Solicitud de datos de sinistralidad viaria y actuaciones preventivas al Ayuntamiento de Manlleu con estimación parcial

Resolució 196/2022, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 84/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Manlleu Informació reclamada: Dades de sinistralitat viària i actuacions preventives Sentit de la resolució: Estimació, inadmissió i pèrdua parcial d’objecte. Resum: La complexitat de l’elaboració de la informació és un element de ponderació objectiu, que requereix d’uns requisits objectius de complexitat, tal i com estableix l’article 66 del Decret 8/2021 abans citat i invocat de forma expressa per l’Ajuntament (dispersió de la informació en diferents arxius o que s’exigeixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable) i la valoració de la desproporció dels esforços requerits per elaborar la informació s’ha de realitzar a partir de la quantificació dels recursos humans disponibles i de les hores de feina requerides per elaborar la informació (article 66.2 del Decret 8/2021: “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre) i en relació amb la totalitat dels recursos disponibles per l’òrgan competent per resoldre, és a dir, no el recursos limitats de la policia local, sinó els recursos de l’Ajuntament al complet, que és el subjecte obligat a satisfer el dret d’accés, i per tant, no es pot simplement descartar o obviar que altre personal administratiu o tècnic de l’Ajuntament pogués extreure de les còpies de seguretat de la plataforma de gestió de dades policials la informació sobre sinistralitat i accidentalitat, si l’Alcaldia valora que la policia local no disposa de prou efectius, vist que no sembla que sigui requerit un coneixement expert en la matèria de policia de trànsit ni una tasca d’estudi o avaluació complexa i desproporcionada per elaborar la informació dels punts 2 a 4 de la sol·licitud que, fins i tot si no es disposés prèviament del les xifres anuals o ratios per habitant que es demanen, es podria elaborar sense complexitat objectiva a partir d’operacions aritmètiques de suma i/o divisió per un nombre d’habitants. I, en tot cas, si aquesta tasca resultés complexa per a obtenir alguna de les ratios que es demanen, el què correspon és oferir accés parcial a les dades desglossades de què es disposi, d’acord amb el què preveu l’article 29.1.b LTAIPBG. En qualsevol cas, la valoració de la suficiència de recursos o desproporció de càrrega de feina no es pot fonamentar en l’apreciació discrecional de l’Administració sobre la prioritat que ha de merèixer l’atenció de la sol·licitud respecte d’altres tasques, perquè satisfer aquest dret li és directament exigible per l’LTAIPBG. D’altra banda, cal distingir entre complexitat i voluminositat de la informació reclamada. D’acord amb l’article 66.3 del Decret 8/2021 de referència, “la inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. Altra cosa és que, la informació no existeixi en poder de l’Administració. Si la informació no és en poder de l’Administració, no és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i no pot ser objecte del dret d’accés, d’acord amb l’article 18 LTIPBG; com tampoc pot ser-ho la pretensió de què es creï, d’acord l’article 29.2 LTAPBG, un estudi, informe o dictamen per satisfer la sol·licitud. De tot això, però, no se’n pot extreure que el dret d’accés només es pugui aplicar a la documentació prèviament existent, en al forma en què ho està, perquè suposaria reduir de facto l’abast del dret d’accés, que a partir de l’LTAIPBG ja no queda limitat als documents prèviament existents en un expedient o arxiu públic, sinó que abasta tota la informació (documents, però també dades, registres i coneixement) en poder de l’Administració, admetent que sigui necessària una tasca d’elaboració mínima, o no complexa, per satisfer la sol·licitud, i excloent només aquelles peticions que requereixin d’una elaboració objectivament complexa, o que suposin la creació d’una construcció intel·lectual que, a partir de l’anàlisi i valoració de dades, fets o disposicions normatives, formuli unes conclusions o determinacions. Altra cosa és que, la informació no existeixi en poder de l’Administració. Si la informació no és en poder de l’Administració, la sol·licitud no és admissible, com tampoc ho és que, a partir de la informació de què disposi, elabori de nou un estudi o informe que requereixi l’anàlisi d’aquella informació i l’obtenció, a partir d’aquesta tasca intel·lectual, d’unes conclusions, d’acord amb l’article 29.2 LTAPBG. Però això no es pot aplicar a qualsevol tasca d’elaboració mínima perquè suposaria reduir de facto l’abast del dret d’accés, que a partit de l’LTAIPBG ja no queda limitat als documents prèviament existents en un expedient o arxiu públic, sinó que abasta tota la informació (documents, però també dades, registres i coneixement) en poder de l’Administració. D’altra banda, no es poden admetre les al·legacions de la part reclamant per fonamentar el dret a accedir a aquesta informació encara que s’hagi d’elaborar de nou. L’impacte social de la informació no té, d’acord amb la regulació aplicable abans transcrita, cap rellevància en l’admissibilitat de la sol·licitud d’elaboració d’un nou estudi o informe; per més interès o rellevància social que tingui, el dret d’accés a la informació no és la via per impulsar actuacions o estudis de l’Administració abans inexistents, d’acord amb els articles 29.1 i 2 i 2.b LTAIPBG, de manera que si la informació que es sol·licita no existeix en poder de l’Administració, aquest procediment no empara ni reconeix el dret a que s’elabori de nou, essent suficient en aquest cas la manifestació expressa de l’Ajuntament que no consta als arxius de la corporació la informació sol·licitada, del què la persona reclamant o qualsevol altra persona en podrà extreure’n les conclusions que li mereixi. Paraules clau: Ajuntament. Trànsit. Sinistralitat. Accidentalitat. Policia local. Accidents de trànsit. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Informació dissociada. Elaboració d’estudis o informes. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 23 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 84/2022, presentada contra l’Ajuntament de Manlleu, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta una instància on es sol·licita accés a la informació següent: “1. Actualització del Pla Local de Seguretat Viària. 2. Ratio d’atropellaments per 1.000 habitants anys 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i comparació amb mitjana catalana per municipis de 20.000 a 50.000 habitants. 3. Morts, ferits greus i ferits lleus per atropellaments anys 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020. 4. Percentatge de ferits per atropellaments respecte al total de ferits en accidentalitat segregats per anys: 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020. 5. Objectius específics implementats per Policia Local per millorar la seguretat dels desplaçaments a peu. 6. Actuacions realitzades per millorar la seguretat dels desplaçaments a peus (enumerar-les per anys). 7. Avaluació de les actuacions realitzades respecte als resultats i les dades.” 3. El 20 de gener de 2022 l’Ajuntament de Manlleu resol la sol·licitud anterior: “[...] 2. Una vegada analitzada la petició efectuada per part de la Policia Local, el sergent de la Policia ha informat que no es disposa d’aquesta informació i que la seva elaboració requeriria una inversió de temps i de personal que ara mateix no es disposa, motiu pel qual s’ha constatat que es tracta d’un dels supòsits d’inadmissió a tràmit de les sol·licituds d’accés a la informació pública fixats per l’article 29 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Concretament és el previst a per l’article 66.1.a Decret 8/2021, que estableix la tasca complexa d'elaboració o reelaboració als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorren circumstàncies com l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades i arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. [...] Per tant, Resolc: Primer. Inadmetre a tràmit la sol·licitud presentada per xxxx relativa a l’obtenció d’una multiplicitat de dades vinculades al Pla Local de Seguretat Viària de Manlleu, ja que la seva sol·licitud suposa una tasca complexa d'elaboració, que es troba dins del supòsit previst a l’apartat 1r de l’article 29 de la LTC relatiu a la inadmissió de sol·licituds d’accés a la informació pública, atès que la informació demanada comporta una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Alhora, se li posa en coneixement que pot consultar el Pla de Seguretat Viària del 2009 i la darrera avaluació d’aquest corresponent al 2015 en el següent enllaç [...].” 4. La Reclamació presentada el 23 de gener de 2022 indica que la informació sol·licitada és d’interès col·lectiu per la situació de la ciutat on la seguretat viària és un aspecte a millorar. 5. El 25 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 25 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Manlleu i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. L’11 de febrer de 2022 l’Ajuntament de Manlleu informa a la GAIP del seu posicionament envers el diferents punts de la sol·licitud d’accés a informació: “1. Actualització Pla local seguretat viària. El Pla és del 2009 i està previst que aquest Pla sigui objecte d’actualització durant el segon trimestre del 2022. 2. Ràtio d'atropellaments per 1.000 habitants anys 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i comparació amb mitjana catalana per a municipis de 20.000 a 50.000 habitants. Les dades a partir del 2017 es troben en una plataforma de gestió policial diferent a l’actual i s’han de buscar en una còpia de seguretat, fet que comporta una tasca complexa i que ocuparia molt de temps, i la comparativa amb la mitjana catalana per municipis no la tenim, per la qual cosa s’hauria de realitzar una anàlisi i informe concret i pormenoritzat per a poder lliurar aquesta informació. 3. Morts, ferits greus i ferits lleus per atropellaments anys 2015, 2016, 2017, 2019, 2019 i 2020. Les dades a partir del 2017 es troben en una plataforma de gestió policial diferent a l’actual i s’han de buscar en una còpia de seguretat fet que comporta una tasca complexa que ocuparia molt de temps i no es disposa en aquests moments dels efectius humans necessaris per a poder-ho dur a terme. 4. Percentatge de ferits per atropellaments respecte al total de ferits en accidentalitat segregat per anys: 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020. Les dades a partir del 2017 es troben en una plataforma de gestió policial diferent a l’actual i s’han de buscar en una còpia de seguretat fet que comportaria una tasca complexa que ocuparia molt de temps i no es disposa en aquests moments dels efectius humans necessaris per a poder -ho dur a terme. 5. Objectius específics implementats per policia local per millorar la seguretat dels desplaçaments a peu. Aquests objectius estan en el Pla de seguretat viària del 2009 i en la seva actualització del 2015 i en la resposta que es va comunicar al sr. xxxx ja se li va facilitar un enllaç per fer la seva consulta, però en la propera actualització del Pla seran objecte de revisió. 6. Actuacions realitzades per millorar la seguretat dels desplaçaments a peu (enumerar-les per anys). La resposta es la mateixa que en els anteriors paràgrafs 2, 3 i 4. 7. Avaluació de les actuacions realitzades respecte als resultats i les dades. Aquesta avaluació no està disponible actualment en el Pla de seguretat viaria i en la seva actualització que està prevista realitzar-la el segon trimestre de 2022 recollirà una proposta d’avaluació previsiblement.” L’informe de l’Ajuntament de Manlleu conclou: “Gairebé la totalitat de la informació que sol·licita en la seva petició el sr xxxxx, no és possible entregar-la en el període que estableix la norma, ja que l’Àrea de la Policia local de Manlleu no disposa de personal dedicat a aquest tipus de recerca de informació, i les tasques i el treball diari no permeten abordar aquestes peticions, ja que, per altra banda, en aquests moments no són prioritàries per al treball ordinari. La quantitat d’informació sol·licitada es molt elevada i la funció de la policia no es fer estudis a mida, sinó que es treballa amb els indicadors que li son necessaris, fet que comporta que molta d’aquesta informació sol·licitada s’hauria de confeccionar de forma expressa, cosa ara mateix impossible d’abordar. Algunes de les dades sol·licitades es podrien arribar a obtenir, però el volum i el format d’informació que es demana és impossible aconseguir entregar-la dins del termini preestablert. Per últim fer constar que el cos de la Policia Local de Manlleu té una manca estructural de personal degut a diverses vacants en la seva plantilla i degut a la pandèmia de COVID te un nombre elevat de baixes que s’han d’afegir a les vacants a la plantilla, això ens fa prioritzar les nostres funcions especifiques, i no poder atendre feines secundàries que per la seva complexitat ens ocuparien un temps molt valuós que ara mateix és impossible de tenir.” 8. El 16 de febrer de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Manlleu a la persona reclamant concedint un termini de 5 dies per a presentar les al·legacions que estimi convenients. Expressament demana a la persona reclamant que manifesti fins a quin punt la informació continguda al Pla Local de Seguretat 2016- 2019 pot satisfer la seva sol·licitud d’acord amb el que posa de manifest el punt 5è de l’informe. 9. El 20 de febrer de 2022 la persona reclamant formula al·legacions davant la GAIP posant de manifest la manca de satisfacció de la seva sol·licitud a la vista de l’informe de l’Ajuntament de Manlleu: “SEGON. La informació sol·licitada és qualificada a l’informe com un “estudi a mida” quan aquesta part considera que és tracta d’una dada d’interès general suficientment rellevant, per l’impacte i perjudici que ocasiona en la ciutadania. En aquest sentit no s’està demanant per caprici informació que podria ser qualificada de banal (com per exemple quants contenidors d’escombraries hi ha a Manlleu de cada color) sinó informació sobre la seguretat viària, un dels àmbits de competència important del cos de Policia Local de la ciutat. TERCER. Durant l’informe s’argumenta, repetidament, que la tasca de facilitar aquesta informació és complexa i laboriosa i que no es disposen d’efectius professionals o “no es considera prioritària”. Aquesta argumentació, d’acord amb d’aquesta part, pot entrar en contradicció amb el Dret d’Accés a la Informació Pública recollit a la llei produint-se, per tant i de facto, una vulneració del dret. QUART. El responsable de l’emissió de l’informe argumenta que donar a conèixer aquesta informació “no és una qüestió prioritària” o justifica la seva impossibilitat de portar-se a terme per “manca estructural de personal”. Aquesta part dubta de la validesa legal i jurídica d’aquest argument quan pot estar produint-se la vulneració d’un dret, concretament, el d’accés a la informació pública. CINQUÈ. L’informe argumenta, de forma reiterada, el nombre d’hores que s’han d’invertir per a donar resposta a la sol·licitud però en cap moment justifica, de forma objectiva, de quin nombre d’hores es tracta i de perquè no es poden assumir en el termini legal que la llei dona per a donar resposta (un mes). L’argument, d’acord amb aquesta part, pretén utilitzar un element objectiu de forma altament subjectiva i sense justificació. SISÈ. La seguretat viària d’una ciutat, tal com ja s’ha dit en aquest escrit d’al·legacions, és un àmbit de competència prioritari del cos de Policia Local. Com a tal, s’entén que les dades sol·licitades formen part de la operativa diària del cos i que queden recollides a final d’any en les respectives memòries.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació que va ser sol·licitada era la que seguidament es relaciona: , juntament amb la resposta que n’ha obtingut de l’Administració: “1. Actualització del Pla Local de Seguretat Viària. 2. Ratio d’atropellaments per 1.000 habitants anys 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i comparació amb mitjana catalana per municipis de 20.000 a 50.000 habitants. 3. Morts, ferits greus i ferits lleus per atropellaments anys 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020. 4. Percentatge de ferits per atropellaments respecte al total de ferits en accidentalitat segregats per anys: 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020. 5. Objectius específics implementats per Policia Local per millorar la seguretat dels desplaçaments a peu. 6. Actuacions realitzades per millorar la seguretat dels desplaçaments a peus (enumerar -les per anys). 7. Avaluació de les actuacions realitzades respecte als resultats i les dades.” La sol·licitud d’informació va ser inadmesa per tasca complexa d’elaboració, si bé respecte del punt primer l’Administració va informar de l’enllaç web en el què es podia consultar el Pla actual, del 2009, i la seva darrera avaluació del 2015, i en l’informe emès en el marc d’aquest procediment ha completat aquesta informació amb la manifestació que l’actualització del Pla actual és prevista per al 2022. Per tant, no existint prèviament elaborada una actualització del Pla i havent-se informat del Pla vigent prèviament a la reclamació, i de les previsions d’actualització en el marc d’aquest procediment, cal donar per perdut l’objecte de la reclamació en aquest punt. El darrer punt (7) demana una avaluació de les actuacions realitzades respecte dels resultats i les dades que només seria admissible com a objecte d’aquest procediment en el cas que constés documentada i elaborada prèviament a la sol·licitud, el què s’ha de descartar a la vista de les manifestacions de l’Administració, mentre que resulta inadmissible en cas contrari, perquè, d’una banda, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, no és informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés de l’article 18 LTAIPB aquella informació que es troba en poder de l’Administració, i no n’està la que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada; i de l’altra, perquè la petició de que l’Administració elabori expressament un informe per satisfer una sol·licitud d’informació és, per expressa previsió de l’article 29.2 LTAIPBG, inadmissible en aquest procediment. Respecte de la resta d’informació (punts 2 a 6), la Resolució d’Alcaldia/Regidoria delegada 104/2022, fonamenta la inadmissió en què la seva elaboració requeriria una inversió de temps i personal del què no disposa, invocant a l’efecte l’article 29 LTAIPBG i 66.1.a del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència i accés a la informació pública. L’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, i preveu expressament que, “en aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. De la seva banda, l’article 66 del Decret 8/2021 esmentat, desplega aquesta causa d’inadmissibilitat indicant que “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat.” La justificació de la inadmissió per la complexitat de la tasca d’elaboració que es conté en l’exposició de la Resolució d’Alcaldia, i que es reitera en l’informe emès en el marc d’aquest procediment, es justifica en què “les dades a partir del 2017 es troben en una plataforma de gestió policial diferent a l’actual i s’han de buscar en una còpia de seguretat fet que comporta una tasca complexa que ocuparia molt de temps i no es disposa en aquests moments dels efectius humans necessaris per a poder-ho dur a terme.”, el què faria impossible entregar -la “en el període que estableix la norma, ja que l’Àrea de la Policia local de Manlleu no disposa de personal dedicat a aquest tipus de recerca de informació, i les tasques i el treball diari no permeten abordar aquestes peticions, ja que, per altra banda, en aquests moments no són prioritàries per al treball ordinari.” Al respecte de la motivació de la inadmissió i del seu encaix en la normativa transcrita, cal dir que no es justifica de manera suficient i adequada la complexitat de la tasca d’elaboració, perquè ni s’hi expressa una declaració quantificada i concreta dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, ni s’hi fa una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre, que no és la policia local, sinó l’Ajuntament, de manera que caldria tenir en compte la possibilitat que personal de la corporació pugui assistir al propi de la policia local per a l’extracció de les dades. Tampoc es justifica que la complexitat s’hagi d’apreciar pel fet que la informació prové de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius que s’hagin de creuar, sinó que s’indica que la informació es trobaria en una còpia de seguretat d’una plataforma de gestió policial base, el què apunta a què la informació es troba concentrada en aquelles còpies de seguretat, en format digital i ordenada amb tota probabilitat temporalment, de manera que extreure’n les dades anuals que es demanen sobre accidentalitat i sinistralitat dels apartats 2, 3 i 4 no sembla que pugui ser qualificat de complexitat tècnica suficient per justificar la inadmissió. Cal tenir en compte que la complexitat de l’elaboració de la informació és un element de ponderació objectiu, que requereix d’uns requisits objectius de complexitat, tal i com estableix l’ article 66 del Decret 8/2021 abans citat i invocat de forma expressa per l’Ajuntament (dispersió de la informació en diferents arxius o que s’exigeixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable) i la valoració de la desproporció dels esforços requerits per elaborar la informació s’ha de realitzar a partir de la quantificació dels recursos humans disponibles i de les hores de feina requerides per elaborar la informació (article 66.2 del Decret 8/2021: “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre) i en relació amb la totalitat dels recursos disponibles per l’òrgan competent per resoldre, és a dir, no el recursos limitats de la policia local, sinó els recursos de l’Ajuntament al complet, que és el subjecte obligat a satisfer el dret d’accés, i per tant, no es pot simplement descartar o obviar que altre personal administratiu o tècnic de l’Ajuntament pogués extreure de les còpies de seguretat de la plataforma de gestió de dades policials la informació sobre sinistralitat i accidentalitat, si l’Alcaldia valora que la policia local no disposa de prou efectius, vist que no sembla que sigui requerit un coneixement expert en la matèria de policia de trànsit ni una tasca d’estudi o avaluació complexa i desproporcionada per elaborar la informació dels punts 2 a 4 de la sol·licitud que, fins i tot si no es disposés prèviament del les xifres anuals o ratios per habitant que es demanen, es podria elaborar sense complexitat objectiva a partir d’operacions aritmètiques de suma i/o divisió per un nombre d’habitants. I, en tot cas, si aquesta tasca resultés complexa per a obtenir alguna de les ratios que es demanen, el què correspon és oferir accés parcial a les dades desglossades de què es disposi, d’acord amb el què preveu l’article 29.1.b LTAIPBG . En qualsevol cas, la valoració de la suficiència de recursos o desproporció de càrrega de feina no es pot fonamentar en l’apreciació discrecional de l’Administració sobre la prioritat que ha de merèixer l’atenció de la sol·licitud respecte d’altres tasques, perquè satisfer aquest dret li és directament exigible per l’LTAIPBG. D’altra banda, cal distingir entre complexitat i voluminositat de la informació reclamada. D’acord amb l’article 66.3 del Decret 8/2021 de referència, “la inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopi lació no revesteix complexitat”. L’informe aportat a aquesta procediment fa constar que “algunes de les dades sol·licitades es podrien arribar a obtenir, però el volum i el format d’informació que es demana és impossible aconseguir entregar-la dins del termini preestablert“, però, reconeguda la existència de la informació en els seus arxius, la dificultat de lliurar-la en el termini legal establert no comporta la inadmissió de la sol·licituid, sinó en tot cas, l’acord d’una pròrroga o la satisfacció parcial de la informació en successius lliuraments, però no la inadmissió. Altra cosa és que, la informació no existeixi en poder de l’Administració. Si la informació no és en poder de l’Administració, no és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i no pot ser objecte del dret d’accés, d’acord amb l’article 18 LTIPBG; com tampoc pot ser-ho la pretensió de què es creï, d’acord l’article 29.2 LTAPBG, un estudi, informe o dictamen per satisfer la sol·licitud. De tot això, però, no se’n pot extreure que el dret d’accés només es pugui aplicar a la documentació prèviament existent, en al forma en què ho està, perquè suposaria reduir de facto l’abast del dret d’accés, que a partir de l’LTAIPBG ja no queda limitat als documents prèviament existents en un expedient o arxiu públic, sinó que abasta tota la informació (documents, però també dades, registres i coneixement) en poder de l’Administració, admetent que sigui necessària una tasca d’elaboració mínima, o no complexa, per satisfer la sol·licitud, i excloent només aquelles peticions que requereixin d’una elaboració objectivament complexa, o que suposin la creació d’una construcció intel·lectual que, a partir de l’anàlisi i valoració de dades, fets o disposicions normatives, formuli unes conclusions o determinacions. Per tant, en relació amb els punts 2, 3 i 4 de la sol·licitud i la justificació de la seva inadmissió en l’informe remès a la GAIP, en el què es fa constar que “la funció de la policia no es fer estudis a mida, sinó que es treballa amb els indicadors que li son necessaris, fet que comporta que molta d’aquesta informació sol·licitada s’hauria de confeccionar de forma expressa, cosa ara mateix impossible d’abordar”, cal dir que, efectivament, el dret d’accés a la informació no empara la pretensió de què s’elaborin de nou informes o estudis comparatius sobre la sinistralitat, però tanmateix si que empara la pretensió d’obtenir indicadors simples a partir de la informació preexistent en poder de l’Administració, de manera que, si com és previsible i no es nega, l’Ajuntament té dades de sinistralitat i mortalitat per sinistre al seu municipi, la informació sol·licitada als punts 2 a 4 de la sol·licitud que no requereixin d’altra elaboració més que l’aplicació d’una operació aritmètica simple, de suma o divisió, no resulta desproporcionada i ha de ser admesa, mentre que si requerís d’una elaboració més complexa perquè (per exemple, si no es disposa prèviament comptabilitzat el percentatge de ferits per atropellaments respecte al total de ferits en accidentalitat segregats per anys i el seu càlcul no es pogués fer mer mitjans automatitzats, sinó que requereix l’anàlisi manual de cada cas) l’Ajuntament no està obligat a fer-ne el càlcul però si a facilitar l’accés a la informació desglossada de les dades de sinistralitat de què disposi, d’acord amb l’article 29.1.b LTAIPBG. Igualment, es considera justificat no elaborar, com demana el darrer incís del punt 2 de la sol·licitud, l’estudi comparatiu amb les ratios d’altres municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants, i per tant, en relació amb aquest punt, la reclamació es considera adequadament satisfeta amb la declaració manifestada en el marc d’aquest procediment sobre la seva inexistència, sense que li sigui exigible a l’Ajuntament, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG, elaborar aquest estudi per satisfer la sol·licitud reclamada. Quant als objectius específics implementats per Policia Local per millorar la seguretat dels desplaçaments a peu i les actuacions anuals realitzades per millorar la seguretat dels desplaçaments a peu, no s’explicita si és informació que s’ha de crear, o si es pot extreure fàcilment a partir d’altres documents prèviament existents. És plausible que s’hagin documentat en memòri es d’actuacions, bé de la policia local o de l’àrea de regidoria delegada amb funcions en seguretat viària o seguretat ciutadana, o fins i tot de l’Alcaldia. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que la sol·licitud d’informació s’adreça a l’Ajuntament, i és aquesta administració en la seva globalitat l’obligada a proporcionar la informació de què disposi amb els mitjans globals de què disposi, no solament de la policia local. Per tant, només si no consta documentada prèviament aquesta informació a cap òrgan o arxiu municipal, i es requerís, per elaborar-la, fer de bell nou aquest estudi avaluatiu de les actuacions i objectius que es sol·liciten resultaria justificada la seva inadmissió, que s’hauria de motivar expressament en l’absència d’aquesta informació en el conjunt de la corporació local. Finalment, cal recordar que el precepte invocat per l’Ajuntament, l’article 29.1 LTAIPBG, determina l’obligació de donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant, en cas que elaborar-la de la manera sol·licitada requerís una tasca complexa d’elaboració, cosa que no consta que s’hagi fet donant , almenys, accés parcial a aquelles dades que no estarien afectades pel canvi de plataforma de gestió policial, o facilitant parcialment la informació de la què es disposi que no reque reixi de major elaboració. D’altra banda, no es poden admetre les al·legacions de la part reclamant per fonamentar el dret a accedir a aquesta informació encara que s’hagi d’elaborar de nou: “ La informació sol·licitada és qualificada a l’informe com un “estudi a mida” quan aquesta part considera que és tracta d’una dada d’interès general suficientment rellevant, per l’impacte i perjudici que ocasiona en la ciutadania. En aquest sentit no s’està demanant per caprici informació que podria ser qualificada de banal (com per exemple quants contenidors d’escombraries hi ha a Manlleu de cada color) sinó informació sobre la seguretat viària, un dels àmbits de competència important del cos de Policia Local de la ciutat”. L’impacte social de la informació no té, d’acord amb la regulació aplicable abans transcrita, cap rellevància en l’admissibilitat de la sol·licitud d’elaboració d’un nou estudi o informe; per més interès o rellevància social que tingui, el dret d’accés a la informació no és la via per impulsar actuacions o estudis de l’Administració abans inexistents, d’acord amb els articles 29.1 i 2 i 2.b LTAIPBG, de manera que si la informació que es sol·licita no existeix en poder de l’Administració, aquest procediment no empara ni reconeix el dret a que s’elabori de nou, essent suficient en aquest cas la manifestació expressa de l’Ajuntament que no consta als arxius de la corporació la informació sol·licitada, del què la persona reclamant o qualsevol altra persona en podrà extreure’n les conclusions que li mereixi. D’acord amb l’exposat, correspon estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir les dades relatives a la sinistralitat i mortalitat dels punts 2, 3, 4 si disposa de la informació que permet elaborar-la amb una simple operació matemàtica, així com la informació relativa als objectius i actuacions de millora dels punts 5 i 6 sempre que constin prèviament documentades als arxius de qualsevol dels òrgans o àmbits municipals, vist que no ha quedat adequadament justificada la complexitat d’obtenir-les de les còpies de seguretat de la plataforma electrònica de gestió policial ni s’ha manifestat que no puguin constar en els arxius de cap altra òrgan municipal; o a obtenir la constància expressa de la seva inexistència en poder de l’Ajuntament; correspon, igualment, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG, declarar la inadmissibilitat del punt 7 de la sol·licitud, que suposaria l’elaboració d’un informe, i desestimar per aquesta mateixa causa les al·legacions de la persona reclamant en demanda d’elaboració de les comparatives, ratios, informes, estudis comparatius o memòries d’objectius i actuacions sol·licitades en el cas que no existissin. Finalment, en relació amb el punt 1 i amb el segon incís del punt 2, s’han d’entendre adequadament satisfets amb la manifestació expressa de la inexistència de la informació feta per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment, i per tant, en relació amb ells, es finalitza la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Atenent les al·legacions sobre la complexitat d’extracció de les dades de les còpies de seguretat de què disposa l’Ajuntament, el termini de lliurament de la informació s’estableix en dos mesos . 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 84/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a les dades relatives a la sinistralitat i mortalitat així com als objectius i actuacions de millora objecte dels punts 2 primer incís, 3, 4, 5 i 6 de què disposi o que pugui ser elaborada sense una tasca complexa o a facilitar-ne les dades dissociades de què disposi si la seva elaboració és complexa, en els termes i condicions indicats al fonament jurídic 2, o a obtenir la constància escrita de la seva inexistència. 2. Inadmetre parcialment la reclamació en relació amb el punt 7, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG. 3. Finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb el punt 1 i amb el segon incís del punt 2 de la sol·licitud, amb la manifestació feta per l’Ajuntament sobre la seva inexistència en el marc d’aquest procediment. 4. Requerir a l’Ajuntament de Manlleu que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos. 5. Requerir a l’Ajuntament de Manlleu a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 84/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.