Se solicitó a la Universitat Politècnica de Catalunya información sobre la expedición de títulos universitarios y suplementos europeos. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) decide que ha habido pérdida de objeto ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública.
2
La administración reclamada acreditó haber facilitado la información solicitada durante la tramitación del expediente.
3
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 212/2019, d’11 d’abril
Número d’expedient de la reclamació: 85/2019
Administració reclamada: Universitat Politècnica de Catalunya
Informació reclamada: Expedició de títols universitaris i suplements europeus al títol.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho
ha qüestionat en el termini que se li ha facilitat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
Paraules clau: Universitats. Reclamació contra silenci. Contractes. Emissió de títols acadèmics.
Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 15 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 85/2019, presentada contra la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública
indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst
per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de desembre de 2018 la persona reclamant, després de mencionar dos contractes per a la
impressió i personalització de títols universitaris i suplement europeu del títol de la UPC
adjudicats el 2013 i el 2017 i d’invocar l’article 17 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), presenta la següent
sol·licitud d’ informació pública a la UPC:
2.1. Títols universitaris oficials:
a. Nombre de títols impresos en format paper.
b. Nombre de títols sol·licitats pels estudiants en format electrònic.
c. Nombre de títols expedits en format electrònic.
d. Normativa de sol·licitud i expedició de títols universitaris en format electrònic (a més del text,
indicar la data i òrgan d’aprovació).
2.2. Suplement europeu al títol
a. Real Decret 1044/2003
- Nombre de suplements impresos en format paper.
- Nombre de suplements sol·licitats pels estudiants en format electrònic.
- Nombre de suplements expedits en format electrònic.
b. Real Decret 22/2015
- Nombre de suplements impresos en format paper.
- Nombre de suplements sol·licitats pels estudiants en format electrònic.
- Nombre de suplements expedits en format electrònic.
c. Normativa de sol·licitud i expedició de suplements europeus al títol en format electrònic (a
més del text , indicar la data i òrgan d’aprovació).
d. Si és possible, les dades separades p er grau i màster.
Les dades han d’estar referenciades de manera separada per a cada contracte
(CONSE007000HO2017037 i CONSE007000HO2012024).
3. La Reclamació presentada el 15 de febrer de 2019 indica que la UPC no ha donat resposta a la
sol·licitud d’informació anterior.
4. El 20 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la UPC i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre aquesta, així
com copia de l’expedient de la sol· licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, del s
antecedents que poden ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 29 de març de 2019 la UPC acredita a la GAIP haver facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada.
6. L’1 d’abril de 2019 la GAIP trasllada la resposta anterior a la persona reclamant, assenyalant que
si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’
informació. No consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilita t a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe de l’
Administració i la persona reclamant no ho ha qüestionat en el termini que se li ha facilitat a aquests
efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol· licitud d’informació pública de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificava.
En aquestes circumstàncies es procedent finalitzar la Reclamació, sen se necessitat de formular cap
declaració sobre l’ abast del dret d’accés a la informació pública exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l’article 25 RGAIP, prè via dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 d’
abril de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 85/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.