193/2019, de 4 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 86/2019
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Documentació relativa a la recepció d’unes obres.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
Resum: Les reclamacions davant la GAIP són procediments de revisió d’actuacions prèvies de les
administracions afectades; en aplicació d’un principi de congruència, no pot ser objecte de reclamació
una pretensió que no hagi estat plantejada prèviament a l’Administració reclamada, a la que s’hagi
donat l’oportunitat d’atendre-la prèviament a reclamar davant la GAIP. En aquest cas, les al·legacions
amplien la Reclamació a una justificació documental que no es demanava ni a la sol·licitud de
informació, ni a la presentació de la Reclamació, pretensió que per les raons exposades no pot ser
admesa a tràmit i que, per tant, no impedeix de finalitzar aquesta Reclamació per la pèrdua del seu
objecte.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats ciutadanes. Reclamació contra silenci. Congruència. Obres
públiques. Equipaments. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 86/2019, presentada per una entitat
ciutadana contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 de novembre de 2018 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament
del Vendrell: A l’any 2004 es van iniciar unes obres de remodelació del passeig marítim de Sant
Salvador amb la finalitat de fer una sèrie de millores a aquesta zona del municipi a càrrec de
Costes, aquetes obres es van acabar al 2006. Des de la nostra taula de treball conjunta volem:
2.1. Una copia del document conforme l’ajuntament de Vendrell acceptava la recepció
d’aquestes obres, virtut de l’ establert a la normativa vigent.
2.2. Una copia de l’informe on es detallaven les deficiències trobades per l’Ajuntament de
Vendrell al recepcionar l’obra.
2.3. Una copia de les respostes a les deficiències trobades per l’ajuntament que va donar-los el
Ministeri.
2.4. Si no es va trobar cap deficiència el conforme de l’administració a les recepció de les obres.
3. La Reclamació presentada el 24 de febrer de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat
resposta a aquesta sol·licitud.
4. El 7 de març de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 29 de març de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que indica el següent: Vista la seva
petició, relativa a documents sobre les obres de remodelació del passeig marítim de Sant
Salvador, i examinada la documentació obrant en aquestes dependències municipals, posem en
el seu coneixement els següents extrems:
No existeix document d’acceptació de la recepció de les citades obres, atès que els serveis
tècnics municipals van manifestar als tècnics del Ministerio de Medio Ambiente, en diverses
reunions i inspeccions conjuntes, que hi havia deficiències en la xarxa d’evacuació de pluvials i
estació de bombeig, que n’impedien l’acceptació.
Havent-se comunicat aquest fet en les citades reunions i visites d’inspecció conjuntes dels
serveis tècnics, no es va cursar cap informe detallant les deficiències trobades al Ministerio, el
qual recentment ha assabentat a aquest Ajuntament que les mateixes es troben en fase
d’examen i avaluació, per donar-hi solució definitiva.
6. El 30 de març de 2019 l’entitat reclamant presenta les següents al·legacions a la GAIP, en
relació amb l’informe municipal indicat a l’antecedent anterior: no estem d’acord amb la resposta
de l’Ajuntament del Vendrell, donat que no hi posen dates concretes a quan varen comunicar als
tècnics del Ministeri de Medi Ambient que l’equipament de la plaça de les Palmeres no
funcionava. Per aquest motiu demanem a la GAIP que insti a l’Ajuntament del Vendrell a justificar
documentalment quan van comunicar als responsables del Ministeri de Medi Ambient que
l’equipament de la plaça de les Palmeres no funcionava.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
una resposta equivalent a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de
fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Nogensmenys, l’entitat reclamant presenta al·legacions demanant que l’Ajuntament justifiqui
documentalment la data quan va comunicar al Ministeri de Medi ambient que no funcionava
l’equipament de la plaça de les Palmeres. Aquesta pretensió no pot ser admesa a tràmit en el marc
d’aquesta Reclamació, perquè no era inclosa a la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació. Les reclamacions davant la GAIP són procediments de revisió d’actuacions prèvies de
les administracions afectades; en aplicació d’un principi de congruència, no pot ser objecte de
reclamació una pretensió que no hagi estat plantejada prèviament a l’Administració reclamada, a la
que s’hagi donat l’oportunitat d’atendre-la prèviament a reclamar davant la GAIP. En aquest cas, les
al·legacions amplien la Reclamació a una justificació documental que no es demanava ni a la
sol·licitud de informació, ni a la presentació de la Reclamació, pretensió que per les raons exposades
no pot ser admesa a tràmit i que, per tant, no impedeix de finalitzar aquesta Reclamació per la pèrdua
del seu objecte.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4
d’abril de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 86/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.