Solicitud de acceso a las agendas de la Alcaldía y la primera teniente de alcalde del Ayuntamiento de l'Aldea con estimación parcial

Resolució 251/2021, de 12 de març Número d’expedient de la Reclamació: 85/2021 Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea Informació reclamada: Agendes de l’Alcaldia i de la primera tinent d’Alcalde. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Aquesta informació té el caràcter d’informació pública en la mesura que es compleixin les dues condicions següents: per una banda, interpretant les agendes sol·licitades en la seva dimensió d’agendes de càrrecs públics, és a dir, deixant de banda les anotacions que puguin contenir relatives a contactes de caràcter personal; per una altra, que les agendes en qüestió estiguin en poder de l’Administració municipal, requisit que es compleix si hi ha a l’Ajuntament, o a dispositius facilitats per ell, rastre documental (en paper o digital) de les agendes en qüestió o de les reunions mantingudes amb indicació, si s’escau, de les persones participants i dels motius de la reunió, independentment de la denominació que tinguin i independentment de qui les gestioni (els propis alts càrrecs o personal que hi col·labora). En la mesura que es compleixin aquestes condicions, doncs, la informació sol·licitada és informació pública i, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. En el cas de persones privades que, en interès i representació propis, s’hagin reunit amb l’Alcalde o amb la Tinenta d’Alcalde, és procedent donar accés al motiu de la reunió i al nom de les persones que hi representen l’administració i anonimitzar el nom de la persona o persones particulars que hagin actuat en aquella reunió en interès i en nom propis, sens perjudici que, en el marc d’una petició més concreta i si la finalitat de l’accés ho requereix, el resultat de la ponderació no pugui ser favorable a l’accés a la identitat d’aquestes persones. Paraules clau: Ajuntament. Grups d’interès. Agendes de càrrecs públics. Reclamació contra desestimació. Protecció de dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 85/2021, presentada contra l’Ajuntament de l’Aldea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de desembre de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de l’Aldea les agendes dels mesos de juny a novembre de 2020 de l’Alcaldia i la primer tinent alcalde, indicant les persones amb qui s’han reunit i el motiu de la reunió. 3. El 12 de gener de 2021 l’Ajuntament de l’Aldea notifica a la persona reclamant la resposta següent a la sol·licitud anterior: “1r.- A l’empara del que disposa l’article 21 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, considerem que les dades a les quals sol·licita l’accés es troben afectades pels límits d’accés a la informació pública. 2n.- Els termes de la lletra c) de l’article 55.1 de l’esmentada Llei, es publica el calendari de totes aquelles activitats oficials de l’Alcalde que tenen una repercussió en el compliment de la missió institucional. En cas que l’Alcalde excusi la seva presència en alguna d’aquestes activitats, es delega a la Regidoria competent”. 4. La Reclamació presentada el 26 de gener de 2021 al·lega el següent: “L'Ajuntament de l'Aldea invoca en la seva resposta l'article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern per a denegar la informació sol·licitada. A part, indica que a l'agenda de la web de la corporació municipal es publiquen aquelles activitats oficials de l'alcalde que tenen una repercussió en el compliment de la missió institucional, però això no dóna resposta a la meva sol·licitud”. 5. L’1 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. L’1 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Aldea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 5 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Aldea, que indica el següent: “En resposta a la Reclamació 85/2021, l’accés va ser denegat d’acord amb els límits d’accés de conformitat a l’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, sobre Límits al dret d’accés a la informació pública. Ampliant la resposta anterior, emplenem l’Agenda d’acord amb les guies del Consorci AOC que adjuntem: 1r.- itemsnumerats/items_grup_1/item-1-1-05.pdf 2n.- https://www.aoc.cat/knowledge-base/com- editar-lagenda- institucional-daltscarrecs/idservei/transparencia/ Cal tenir amb compte, que l’Ajuntament de L’Aldea no disposa de Grups d’Interès”. 8. El 10 de febrer de 2021 la GAIP envia la resposta municipal anterior a la persona reclamant. 9. El 16 de febrer de 2021, a la vista dels límits invocats per l’Ajuntament, la GAIP demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 10. El 17 de febrer de 2021 la persona reclamant manifesta a la GAIP que l’informe aportat per l’Ajuntament a aquest procediment no dóna resposta a la sol·licitud d’informació. 11. El 2 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou que “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sobre reunions celebrades per l’Alcalde o la tinent d’alcalde amb altres càrrecs públics, especificant el càrrec i els motius de la reunió. Tampoc, impediria l’accés respecte de les reunions celebrades en el marc de les actuacions pròpies de les persones considerades com a grups d’interès, cas d’haver-se produït, independentment que l’Ajuntament no disposi del seu propi registre de grups d’interès. La informació sobre els actes o reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom i representació de persones jurídiques, amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, s’hauria de lliurar ometent la identitat de la persona concreta que les representa. La informació sobre reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom propi s’hauria de facilitar de manera anonimitzada”. L’APDCAT fonamenta aquesta conclusió en les següents consideracions: “Dins l’agenda d’activitats ordinàries d’un Alcalde o d’altres alts càrrecs, hi poden haver reunions i actes de diferent tipus. A grans trets, aquestes reunions les podríem classificar, com a mínim, en tres grans grups: a) reunions amb altres càrrecs públics, b) reunions amb persones considerades per l’LTC com a grups d’interès, i c) reunions amb persones que no tindrien aquesta consideració, com podrien ser les celebrades amb els ciutadans per tractar assumptes relacionats amb expedients administratius de competència municipal. Pel que fa a les reunions celebrades amb altres càrrecs públics de l’administració (entesa en el sentit ampli de l’article 2.f) LTC), és de preveure que aquestes reunions es desenvolupin en el marc de l’exercici de competències o funcions atribuïdes a l’Alcalde. En el mateix sentit, les reunions en què pugui participar la tinent d’alcalde, si escau, en substitució de l’Alcalde. Per tant, cal pensar que l’objecte o els motius de la reunió estaran relacionats directament amb l’activitat pública de l’Administració. El coneixement dels assumptes tractats pot ser rellevant als efectes que la ciutadania pugui valorar les actuacions realitzades per l’Alcalde o la tinent d’alcalde en relació amb una determinada matèria o assumpte. Això permetria als ciutadans formar-se un criteri en relació amb la presa de decisions que poden afectar-lo, i fer-la servir com a mecanisme de garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública. Tenint en compte que l’article 24.1 LTC habilita l’accés a la informació merament identificava relacionada amb l’activitat pública de l’Administració, i que en aquest cas es tracta d’informar sobre actuacions dutes a terme en l’exercici de funcions dels càrrecs públics, no sembla que pugui haver inconvenient en facilitar a la reclamant la informació sobre l’assumpte tractat, i el càrrec públic assistent a la reunió, incloent, si fos precís, el nom i cognoms de la persona que l’ocupa. Pel que fa a la resta de persones que puguin assistir a reunions amb l’Alcalde o la tinent d’alcalde, en principi, la revelació d’informació sobre la seva participació no hauria de suposar, en la majoria dels casos, l’accés a dades especialment protegides d’aquestes persones (art. 9 RGPD). Tot i així, no es pot descartar que el coneixement de la participació de determinades persones en aquests actes o reunions pugui acabar revelant dades d’aquesta naturalesa. Això, podria succeir, per exemple, en el cas que la reunió es celebrés amb representats d’un sindicat, d’un partit polític, amb els membres o representants d’una confessió religiosa, amb el representants d’associacions de malalts afectats per una determinada malaltia o de persones que pateixen discapacitats, o amb representants de col·lectius d’una determinada orientació sexual. Vista la previsió de l’article 23 LTC, caldrà lliurar la informació sense identificar les persones que intervenen, la qual cosa es podria fer facilitant exclusivament la referència de l’entitat, associació o col·lectiu de què es tracti, llevat que concorrin les excepcions apuntades. Pel que fa a l’accés a les dades dels assistents que no siguin mereixedores d’especial protecció, d’acord amb l’article 24.2 LTC, cal fer una ponderació prèvia entre els diferents drets i interessos en joc (...) En fer aquesta ponderació cal distingir entre les persones que serien considerades a efectes de la legislació de transparència com a “grups d’interès” i les que no. (...) En qualsevol cas, el dret d’accés es configura -segons indica l’exposició de motius de la mateixa llei de transparència- , com un dret que complementa la informació que el ciutadà pot obtenir per la via de la transparència. Conseqüentment, al marge de si s’està o no obligat a publicar al web corporatiu l’agenda oficial, i de la informació que l’Ajuntament ja difon al web (que la reclamant considera que no dona resposta adequada a la seva petició), els ciutadans han de poder obtenir per aquesta via la informació sol·licitada, sens perjudici de les limitacions legals que puguin concórrer. (...) De tot això, es desprèn que en relació amb els actes o reunions celebrades amb persones que puguin ser considerades grups d’interès en els termes previstos en l’article 47 LTC, en la mesura que ja està prevista la seva publicitat a través del Registre de grups d’interès, no hi ha d’haver inconvenient en facilitar a la persona reclamant per la via de l’exercici del dret d’accés la informació sobre l’activitat de les persones físiques que haurien actuat com a tals, incloent en el cas de les persones jurídiques, la identitat de la persona o persones que les representa en les reunions mantingudes amb l’alcalde o la primera tinent d’alcalde. (...) A banda de les reunions amb entitats o persones que es puguin considerar grups d’interès també pot haver-hi reunions amb la resta de persones per tractar qualsevol assumpte que els afecti o interessi. (...) En qualsevol cas, cal recordar que les persones jurídiques queden excloses de l’àmbit de protecció de la normativa de protecció de dades, tal i com especifica el mateix RGPD (...) Pel que fa a les persones físiques assistents a les reunions, en nom i representació d’aquestes persones jurídiques (societats, entitats, associacions, etc.), i sobre les persones físiques assistents a actes o reunions en nom propi, cal distingir un i altre supòsit atès que l’afectació sobre la privacitat de les persones es diferent. Pel que fa a les reunions mantingudes amb persones que actuen en nom i representació de persones jurídiques, cal tenir en compte que facilitar informació sobre la seva identitat afectaria en principi a l’esfera professional o laboral d’aquestes persones. Malgrat això, no es pot descartar que el coneixement de la participació de determinades persones en aquests actes o reunions pugui acabar revelant dades incloses dins la categoria especial de dades a que es refereix l’article 9 RGPD. Això, podria succeir, per exemple, en el cas que la reunió es celebrés amb representats d’un sindicat, d’un partit polític, amb els membres o representants d’una confessió religiosa, amb el representants d’associacions de malalts d’alguna determinada malaltia o de persones que pateixen discapacitats, o amb representants de col·lectius d’una determinada orientació sexual. En aquests casos, caldria lliurar la informació sense identificar les persones que intervenen, la qual cosa es podria fer facilitant exclusivament la referència de l’entitat, associació o col·lectiu de què es tracti, llevat que es compti amb el consentiment exprés dels interessats o es tracti de dades fetes manifestament públiques pels mateixos interessats (supòsits previstos en l’article 9.2 a) i e) RGPD). Més enllà d’aquests casos, cal tenir en compte que l’àmbit competencial municipal és ampli i pot afectar assumptes de molt diversa naturalesa. Així podria tractar-se d’assumptes relacionats amb l’activitat contractual, urbanística, subvencional, o inclús amb expedients sancionadors mantinguts amb l’Administració, i per tant, entre aquestes persones pot haver càrrecs de les mateixes societats o entitats, però també podria haver advocats o assessors externs contractats per empreses per resoldre un expedient concret. El cert és que, per a efectuar un control i fiscalització sobre les actuacions de l’Alcalde o, si escau, la tinent d’alcalde a través de l’accés a la seva agenda, sembla que podria ser suficient saber quina és la societat o entitat i l’assumpte o el motiu de la reunió. La persona jurídica és qui ha de considerar-se interessada en aquests casos. Amb aquesta informació ja es pot fer una valoració de quins són els assumptes o expedients en els quals han intervingut els càrrecs municipals durant el període de 6 mesos al que es refereix la reclamant, i en atenció al principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD) caldria entendre que es pot obviar d’aquest llistat el nom i cognoms de la persona concreta que assisteix en nom i representació d’aquestes empreses. Tot això, sense descartar que un cop obtingut aquest llistat pugui ser rellevant en determinats casos saber quina és la persona que s’ha reunit amb els càrrecs municipals per tractar en nom i representació de les persones jurídiques afectades un assumpte concret. Supòsit que podria obligar a fer una ponderació diferent. Pel que fa a l’accés a la informació sobre les reunions amb persones físiques que actuen en nom propi, cal tenir en compte que facilitar informació sobre qui són aquestes persones i els motius de la reunió, suposaria una ingerència en la privacitat dels participants que afectarà en major o menor grau segons l’assumpte de què es tracti. En aquest sentit, dins la varietat dels assumptes o expedients concrets no es pot descartar que la informació pugui revelar dades incloses dins la categoria especial de dades de l’article 9 RGPD (ex. reunió celebrada en el marc d’un expedient de subvencions a persones discapacitades), o referides a la comissió d’infraccions administratives per tractar-se d’un expedient sancionador. Sigui com sigui, en aquest cas s’està demanant un accés generalitzat i indiscriminat a totes les reunions mantingudes per l’Alcalde i la tinent d’alcalde en un període de 6 mesos, sense especificar motius concrets per part de la reclamant que permetin ponderar i justificar la invasió de privacitat que suposaria l’accés de la reclamant a la identitat de totes les persones, probablement veïns del municipi, que s’haguessin reunit a títol privat amb l’Alcalde o la tinent d’alcalde durant el període reclamat. Per tot això, i en aplicació del principi de minimització esmentat, caldria facilitar la informació sobre aquest tipus de reunions de manera anonimitzada. Apuntar que perquè l’anonimització pugui ser considerada suficient als efectes de la legislació de protecció de dades cal garantir que la informació que es facilita no pugui ser relacionada amb una persona física identificada o identificable. En aquest sentit, caldria eliminar del llistat sol·licitat, no només el nom i cognoms de les persones que han mantingut aquestes reunions, sinó també aquella informació sobre l’expedient o assumpte que la motiva que pugui relacionar- se directa o indirectament amb la persona afectada”. 12. El 3 de març de 2021 la GAIP tramet l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La GAIP ja s’ha pronunciat en anteriors procediments sobre el dret d’accés al contingut de les agendes dels càrrecs públics, com ara els finalitzats amb les Resolucions 151/2018, 566/2019 i 449/2020. Tot seguit es reiteren substancialment els pronunciaments de la Resolució 151/2018, relativa a un procediment que presenta moltes similituds amb l’actual. D’entrada, cal distingir entre el compliment d’obligacions o de pràctiques voluntàries de publicitat activa i el dret d’accés a la informació pública. L’article 55.1.c LTAIPBG estableix el principi de transparència de l’agenda oficial dels alts càrrecs (condició que tenen les persones titulars d’una alcaldia o d’una tinència d’alcaldia), als efectes de la publicitat del Registre de grups d’interès (article 49.2 de la mateixa Llei). No és objecte d’aquesta Reclamació valorar el compliment d’aquesta obligació de publicitat activa, ni el seu abast. Ni tampoc es tracta de valorar la publicitat donada pel web municipal de l’Aldea a l’agenda institucional de l’Alcalde i de la primera Tinenta d’Alcalde. Certament, si hi ha una obligació de publicitat activa que afecta la informació sol·licitada en exercici del dret d’accés a la informació pública (o part d’ella), el dret d’accés en resultaria reforçat, perquè si una informació ha de ser objecte de publicitat activa, amb més motiu ha de ser objecte del dret d’accés a la informació pública. Nogensmenys, el fet que part de la informació sol·licitada no hagi de ser objecte de publicitat activa en res afebleix l’eventual dret a accedir -hi. La informació sol·licitada és la de les agendes dels mesos de juny a novembre de 2020 de l’Alcalde i de la primera Tinenta d’Alcalde, indicant les persones amb qui s’han reunit i el motiu de la reunió. Aquesta informació té el caràcter d’informació pública en la mesura que es compleixin les dues condicions següents: per una banda, interpretant les agendes sol·licitades en la seva dimensió d’agendes de càrrecs públics, és a dir, deixant de banda les anotacions que puguin contenir relatives a contactes de caràcter personal; per una altra, que les agendes en qüestió estiguin en poder de l’Administració municipal, requisit que es compleix si hi ha a l’Ajuntament, o a dispositius de la seva titularitat, rastre documental (en paper o digital) de les agendes en qüestió o de les reunions mantingudes, amb indicació, si s’escau, de les persones participants i dels motius de la reunió, independentment de la denominació que tinguin i independentment de qui les gestioni (els propis alts càrrecs o personal que hi col·labora). En la mesura que es compleixin aquestes condicions, doncs, la informació sol·licitada és informació pública i, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. A la informació sol·licitada hi concorre el límit de la protecció de les dades personals, motiu pel qual s’ha demanat a l’APDCAT l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. Seguint fil per randa els criteris establerts per l’informe de l’APDCAT, en la línia de la Resolució de la GAIP 151/2018, la divulgació de les dades personals que formen part de les agendes sol·licitades s’ha de dur a terme en funció de les diferents situacions següents i d’allò que s’indica en cada cas, amb el ben entès que les úniques dades a protegir, si escau, són les relatives a persones físiques, perquè la identitat de les persones jurídiques no és protegida per la legislació de dades personals: − Alts càrrecs de l’administració i personal de responsabilitat en la organització administrativa (del mateix ajuntament o d’altres administracions) que hagin participat a la reunió. Els és d’aplicació el règim general d’accés previst a l’article 24.1 LTAIPBG, considerant que són dades merament identificatives. A més, ha de prevaldre l’interès públic en el coneixement dels assumptes tractats, que resulten rellevants per a la finalitat de la transparència, ja que permetria al ciutadà formar-se un criteri en relació amb la presa de decisions que poden afectar-lo, i fer-la servir com a mecanisme de garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública. Per tant, les dades identificatives de les persones que han mantingut una reunió amb l’Alcalde o amb la Tinenta d’Alcalde, del seu propi equip municipal i d’altres administracions, institucions o ens públics, no s’han d’ometre de l’accés i han de constar juntament amb el motiu de la reunió. − En cas de reunions amb persones en representació de sindicats, formacions polítiques o religioses, de defensa dels drets racials o sexuals, o si del motiu de la reunió es desprèn informació sobre la comissió d’infraccions o dades especialment protegides relacionades amb les persones físiques que hi han assistit, s’aplicarà el règim previst a l’article 23 LTAIPBG i s’anonimitzarà prèviament el nom de les persones físiques afectades (deixant, si és el cas, el de la persona jurídica o entitat a la què representen) i informant del motiu de la reunió. − En cas de persones que es poden considerar grups d’interès (article 47 LTAIPBG) o que els representen, atès que tenen l’obligació legal (article 50.a LTAIPBG) d’acceptar la publicitat de les seves reunions amb càrrecs públics, és procedent divulgar la seva identitat. − En el cas de persones privades que, en interès i representació propis, s’hagin reunit amb l’Alcalde o amb la Tinenta d’Alcalde, és procedent donar accés al motiu de la reunió i al nom de les persones que hi representen l’administració i anonimitzar el nom de la persona o persones particulars que hagin actuat en aquella reunió en interès i en nom propis, sens perjudici que, en el marc d’una petició més concreta i si la finalitat de l’accés ho requereix, el resultat de la ponderació no pugui ser favorable a l’accés a la identitat d’aquestes persones. − En el cas de persones físiques que actuïn en representació d’altri i siguin excloses del registre de grups d’interès per l’article 48 LTAIPBG, o les que s’hagin reunit amb l’Alcalde o la Tinenta d’Alcalde amb motiu de l’exercici de la seva professió per tractar assumptes relacionats amb les atribucions de l’Alcalde o de la Tinenta d’Alcalde, no serà necessari anonimitzar les seves dades identificatives, ja que el motiu de la reunió no desvetlla informació de la seva esfera personal ni íntima, sinó informació relacionada estrictament amb l’exercici professional en la seva relació amb l’administració pública. Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada, llevat de les dades personals que hi constin de persones físiques que, en aplicació dels paràgrafs anteriors, hagin de ser anonimitzades. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 85/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a les agendes dels mesos de juny a novembre de 2020 de l’Alcalde i de la primera Tinenta d’Alcalde, indicant les persones amb qui s’han reunit i el motiu de la reunió, sens perjudici de l’apartat següent. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 85/2021, en relació amb les dades de les persones físiques privades que hi consten per tractar assumptes propis o relacionades amb matèries que són objecte d’especial protecció per l’article 23 LTAIPBG, d’acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 2. 3. Requerir a l’Ajuntament de l’Aldea que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de l’Aldea a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 85/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.