Reclamación contra el INCASOL por acceso a información de personal y retribuciones finalizada por desistimiento del solicitante

Resolució 462/2023, d’1 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 85/2023 Administració reclamada: Institut Català del Sol Informació reclamada: Sobre el personal de l’INCASOL. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Durant l’acte de mediació, la part actora ha manifestat que la Reclamació davant la GAIP pot no ser el canal adequat per a discutir sobre la correcció de les dades sol·licitades i afirma que l’entén finalitzada, la qual cosa implica una manifestació expressa del seu desistiment de la Reclamació 85/2023 davant d’aquesta Comissió. En conseqüència, la GAIP declara la finalització de la reclamació esmentada, considerant que no consta l’existència de terceres persones que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment. Paraules clau: Institut Català del Sol. Sindicat. Personal. Reclamació contra manca de lliurament de la informació. Mediació. Desistiment Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 85/2023, presentada contra l’Institut Català del Sòl (INCASOL) i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de desembre de 2022 dues seccions sindicals demanen a l’INCASOL: 1. Informació de l’estat de la plaça de Direcció de Serveis. 2. Informació de l’estat de la plaça de Gerència. 3. La plantilla, l’estructura organitzativa, la relació de llocs de treball, el règim retributiu (que en tot cas inclogui la retribució bruta íntegra de cadascun dels llocs de treball de l’Institut i la plantilla i la relació de contractes temporals no vinculats a cap lloc de treball, en els termes dels articles 8.1.d i 9.1.d LTAIPBG. 4. Noms i cognoms de les persones que ocupen cadascun dels llocs de treball. 3. El 28 de desembre de 2022 la Directora de l’INCASOL contesta la sol·licitud indicant que està estudiant la informació que li ha estat facilitada per atendre- la. 4. La Reclamació presentada el 24 de gener de 2023 indica que no s’ha facilitat la informació a les seccions reclamants. 5. El 14 de febrer de 2023 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “us comuniquem la necessitat que n’esmeneu el contingut com a requisit previ a la seva admissió a tràmit: - Concretament, cal que acrediteu ostentar la representació de qualsevol dels dos sindicats que van subscriure la sol·licitud d’accés a informació pública que és objecte d’aquest procediment. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. 6. El 16 de febrer de 2023 la persona reclamant acredita la representació d’una de les seccions sol·licitants. També indica que l’INCASOL els ha lliurat informació, però és errònia. 7. El 27 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 27 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’INCASOL i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 3 de març de 2023 l’INCASOL informa a la GAIP de les persones que el representaran en la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant. 10. El 13 de març de 2023 la GAIP convoca la primera sessió de mediació per al dia 23 de març de 2023 a les 9:30 hores. 11. El 16 de març de 2023 l’INCASOL tramet a la GAIP el seu informe en relació amb la Reclamació 85/2023 així com l’expedient administratiu de la sol·licitud d’accés a informació que és objecte de la reclamació. L’informe de l’INCASOL conclou: “ En definitiva la reclamació de la Sra. Lara es centra única i exclusivament en el correu tramès a la GAIP el passat 16 de febrer: (citem textualment) “També informa- li que hem rebut la informació però hem fet la revisió i es totalment errònia. En aquest cas que podem fer per tenir la documentació correcte i veraç?” Doncs bé, com ja hem indicat en el cos del present informe, l’INCASÒL ja ha traslladat tota la informació que el Comitè d’empresa en el seu dia va sol·licitar, i també ha traslladat la informació complementària sol·licitada per la Sra. Lara en el seu escrit de 21 de desembre adreçat a la directora de l’entitat i que forma part de la reclamació presentada davant de la GAIP. Per tant, entenem que aquest Institut, en tot moment, ha acomplert tant amb la normativa de l’Estatut dels Treballadors com amb la Normativa del EBEP, i amb la Normativa de la Llei de Transparència. Aquest és el nostre parer que sotmetem a millor consideració. ” 12. El dia 22 de març de 2023 la part reclamant tramet a la GAIP un seguit de documentació que s’hauria tractat amb la Direcció de l’INCASOL entre la qual hi constaria el document anomenat RLT, on s’hi assenyalen els llocs de treball amb informació que, a criteri de la part reclamant, és errònia. 13. El dia 23 de març de 2023 es celebra la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant i que conclou amb la manifestació següent de la part reclamant recollida a l’acta de la sessió de mediació: “La part reclamant, si bé lamenta no poder obtenir la Relació de Llocs de Treball en els condicions preteses, admet a la vista de les indicacions del mediador i de la representació de l’INCASOL que la Reclamació davant la GAIP pot no ser el canal adequat per a plantejar una discussió sobre la correcció de les dades que consten a la RLT oficial. D’acord amb l’anterior, opta per donar per finalitzada la reclamació.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment de la part reclamant El desistiment ha estat, tradicionalment, un acte de la persona interessada pel qual retira o deixa sense efecte la seva sol·licitud que es troba en tràmit. D’acord amb això, l’article 94 LPAC preveu que les persones interessades poden desistir de les seves sol·licituds i renunciar als seus drets i que, en aquests supòsits, l’Administració ha de declarar conclòs el procediment, llevat que hi concorrin terceres persones afectades. En el nostre cas, i durant l’acte de mediació, la part actora ha manifestat que la Reclamació davant la GAIP pot no ser el canal adequat per a discutir sobre la correcció de les dades sol·licitades i afirma que l’entén finalitzada, la qual cosa implica una manifestació expressa del seu desistiment de la Reclamació 85/2023 davant d’aquesta Comissió. En conseqüència, la GAIP declara la finalització de la reclamació esmentada, considerant que no consta l’existència de t erceres persones que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juny de 2023, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment de Reclamació 85/2023 pel desistiment de la part reclamant expressat en la sessió de mediació i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.