Un periodista solicitó a la Secretaria de Función Pública la relación de altos cargos y directivos del sector público de la Generalitat que perciben más de 109.663 euros anuales. La administración limitó la respuesta a tres entidades. La GAIP estima la reclamación, declarando el derecho de acceso a toda la información y ordenando retrotraer el procedimiento para derivar la solicitud a todas las entidades del sector público.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre retribuciones que superan el tope de los consellers es de indiscutible interés público por su impacto en los recursos públicos y su naturaleza discrecional.
2
El derecho de acceso prevalece sobre la protección de datos personales en el caso de cargos de alta dirección y personal eventual, según precedentes del Consejo de Transparencia y la AEPD.
3
La interpretación restrictiva del concepto de 'directivo' para limitar el alcance de la solicitud infringe el artículo 20.2 de la LTAIPBG, que obliga a interpretar los límites en beneficio del derecho de acceso.
4
La derivación de la solicitud según el artículo 30.1 LTAIPBG debe extenderse a todas las entidades del sector público que puedan tener personal con dichas retribuciones, no solo a aquellas que ya publican datos en el portal de transparencia.
Texto completo
Resolució 88/2018, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 83/2018.
Administració reclamada: Secretaria de Funció Pública. Departament de Governació,
Administracions Públiques i Habitatge.
Informació reclamada: Alts càrrecs i directius de la Generalitat i del seu sector públic que cobren
més que els membres del Govern.
Sentit de la Resolució: Estimació.
Resum: La informació relativa a les retribucions percebudes per les persones al servei de la
Generalitat i del seu sector públic que tenen un salari superior al que cobren els consellers i les
conselleres del Govern és una informació pública i és evident el seu interès pú blic, de manera que
procedeix declarar el dret de la persona reclamant a accedir -hi, i més si tenim en compte que la
persona reclamant és un periodista i que aquesta informació té també un evident interès informatiu, ja
que des de 2014 és vigent una disposició legal que estableix que el salari dels consellers és el topall
màxim de les retribucions en l'àmbit de la Generalitat i del seu sector públic. En el context d'aquesta
Reclamació, la referència feta per la sol·licitud a les retribucions dels alts càrrecs i directius s'ha
d'entendre en un sentit obert, comprensiu de tot el personal al servei de la Generalitat i del seu sector
públic, ja que és evident que l'objecte de la sol·licitud és identificar totes les persones al servei de la
Generalitat i del seu sector públic que cobren més que els membres del Govern, que si es fa esment
a la condició d'alt càrrec o directiu és perquè és normal que a una persona no experta ni tan sols li
passi pel cap que algú pugui cobrar més que un conseller sense ser directiu, i perquè no és
admissible remetre's a un debat estèril sobre el concepte ambigu de directiu per limitar
injustificadament l'abast material de la sol·licitud, amb infracció de l'article 20.2 LTAIPBG. És
procedent la derivació de la sol·licitud d'informació a cada empresa o entitat afectada, ja que el detall
de la informació sol·licitada només pot ser atès per les empreses o entitats que paguen les
retribucions. La derivació regulada per l'article 30.1 LTAIPBG comporta que la persona sol·licitant en
té prou amb la presentació que ja ha fet de la sol·licitud, de manera que la derivació vincularà
directament totes i cada una de les empreses, consorcis i entitats derivades (que, segons estableix el
mandat de retrotreure el procediment de tramitació de la sol·licitud d'informació establert per aquesta
resolució, han de ser totes les que poden tenir personal amb retribucions superiors a les dels
membres del Govern), que en virtut de la derivació esdevindran obligades a facilitar la informació
sol·licitada respectiva a la persona reclamant, i si no ho fan aquesta persona podrà formular les
reclamacions que corresponguin.
Paraules clau: Generalitat. Periodista. Retribucions. Topalls retributius. Càrrecs directius. Sector
públic. Empreses. Entitats. Consorcis. Reclamació contra estimació parcial. Derivació. Trasllat.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 15 de març de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 83/2018, presentada per un periodista
contra la Secretaria de Funció Pública del Departament de Governació, Administracions
Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP
promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L'1 de febrer de 2018, després de fer referència a l'existència d'un topall legal màxim per a les
retribucions dels directius del sector públic de la Generalitat, que seria la retribució del càrrec de
conseller o consellera, d'alguns indicis sobre possibles incompliments del topall establert per
aquesta disposició legal i sobre dificultats per poder verificar el seu compliment donada la manca
de publicitat d'algunes d'aquestes retribucions i de les declaracions de la Secretària
d'Administració i Funció Pública (SAFP), publicades el 2016, en el sentit que s'estaria elaborant
un reglament per desenvolupar aquest topall salarial màxim, la persona reclamant sol·licita al
Departament de Governació i Administracions públiques, mitjançant el portal de transparència de
la Generalitat, la informació següent:
- Obtenir una relació de tots els alts càrrecs de la Generalitat i directius de les empreses del
seu sector públic que percebin una retribució superior als 109.663 euros anuals. La relació
ha d'incloure: a) nom del directiu i alt càrrec; b) responsabilitat que ocupa en l'organigrama
de l'empresa, consorci o entitat de la qual és directiu; c) retribució percebuda durant els
últims 10 anys (en el cas que en algun any la retribució hagués estat inferior als 109.663
euros, incloure- la també). Se sol·licita la retribució TOTAL, no només el salari fix o base; la
retribució ha de ser desglossada, si s'escau, en: salari fix, salari variable i complements de
qualsevol tipus, a més de dietes, si n'hi hagués.
- En cas que s'hagi desenvolupat i aprovat el reglament al que feia referència la Secretària
d'Administració i Funció Pública, accedir al contingut del text normatiu. Si aquest reglament
no s'ha desenvolupat, saber en quina fase es troba la seva elaboració.
3. Per resolució de 20 de febrer de 2018 l’ SAFP fa les consideracions següents:
La retribució dels consellers, que seria el topall retributiu màxim dins del sector públic de la
Generalitat, per a l'any 2017 se situaria en 110.759,94 €, un cop aplicat l'increment de l'1%
establert pels Pressupostos Generals de l'Estat.
La informació sobre alts càrrecs i personal directiu de què té constància el Departament de
Governació que excediria aquest topall presten els seus serveis a l'Agència Catalana de l'Aigua,
a l'Agència de Residus de Catalunya i a l'Institut Català del Sòl i figura al Portal Govern Obert
gencat, amb l'històric des de 2015, i s'adjunta en document Excel a títol d'annex.
Pel que fa a la informació demanada respecte del reglament que regula el règim retributiu del
personal directiu de les entitats del sector públic i el règim d'adaptació de les retribucions que els
superin interessada pel sol·licitant, és de significar que aquesta Secretaria era la unitat directiva
competent que tramitava la iniciativa. Fruit del decaïment de la legislatura, sense que hagués
conclòs el procediment d'instrucció legalment per ser aprovada pel Govern de la Generalitat, a
l'empara del que disposa l'article 26.e de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de
la Generalitat i del Govern, dependrà del nou executiu el capteniment respecte la iniciativa
decaiguda per finiment de la legislatura.
Atès que bona part de la informació sol·licitada no estaria en poder de l’SFAP (com seria el cas
de la disgregació de les retribucions segons els conceptes retributius, si fos el cas; les dietes, si
n'hi hagués, i tot amb un històric de 10 anys), en aplicació de l'article 30.1 LTAIPBG és procedent
derivar la sol·licitud a les entitats corresponents ( que serien únicament l'Agència catalana de
l'aigua, ACA, l'Institut català del sòl, INCASOL, i l'Agència de residus de Catalunya, ARC, ja que
són aquelles de les que té coneixement l'SFAP de què incompleixen el topall retributiu indicat a
la sol·licitud).
A partir de les consideracions anteriors, la resolució de l’SAFP decideix:
- Estimar la sol·licitud d'informació indicada a l'antecedent 2 en allò que fa referència al
reglament promogut per aquest òrgan per aplicar mesures limitatives de les retribucions dels
alts càrrecs i directius del sector públic de la Generalitat i considerar que s'ha facilitat la
informació demanada en el tercer paràgraf anterior.
- Derivar la sol·licitud d'informació a les entitats afectades corresponents (ACA, INCASOL i
ARC), per tal que siguin elles les que facin arribar a la persona sol·licitant la informació
retributiva respectiva demanada.
- Comunicar a la persona reclamant que la derivació s'ha fet en la mateixa data de la
resolució (20 de febrer) i que pot contactar amb les entitats derivades a través de les
adreces de tota mena facilitades en el mateix annex.
4. La Reclamació contra la resolució que s'acaba d'indicar de l’SAFP, presentada el 15 de març de
2018, es fonamenta en les següents consideracions:
El portal de transparència de la Generalitat publica periòdicament taules retributives del personal
directiu de les entitats del seu sector públic on hi consten moltes retribucions que superen el
topall de la retribució dels consellers, a més de les tres entitats a què es referia la resposta
donada per l’SAFP.
A la persona reclamant li consta que, a més de la informació publicada al portal de transparència
de la Generalitat, hi ha en el seu sector públic diverses persones que superen la retribució dels
consellers i de les quals no se'n dona publicitat. Cita alguns casos a títol d'exemple.
Argumenta sobre la base de resolucions de la GAIP que, a efectes de la legislació de
transparència, la informació pública hauria d'incloure la totalitat dels salaris dels equips directius
de les empreses públiques de la Generalitat.
Considera que donada la quantitat d'organismes inclosos en el sector públic de la Generalitat de
Catalunya, a aquest reclamant li resultaria materialment impossible realitzar peticions de dret
d'accés a la informació pública organisme per organisme amb l'objectiu d'aconseguir la relació de
salaris dels seus equips directius. Davant d'aquesta consideració, argumenta que, al seu
entendre i ateses les atribucions de l’SAFP, que enumera, aquest òrgan hauria de tenir-la i
facilitar-li-la.
Sobre la base d'aquestes consideracions, demana a la GAIP l'estimació de la Reclamació i la
declaració del seu dret a la informació íntegra sol·licitada.
5. El 22 de març de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l ’SAFP i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 9 d’abril de 2018 la GAIP rep l’informe de l’SAFP, que reitera els motius de la seva resolució
indicada a l’antecedent 3 i expressa les següents consideracions sobre els motius argumentats
per l’escrit de Reclamació (antecedent 4):
- Si bé reconeix que hi poden haver directius que superen la retribució dels consellers de la
Generalitat, només en el cas del de l’ACA, INCASOL i ARC es dona la circumstància que
els és d’aplicació la retribució de conseller com a topall retributiu, ja que en els altres
organismes hi concorren normes que fan que no operi aquest topall. L’informe insisteix en
què s’hauria facilitat la informació de les entitats afectades pel topall retributiu del sou dels
consellers.
- Assenyala que la referència feta a la sol·licitud d’informació pública als subjectes inclosos a
l’apartat 2.2 de la disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014, de 27 de gener, porta a què
s’apliqui el concepte de directiu indicat per aquesta mateixa disposició.
- La pretensió de què el portal de transparència Govern Obert publiqui les retribucions de tots
els equips directius de les empreses de la Generalitat, i la de què l’SAFP disposi d’aquesta
informació no tenen fonament en el dret d’accés a la informació pública i, per tant, no estan
compreses dins de les competències de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Valoració del dret d’accés a la informació sol·licitada
La sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació demana la relació d’alts
càrrecs i de directius del sector públic de la Generalitat que perceben una retribució anual superior als
109.663 €, xifra que la persona reclamant creu que és la que correspon al sou d’un conseller o d’una
consellera del Govern.
Una primera precisió que cal fer és que, segons indica l’informe de l’SAFP aportat a aquest
procediment, la quantitat citada al paràgraf anterior correspondria al 2017, mentre que per al 2018
s’hauria incrementat en un 1 %, de manera que la retribució anual actual dels membres del Govern
seria de 110.759,94 €. Si bé aquesta precisió sembla pertinent, és preferible mantenir la literalitat de
la sol·licitud, ja que al 2018 encara no hi ha Govern, ni Pressupostos de la Generalitat, que podrien
fixar una retribució diferent per als seus membres.
Està clar a la motivació de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació que
per a la persona reclamant l’interès informatiu de la qüestió rau en l’eventual obtenció d’una llista més
o menys llarga de persones que presten els seus serveis a la Generalitat o al seu sector públic i que
perceben una retribució superior als consellers o conselleres, quan hi ha vigent una llei des del 2014
que fixa el sou d’aquests membres del Govern com a topall retributiu màxim en l’àmbit de la
Generalitat i del seu sector públic.
El que es demana és sens dubte informació pública, en el sentit que dóna a aquest concepte l’article
2.b LTAIPBG (la informació elaborada per l’Administració o que aquesta té a les seves mans com a
conseqüència de la seva activitat). Per tant, en principi qualsevol persona tindria dret a accedir-hi,
atesa la formulació que fan del dret d’accés a la informació pública els articles 18 i 20 LTAIPBG, a no
ser que concorrin límits legals que ho impedeixin.
Per les raons que s’exposen tot seguit, no sembla que concorrin en aquest cas límits que justifiquin la
denegació de la informació sol·licitada. I en tot cas no s’invoquen, de manera que procediria declarar
el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, conclusió que sembla compartida per la
resolució de l’SAFP de 20 de febrer de 2018, si bé en limita injustificadament el seu abast, com es
veurà seguidament.
En el cas dels alts càrrecs i directius del sector públic, la informació sol·licitada que els afecta ha de
ser objecte de publicitat activa, per imperatiu de l’article 11.1.b LTAIPBG, de manera que amb més
raó encara pot ser objecte del dret d’accés a la informació pública.
Però encara que no concorri la circumstància de ser alt càrrec o directiu del sector públic, el fet de
demanar les retribucions que excedeixen les dels membres del Govern és indiciari de prou rellevància
pública com per haver de declarar el dret a aquesta informació. L a informació retributiva de qualsevol
persona al servei de l’Administració de la Generalitat o del seu sector públic, sigui quin sigui el seu
càrrec o lloc de treball, que cobri més que un conseller o una consellera, és una dada d’indiscutible
interès públic, tant pel seu impacte en els recursos públics, com per la seva significació, ja que cal
suposar que una retribució d’aquest tipus anirà associada al desenvolupament de tasques d’especial
responsabilitat, pròpies dels alts càrrecs i dels directius, i segurament serà el resultat de decisions
discrecionals, ja que no és plausible que una retribució similar resulti de l’aplicació de les taules
salarials del personal de l’Administració i del seu sector públic.
L’interès públic en aquesta mena d’informació retributiva ha estat reconegut per un informe conjunt
del Consell de transparència i bon govern de l’Estat i l’Agència espanyola de protecció de dades, de
23 de març de 2015, que conclou que en el cas dels càrrecs de sots direcció general, personal
eventual i personal de lliure designació, ha de prevaldre el dret d’accés a la informació retributiva
sobre la protecció de les dades personals afectades. Així mateix, la resolució de la GAIP de 7 de juliol
de 2016, sobre la Reclamació 19/2016, amb l’informe favorable de l’Autoritat catalana de protecció de
dades, va donar accés a la informació retributiva de tot el personal fora de conveni de Transports
metropolitans de Barcelona (més de 800 persones), sobre la base d’una circumstància (el fet d’estar
fora de conveni) molt menys indiciària d’interès públic que el fet de cobrar més que un membre del
Govern.
A aquest interès públic indiscutible, s’hi afegeix en aquest cas un evident interès informatiu, tant
perquè qui sol·licita la informació és un periodista, com pel fet que les dades demanades li han de
servir per valorar l’eficàcia d’una mesura legal limitativa de les retribucions públiques; aquest interès
informatiu reforça el dret d’accés a la informació demanada, ja que al dret reconegut per l’LTAIPBG hi
afegeix el dret a la informació establert per l’article 20 de la Constitució.
La formulació literal de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació fa referència al
topall retributiu establert per “la Llei de Pressupostos del 2014” i demana les retribucions d’alts
càrrecs i de directius que el superin. Cal fer algunes consideracions sobre aquestes referències
perquè són utilitzades per l’SAFP per restringir l’abast de la sol·licitud.
El topall retributiu referenciat al sou dels consellers i conselleres del Govern va ser establert per
l’apartat 2.2 de la disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014, de 27 de gener (de mesures fiscals i
administratives "d'acompanyament" dels pressupostos de la Generalitat), que disposa el següent:
“L’estructura retributiva dels directius d’aquestes entitats (que són els organismes i empreses del
sector públic de la Generalitat) ha d’estar formada per una assignació bàsica, un complement de
càrrec i, si escau, una retribució variable en funció dels objectius assolits o els resultats fixats. Les
retribucions íntegres anuals globals del personal directiu, inclosos tots els conceptes, llevat, si
s’escau, de les retribucions variables, no poden ésser en cap cas superiors a les fixades per al càrrec
de conseller del Govern de la Generalitat o les que es determinin anualment en les lleis de
pressupostos, i s’han d’assimilar, amb caràcter general, a les retribucions fixades per als alts càrrecs
o càrrecs de comandament al servei de la Generalitat”. La persona reclamant fa referència a aquesta
disposició, en el marc dels antecedents i motivació de la seva sol·licitud, però la informació que
demana és “una relació de tots els alts càrrecs de la Generalitat que percebin una retribució superior
als 109.663 euros anuals”.
Dels factors que s’acaben de citar l’SAFP n’infereix que el sol·licitat són les retribucions subjectes al
règim retributiu establert per l’apartat 2.2 de la disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014 que
infringeixen el topall establert per aquesta disposició i a partir d’aquesta presumpció argumenta que hi
hauria diverses disposicions que permeten justificar que aquest topall només vincula el personal de
determinades entitats o empreses (sumant aquesta consideració a la informació que diu disposar
l’SAFP a través del Portal Govern Obert, només tres entitats o organismes de la Generalitat tindrien
retribucions superiors al topall indicat: ACA, INCASOL i ARC).
Davant d’aquesta resposta de l’SFAP cal constatar que la persona reclamant en cap moment no ha
demanat a qui vincula la disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014, ni qui incompleix indegudament el
topall establert per ella, ni cap debat ni pronunciament jurídic sobre aquestes qüestions. El que
demana, simplement, és la dada objectiva de la relació d’alts càrrecs i directius de l’Administració de
la Generalitat i del seu sector públic que cobren més de 109.663 euros l’any, amb total independència
de què gaudeixin o no de suport legal per cobrar -ho legítimament. Aquesta interpretació feta per
l’SAFP és del tot injustificada, atesos els termes de la sol·licitud, i té uns efectes de limitació del tot
improcedent de l’àmbit de la sol·licitud.
Les entitats i empreses afectades per la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació
són totes les del sector públic de la Generalitat, estiguin o no estiguin jurídicament vinculades a la
disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014. I figurin o no figurin al Portal Govern Obert gencat (que
segons la resposta de l’SAFP condicionaria el seu coneixement sobre la informació retributiva
demanada), perquè, sens perjudici del que es dirà en el fonament jurídic següent sobre els subjectes
responsables a facilitar la informació sol·licitada, la sol·licitud és prou clara en la seva amplitud
d’objectius com per entendre que el que vol la persona reclamant és la informació retributiva
demanada en relació amb tot el sector públic de la Generalitat, sense delimitacions ni restriccions de
cap mena.
Per una altra banda, la referència feta per la sol·licitud als alts càrrecs i al personal directiu del sector
públic s’ha d’entendre en un sentit obert, i en cap cas limitatiu. L’informe de l’SAFP considera que la
referència que la sol·licitud fa a les retribucions del personal directiu s’ha d’interpretar en el sentit que
només afectaria el personal que reuneixi les condicions de directiu establertes per l’apartat 1.2 de la
mateixa disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014 que estableix el topall retributiu a què ens venim
referint, i que serien únicament els directors executius de l’ACA, l’INCASOL i l’ARC.
Com han posat de manifest nombroses resolucions de la GAIP, començant per la ja citada de 12 de
juliol de 2016, sobre la Reclamació 19/2016, el concepte de personal directiu del sector públic és poc
definit per la legislació vigent, cosa que comporta inevitables dubtes i debats interpretatius en atenció
a les nombroses situacions reals que s’aplica. La GAIP ve entenent que, als efectes de l’aplicació de
la legislació de transparència i accés a la informació pública, el concepte més aviat restrictiu de
l’apartat 1.2 de la disposició addicional 21ª de la Llei 2/2014 s’ha de completar amb altres elements i
considerar que, com a mínim, s’ha de donar aquesta condició als membres dels equips de direcció de
les empreses i entitats del sector públic. En front d’aquests criteris, es pot considerar que la
interpretació restrictiva aplicada per l’SAFP infringeix el que estableix l’article 2 0.2 LTAIPBG, en el
sentit que les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública “s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret”.
De totes maneres, no té sentit aprofundir en aquesta resolució sobre el contingut que cal atribuir al
concepte de personal directiu del sector públic. En part, perquè si bé aquest concepte pot ser
rellevant als efectes d’establir les obligacions de publicitat activa dels organismes, empreses i entitats
del sector públic (interpretació de l’abast que cal donar a l’article 11.1.b LTAIPBG), no és aquesta la
qüestió sobre la que s’ha de pronunciar aquesta resolució, ja que l'abast de les obligacions de
publicitat activa és quelcom que queda al marge de les competències de la GAIP i l'abast del dret a la
informació, com s'ha dit més amunt, abasta sense cap mena de dubte les retribucions de tot el
personal amb salaris superiors als dels membres del Govern, tinguin o no tinguin la condició de
directiu o d'alt càrrec.
I en part, i principalment, perquè en la lògica de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta
Reclamació l’ús dels termes “alts càrrecs” i “directius” en cap cas no pot tenir un sentit restrictiu de la
sol·licitud, ja que és evident que l’objectiu d’ella és conèixer el personal de la Generalitat que cobra
més que un conseller, i si fa referència a aquestes categories és perquè a qualsevol persona externa
a l’Administració o no experta no és fàcil que se li acudeixi pensar que hi pugui haver persones que
cobrin més que un membre del Govern sense ser, com a mínim, directius o alts càrrecs .
A partir d’aquestes consideracions, pretendre limitar l’abast de la sol·licitud amb remissió a un debat
secundari (i estèril als efectes de determinar l'abast del dret d'accés a la informació pública, com s'ha
dit més amunt) sobre el concepte de directiu, com fa l’SAFP, no és més que una mera operació
restrictiva del dret d’accés a la informació pública, que infringeix clarament l'article 20.2 LTAIPBG, i
que per tant ha de ser refusada declarant que el sentit de la sol·licitud no pot ser altre que el d’afectar
tot el personal de les empreses, consorcis, organismes i entitats del sector públic de la Generalitat
que cobrin més que un conseller o que una consellera, tinguin el càrrec o la responsabilitat que
tinguin.
Per tot el que s’acaba de dir s’ha de concloure que la persona reclamant té dret a la informació
relativa a les retribucions percebudes pels alts càrrecs i personal directiu (i, en general, de qualsevol
empleat o empleada, sigui la que sigui la seva categoria professional) de l’Administració de la
Generalitat i de totes les empreses i entitats del seu sector públic , si aquestes retribucions superen
els 109.663 euros anuals, i amb la concreció de les dades requerides a la sol·licitud.
2. Valoració de l’administració que ha de disposar de la informació sol·licitada i de la derivació
corresponent
A més de les consideracions fetes al fonament anterior, una altra qüestió plantejada per la
Reclamació fa referència a qui hauria de facilitar o d’estar en condicions d’oferir la informació
sol·licitada. Les circumstàncies del cas requereixen diverses consideracions sobre aquesta qüestió.
La persona reclamant fa la seva sol·licitud amb el formulari de “sol·licitud d’accés a la informació
pública (SAIP)” que ofereix el portal de transparència de la Generalitat. Aquest formulari no li demana
que identifiqui obligatòriament l’òrgan o entitat a qui adreça la seva sol·licitud, sinó només el tema
(que la persona reclamant identifica com “Administració pública”), l’assumpte (que és assenyalat com
la relació d’alts càrrecs i directius del sector públic amb un sou anual superior a 109.663 euros) i el
contingut de la sol·licitud; opcionalment, la persona reclamant identifica com a destinatari de la seva
sol·licitud d’informació el Departament de Governació i Administracions públiques. Es pot deduir
d’aquestes referències que, per a la persona reclamant, l’element fonamental de la sol·licitud és el
seu objecte, és a dir, la informació demanada, que sens dubte afecta tot el sector públic de la
Generalitat, i no només un dels seus departaments, i que si adreça la sol·licitud al Departament de
Governació és perquè deu considerar que és qui millor pot tenir la informació demanada..
A la vista de la sol·licitud d’ informació, és normal que l’SAFP la derivi a les empreses i entitats
afectades. L’article 30.1 LTAIPBG estableix que “en el supòsit que la sol·licitud d’accés a la
informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha
de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació
pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin
òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar -hi”.
En aquest cas és comprensible que l’SAFP no disposi del detall de la informació demanada: nom i
càrrec o responsabilitat del perceptor, retribució percebuda els darrers deu anys i desglossament del
total anual de la retribució en els conceptes de salari fix, variable, complements de qualsevol tipus i
dietes. Tant pel lapse temporal demanat, com pel concret del desglossament requerit, el més
probable és que només tinguin aquesta informació les empreses o entitats que abonen la retribució.
Per tant, el recurs a la derivació prevista per l’article 30.1 és el que procedeix en aquests casos. El
que és improcedent, per les raons exposades anteriorment, és limitar aquesta derivació a les tres
úniques entitats de les que l’SAFP té coneixement positiu de què estarien infringint la disposició
addicional 21ª de la Llei 2/2014.
Efectivament, l’SAFP aplica tres factors sumats, cada un d’ells amb efectes restrictius, que la porten a
derivar la sol·licitud d’informació, injustificadament, a només els tres organismes assenyalats; aquests
tres factors restrictius són els següents:
- Limitar la sol·licitud als casos en què, a parer de l’SAFP, la percepció de retribucions
superiors al sou de conseller o consellera no tindria cobertura legal, quan aquesta restricció
no es pot deduir dels termes de la sol·licitud, com s’ha indicat al fonament jurídic anterior.
- Limitar la sol·licitud a les persones que tenen la condició d’alt càrrec o directiu, aplicant a més
un concepte restrictiu de directiu, quan ja s’ha argumentat que aquesta referència feta per la
sol·licitud s’ha d’interpretar en sentit obert, comprensiva de qualsevol persona que presti els
seus serveis al sector públic de la Generalitat, amb independència del seu càrrec o
responsabilitat.
- Limitar la sol·licitud a aquells organismes que publiquen retribucions d’alts càrrecs o directius
respectius amb retribucions superiors a 109.663 euros al Portal Govern Obert, qual el que
demana la persona sol·licitant és els que de fet superen aquesta retribució i, d’aquests, és
lògic suposar que els que menys li interessen són els que tenen les seves dades publicades
al Portal citat,
La raó que sembla donar en el seu informe l’SAFP per limitar la derivació de la sol·licitud a únicament
l’ACA, l’INCASOL i l’ARC és que només tindria coneixement de la informació sol·licitada si ha estat
publicada al Portal citat. Acceptant que, efectivament, l’SAFP no té perquè conèixer necessàriament
les retribucions aplicades per les diverses entitats del sector públic de la Generalitat, si es limita a
derivar la sol·licitud únicament a les tres entitats de les que sap positivament que tenen retribucions
superiors als 109.663 euros, restringeix injustificadament la possibilitat de què aflorin altres
retribucions del sector públic superiors a aquesta quantitat, ja que pels mateixos arguments que ha
donat no sembla que tingui manera de saber a través del Portal Govern Obert si hi ha empreses o
entitats del sector públic que tenen retribucions no publicades al Portal Govern Obert superiors als
109.663 euros.
Per tant, si l’SAFP considera, justificadament, que el detall d’informació demanada per la persona
reclamant només pot ser conegut per l’empresa o entitat que abona les retribucions concernides, i si
es té en compte que la persona reclamant demana les retribucions superiors a 109.663 euros en
l’àmbit de tot el sector públic de la Generalitat, el que ha de fer la SAFT és derivar la sol·licitud
d’informació a totes i cada una de les empreses, entitats, organismes o consorcis del sector públic de
la Generalitat, i no només a les tres a les que ha derivat.
En una primera conclusió, cal assenyalar que la derivació de l’SAFP ha de ser a totes i cada una de
les empreses, consorcis, organismes i entitats de tota mena del sector públic de la Generalitat que
puguin pagar als seus càrrecs o personal de qualsevol categoria retribucions superiors als 109.663
euros anuals. Una llista mínima per determinar-los és la que inclouen els Pressupostos de la
Generalitat, que en principi estan obligats a incorporar o informar dels relatius a totes les empreses i
entitats del seu sector públic, però no es pot descartar que n'hi hagi més.
Cal fer algunes precisions sobre aquestes derivacions, als efectes de garantir el dret d’accés de la
persona reclamant a la informació sol·licitada.
En primer lloc, s’ha d’entendre que les derivacions regulades per l’article 30.1, que són les que
corresponen al cas que ens ocupa, comporten continuïtat del procediment iniciat amb la sol·licitud
d’informació pública presentada per la persona reclamant, que no ha de presentar noves sol·licituds a
cada una de les empreses, consorcis o entitats afectades. La conseqüència de la derivació és que la
responsabilitat de facilitar la informació sol·licitada es trasllada, per efecte de la derivació, a l’òrgan o
entitat derivat (en aquest cas, derivats, ja que són més d’un). L’Administració que deriva (en aquest
cas, l’SAFP), a més de trametre la sol·licitud a cada una de les empreses, consorcis o entitats
derivades, ha d’informar-ne a la persona sol·licitant, indicant la data, el destinatari de la derivació i les
dades de contacte (com correctament ha fet en aquest cas l’SAFP, si bé a un nombre massa limitat
d’entitats). Se suposa que les entitats derivades lliuraran directament la informació sol·licitada a la
persona reclamant i, si no ho fan, aquesta pot reclamar respecte de cada una de les incomplidores
davant de la GAIP.
Una altra qüestió rellevant que cal definir és el termini dins del qual les entitats derivades han de
resoldre la sol·licitud, en allò que les afecta. Amb caràcter general, i si no hi ha reclamació a la GAIP,
la derivació de les sol·licituds afegeix quinze dies naturals al més establert per l’article 33 LTAIPBG
per resoldre les sol·licituds d’informació pública, de manera que el termini per resoldre la sol·licitud
per cada una de les entitats derivades seria un mes i mig des de la presentació de la sol·licitud a
l’Administració derivant. En aquest cas, atès que aquesta derivació és requerida per una resolució de
la GAIP, i tenint en compte la tasca de recopilació i gestió de les derivacions que haurà de fer l’SAFP,
el termini indicat d’un mes i mig comença a partir de la notificació d’aquesta resolució a l’SAFP. Si
escau, a més, les empreses o entitats concernides poden ampliar aquest termini en un màxim de
quinze dies, en aplicació de l’article 31 LTAIPBG, si la informació retributiva demanada és relativa a
personal seu la identitat del qual no ha estat difosa al seu web o a través del Portal Govern Obert
gencat, i per aquest motiu cal donar-los audiència als efectes que puguin al·legar el que considerin
pertinent als efectes de protegir els seus interessos.
Aquestes darreres consideracions no afecten la informació que amb caràcter immediat han de donar
l’ACA, l’INCASOL i l’ARC, en compliment de la derivació efectuada per l’SAFP, que és plenament
eficaç, sens perjudici que procedeixi ampliar-la també en relació amb aquestes tres entitats, en
atenció a la possibilitat que puguin tenir altre personal, a més del director executiu corresponent, que
també pugui percebre retribucions superiors als 109.663 euros.
Finalment, i ateses les dificultats d’interpretació a què fan referència aquest i l’anterior fonament
jurídic, cal que la derivació concreti degudament l’abast de la sol·licitud. A aquests efectes, és
convenient que la derivació contingui la sol·licitud d’informació presentada l’1 de febrer de 2018 per la
persona reclamant, l’expedient generat per ella i una còpia d' aquesta Resolució de la GAIP, i que
s’indiqui de forma clara i en el mateix escrit de la derivació que la informació que cada una de les
entitats, consorcis, organismes i altres entitats derivades ha de facilitar a la persona reclamant és la
següent:
- Relació de les persones al seu servei (siguin alts càrrecs o directius, o no ho siguin) que
perceben actualment retribucions anuals superiors a 109.663 euros, amb indicació de la seva
identitat (nom i cognoms) i del càrrec o lloc de treball que ocupen.
- Per a cada una de les persones de la relació anterior, han d’indicar la retribució anual
percebuda cada un dels darrers deu anys, desglossant a cada exercici les quantitats
corresponents a salari fix, salari variable, complements de qualsevol tipus i dietes, si n’hi ha.
- Si no tenen persones al seu servei que superin la retribució anual de 109.663 euros, cal que
ho diguin expressament, i així garantir l'exactitud de la informació donada.
L’escrit de derivació també ha d’indicar que la resolució o comunicació de dades de cada una de les
empreses o entitats ha de ser tramesa directament a la persona reclamant, de qui s’han de facilitar
les dades de contacte, i assenyalar el termini màxim de què disposen per notificar -les (un mes i mig a
partir de la data de la notificació d’aquesta Resolució a l’SAFP, data que també cal indicar en el
mateix escrit de derivació).
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
d’abril de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 83/2018.
2. Ordenar retrotreure el procediment de sol·licitud d'informació pública de la que deriva aquesta
Reclamació a una fase prèvia a la seva resolució i requerir a la Secretaria d'Administració i
Funció Pública de la Generalitat a derivar la sol·licitud a totes i cada una de les empreses,
consorcis, organismes i altres entitats que puguin tenir al seu servei alts càrrecs, directius o altre
personal amb retribució anual superior als 109.663 euros, amb les indicacions establertes a la
part final del fonament jurídic 2.
3. Requerir a totes i cada una de les empreses, organismes, consorcis i altres entitats del sector
públic de la Generalitat destinatàries de la derivació anterior que facilitin a la persona reclamant
la informació respectiva indicada a l'antecedent 2 d'aquesta resolució, dins del termini d'un mes i
mig des de la notificació d'aquesta Resolució a l'SAFP, de conformitat amb els criteris establerts
pel seu fonament jurídic 1 i n'informin al mateix temps a la GAIP. Les que no tinguin persones al
seu servei amb retribucions superiors als 109.663 euros ho han d'indicar expressament i
notificar-ho a la persona reclamant i a la GAIP.
4. Convidar a la persona reclamant a plantejar a la GAIP qualsevol incidència que es presenti amb
motiu del compliment d'aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 83/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 25 d’abril de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.