Acceso a datos de aspirantes y seleccionados en ofertas de trabajo del portal ATRI y resultado de estimación parcial

Resolució 185/2018, de 19 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 86/2018. Administració reclamada: Administració de la Generalitat. Departament d’Ensenyament. Informació reclamada: Dades de les persones aspirants i seleccionades en ofertes de treball publicades pel Departament d’Ensenyament al portal ATRI. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: La Resolució d’inadmissió no acredita suficientment que per satisfer la sol·licitud pel que fa a la informació dels candidats seleccionats es requereixi una tasca complexa. No es requereix una activitat d’anàlisi i d’interpretació que justifiqui la complexitat invocada per eliminar dels informes preexistents aquella informació que eventualment hi aparegui referida a candidats no seleccionats, ni es pot considerar que l’accés parcial a un informe preexistent suposi la generació d’un nou informe. L’exclusió de les dades relatives als candidats no seleccionats no deriva pròpiament de l’aplicació del límit de protecció de dades personals (que afectaria només aquelles dades que es poguessin associar a candidats identificats o identificables sense un esforç desproporcionat) sinó que és conseqüència de la complexitat d’anonimitzar-les adequadament i amb prou garanties, considerant l’enorme volum de dades a tractar atès el caràcter massiu de la sol·licitud, sens perjudici que en el marc d’una sol·licitud més acotada o selectiva, en què la dissociació de les dades que puguin identificar els candidats no revesteixi aquesta complexitat, podria resultar estimable la pretensió d’accés a les valoracions anonimitzades dels candidats no seleccionats. Paraules clau: Generalitat. Sindicat. Personal. Reclamació contra inadmissió. Inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Reelaboració. Accés parcial. Límits. Protecció de dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego. Antecedents 1. El 16 de març de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 86/2018, presentada per la secretària general del sindicat IAC CATAC contra el Departament d’Ensenyament (DE) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de maig de 2017 es va presentar una sol·licitud d’accés a la Direcció General de la Funció Pública (DGFP) per part del sindicat reclamant, demanant accés a la informació que seguidament es detalla, referida a totes les ofertes de treball publicades al portal ATRI des del 13 de gener de 2016 fins a la data de la sol·licitud: 1.Motivació d’haver utilitzat un sistema extraordinari de provisió de lloc de treball; 2.Adequació del perfil de la persona seleccionada, i específicament: informació del compliment dels requisits per exercir el lloc per part de la persona seleccionada, els barems aplicats i l’avaluació dels mèrits i capacitats de tots els demandants a l’oferta, especificant la puntuació per a cadascun d’ells així com de cadascuna de les proves (entrevista, prova informàtica, test psicotècnic, valoració coneixements, experiència, formació...) amb la puntuació total final; 3.Resolucions de nomenament provisional de la persona seleccionada. 3. El 10 de juliol de 2017 la DGFP va resoldre inadmetre a tràmit la sol·licitud, fonamentant-ho en el fet que no disposava materialment de la informació, ja que la motivació de la provisió l’efectua el Departament que publica l’oferta i l’adequació del perfil del seleccionat a les característiques dels llocs consta a l’expedient de selecció de cadascuna de les ofertes publicades al portal ATRI, que gestiona cadascun dels Departaments o ens de la Generalitat que ha fet l’esmentada oferta. Per tant, en atenció al fet que la DGFP no tenia centralitzada la informació, considerava complexa la tasca necessària per proveir-se’n atenent el caràcter massiu de la sol·licitud, que abastava 5.476 expedients. Igualment, la DGFP oposava a l’accés el límit relatiu a la protecció de dades personals i la inadmissibilitat derivada de la complexitat d’elaboració de la informació, atès l’elevat volum d’expedients que s’havien de tractar. 4. El 10 d’agost de 2017 la persona reclamant formula la reclamació 379/2017 contra la inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’accés esmentada a l’antecedent anterior, la qual és estimada parcialment per la GAIP en la seva Resolució 388/2017, de 28 de novembre. La Resolució de la GAIP considera que la manca de possessió de la informació per part de la DGFP no pot justificar la inadmissió per la complexitat d’obtenir-la, sinó que la DGFP l’hagués hagut de derivar cap als òrgans que en disposessin, per tal que cadascun d’ells resolgués, d’acord amb les circumstàncies pròpies de cada cas. Per tant, d’acord amb l’article 32.a LTAIPBG, la GAIP considera que la DGFP era incompetent per resoldre inadmetent la sol·licitud i disposa la retroacció del procediment al seu inici tot ordenant a la DGFP que fes les derivacions oportunes. En relació amb les altres qüestions al·legades per la DGFP (la protecció de dades personals i la complexitat d’elaborar una informació relativa a un nombre tan gran d’expedients), la Resolució 388/2017 les avalua de cara a orientar els òrgans que, un cop derivada la sol·licitud, hauran de resoldre, de manera que -tot i que la Resolució no es pronuncia sobre l’abast del dret d’accés a la informació, sinó sobre la improcedència de la resolució d’inadmissió dictada per la DGFP per ser òrgan incompetent, i amb la finalitat d’evitar successives reclamacions- la Resolució de la GAIP acota la part de l’objecte de la sol·licitud que no resulta afectada pel límits i les causes d’inadmissibilitat i, per tant, que ha de ser objecte de les futures resolucions. Així, d’una banda, el FJ4 analitza l’impacte del límit relatiu a la protecció de dades personals i, d’acord amb el criteri de l’APDCAT, conclou que en relació amb el candidat seleccionat, resulta prevalent l’interès públic en la divulgació de la informació i, per tant, l’accés a les seves dades no s’ha de veure limitat, mentre que en relació amb els candidats o aspirants no seleccionats, no està justificada la divulgació de les seves valoracions si estan associades a dades personals identificatives o que els facin identificables. Quant a la complexitat d’elaboració, es té en compte que, efectivament, la sol·licitud és massiva i indiscriminada i que abasta gairebé 5.500 processos de provisió, i d’altra banda, es recorda que el dret d’accés no empara que s’elaborin informe justificatius de nou sinó que només es pot projectar sobre informació preexistent i, per tant, els departaments no estan obligats a elaborar l’informe de justificació del procés de provisió utilitzat, ni a que estigui signat pel secretari general, per satisfer la sol·licitud del sindicat. D’acord amb això, el FJ5 estableix que, en relació amb el primer punt de l’objecte de la sol·licitud, es pot satisfer vàlidament amb qualsevol informe previ que consti a l’expedient i que compleixi amb la finalitat de motivar o justificar la necessitat de cobrir una plaça pel sistema de provisió provisional (per exemple, el del director de serveis o càrrecs anàlegs que preveu el punt 2.3 de l’Acord de Govern de 12 de maig de 2015, o qualsevol altre informe preexistent), sense que sigui exigible a l’Administració per aquesta via de reclamació que, si no s’ha elaborat prèviament a la sol·licitud, s’elabori ara un informe de bell nou o que es faci signar ara pel secretari general si no ho estava originàriament. En relació amb el segon punt de la sol·licitud (l’adequació del perfil del seleccionat a les característiques dels llocs, compliment dels requisits, barems o criteris previstos i aplicats, avaluació dels mèrits i capacitats i puntuació final) es recorda que l’informe de proposta de nomenament de la persona seleccionada pot contenir tota aquesta informació, i per tant, si existeix, es pot facilitar com a resposta a aquest apartat de la sol·licitud; quant a la informació relativa als candidats no seleccionats, considerant la limitació a l’accés de les seves dades personals i la complexitat de la tasca d’anonimització i dissociació de les dades relatives a les avaluacions dels mèrits, requisits i proves de les dades identificatives del candidat al qual es refereixen, o que en permetin la identificació, s’opta per eliminar-la de l’accés i, amb criteris pràctics i per facilitar aquesta discriminació de dades, s’indica que si com és habitual, “aquesta informació consta en una taula annexa d’avaluació dels candidats, bastarà amb suprimir-la”. Finalment, pel que fa a la tercera petició (les resolucions de nomenament), es fa la consideració de que “han de constar a l’expedient i que han de ser públiques, de manera que se n’ha de permetre l’accés sense restriccions, considerant que, d’acord amb el FJ4, les dades personals que s’hi inclouen són les de l’autoritat que nomena i les de la persona seleccionada per ocupar el lloc”. D’acord amb això, la Resolució 388/2017 de la GAIP ordena derivar la sol·licitud als departaments i ens del sector públic de la Generalitat que tinguin en el seu poder la informació, els quals hauran de tramitar la sol·licitud i resoldre sobre l’accés als documents i dades que s’indiquen en el FJ5 de la Resolució 388/2017 de la GAIP, sens perjudici que “contra cadascuna de les resolucions que els departaments i ens del sector públic dictin estimant o desestimant l’accés, o eventualment inadmetent a tràmit la sol·licitud, es podrà interposar reclamació davant d’aquesta Comissió.” 5. El 28 de desembre de 2017, la DGFP de la Generalitat de Catalunya sol·licita a la GAIP una ampliació del termini d’execució de la Resolució 388/2017, atès el gran volum d’ofertes publicades en el període objecte de reclamació, la multiplicitat d’operadors que insten la publicació d’ofertes a ATRI i la complexitat tècnica de la compilació de la informació requerida, que entenen que justifica una ampliació de termini i, prèvia audiència del sindicat reclamant, el Ple de la GAIP, amb data 4 de gener de 2018, acorda ampliar-lo per trenta dies més . 6. El 12 de gener de 2018 la DGFP deriva al DE la sol·licitud d’informació. 7. El 12 de febrer de 2018 la Directora de Serveis del DE resol estimar parcialment la sol·licitud d’informació anterior pel que fa als informes justificatius del sistema de provisió de llocs i als nomenaments de les persones seleccionades tot lliurant la informació, i en canvi, la inadmet parcialment en relació als informes d’adequació del perfil de la persona seleccionada a les característiques dels llocs, fonamentant-ho en la mera enunciació dels factors següents: l’elevat volum d’ofertes gestionades (256 ofertes de treball a ATRI, que han portat a la selecció de 188 persones), la dispersió geogràfica dels expedients entre els serveis centrals i els serveis territorials, i les diferències de format (no sempre la informació està digitalitzada). Afirma que els informes poden contenir dades dels aspirants no seleccionats, i que eliminar-les comporta una reelaboració que s’ha de considerar com a elaboració d’un nou informe, que no estaria emparat en l’LTAIPBG. Afirma igualment, sense major justificació, que la realització d’aquesta tasca del que considera elaboració de nous informes, és a dir, la tasca d’eliminació de les dades dels aspirants no seleccionats, implicaria una “afectació greu en el funcionament normal del servei de personal del Departament d’Ensenyament, una unitat de gestió que ja suporta un volum de feina molt elevat”. Pel que fa a la informació estimada, es fa lliurament de 70 informes justificatius de l’ús del sistema de provisió provisional així com de les resolucions de nomenament. 8. El 16 de març de 2018 es presenta aquesta Reclamació contra la Resolució d’inadmissió parcial. Al·lega la part reclamant que “la resposta del DE està fora de lògica quan altres departaments de major volum estan complint amb les seves obligacions de transparència requerides per la vostra resolució 388/2017. En tot cas, el DE si es veia impotent per complir-la hauria pogut posar-se en contacte amb nosaltres per intentar complir donant la informació de manera desglossada o en diferents formats, atès que el veritable interès de la sol·licitud d’informació pública és comprovar que es compleix amb la legalitat i que “es destinen als llocs de treball les persones més meritòries, capaces possibles (APDCAT)”. 9. El 23 de març de 2018 la GAIP trasllada la Reclamació al DE i li demana un informe sobre ella, així com una còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la qual deriva. 10. L’11 d’abril de 2018 la GAIP rep l’informe del DE. En aquest informe, i en relació amb l’objecte de la reclamació, és a dir, amb la part inadmesa, el departament es limita a transcriure literalment el fonament de la Resolució relativa a la inadmissió dels informes proposta de nomenament dels candidats seleccionats, que consten a l’antecedent 4, sense aportar nous arguments ni dades que justifiquin la complexitat al·legada. 11. El 17 d’abril de 2018 la GAIP demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a l’empara de l’article 40.7 LTAIPBG, considerant que la informació reclamada conté dades personals protegides per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i tot seguit comunica a les parts que amplia el termini per resoldre, d’acord amb l’article 33.7 RGAIP. 12. El 26 d’abril de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’APDCAT, que conclou que, d’acord amb les consideracions fetes a l’informe IAI 38/2017 en el si del procediment de la Reclamació 379/2017 que va finalitzar amb la Resolució 388/2017 (antecedent 4), “el dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació relativa a la identitat i al compliment dels requisits de participació per part de les persones finalment seleccionades en els processos de provisió provisional. Pel que fa a la informació relativa a la puntuació obtinguda en relació amb els mèrits valorats i/o les proves realitzades, el dret a la protecció de dades no impedeix donar-hi accés respecte les persones finalment seleccionades. Pel que fa a la resta de candidats, l’accés no resultaria justificat”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació La reclamació es planteja contra la inadmissió parcial de la sol·licitud en relació amb els informes d’adequació dels candidats seleccionats en els processos de provisió provisional promoguts pel DE, fonamentada en la complexitat de reelaborar aquests informes per eliminar-hi la informació de candidats no seleccionats, que es fonamenta en l’afirmació de que es troben dispersos entre serveis centrals i territorials; que tenen suports diversos (paper i digitals), i l’elevat volum de les ofertes gestionades. Argumenta el DE que l’eliminació de les dades dels candidats seleccionats que es troben en aquests informes suposa una complexitat que justifica l’aplicació de l‘article 29.1 LTAIPBG, ja que, de fet, suposaria la confecció de nous informes que implicaria “una afectació greu en el funcionament normal del servei de personal del Departament d’Ensenyament, una unitat de gestió que ja suporta un volum de feina molt elevat”. La reclamació es presenta contra la inadmissió per part del DE de la sol·licitud pel que fa a la informació sobre l’adequació del candidat seleccionat als requisits exigits i els mèrits que se li han valorat, que sol concretar-se en l’informe proposta de nomenament que la unitat que promou la provisió de la plaça realitza proposant el nomenament a la unitat competent per fer-lo; també reclama l’accés a la informació anonimitzada de la resta d’aspirants no seleccionats, que el DE no valora en la seva Resolució entenent que han quedat fora de l’objecte de la sol·licitud arran del a Resolució 388/2017 de la GAIP. En els FJ següents s’analitzaran separadament una i altra pretensió de la part reclamant. 3. Sobre la complexitat de l’elaboració dels informes sobre l’adequació dels candidats seleccionats D’acord amb la Resolució del DE, l’Àrea de provisió i Selecció o la unitat d’adscripció del lloc de treball elabora un informe on es detalla el procediment de selecció i que inclou la valoració dels candidats, que s’incorpora a l’expedient. Aquests informes, segons afirma el DE, no separen les puntuacions dels candidats en taules annexes, de manera que eliminar aquesta informació de l’accés “exigiria reelaborar la totalitat dels informes, generar-ne de nous, que únicament fessin referència a la candidatura proposada per ocupar el lloc de treball.” Afegeix que “Si es té en compte l’elevat volum d’ofertes gestionades, la seva dispersió geogràfica entre diverses unitats (dels serveis centrals i dels serveis territorials) i les diferències de format (en molts casos la informació no està digitalitzada), es conclou que la petició de reelaboració de tots els informes revesteix la complexitat prevista a l’article 29.1.b de la LTAIPBG, motiu pel qual s’inadmet. La realització d’aquesta tasca de confecció dels nous informes implicaria, a més, una afectació greu en el funcionament normal del servei de personal del Departament d’Ensenyament, una unitat de gestió que ja suporta un volum de feina molt elevat.” Considerant que correspon a l’Administració que inadmet a tràmit justificar adequadament i suficientment el requisit de complexitat de la tasca d’elaboració de la informació, seguidament s’avaluarà amb els elements informatius i de judici aportats pel DE si resulta suficientment acreditat que lliurar al sindicat reclamant la informació relacionada amb l’adequació del candidat finalment seleccionat, prèvia eliminació de dades personals d’altres candidats no seleccionats, revesteix efectivament la complexitat requerida per l’article 29.1 LTAIPBG. En primer lloc, cal recordar que l’informe del DE confirma que existeix prèviament a la sol·licitud un informe, signat i incorporat a cada expedient, que conté la informació requerida del candidat seleccionat, per bé que pugui aparèixer-hi també informació d’altres aspirants. Per tant, els informes són preexistents i no s’han d’elaborar de nou i arran de la petició, cosa que, efectivament, depassaria l’àmbit del dret d’accés i resultaria inadmissible. El que argumenta el DE és que eliminar part de la informació continguda en aquest informe preexistent constitueix una tasca de reelaboració, fins al punt que considera que s’estaria generant un nou informe, i que això resultaria inadmissible. No s’han aportat a la GAIP informes de mostra que demostrin aquesta complexitat, i el cert és que, a priori, no sembla admissible que la simple tasca d’eliminar la informació referida als aspirants no seleccionats, que deu estar perfectament acotada i identificada amb cadascun d’ells, pugui considerar-se complexa. Igualment, cal recordar que la reelaboració no és una causa d’inadmissió en la legislació catalana reguladora del dret d’accés, com ho és en la legislació estatal. Però fins i tot si aquesta fos aplicable, no justificaria en aquest cas la inadmissió considerant la interpretació que s’ha fet d’aquesta causa per part dels òrgans de garantia del dret d’accés, i singularment del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, que en el seu Criteri 7/2015, apartat b) de les conclusions, estableix el següent: “La reelaboración supone un nuevo tratamiento de la información y no debe confundirse con otros supuestos, tales como el volumen o la complejidad de la información solicitada, la inclusión de datos personales susceptibles de acceso parcial o de anonimización o el acceso parcial de la información, supuestos estos contemplados en los artículos 20.1, 15.4 y 16 de la Ley 19/2013, que no suponen causas de inadmisión en sí mismos.”) . El DE justifica també la complexitat d’eliminar parcialment informació dels informes preexistents de valoració dels candidats en els factors següents: - L’elevat volum de les ofertes tramitades: El DE manifesta que ha publicat 256 ofertes de treball a ATRI, ha rebut 4196 candidatures, s’han preseleccionat 458 candidatures, de les quals han estat seleccionades finalment 188 persones. Considerant que es demanen els informes dels candidats seleccionats, l’objecte de la reclamació abastaria aquests 188 informes. - La dispersió de la informació entre serveis centrals i territorials, sense més detall ni quantificació, ni elements que justifiquin que aquesta dispersió revesteix una complexitat. - La diversitat de format de suport, fent constar que alguns no estan en suport digital, la qual cosa tampoc no sembla, per sí sola, ser un element de complexitat, considerant que la Resolució 388/2017 de la GAIP no ordena lliurar la informació en suport digital, i que l’Administració pot justificar subministrar-la en un format diferent del sol·licitat, d’acord amb l’article 36 LTAIPBG, de manera que si li resulta complexa la transposició de format, hauria d’optar per solucions menys lesives del dret d’accés, com ho és facilitar-ne la consulta presencial. - L’afectació greu en el funcionament normal del servei de personal del Departament d’Ensenyament, que ja suporta un volum de feina molt elevat. Aquesta afectació no es justifica ni es quantifica la tasca a realitzar, de manera que no resulta acreditada suficientment la gravetat de la distorsió que l’atenció deguda del dret d’accés pugui comportar. La Resolució de la GAIP de la Reclamació 5/2015, d’11 de febrer de 2015 ja va determinar que corresponia a l’Administració que la invocava acreditar la complexitat que justificava la inadmissió a tràmit, i que no era suficient amb que la satisfacció del dret d’accés requerís una certa tasca d’elaboració, sinó que amb l’article 29.1 LTAIPBG s’exigia el requisit de que aquesta tasca fos realment complexa: “El concepte que esdevé, doncs, determinant per poder al·legar la concurrència de la causa d’inadmissió de l’article 29.1.b LTAIPBG és el de la complexitat (en l’elaboració o reelaboració de la informació sol·licitada). Per determinar l’abast d’aquest concepte cal tenir en compte el context de la realitat dels instruments, mitjans i recursos d’emmagatzematge, gestió documental i tractament de la informació pública a les administracions contemporànies, caracteritzada per la coexistència de formats digitals i impresos en l’arxivament dels documents públics i pel manteniment de grans volums d’informació en arxius en paper. En aquest context, poden ser indicis d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració els següents: Que calgui extreure la informació sol·licitada de documents que tenen un contingut més ampli, especialment si aquesta tasca s’ha de fer manualment i en relació amb diversos documents arxivats a diferents expedients, i més encara si la informació que cal extreure no és simple i directa i requereix una certa activitat d’anàlisi o d’interpretació. (...) Que la informació sol·licitada correspongui a un lapse temporal molt ampli (...) Que calgui obtenir la informació sol·licitada d’un nombre molt elevat de documents i d’expedients diferents, especialment si es troben dispersos, bé sigui per raons cronològiques o de qualsevol altra índole. Altres indicadors en base als quals es pugui argumentar raonadament que la tasca de cerca i obtenció de la informació sol·licitada no és senzilla”. D’acord amb l’exposat anteriorment, cal concloure que el DE no ha justificat i acreditat suficientment que per satisfer la sol·licitud pel que fa a la informació dels candidats seleccionats es requereixi una tasca complexa, ja que per eliminar dels informes preexistents que la contenen aquella informació que eventualment hi aparegui referida a candidats no seleccionats no es requereix una activitat d’anàlisi i d’interpretació complexa, ni es pot considerar la generació d’un informe nou sinó l’accés parcial a un informe preexistent. Tampoc queda suficientment acreditada l’afectació del servei considerant que ni es pot admetre com a motivació raonada la simple invocació del volum, la dispersió geogràfica i la diferència de formats, sense que es justifiqui de forma concreta la càrrega de feina i els efectius amb què es compta, o s’aportin altres elements fàctics que permetin a aquesta Comissió apreciar-la. En un cas precedent, del mateix sindicat reclamant contra el Departament d’Interior de la Generalitat amb motiu de la mateixa sol·licitud d’informació, aquell Departament va justificar de manera exemplar la seva resolució d’inadmissió a tràmit, quantificant i concretant la complexitat que li suposava elaborar la informació sol·licitada tot identificant les tasques requerides, la càrrega de feina que comportaven cadascuna i concretant les hores de treball/categoria del personal requerit, considerant el fraccionament i dispersió de l’expedient i l’escassesa d’aquella tipologia de personal en l’àrea de personal. Aleshores, el sindicat no va aportar elements que poguessin fer dubtar de la quantificació i del detall de la càrrega de treball que comportaria al departament elaborar la informació, i a la vista d’això aquesta Comissió va considerar que resultava adequadament justificada la complexitat. En aquest cas, en canvi, els arguments són vagues i genèrics, i no proven suficientment que facilitar l’accés als informes preexistents relatius als candidats seleccionats, eliminant-ne dades d’altres aspirants si n’hi ha, revesteixi la complexitat requerida. Podria ser complexa, i efectivament requeriria una tasca d’anàlisi acurada, eliminar dels informes en relació amb els aspirants estrictament aquells elements que poguessin fer-los identificables, considerant que de vegades són entorns de treball molt reduïts on el perfil de mèrits professionals pot permetre identificar sense esforços desproporcionats els candidats. Però precisament tenint en compte això, i atenent el caràcter massiu de la sol·licitud, la Resolució 388/2017 de la GAIP va resoldre eliminar de l’objecte de la sol·licitud tota la informació relativa als candidats no seleccionats, i no només les dades identificatives, tal i com es recull en el FJ següent, de manera que reduït així l’objecte de la sol·licitud, no es pot considerar que la simple operació d’eliminar completament i sense més valoració la informació dels aspirants no seleccionats pugui considerar-se una tasca complexa. Considerant l’exposat, tenint en compte que correspon a l’Administració que la invoca la motivació adequada i casuística de la complexitat de la tasca d’elaboració, i aplicant el principis generals favorables al dret d’accés establerts a l’article 20 LTAIPBG, no es considera adequada la justificació de l’aplicació de la causa d’inadmissió en relació amb l’accés als informes on es contingui l’avaluació dels candidats seleccionats i se’n declara el dret d’accés. 4. Sobre la informació dels candidats no seleccionats, l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals i la complexitat de l’anonimització. De l’escrit complementari a la reclamació del sindicat se’n desprèn que forma part també de l’objecte de la reclamació l’accés a la informació anonimitzada relativa als aspirants no seleccionats. L’informe del DE argumenta encertadament que aquesta part de l’objecte inicial de la sol·licitud va quedar descartada arran de la Resolució de la GAIP 388/2017. Efectivament, la Resolució de la GAIP 388/2017 ,que va ordenar retrotraure el procediment i derivar la sol·licitud a cada departament perquè la resolgués, va delimitar l’abast de l’objecte de la sol·licitud a considerar per cada departament en el seu FJ5, després de valorar en el seu FJ4 l’afectació derivada de l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals. En la ponderació entre el dret d’accés i el dret a la protecció de dades, es diferenciava entre les dades personals de les persones treballadores públiques que signen els informes o consten com a tribunals dels processos i les de les persones que han estat seleccionades per ocupar els llocs, en relació amb les quals havia de prevaldre el dret d’accés i, per tant, no s’havien d’eliminar, i les dades personals relatives als candidats no seleccionats, en relació amb les quals es ponderava a favor de la protecció de les dades personals. Pel que fa al primer grup, s’aplicava la regla general d’accés establerta a l’article 24.1 LTAIPBG en relació amb les dades identificatives dels treballadors públics, que poden aparèixer associades amb la identificació del càrrec que ocupen dins l’organització de l’administració. Pel que fa als candidats seleccionats, es ponderava que l’interès públic en el control de la discrecionalitat de l’Administració en la selecció de personal públic resulta prevalent al seu dret a la intimitat. Quant a les dades personals dels candidats no seleccionats, en canvi, no es va considerar proporcionat ni justificat per la finalitat de control de l’Administració vulnerar el dret a la protecció de dades dels aspirants, considerant que no havien estat afavorits per un lloc i que s’hi presentaven amb expectatives de privacitat, de conformitat amb el criteri seguit en diferents Resolucions d’aquesta Comissió, entre d’altres, la Resolució de la Reclamació 51/2016 i la Resolució 354/2017, en ponderar que el dany massiu que es produiria en l’esfera personal dels candidats i aspirants no seleccionats amb la divulgació de les seves dades personals. D’acord amb això, el FJ4 de la Resolució 388/2017 establia que “el dret d’accés es veu limitat per la protecció de dades personals exclusivament i restrictivament en referència a les dades personals relatives als candidats que han participat en els processos de selecció i no han estat seleccionats per ocupar el lloc, mentre que preval el dret d’accés sobre les dades identificatives o indicatives del lloc o càrrec dins de l’Administració del personal públic que ha actuat en els processos de provisió d’alguna manera, així com de les dades personals relatives a la persona seleccionada per ocupar el lloc”. Aquest criteri era, com s’hi deia, coincident amb l’informe de l’APDCAT, la conclusió del qual es transcrivia a l’antecedent 10 de la Resolució 388/2017 i més extensament en el FJ4 (pàgines 9 i 10) de la Resolució 388/2017, que s’expressava així: “(...) el dret a la protecció de dades no impedeix facilitar la puntuació obtinguda en relació amb els mèrits valorats o proves realitzades, així com la puntuació global, per les persones finalment seleccionades. Ara bé, no resulta prou rellevant per al control de l’actuació administrativa disposar d’aquesta mateixa informació respecte a la resta de persones candidates i que no han estat seleccionades, de manera que aquestes resultin identificables. Cal tenir present que la normativa vigent no preveu la divulgació de la identitat dels aspirants en els processos de provisió provisional (com sí succeeix en d’altres procediments de provisió definitiva, si bé la difusió no té per objecte la transparència sinó facilitar la notificació a les persones interessades que hi participen), de tal manera que aquests hi participen amb una expectativa de privacitat. A més, l’interès en el coneixement de la informació és garantir que les persones que ocupen els llocs de treball públics, encara que sigui de manera provisional, són les més capacitades i idònies. Les persones que, malgrat optar a aquests llocs, no han estat finalment seleccionades, no s’han vist en cap moment afavorides amb la decisió adoptada per l’òrgan encarregat de fer la selecció, per la qual cosa no es veu quina incidència pot tenir en el control de l’actuació de l’administració el fet de conèixer la seva identitat. Tampoc es pot obviar el fet que la sol·licitud afecta un gran volum de persones (5.476 llocs oferts, segons la resolució de la directora general de funció pública). Si bé el nombre d’afectats no és pròpiament un criteri decisiu a l’hora de poder limitar l’accés s’ha de tenir en compte que quan les persones afectades són molt nombroses això pot comportar una sèrie de problemes per poder atendre la sol·licitud d’accés amb les degudes garanties, en concret, atorgar el tràmit d’audiència que preveu l’article 31 de la Llei 19/2014 i valorar, cas per cas d’acord amb l’article 24.2 d’aquesta mateixa llei, si ha de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. Per tot plegat, no es pot admetre l’accés de la persona reclamant a la informació sobre la identitat i la puntuació obtinguda per les persones no seleccionades en relació amb els mèrits al·legats i/o les proves que hagin pogut realitzar”. D’acord amb l’exposat, la Resolució 388/2017 considerava que el dret d’accés a la informació relativa als mèrits i avaluacions de totes les persones participants en un procés de provisió provisional s’ha de veure limitat per aplicació del dret a la protecció de dades personals exclusivament i restrictivament en referència a les dades personals relatives als candidats no seleccionats, de manera que resultaria contrari a la legislació de protecció de dades l’accés a informació relativa als candidats o aspirants identificats o identificables sense una activitat desproporcionada (art. 3.a de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals i 5.1.f i o del seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre). Per tant, no quedarien afectades pel límit de protecció de dades personals i, per tant, no s’haurien d’excloure de l’accés, les dades dissociades de les avaluacions o mèrits de persones no seleccionades, si es desvinculaven de les dades que identifiquessin o fessin identificable la identitat del candidat al qual van referides. Però tanmateix, cal tenir en compte que en determinats entorns, aquesta dissociació de la identitat personal i els mèrits avaluats no és una tasca senzilla i pot requerir una avaluació casuística per tal de discernir i eliminar no només les dades identificatives, sinó qualsevol dada que pogués fer identificable a l’aspirant en un entorn de treball de vegades força reduït, i això, tenint en compte el caràcter massiu de la sol·licitud que dóna origen a aquesta reclamació, pot revestir complexitat, sens perjudici que en una sol·licitud més acotada, l’anonimització de la informació no pugui ser considerada com a complexa. D’acord amb això, la Resolució 388/2017 va tenir en compte no només l’afectació estricta del límit de protecció de dades, sinó també la dificultat i complexitat d’anonimitzar la informació, tenint en compte que la petició tenia un abast molt ampli, ja que estava referida a tots els processos de provisió fets a ATRI pel conjunt d’ens i organismes de la Generalitat, i que la quantificació dels processos de provisió en relació amb els quals es demanava informació arribava quasi als 5.500, la qual cosa comporta que fàcilment s’estigués parlant d’almenys 20.000 persones que s’hi haurien presentat i de les quals hi constarien nombrosíssimes dades personals que les identifiquen o que en permeten la identificació indirecta sense un esforç desproporcionat, considerant que en ser un entorn laboral concret, la relació de mèrits, formació o llocs ocupats anteriorment pot fer fàcilment identificable la persona candidata, encara que se n’hagi suprimit el nom. Atenent aquestes consideracions, va considerar inadmissible aquesta part del seu objecte . En definitiva, l’exclusió de les dades relatives als candidats no seleccionats no deriva pròpiament de l’aplicació del límit de protecció de dades personals (que afectaria només aquelles dades que es poguessin associar a candidats identificats o identificables sense un esforç desproporcionat) sinó que és conseqüència de la complexitat d’anonimitzar-les adequadament i amb prou garanties, considerant l’enorme volum de dades a tractar atès el caràcter massiu de la sol·licitud, sens perjudici que en el marc d’una sol·licitud més acotada o selectiva, en què la dissociació de les dades que puguin identificat els candidats no revesteixi aquesta complexitat, podria resultar estimable la pretensió d’accés a les valoracions anonimitzades dels candidats no seleccionats. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG i l’article 48 RGAIP estableixen l’obligació de les administracions i subjectes obligats a comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les actuacions realitzades per a l’execució dels acords de mediació i per al compliment de les Resolucions dictades per la GAIP dins del termini dels quinze dies següents que els hagin estat comunicades. Les persones interessades poden comunicar a la GAIP les incidències que es produeixin en l’execució dels acords de mediació i de les Resolucions per a que la GAIP en requereixi el compliment, d’acord amb l’article 49 RGAIP. La desatenció dels requeriments de la GAIP en relació amb el compliment dels acords de mediació i de les seves Resolucions pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats, d’acord amb el que estableix l’article 77 LTAIPBG i 49 RGAIP, i és objecte de publicació al portal de la GAIP mentre no cessi l’incompliment, d’acord amb l’article 25.k RGAIP. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juliol de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir del Departament d’Ensenyament la informació relativa a l’adequació del perfil de la persona seleccionada, compliment dels requisits i avaluació dels mèrits i capacitats referida a la persona seleccionada. 2. Requerir al Departament d’Ensenyament a que faciliti l’accés al sindicat reclamant a aquesta informació dins del termini màxim de vint dies. 3. Requerir al Departament d’Ensenyament a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de trenta dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 86/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 19 de juliol de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.