Se solicitó al Ayuntamiento de l'Aldea la identificación concreta de los actos protocolarios referidos en dos contratos. El solicitante alegó que la respuesta municipal era genérica y contradictoria en las fechas. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) estima la reclamación al considerar que la administración debe aportar información precisa y no genérica.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre actividades basadas en contratos municipales constituye información pública accesible según los artículos 18.1 y 20.1 de la LTAIPBG.
2
No concurren límites legales que justifiquen la denegación del acceso a la información sobre la naturaleza de los actos protocolarios.
3
Una respuesta que defina los actos como 'eventos en beneficio de la gente del municipio' es demasiado genérica y no satisface la solicitud de concreción.
4
Si la Administración ha formalizado contratos o admitido facturas, debe disponer de un conocimiento concreto sobre el tipo de eventos contratados.
5
El Ayuntamiento está obligado a entregar toda la información concreta sobre los eventos referidos que se encuentre en poder de la administración municipal.
Texto completo
Resolució 197/2021, de 18 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 84/2021
Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea
Informació reclamada: Identificació dels actes protocol·laris que són objecte de dos contractes.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La sol·licitud demana “quins són exactament els actes protocol·laris” a què es refereixen els
contractes en qüestió, i l’Ajuntament contesta que es tracta de “esdeveniments en benefici de la gent
del municipi”, una resposta més genèrica encara que la noció d’actes protocol·laris que la persona
reclamant pretén que li sigui concretada. Si l’Ajuntament ha formalitzat uns contractes o admès unes
factures per aquests actes protocol·laris, segur que en deu tenir un coneixement més concret que
saber que es tracta de simples esdeveniments. Doncs és aquesta informació concreta, sobre el tipus
d’esdeveniments concrets als quals es destinen els actes protocol·laris , que segurament deu tenir
l’Ajuntament si els ha contractat, el que ha de facilitar l’Ajuntament a la persona reclamant. En
definitiva, li ha de lliurar la informació concreta sobre els esdeveniments referits per l’Ajuntament que
es trobi en poder de l’administració municipal.
Paraules clau: Ajuntament. Contractes. Actes protocol·laris. Factures. Reclamació contra lliurament
parcial. Informació inconcreta o genèrica.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 084/2021, presentada contra l’Ajuntament
de l’Aldea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 de desembre de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de l’Aldea quins són
exactament els actes protocol·laris a què es refereixen dos contractes determinats publicats al
web municipal.
3. El 12 de gener de 2021 l’Ajuntament de l’Aldea notifica a la persona reclamant la resposta a la
sol·licitud anterior, en el sentit de què les factures fan referència al lloguer de material per poder
celebrar esdeveniments durant el mes de maig en benefici de la gent del municipi, amb les
mesures necessàries de seguretat per prevenir la Covid19.
4. La Reclamació presentada el 26 de gener de 2021 al·lega el següent: “La carta l'Ajuntament de
l'Aldea no dóna una resposta concreta a la qüestió formulada a la meva sol·licitud d'accés a la
informació pública de data 10 de desembre de 2020. Indica que són uns esdeveniments del mes
de maig en benefici de la gent del poble i que es pogués gaudir de totes les mesures de
seguretat per la COVID 19. La web de l'ajuntament, tal com es pot comprovar a la meva
sol·licitud, indica que la data d'adjudicació dels dos contractes és a l'octubre i l'ajuntament a la
seva resposta indica que aquests esdeveniments són del mes de maig. Per tant, no concreta en
el que es demana i a part, si els actes són del mes de maig, com és possible que a la web indiqui
que s'han adjudicat al mes d'octubre? ”.
5. L’1 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. L’1 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Aldea i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 5 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Aldea, que indica que a la seva
resposta a la persona reclamant hi ha un error material, ja que en comptes del mes de maig ha
de dir del mes de setembre.
8. El 10 de febrer de 2021 la GAIP envia la resposta municipal anterior a la persona reclamant.
9. El 16 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica a la Comissió al·legacions respecte
l'informe municipal atès que considera que no es dona resposta a la sol·licitud d'accés a la
informació pública objecte d'aquesta Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (quins són exactament els actes protocol·laris a què es refereixen dos
contractes determinats publicats al web municipal) sens dubte deu ser informació pública, perquè
demana les activitats a desenvolupar en base a uns contractes (o factures, segons el relat de
l’Ajuntament) municipals. Tractant-se d’informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi, en
aplicació del previst pels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que hi concorrin límits legals que puguin
determinar-ne la denegació. No és plausible la concurrència de cap límit legal que pugui justificar la
denegació de la informació sol·licitada, motiu pel qual es procedent declarar el dret de la persona
reclamant a ella.
La sol·licitud demana “quins són exactament els actes protocol·laris” a què es refereixen els
contractes en qüestió, i l’Ajuntament contesta que es tracta de “esdeveniments en benefici de la gent
del municipi”, una resposta més genèrica encara que la noció d’actes protocol·laris que la persona
reclamant pretén que li sigui concretada. Si l’Ajuntament ha formalitzat uns contractes o admès unes
factures per aquests actes protocol·laris, segur que en deu tenir un coneixement més concret que
saber que es tracta de simples esdeveniments en benefici de la gent del municipi, ja que se suposa
que tots els esdeveniments finançats per l’Ajuntament ho deuen ser, en benefici de la gent del
municipi. Doncs és aquesta informació concreta, sobre el tipus d’esdeveniments concrets als quals es
destinen els actes protocol·laris, que segurament deu tenir l’Ajuntament si els ha contractat, el que ha
de facilitar l’Ajuntament a la persona reclamant. En definitiva, li ha de lliurar la informació concreta
sobre els esdeveniments referits per l’Ajuntament que es trobi en poder de l’administració municipal.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comiss ió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18
de febrer de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 84/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació concreta
de què disposi l’Ajuntament sobre els esdeveniments als quals estan destinats els actes
protocol·laris referits a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Aldea que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de l’Aldea a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes
a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 84/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.