El sindicato IAC CATAC solicitó al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies la valoración de candidatos no seleccionados en procesos de provisión de personal. El sindicato alegó que se aplicaban límites excesivos a la transparencia. La GAIP desestimó la reclamación debido a la complejidad técnica y el volumen masivo de datos para realizar una anonimización segura y efectiva.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a datos de candidatos no seleccionados se limita por la protección de datos personales, ya que estos participan con una expectativa de privacidad y no existe un interés público prevalente en fiscalizar su identidad.
2
La anonimización de la información es viable en principio, pero en este caso resulta inadmisible debido al volumen masivo de datos (14.000 personas) y la complejidad cualitativa para evitar la identificación indirecta en un entorno laboral concreto.
3
El derecho de acceso no obliga a la Administración a elaborar informes justificativos nuevos, sino que se limita a la información preexistente.
4
La solicitud es considerada masiva e indiscriminada, lo que justifica que la tarea de disociación de datos sea desproporcionada para la Administración.
Texto completo
Resolució 109/2018, de 24 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 81/2018.
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament
de Treball, Afers Socials i
Famílies.
Informació reclamada: Valoracions parcials i globals dels candidats no seleccionats en processos de
provisió a ATRI promoguts pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: L’exclusió de les valoracions dels candidats no seleccionats, no deriva pròpiament de
l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals (que no les afectaria si s’oferissin
anonimitzades i dissociades de candidats identificats o identificables sense un esforç
desproporcionat) sinó que és conseqüència de la complexitat d’una adequada anonimització de la
informació, tant en termes quantitatius, ja que es xifra en 14.000 les persones que han participat en
aquests processos, com en termes qualitatius, considerant que en ser un entorn laboral tan concret,
la relació de mèrits, formació o llocs ocupats anteriorment pot fer fàcilment identificable la persona
candidata, encara que se n’hagi suprimit el nom i, per tant, caldria ser molt curós en la selecció i
eliminació de la informació que indirectament la pogués identificar.
Paraules clau: Generalitat. Sindicat. Personal. Provisions de personal. Reclamació contra estimació
parcial. Límits. Protecció de dades personals. Complexitat de l’anonimització.
Inadmissió. Tasca
complexa
Ponent: Elisabet Samarra Gallego.
Antecedents
1. El 15 de març de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 81/2018, presentada per la secretària
general del sindicat IAC CATAC contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
(DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de
la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG).
2. El 29 de maig de 2017 es va presentar una sol·licitud d’accés a la Direcció General de la Funció
Pública (DGFP) per part del sindicat reclamant, demanant accés a la informació que
seguidament es detalla, referida a totes les ofertes de treball publicades al portal ATRI des del 13
de gener de 2016 fins a la data de la sol·licitud: 1. Motivació d’haver utilitzat un sistema
extraordinari de provisió de lloc de treball; 2. Adequació del perfil de la persona seleccionada, i
específicament: informació del compliment dels requisits per exercir el lloc per part de la persona
seleccionada, els barems aplicats i l’avaluació dels mèrits i capacitats de tots els demandants a
l’oferta, especificant la puntuació per a cadascun d’ells així com de cadascuna de les proves
(entrevista, prova informàtica, test psicotècnic, valoració coneixements, experiència, formació...)
amb la puntuació total final; 3. Resolucions de nomenament provisional de la persona
seleccionada.
3. El 10 de juliol de 2017 la DGFP resol inadmetre a tràmit la sol·licitud fonamentant-ho en el fet
que no disposava materialment de la informació, ja que la motivació de la provisió l’efectua el
Departament que publica l’oferta i l’adequació del perfil del seleccionat a les característiques dels
llocs consta a l’expedient de selecció de cadascuna de les ofertes publicades al portal ATRI, que
gestiona cadascun dels Departaments o ens de la Generalitat que ha fet l’esmentada oferta. Per
tant, en atenció al fet que la DGFP no tenia centralitzada la informació, considerava complexa la
tasca necessària per proveir-se’n atenent l’ampli abast de la sol·licitud, que abastava 5.476
expedients. Igualment, la DGFP oposava a l’accés el límit relatiu a la protecció de dades
personals i la inadmissibilitat derivada de la complexitat d’elaboració de la informació,
considerant l’elevat volum d’expedients que abastava la sol·licitud.
4. El 10 d’agost de 2017 la persona reclamant formula la Reclamació 379/2017 contra la inadmissió
a tràmit de la sol·licitud d’accés esmentada a l’antecedent anterior, la qual és estimada
parcialment per la GAIP en la seva Resolució 388/2017, de 28 de novembre. La Resolució de la
GAIP considera que la manca de possessió de la informació per part de la DGFP no pot justificar
la inadmissió per la complexitat d’obtenir-la, sinó que la DGFP l’hagués hagut de derivar cap als
òrgans que en disposessin, per tal que cadascun d’ells resolgués, d’acord amb les
circumstàncies pròpies de cada cas. Considerant l’article 32.a LTAIPBG, la GAIP considera que
la DGFP era incompetent per resoldre inadmetent la sol·licitud i disposa la retroacció del
procediment al seu inici tot ordenant a la DGFP que fes les derivacions oportunes. En relació
amb les altres qüestions al·legades per la DGFP (la protecció de dades personals i la complexitat
d’elaborar una informació relativa a un nombre tan gran d’expedients), la Resolució 388/2017 les
avalua de cara a orientar els òrgans que, un cop derivada la sol·licitud, hauran de resoldre, de
manera que -tot i que la Resolució no es pronuncia sobre l’abast del dret d’accés a la informació,
sinó sobre la improcedència de la resolució d’inadmissió dictada per la DGFP, per ser òrgan
incompetent, i amb la finalitat d’evitar successives reclamacions- la Resolució de la GAIP acota
la part de l’objecte de la sol·licitud que no resulta afectada pel límits i les causes d’inadmissibilitat
i, per tant, ha de ser objecte de les futures resolucions. Així, d’una banda, el FJ4 analitza
l’impacte del límit relatiu a la protecció de dades personals i, d’acord amb el criteri de l’APDCAT,
conclou que en relació amb el candidat seleccionat, resulta prevalent l’interès públic en la
divulgació de la informació i, per tant, l’accés a les seves dades no s’ha de veure limitat, mentre
que en relació amb els candidats o aspirants no seleccionats, no està justificada la divulgació de
les seves valoracions si estan associades a dades personals identificatives o que els facin
identificables. Quant a la complexitat d’elaboració, es té en compte que, efectivament, la
sol·licitud és massiva i indiscriminada i que abasta gairebé 5.500 processos de provisió, i d’altra
banda, es recorda que el dret d’accés no empara que s’elaborin informe justificatius de nou sinó
que només es pot projectar sobre informació preexistent i, per tant, els departaments no estan
obligats a elaborar l’informe de justificació del procés de provisió utilitzat, ni a que estigui signat
pel secretari general, per satisfer la sol·licitud del sindicat. D’acord amb això, el FJ5 estableix
que, en relació amb el primer punt de l’objecte de la sol·licitud, es pot satisfer vàlidament amb
qualsevol informe previ que consti a l’expedient i que compleixi amb la finalitat de motivar o
justificar la necessitat de cobrir una plaça pel sistema de provisió provisional (per exemple, el del
director de serveis o càrrecs anàlegs que preveu el punt 2.3 de l’Acord de Govern de 12 de maig
de 2015, o qualsevol altra informe preexistent), sense que sigui exigible a l’Administració per
aquesta via de reclamació que, si no s’ha elaborat prèviament a la sol·licitud, s’elabori ara un
informe, o que es faci signar ara pel secretari general si no ho estava originàriament. En relació
amb el segon punt de la sol·licitud (l’adequació del perfil del seleccionat a les característiques
dels llocs, compliment dels requisits, barems o criteris previstos i aplicats, avaluació dels mèrits i
capacitats i puntuació final) es recorda que l’informe de proposta de nomenament de la persona
seleccionada pot contenir tota aquesta informació, i per tant, si existeix, es pot facilitar com a
resposta a aquest apartat de la sol·licitud; quant a la informació relativa als candidats no
seleccionats, considerant la limitació a l’accés de les seves dades personals i la complexitat de la
tasca d’anonimització i dissociació de les dades relatives a les avaluacions dels mèrits, requisits i
proves de les dades identificatives o que en permetin la identificació, s’opta per eliminar-la de
l’accés i, amb criteris pràctics i per facilitar aquesta discriminació de dades, s’indica que si com
és habitual, “aquesta informació consta en una taula annexa d’avaluació dels candidats, bastarà
amb suprimir-la”. Finalment, pel que fa a la tercera petició (les resolucions de nomenament), es
fa la consideració de que “han de constar a l’expedient i que han de ser públiques, de manera
que se n’ha de permetre l’accés sense restriccions, considerant que, d’acord amb el FJ4, les
dades personals que s’hi inclouen són les de l’autoritat que nomena i les de la persona
seleccionada per ocupar el lloc”. D’acord amb això, la Resolució 388/2017 de la GAIP ordena
derivar la sol·licitud als departaments i ens del sector públic de la Generalitat que tinguin en el
seu poder la informació, els quals hauran de tramitar la sol·licitud i resoldre sobre l’accés als
documents i dades que s’indiquen en el FJ5 de la Resolució 388/2017 de la GAIP, sens perjudici
que “contra cadascuna de les resolucions que els departaments i ens del sector públic dictin
estimant o desestimant l’accés, o eventualment inadmetent a tràmit la sol·licitud, es podrà
interposar reclamació davant d’aquesta Comissió”.
5. El 28 de desembre de 2017, la DGFP de la Generalitat de Catalunya sol·licita a la GAIP una
ampliació del termini d’execució de la Resolució 388/2017, atès el gran volum d’ofertes
publicades en el període objecte de reclamació, la multiplicitat d’operadors que insten la
publicació d’ofertes a ATRI i la complexitat tècnica de la compilació de la informació requerida,
que entenen que justifica una ampliació de termini i, prèvia audiència del sindicat reclamant, el
Ple de la GAIP, amb data 4 de gener de 2018, acorda ampliar-lo per trenta dies més.
6. El 12 de gener de 2018 la DGFP deriva la sol·licitud d’accés al DTASF, per tal que respongui en
relació amb els anuncis que ha publicat a ATRI en el període de temps indicat.
7. El 23 de febrer de 2018 el Secretari General del DTASF resol estimar parcialment la sol·licitud
d’informació anterior, facilitant l’accés a la documentació referent a l’oferta publicada a l’ATRI; a
la documentació que justifiqués per part de l’òrgan corresponent la necessitat de provisió del
lloc/s per sistema extraordinari de provisió; la proposta de nomenament que contingui informació
relacionada únicament amb la persona seleccionada; i, finalment, la resolució de nomenament
de la persona seleccionada, i desestimant, en canvi, l’accés a les valoracions de les persones
candidates que no van ser seleccionades.
8. El 15 de març de 2018 es presenta aquesta Reclamació, motivada en la consideració del sindicat
de que el Departament estaria aplicant uns límits superiors als que va apreciar la GAIP en la
Resolució 388/2017 i als establerts per l’LTAIPBG, ja que “elimina de l’accés les dades dels
candidats no seleccionats, sense distinció si són o no dades personals” i afirma que “eliminar les
puntuacions obtingudes de la resta de candidats que no han estat seleccionats –sempre
entenent la salvaguarda de les dades personals i així ho entén l’APDCAT i GAIP- fa impossible
comprovar que l’administració pública està garantint que la persona seleccionada és la més
meritòria, capacitada i qualificada possible”.
9. El 20 de març de 2018 la GAIP trasllada la Reclamació al DTASF i li demana un informe sobre
ella, així com una còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la qual deriva.
10. El 18 d’abril de 2018 la GAIP rep l’informe del DTASF, que es ratifica en l’estimació parcial de la
sol·licitud. Argumenta que en alguns casos, per la particularitat i especificitat de les tasques a
realitzar, “encara que les dades s’anonimitzessin, les persones participants en aquella oferta
serien fàcilment identificables i es veuria afectat el seu dret a la protecció de les dades
personals”. Afegeix, a més, que la sol·licitud afectaria a gairebé 14.000 persones que s’han
presentat als processos de provisió, i que la anonimització d’aquest volum d’informació referida a
candidats que no van ser seleccionats “implicaria una paralització i dedicació gairebé exclusiva
de la unitat afectada per recopilar i treballar la documentació sol·licitada, actuació que d’altra
banda, contradiria a la seva vegada l’informe de la GAIP en el sentit de no generar nous
documents més enllà dels preexistents”.
11. El 19 d’abril de 2018 la GAIP demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) a l’empara de l’article 40.7 LTAIPBG, considerant que la informació reclamada conté
dades personals protegides per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de
dades de caràcter personal (LOPD), i tot seguit comunica a les parts que amplia el termini per
resoldre, d’acord amb l’article 33.7 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a
la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol.
12. El 26 d’abril de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’APDCAT. En ell es conclou que: “D’acord
amb les consideracions fetes a l’informe IAI 38/2017, que es donen per reproduïdes, no resulta
justificat l’accés de la persona reclamant a la informació sobre la puntuació obtinguda per les
persones no seleccionades en relació amb els mèrits al·legats i/o les proves que hagin pogut
realitzar en els processos de provisió provisional duts a terme pel Departament de Treball, Afers
Socials i Famílies”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte
de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b)
LTAIPBG. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Reglament de la
GAIP (RGAIP), aprovat per Decret 111/2017, de 18 de juliol, i per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals i la complexitat de
l’anonimització de la informació relativa als candidats no seleccionats
D’acord amb els criteris de ponderació establerts als articles 20 i 24 LTAIPBG així com el principi de
qualitat de dades recollit a l’article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de
dades de caràcter personal (LOPD), el límit a l’accés a informació que contingui dades personals s’ha
de ponderar cas per cas, atenent la finalitat i els altres interessos i drets que s’hi confronten, i
avaluant que les dades personals siguin adequades, pertinents i no excessives per a la finalitat amb
què es cedeixen. D’acord amb això, fins i tot quan l’objecte de l’accés són el mateix tipus de dades
personals, el resultat de la ponderació pot variar substancialment, en funció de les circumstàncies
particulars del cas atenent, entre d’altres consideracions, a les següents: la finalitat de l’accés (que
determinarà si les dades són necessàries o adequades per a assolir-lo
i si el dany infligit amb l’accés
és desproporcionat per al guany assolit en termes de transparència i control de l’activitat de
l’Administració); el volum de dades que es demanen (i en conseqüència, el caràcter acotat o massiu
del dany que es genera amb la seva desprotecció), o la dificultat de fer un trasllat als afectats, per tal
que al·leguin el que estimin oportú.
La Resolució de la GAIP 388/2017 ja va apuntar en el seu FJ4 que el dret d’accés a les dades
personals de les persones seleccionades havia de prevaldre sobre el dret a la seva protecció,
considerant que resultaven beneficiades d’un lloc de treball i que hi havia un innegable interès públic
en el control de l’activitat administrativa en la selecció provisional de llocs de treball; en canvi, s’hi
establia que no resultava proporcionat ni justificat per a la finalitat de l’accés (el control de l’actuació
administrativa per part del sindicat) el dany massiu que es produiria en l’esfera personal dels
candidats i aspirants no seleccionats amb la divulgació de les seves dades personals, considerant
que hi participaven amb expectatives de privacitat i que no concorria l’interès públic en fiscalitzar la
potestat discrecional de l’Administració en concedir-li la plaça. D’acord amb això, s’establia que en el
FJ4 de la Resolució 388/2017 que “el dret d’accés es veu limitat per la protecció de dades personals
exclusivament i restrictivament en referència a les dades personals relatives als candidats que han
participat en els processos de selecció i no han estat seleccionats per ocupar el lloc, mentre que
preval el dret d’accés sobre les dades identificatives o indicatives del lloc o càrrec dins de
l’Administració del personal públic que ha actuat en els processos de provisió d’alguna manera, així
com de les dades personals relatives a la persona seleccionada per ocupar el lloc”.
Aquest criteri era, com s’hi deia, coincident amb l’informe de l’APDCAT, la conclusió del qual es
transcrivia a l’antecedent 10 de la Resolució 388/2017 i més extensament en el FJ4 (pàgines 9 i 10)
de la Resolució 388/2017, que s’expressava així: “(...) el dret a la protecció de dades no impedeix
facilitar la puntuació obtinguda en relació amb els mèrits valorats o proves realitzades, així com la
puntuació global, per les persones finalment seleccionades.
Ara bé, no resulta prou rellevant per al control de l’actuació administrativa disposar d’aquesta mateixa
informació respecte a la resta de persones candidates i que no han estat seleccionades, de manera
que aquestes resultin identificables.
Cal tenir present que la normativa vigent no preveu la divulgació de la identitat dels aspirants en els
processos de provisió provisional (com sí succeeix en d’altres procediments de provisió definitiva, si
bé la difusió no té per objecte la transparència sinó facilitar la notificació a les persones interessades
que hi participen), de tal manera que aquests hi participen amb una expectativa de privacitat.
A més, l’interès en el coneixement de la informació és garantir que les persones que ocupen els llocs
de treball públics, encara que sigui de manera provisional, són les més capacitades i idònies. Les
persones que, malgrat optar a aquests llocs, no han estat finalment seleccionades, no s’han vist en
cap moment afavorides amb la decisió adoptada per l’òrgan encarregat de fer la selecció, per la qual
cosa no es veu quina incidència pot tenir en el control de l’actuació de l’administració el fet de
conèixer la seva identitat.
Tampoc es pot obviar el fet que la sol·licitud afecta un gran volum de persones (5.476 llocs oferts,
segons la resolució de la directora general de funció pública). Si bé el nombre d’afectats no és
pròpiament un criteri decisiu a l’hora de poder limitar l’accés s’ha de tenir en compte que quan les
persones afectades són molt nombroses això pot comportar una sèrie de problemes per poder
atendre la sol·licitud d’accés amb les degudes garanties, en concret, atorgar el tràmit d’audiència que
preveu l’article 31 de la Llei 19/2014 i valorar, cas per cas d’acord amb l’article 24.2 d’aquesta mateixa
llei, si ha de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits.
Per tot plegat, no es pot admetre l’accés de la persona reclamant a la informació sobre la identitat i la
puntuació obtinguda per les persones no seleccionades en relació amb els mèrits al·legats i/o les
proves que hagin pogut realitzar”.
D’acord amb l’exposat, l’accés a la informació relativa a les dades personals dels participants en un
procés de provisió provisional s’ha de limitar per aplicació del dret a la protecció de dades personals
en relació amb les dades dels candidats no seleccionats. Considerant que les valoracions obtingudes
en relació amb els mèrits o proves realitzades son dades personals si estan associades a una
persona, cal concloure que resulta contrari a la legislació de protecció de dades l’accés a les
valoracions dels candidats o aspirants identificats o identificables
sense una activitat
desproporcionada (art. 3.a de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades
personals i 5.1.f i o del seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre).
Contràriament, no quedarien directament afectades per la protecció de dades i, per tant, no s’han
d’excloure automàticament de l’accés per aplicació d’aquest límit, les valoracions si s’ofereixen
dissociades del candidat.
Per tant, sempre que l’Administració pugui anonimitzar les valoracions i desvincular-les de les dades
que identifiquin o facin identificable el candidat al qual van referides amb una tasca que pugui ser
raonablement assumible, haurà de facilitar-ne l’accés. Si, per contra, el volum de dades personals a
anonimitzar requereix d’una tasca complexa per eliminar-les amb garanties, la sol·licitud podria
esdevenir inadmissible per aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG. Així ho estableixen diverses
resolucions de la GAIP, entre les quals la Resolució 31/2018, de 4 de maig així com la
Resolució102/2018, de 17 de maig, en relació amb una reclamació promoguda pel mateix sindicat
reclamant amb un objecte molt similar.
3. . Sobre la complexitat de la tasca d’anonimització
La Resolució 388/2017, que acotava l’objecte a considerar en relació amb la sol·licitud d’informació,
va tenir en compte no només l’afectació estricte del límit de protecció de dades, sinó també la
dificultat i la complexitat d’anonimitzar la informació, tenint en compte que la petició estava referida a
tots els processos de provisió fets a ATRI pel conjunt d’ens i organismes de la Generalitat (quasi
5.500 ofertes de treball) la qual cosa comporta una xifra enorme de persones que hi haurien participat
com a candidates de les quals hi constarien nombrosíssimes dades personals que les identifiquen o
que en permeten la identificació indirecta sense un esforç desproporcionat. Atenent la complexitat de
la tasca requerida per l’anonimització adequada de la informació al·legada per la DGFP, la Resolució
388/2017 va acordar una estimació parcial de la reclamació, excloent del seu objecte aquesta part de
la informació i proposant un sistema per eliminar-la que evités una càrrega de feina desproporcionada
(eliminar el quadre annex referit a la totalitat de participants de l’informe proposta de nomenament del
candidat seleccionat) amb la finalitat d’evitar successives resolucions d’inadmissió a tràmit de la
sol·licitud un cop es derivés als diferents departaments i ens de la Generalitat.
En la Resolució d’estimació parcial, el DTASF desestima l’accés a les valoracions dels candidats no
seleccionats considerant la complexitat d’una adequada anonimització de la informació, tant en
termes quantitatius, ja que es xifra en 14.000 les persones que han participat en aquests processos,
com en termes qualitatius, considerant que en ser un entorn laboral tan concret, la relació de mèrits,
formació o llocs ocupats anteriorment pot fer fàcilment identificable la persona candidata, encara que
se n’hagi suprimit el nom i, per tant, caldria ser molt curós en la selecció i eliminació de la informació
que indirectament la pogués identificar.
La GAIP considera adequadament justificada la complexitat de la tasca d’anonimització i no aprecia,
contràriament al que afirma el sindicat reclamant, contradicció entre la Resolució d’estimació parcial
del DTASF i la Resolució 388/2017 de la GAIP que justifiqui l’afirmació del sindicat reclamant, en el
sentit que el DTASF estaria aplicant més restrictivament el límit relatiu a la protecció de dades
personals, ja que l’exclusió de les valoracions dels candidats no seleccionats, no deriva pròpiament
de l’aplicació d’aquest límit (que certament no les afectaria si s’oferissin anonimitzades i dissociades
de candidats identificats o identificables sense un esforç desproporcionat) sinó que és una
conseqüència derivada del caràcter massiu de la sol·licitud i de la complexitat que comporta, en
aquests termes i en aquest cas, anonimitzar les valoracions adequadament i amb prou garanties,
sens perjudici que en el marc d’una sol·licitud més acotada, la tasca d’anonimització pogués ser
raonablement exigible a l’Administració.
4. Sobre l’objecte de la reclamació
La Reclamació es formula contra la Resolució del DATSF en la mesura en què desestima parcialment
l’accés en relació amb la informació relativa a les valoracions parcials i globals dels mèrits i proves
dels candidats no seleccionats en els processos de provisió provisional de llocs de treball publicats a
ATRI i promoguts pel departament en el període temporal indicat a al sol·licitud. Per tant, aquest és
l’objecte de la reclamació.
L’APDCAT en el seu informe (antecedent 12), reitera el criteri ja establert per a la mateixa sol·licitud
d’accés en l’informe IAI 38/2017 (emès arran de la Reclamació del mateix sindicat reclamant que va
finalitzar ambla Resolució de la GAIP 388/2017), establint que “no resulta justificat l’accés de la
persona reclamant a la informació sobre la puntuació obtinguda per les persones no seleccionades en
relació amb els mèrits al·legats i/o les proves que hagin pogut realitzar en els processos de provisió
provisional duts a terme pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies”.
El sindicat expressa en la formulació de la reclamació que el Departament estaria aplicant uns límits
superiors als que va apreciar la GAIP en la Resolució 388/2017 i als establerts per l’LTAIPBG, ja que
elimina de l’accés les dades dels candidats no seleccionats, sense distinció si són o no dades
personals, i reafirma en la seva voluntat d’accedir-hi, “sempre entenent la salvaguarda de les dades
personals”. Per tant, el sindicat reclama l’accés a les valoracions acceptant que aquestes s’hagin
dissociat prèviament de la identitat dels candidats als quals van referides. Certament, les valoracions
dissociades de qualsevol dada que en permeti la vinculació a una persona física no seria una dada
personal i, per tant, el seu accés no quedaria justificat pel límit relatiu a la protecció de dades
personals, tal i com quedava recollit en el FJ4 de la Resolució 388/2017 i en el FJ2 d’aquesta mateixa
Resolució. Ara bé, tal i com s’ha justificat abastament en el FJ 3 d’aquesta Resolució, la prèvia
dissociació de les dades identificatives i de qualsevol altra dada que permeti la identificació dels
candidats als quals van referides les valoracions sense un esforç desproporcionat, és una tasca que,
considerant el caràcter massiu i indiscriminat de la sol·licitud, revesteix una complexitat
inqüestionable que la fa inadmissible.
Per les raons exposades, la reclamació d’accés a la informació relativa a les valoracions dels
candidats no seleccionats en els processos de provisió temporal de llocs de treball oferts a ATRI pel
DTASF no pot ser estimada.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
de maig de 2018, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 81/2018.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 81/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 24 de maig de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.