Reclamación de acceso a información sobre contenciones mecánicas en urgencias de psiquiatria finalizada por desistimiento

Resolució 183/2023, de 23 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 84/2023 Administració reclamada: Consorci Mar Parc Salut de Barcelona i Servei Català de la Salut Informació reclamada: Contencions mecàniques al servei d’urgències de psiquiatria. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Atès que el requeriment d’esmena de la GAIP invoca explícitament l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, segons el qual si no es repara l’esmena dins del termini atorgat a aquests efectes s’ha d’entendre desistida la Reclamació, és procedent finalitzar la Reclamació 84/2023 per desistiment. Paraules clau: Consorcis. Representants de persones treballadores. Salut. Contencions mecàniques. Esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 84/2023, presentada per un delegat de personal contra el Consorci Mar Parc Salut de Barcelona (CMPSB) i el Servei Català de la Salut (CatSalut), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de juliol de 2022 la persona reclamant hauria demanat al CMPSB “el nombre de contencions mecàniques i la distribució per centres i unitats (incloses les urgències de psiquiatria) realitzades a l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona del 2018, 2019, 2020 i 2021”. Indica com a motiu de la sol·licitud: “Donat l'actual marc jurídic sobre discapacitat, i les línies de l'actual PDSMiA que prioritza les bones pràctiques per tendir a la "contenció 0", vull conèixer l'ús d'un mitjà restrictiu que afecta als drets ciutadans dels pacients i que té greus conseqüències físiques i psicològiques tant pels mateixos com pels professionals que les realitzen. Soc metge psiquiatra i delegat de la Junta de Personal de funcionaris a la mateixa empresa i treballo a diferents dispositius de la mateixa”. Tanmateix, no s’acredita la presentació efectiva de la sol·licitud. 3. El 17 de novembre de 2022 el CMPSB fa les consideracions i la resolució següents: “el Sr. xxxx va presentar els dies 28 i 29 de juny de 2022 dues sol·licituds d’accés a informació pública que es van acumular per resolució del 25 d’agost de 2022, l’objecte de les quals era “el número de contencions mecàniques realitzades a l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) distribuïdes per centres i unitats, inclosos urgències i psiquiatria”. A aquests efectes, la gerència del Consorci Mar Parc de Salut va emetre una resolució estimatòria parcial de la sol·licitud i se li van proporcionar al Sr. xxxx les dades relatives a les contencions amb les següents especificacions: “Teniendo en cuenta todas las manifestaciones anteriores, resulta importante reparar en que, aunque no existe ninguna causa de inadmisión para la presente solicitud, la información que en ella se demanda no va a poder ser entregada en los términos expresados por el interesado. Esto es debido a la ya comentada naturaleza voluntaria de dichos registros, en los que solamente constan el número de contenciones mecánicas por unidades, no habiéndose realizado ningún registro en el que conste la distribución de centros ni en el que se indique el número de contenciones realizadas en urgencias o psiquiatría. Por ello, y al no existir esa documentación la solicitud debe ser desestimada en este extremo.” Tal i com es va detallar en la referida resolució “la elaboración de esta información por parte del INAD tiene un carácter voluntario y que la misma está destinada a un uso interno por parte de la referida institución. De hecho, la elaboración de esta responde a una voluntad inequívoca de mejora de la calidad asistencial y de reducir este tipo de prácticas en el desarrollo de su actividad”. És a dir, que els registres de contencions mecàniques que duu a terme l’INAD es fan amb caràcter intern i amb els paràmetres que l’INAD considera oportuns per dur a terme una millora del seu servei i per a minorar el número de contencions que es realitzen dins el seu marc d’actuació assistencial. Tenint en compte l’anterior, ja ha de constar al sol·licitant que l’INAD no comptabilitza el número de contencions mecàniques que es realitzen en el servei d’urgències, ja que ha considerat oportú limitar el registre en l’àmbit de l’hospitalització. En resum, el registre de número de contencions no respon a una obligació per part del CMPSB, sinó a una voluntat de l’INAD d’avaluació i millora de la seva actuació, així com de reducció d’aquesta pràctica en l’àmbit de l’hospitalització psiquiàtrica, i, per tant, no existeix a hores d’ara un registre d’aquesta pràctica en la seva activitat en l’àmbit de l’atenció sanitària urgent. No obstant, encara que seria possible obtenir aquesta informació ex post per part del CMP SB, la tasca dirigida a aquest fi, que consistiria en l’entrada massiva a les Històries Clíniques (HC) dels pacients que han sigut atesos al Servei d’Urgències de psiquiatria durant el període de temps especificat i identificar a quins se’ls hi ha practicat una contenció mecànica. En definitiva, aquesta informació pot constar a la dels pacients i, en conseqüència, ser una informació en poder del CMPSB. No obstant això, una tasca d’aquestes característiques requeriria, com a mínim, d’una in- tensa dedicació de personal qualificat amb la capacitat i els accessos corresponents a l’eina de gestió de documentació clínica del CMPSB (IMASIS). A més, per a poder extreure aquestes dades i elaborar la documentació sol·licitada, requeriria d’una tasca molt important de cerca d’informació, estructuració de les dades i de consensuar criteris de registre, fent necessària la intervenció, no només d’un, sinó de diversos professionals. A data del present escrit, el CMPSB no disposa d’un sistema automatitzat per a extreure la informació sol·licitada, ni tampoc de personal necessari per a l’elaboració d’aquest registre, que mai ha estat valorat com a prioritari per part dels responsables assistencials de l’INAD que, per contra, s’han centrat en els àmbits on les contencions mecàniques podrien ser evitables (no sent aquest el cas de l’atenció urgent). Per tant, questa tasca, implicaria unes despeses de temps i personal que, resulten del tot desproporcionades en termes de l’art. 29.1.b) de la LTAIBG, que regula com a causa d’inadmissió la demanda d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració d’informació. En aquest sentit, no són poques les resolucions de la GAIP que identifiquen les tasques desproporcionades o complexes com a una circumstància que permetria inadmetre una sol·licitud d’accés a informació pública. A tall d’exemple: la Resolució 455/2022 de 3 de juny o la Resolució 525/2022 que diu: “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o des-proporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informaió, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser rea- litzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre”) del Decret 8/2021 sobre transparència i dret d’accés a la informació pública.” L‘anterior doctrina encaixa perfectament en el supòsit analitzat, en la mesura en què l’estudi retrospectiu del nombre de contencions mecàniques al servei d’urgències comportaria l’accés individualitzat a Històries Clíniques, comprenent centenars de registres, i que culminaria amb una informació que, per l’abast no assumible de la tasca, podria resultar inexacte. Per altra banda, aquests accessos massius a dades clíniques podrien resultar desproporcionats, en relació amb l’afectació, encara que limitada, a la confidencialitat de les dades contingudes a la HC. En virtut dels fonaments anteriors, resolc 1. Inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació formulada pel senyor xxxx relativa al número de contencions mecàniques realitzades al servei d’urgències de l’Hospital del Mar i, específicament, les que es realitzaren al Servei d’Urgències de Psiquiatria, en els darrers 4 anys (2019, 2020, 2021 i 2022). En virtut de l’article 29.1.b) de la LTAIBG, la inadmissió es fonamenta per la necessitat de realitzar una tasca complexa d’elaboració de la informació, que resulta desproporcionada en relació amb la finalitat d’accés a informació pública formulada per la persona sol·licitant”. 4. La Reclamació presentada el 24 de gener de 2023 al·lega que es tracta de dades fàcilment registrables i que tenen un alt valor a nivell de salut pública i d’assistència clínica. 5. El 3 de febrer de 2023 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “us comuniquem la necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Concretament, cal especifiqueu si reclameu contra la inadmissió o contra la manca de resposta de la sol·licitud d’accés a informació pública del 29 de juliol de 2022, si és que no ha estat contestada. Per aquest motiu, us demanem que aporteu la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública que vau presentar a l’administració amb el corresponent número de registre. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. Un cop transcorregut el termini indicat, no consta a la GAIP la reparació de l’esmena. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant no ha acreditat la presentació d’una sol·licitud d’informació pública de la que derivi la Reclamació. Adjunta un formulari de reclamació omplert, però no consta la seva presentació efectiva. És cert que hi ha una resolució del CMPSB que es pronuncia sobre una sol·licitud de la persona reclamant amb un objecte similar al de la seva sol·licitud no enregistrada, però amb algunes diferències notables, de manera que sense conèixer exactament el contingut de la sol·licitud en relació amb la qual es reclama no és possible determinar exactament quina és la informació sol·licitada que no ha estat lliurada a la persona reclamant. Davant d’aquests antecedents, la GAIP va requerir la persona reclamant a presentar la sol·licitud d’informació pública en relació amb la qual reclama degudament enregistrada, però no ho fa dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Atès que el requeriment d’esmena de la GAIP invoca explícitament l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, segons el qual si no es repara l’esmena dins del termini atorgat a aquests efectes s’ha d’entendre desistida la Reclamació, és procedent finalitzar la Reclamació 84/2023 per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de febrer de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 84/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.