Acceso a baremos y valoraciones de candidatos en procesos de provisión de trabajo de la ACA

Resolució 150/2018, de 20 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 82/2018. Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Informació reclamada: Barems i criteris aplicats i valoracions dels candidats no seleccionats en processos de provisió de treball de l’ACA publicades al portal Atri. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: El volum ingent de dades personals a anonimitzar de la informació relativa als requisits, mèrits i valoracions dels candidats que han participat en quasi 5.500 processos de provisió justifica que s’hagi considerat inadmissible aquesta part de la petició en la Resolució 388/2017. Aquesta exclusió de l’accés de les dades relatives als candidats no seleccionats, doncs, no deriva pròpiament de l’aplicació del límit de protecció de dades personals (que afectaria només aquelles dades que es poguessin associar a dades identificatives o que permetessin la identificació sense un esforç desproporcionat) sinó de la complexitat d’eliminar-les adequadament de l’accés amb prou garanties, considerant l’enorme volum de dades a tractar, de manera que en el marc d’una sol·licitud més acotada o selectiva, en què la dissociació de les dades que puguin identificar els candidats no revesteixi aquesta complexitat, podria resultar estimable. Paraules clau: Generalitat. Agència Pública. Sindicat. Personal. Reclamació contra estimació parcial Límits. Protecció de dades personals. Anonimització. Inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego. Antecedents 1. El 13 de març de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 82/2018, presentada per la secretària general del sindicat IAC CATAC contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 29 de maig de 2017 es va presentar una sol·licitud d’accés a la Direcció General de la Funció Pública (DGFP) per part del sindicat reclamant, demanant accés a la informació que seguidament es detalla, referida a totes les ofertes de treball publicades al portal ATRI des del 13 de gener de 2016 fins a la data de la sol·licitud: 1. Motivació d’haver utilitzat un sistema extraordinari de provisió de lloc de treball; 2. Adequació del perfil de la persona seleccionada, i específicament: informació del compliment dels requisits per exercir el lloc per part de la persona seleccionada, els barems aplicats i l’avaluació dels mèrits i capacitats de tots els demandants a l’oferta, especificant la puntuació per a cadascun d’ells així com de cadascuna de les proves (entrevista, prova informàtica, test psicotècnic, valoració coneixements, experiència, formació...) amb la puntuació total final; 3. Resolucions de nomenament provisional de la persona seleccionada. 3. El 10 de juliol de 2017 la DGFP resol inadmetre a tràmit la sol·licitud fonamentant-ho en el fet que no disposava materialment de la informació, ja que la motivació de la provisió l’efectua el Departament que publica l’oferta i l’adequació del perfil del seleccionat a les característiques dels llocs consta a l’expedient de selecció de cadascuna de les ofertes publicades al portal ATRI, que gestiona cadascun dels Departaments o ens de la Generalitat que ha fet l’esmentada oferta. Per tant, en atenció al fet que la DGFP no tenia centralitzada la informació, considerava complexa la tasca necessària per proveir-se’n atenent l’ampli abast de la sol·licitud, que abastava 5.476 expedients. Igualment, la DGFP oposava a l’accés el límit relatiu a la protecció de dades personals i la inadmissibilitat derivada de la complexitat d’elaboració de la informació, considerant l’elevat volum d’expedients que abastava la sol·licitud. 4. El 10 d’agost de 2017 la persona reclamant formula la reclamació 379/2017 contra la inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’accés esmentada a l’antecedent anterior, la qual és estimada parcialment per la GAIP en la seva Resolució 388/2017, de 28 de novembre. La Resolució de la GAIP considera que la manca de possessió de la informació per part de la DGFP no pot justificar la inadmissió per la complexitat d’obtenir-la, sinó que la DGFP l’hagués hagut de derivar cap als òrgans que en disposessin, per tal que cadascun d’ells resolgués, d’acord amb les circumstàncies pròpies de cada cas. D’acord amb això, disposa la retroacció del procediment al seu inici tot ordenant a la DGFP que faci les derivacions oportunes. En relació amb les altres qüestions al·legades per la DGFP (la protecció de dades personals i la complexitat d’elaborar una informació relativa a un nombre tan gran d’expedients), la Resolució 388/2017 les avalua de cara a orientar els òrgans que, un cop derivada la sol·licitud, hauran de resoldre, de manera que -tot i que la Resolució no es pronuncia sobre l’abast del dret d’accés a la informació, sinó sobre la improcedència de la resolució d’inadmissió dictada per la DGFP, per ser òrgan incompetent, i amb la finalitat d’evitar successives reclamacions- la Resolució de la GAIP acota la part de l’objecte de la sol·licitud que no resulta afectada pel límits i les causes d’inadmissibilitat i, per tant, ha de ser objecte de les futures resolucions. Així, d’una banda, el FJ4 analitza l’impacte del límit relatiu a la protecció de dades personals i, d’acord amb el criteri de l’APDCAT, conclou que en relació amb el candidat seleccionat, resulta prevalent l’interès públic en la divulgació de la informació i, per tant, l’accés a les seves dades no s’ha de veure limitat, mentre que en relació amb els candidats o aspirants no seleccionats, no està justificada la divulgació de les seves valoracions si estan associades a dades personals identificatives o que els facin identificables. Quant a la complexitat d’elaboració, es té en compte que, efectivament, la sol·licitud és massiva i indiscriminada i que abasta gairebé 5.500 processos de provisió, i d’altra banda, es recorda que el dret d’accés no empara que s’elaborin informe justificatius de nou sinó que només es pot projectar sobre informació preexistent i, per tant, els departaments no estan obligats a elaborar l’informe de justificació del procés de provisió utilitzat, ni a que estigui signat pel secretari general, per satisfer la sol·licitud del sindicat. D’acord amb això, el FJ5 estableix que, en relació amb el primer punt de l’objecte de la sol·licitud, es pot satisfer vàlidament amb qualsevol informe previ que consti a l’expedient i que compleixi amb la finalitat de motivar o justificar la necessitat de cobrir una plaça pel sistema de provisió provisional (per exemple, el del director de serveis o càrrecs anàlegs que preveu el punt 2.3 de l’Acord de Govern de 12 de maig de 2015, o qualsevol altra informe preexistent), sense que sigui exigible a l’Administració per aquesta via de reclamació que, si no s’ha elaborat prèviament a la sol·licitud, s’elabori ara un informe, o que es faci signar ara pel secretari general si no ho estava originàriament. En relació amb el segon punt de la sol·licitud (l’adequació del perfil del seleccionat a les característiques dels llocs, compliment dels requisits, barems o criteris previstos i aplicats, avaluació dels mèrits i capacitats i puntuació final) es recorda que l’informe de proposta de nomenament de la persona seleccionada pot contenir tota aquesta informació, i per tant, si existeix, es pot facilitar com a resposta a aquest apartat de la sol·licitud; quant a la informació relativa als candidats no seleccionats, considerant la limitació a l’accés de les seves dades personals i la complexitat de la tasca d’anonimització i dissociació de les dades relatives a les avaluacions dels mèrits, requisits i proves de les dades identificatives o que en permetin la identificació, s’opta per eliminar-la de l’accés i, amb criteris pràctics i per facilitar aquesta discriminació de dades, s’indica que si com és habitual, “aquesta informació consta en una taula annexa d’avaluació dels candidats, bastarà amb suprimir-la”. Finalment, pel que fa a la tercera petició (les resolucions de nomenament), es fa la consideració de que “han de constar a l’expedient i que han de ser públiques, de manera que se n’ha de permetre l’accés sense restriccions, considerant que, d’acord amb el FJ4, les dades personals que s’hi inclouen són les de l’autoritat que nomena i les de la persona seleccionada per ocupar el lloc”. D’acord amb això, la Resolució 388/2017 de la GAIP ordena derivar la sol·licitud als departaments i ens del sector públic de la Generalitat que tinguin en el seu poder la informació, els quals hauran de tramitar la sol·licitud i resoldre sobre l’accés als documents i dades que s’indiquen en el FJ5 de la Resolució 388/2017 de la GAIP, sens perjudici que “contra cadascuna de les resolucions que els departaments i ens del sector públic dictin estimant o desestimant l’accés, o eventualment inadmetent a tràmit la sol·licitud, es podrà interposar reclamació davant d’aquesta Comissió”. 5. El 28 de desembre de 2017, la DGFP de la Generalitat de Catalunya sol·licita a la GAIP una ampliació del termini d’execució de la Resolució 388/2017, atès el gran volum d’ofertes publicades en el període objecte de reclamació, la multiplicitat d’operadors que insten la publicació d’ofertes a ATRI i la complexitat tècnica de la compilació de la informació requerida, que entenen que justifica una ampliació de termini i, prèvia audiència del sindicat reclamant, el Ple de la GAIP, amb data 4 de gener de 2018, acorda ampliar-lo per trenta dies més. 6. El 12 de gener de 2018 la DGFP deriva al Departament de Territori i Sostenibilitat la sol·licitud d’informació, que al seu torn la deriva a l’ACA. 7. El 12 de febrer de 2018 l’ACA comunica al IAC CATAC que posa a la seva disposició la informació pública sol·licitada. 8. El 13 de març de 2018 es presenta aquesta reclamació, fonamentada en que “La informació entregada no és complerta d’acord amb la resolució GAIP ja que no entreguen els criteris o barems previstos i aplicats, l’avaluació dels mèrits i capacitats i puntuacions finals (amb la salvaguarda de la identitat dels no seleccionats)”. 9. El 20 de març de 2018 la GAIP trasllada la Reclamació a l’ACA i li demana un informe sobre ella, així com una còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la qual deriva. 10. El 28 de març de 2018 la GAIP rep l’informe de l’ACA, que exposa que amb 12 de febrer va facilitar en suport electrònic la informació sol·licitada en relació amb: Esquema del procediment i fases del procés de selecció; Resolucions de Nomenament dels candidats/es guanyadors/es dels Processos des del 13 de gener de 2016 fins al 29 de maig de 2017; Relació de Concursos Externs en relació a les ofertes publicades a l’ATRI des del 13 de gener de 2016 fins al 29 de maig de 2017 on es recullen les puntuacions obtingudes, pels candidats/es guanyadors/es, en les diferents fases del procés de selecció. S’informa, igualment, que no es veuen afectades terceres persones per l’accés que es reclama, ja que n’han estat excloses les dades dels aspirants als processos, no guanyadors/es. Per tot l’exposat, l’ACA considera que ha donat resposta adequada a la sol·licitud d’informació . 11. El 6 d’abril de 2018 la GAIP demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a l’empara de l’article 40.7 LTAIPBG, considerant que la informació reclamada conté dades personals protegides per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i tot seguit comunica a les parts que amplia el termini per resoldre, d’acord amb l’article 33.7 del 40.del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP). 12. El 13 d’abril de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’APDCAT, que conclou que, d’acord amb les consideracions fetes a l’informe IAI 38/2017 en el si del procediment de la Reclamació 379/2017 (Resolució 388/2017), que “el dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació relativa a la puntuació obtinguda en relació amb els mèrits valorats i/o les proves realitzades respecte les persones finalment seleccionades en els processos de provisió provisional. Pel que fa a la resta de candidats, l’accés no resultaria justificat”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Reglament de la GAIP (RGAIP), aprovat per Decret 111/2017, de 18 de juliol, i per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals i la tasca d’anonimització Tal i com ja ha establert aquesta Comissió arran de reclamacions presentades amb el mateix objecte, les darreres, les Resolucions 109/2018 i 110/2018, de 24 de maig, els criteris de ponderació establerts als articles 20 i 24 LTAIPBG així com el principi de qualitat de dades recollit a l’article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) prescriuen que el límit a l’accés a informació que contingui dades personals s’ha de ponderar cas per cas, atenent la finalitat i els altres interessos i drets que s’hi confronten, i avaluant que les dades personals siguin adequades, pertinents i no excessives per a la finalitat amb què es cedeixen. D’acord amb això, fins i tot quan l’objecte de l’accés són el mateix tipus de dades personals, el resultat de la ponderació pot variar substancialment, en funció de les circumstàncies particulars del cas atenent, entre d’altres consideracions, a les següents: la finalitat de l’accés (que determinarà si les dades són necessàries o adequades per a assolir-lo i si el dany infligit amb l’accés és desproporcionat per al guany assolit en termes de transparència i control de l’activitat de l’Administració); el volum de dades que es demanen (i en conseqüència, el caràcter acotat o massiu del dany que es genera amb la seva desprotecció), o la dificultat de fer un trasllat als afectats, per tal que al·leguin el que estimin oportú. La Resolució de la GAIP 388/2017 ja va apuntar en el seu FJ4 que el dret d’accés a les dades personals de les persones seleccionades havia de prevaldre sobre el dret a la seva protecció, considerant que resultaven beneficiades d’un lloc de treball i que hi havia un innegable interès públic en el control de l’activitat administrativa en la selecció provisional de llocs de treball; en canvi, s’hi establia que no resultava proporcionat ni justificat per a la finalitat de l’accés (el control de l’actuació administrativa per part del sindicat) el dany massiu que es produiria en l’esfera personal dels candidats i aspirants no seleccionats amb la divulgació de les seves dades personals, considerant que hi participaven amb expectatives de privacitat i que, considerant que no havien estat seleccionades, aquest dany massiu no es justificaria per l’interès públic en fiscalitzar la potestat discrecional de l’Administració en concedir la plaça. D’acord amb això, s’establia que en el FJ4 de la Resolució 388/2017 que “el dret d’accés es veu limitat per la protecció de dades personals exclusivament i restrictivament en referència a les dades personals relatives als candidats que han participat en els processos de selecció i no han estat seleccionats per ocupar el lloc, mentre que preval el dret d’accés sobre les dades identificatives o indicatives del lloc o càrrec dins de l’Administració del personal públic que ha actuat en els processos de provisió d’alguna manera, així com de les dades personals relatives a la persona seleccionada per ocupar el lloc”. Aquest criteri era, com s’hi deia, coincident amb l’informe de l’APDCAT, la conclusió del qual es transcrivia a l’antecedent 10 de la Resolució 388/2017 i més extensament en el FJ4 (pàgines 9 i 10) de la Resolució 388/2017, que s’expressava així: “(...) el dret a la protecció de dades no impedeix facilitar la puntuació obtinguda en relació amb els mèrits valorats o proves realitzades, així com la puntuació global, per les persones finalment seleccionades. Ara bé, no resulta prou rellevant per al control de l’actuació administrativa disposar d’aquesta mateixa informació respecte a la resta de persones candidates i que no han estat seleccionades, de manera que aquestes resultin identificables. Cal tenir present que la normativa vigent no preveu la divulgació de la identitat dels aspirants en els processos de provisió provisional (com sí succeeix en d’altres procediments de provisió definitiva, si bé la difusió no té per objecte la transparència sinó facilitar la notificació a les persones interessades que hi participen), de tal manera que aquests hi participen amb una expectativa de privacitat. A més, l’interès en el coneixement de la informació és garantir que les persones que ocupen els llocs de treball públics, encara que sigui de manera provisional, són les més capacitades i idònies. Les persones que, malgrat optar a aquests llocs, no han estat finalment seleccionades, no s’han vist en cap moment afavorides amb la decisió adoptada per l’òrgan encarregat de fer la selecció, per la qual cosa no es veu quina incidència pot tenir en el control de l’actuació de l’administració el fet de conèixer la seva identitat. Tampoc es pot obviar el fet que la sol·licitud afecta un gran volum de persones (5.476 llocs oferts, segons la resolució de la directora general de funció pública). Si bé el nombre d’afectats no és pròpiament un criteri decisiu a l’hora de poder limitar l’accés s’ha de tenir en compte que quan les persones afectades són molt nombroses això pot comportar una sèrie de problemes per poder atendre la sol·licitud d’accés amb les degudes garanties, en concret, atorgar el tràmit d’audiència que preveu l’article 31 de la Llei 19/2014 i valorar, cas per cas d’acord amb l’article 24.2 d’aquesta mateixa llei, si ha de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. Per tot plegat, no es pot admetre l’accés de la persona reclamant a la informació sobre la identitat i la puntuació obtinguda per les persones no seleccionades en relació amb els mèrits al·legats i/o les proves que hagin pogut realitzar”. D’acord amb l’exposat, l’accés a la informació relativa a les dades personals dels participants en un procés de provisió provisional s’ha de limitar, per aplicació del dret a la protecció de dades personals, en relació amb les dades dels candidats no seleccionats. Considerant que les valoracions obtingudes en relació amb els mèrits o proves realitzades son dades personals si estan associades a una persona, cal concloure que resulta contrari a la legislació de protecció de dades l’accés a les valoracions dels candidats o aspirants identificats o identificables sense una activitat desproporcionada (art. 3.a de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals i 5.1.f i o del seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre). Contràriament, no quedarien directament afectades per la protecció de dades i, per tant, no s’han d’excloure automàticament de l’accés per aplicació d’aquest límit, les valoracions si s’ofereixen dissociades del candidat. Per tant, sempre que l’Administració pugui anonimitzar les valoracions i desvincular-les de les dades que identifiquin o facin identificable el candidat al qual van referides amb una tasca que pugui ser raonablement assumible, haurà de facilitar-ne l’accés. Si, per contra, el volum de dades personals a anonimitzar requereix d’una tasca complexa per eliminar-les amb garanties, la sol·licitud podria esdevenir inadmissible per aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG. Així ho estableixen diverses resolucions de la GAIP, entre les quals la Resolució 31/2018, de 4 de maig, la Resolució 102/2018, de 17 de maig, i les Resolucions 109/2018 i 110/2018, de 24 de juny, en relació amb reclamacions promogudes pel mateix sindicat reclamant amb un objecte molt similar. Així doncs, la Resolució 388/2017, que acotava l’objecte a considerar en relació amb la sol·licitud d’informació, va tenir en compte no només l’afectació estricte del límit de protecció de dades, sinó també la dificultat i la complexitat d’anonimitzar la informació, tenint en compte que la petició estava referida a tots els processos de provisió fets a ATRI pel conjunt d’ens i organismes de la Generalitat (quasi 5.500 ofertes de treball) la qual cosa comporta una xifra enorme de persones que hi haurien participat com a candidates de les quals hi constarien nombrosíssimes dades personals que les identifiquen o que en permeten la identificació indirecta sense un esforç desproporcionat. Atenent la complexitat de la tasca requerida per l’anonimització adequada de la informació al·legada per la DGFP, la Resolució 388/2017 va acordar una estimació parcial de la reclamació, excloent del seu objecte aquesta part de la informació i proposant un sistema per eliminar-la que evités una càrrega de feina desproporcionada (eliminar el quadre annex referit a la totalitat de participants de l’informe proposta de nomenament del candidat seleccionat) amb la finalitat d’evitar successives resolucions d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud un cop es derivés als diferents departaments i ens de la Generalitat. Per tant, la Resolució 388/2017 de la GAIP, en el seu FJ5, va eliminar de l’objecte les valoracions dels candidats no seleccionats, no pas perquè en quedessin excloses per aplicació d’aquest límit (que certament no les afectaria si s’oferissin anonimitzades i dissociades de candidats identificats o identificables sense un esforç desproporcionat, segons s’estableix en el seu FJ4) sinó atenent el caràcter massiu de la sol·licitud, que converteix en complexa la tasca d’anonimització adequada i amb garanties de les valoracions, tot això sens perjudici que en el marc d’una sol·licitud més acotada, la tasca d’anonimització pogués ser raonablement exigible a l’Administració. 3. Sobre l’objecte de la reclamació Segons es desprèn dels antecedents, l’ACA ja ha facilitat bona part de la informació. La reclamació, d’acord amb els propis termes en què es formula, té per objecte, exclusivament, la informació relativa als “criteris o barems previstos i aplicats, l’avaluació dels mèrits i capacitats i les puntuacions finals (amb la salvaguarda de la identitat dels no seleccionats)”. Pel que fa als criteris o barems previstos i aplicats, l’ACA ha lliurat ja un document amb el títol “Esquema del procediment i fases del procés de selecció per contractes temporals” que detalla el procés seguit i els barems aplicats per a cada fase i bloc a valorar, i els conceptes o blocs que s’hi detallen coincideixen amb els que consten a la taula de valoracions que es detallen per a cada fase i bloc en relació amb cadascuna de les persones seleccionades, la identitat de les quals hi consta juntament amb la indicació del lloc per al qual han estat seleccionades. Per tant, es pot considerar adequadament satisfeta la sol·licitud pel que fa als criteris i barems previstos i aplicats per l’ACA i a l’avaluació de mèrits i capacitats i les puntuacions de les persones seleccionades. El Sindicat reclama també l’accés a les valoracions de les persones no-seleccionades, acceptant que se salvaguardi la identitat de les persones aspirants. Però en relació amb aquesta petició, cal dir que aquesta part de la sol·licitud va ser inadmesa en la Resolució 388/2017, considerant la complexitat de la tasca d’anonimització de la informació relativa als requisits, mèrits i valoracions dels milers de candidats que han participat en quasi 5.500 processos de provisió, tal i com s’indica al FJ2 d’aquesta Resolució. D’acord amb l’exposat, la reclamació ha de ser desestimada. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny de 2018, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 82/2018. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 82/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 20 de juny de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.