Finalización de reclamación por pérdida de objeto relativa a la lista de espera de viviendas jóvenes en Sant Fost de Campsentelles

Resolució 417/2023, de 25 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 77/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles Informació reclamada: Informació relativa a la llista de persones que han estat a l’espera d’un pis jove. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Electe local. Habitatge jove. Llista d’espera. Persones inscrites com a sol·licitants. Reclamació contra silenci administratiu. Lliurament extemporani. Pèrdua de l’objecte. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El dia 22 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 077/2023, presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El dia 30 de novembre de 2022 l’electe reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles en els següents termes: “Sol·licito: - La llista de les persones que han estat en espera d'un pis jove des de fa 2 anys fins a la data d'avui. - Preguntar a la secretaria si s'està complint els requisits necessaris per accedir als pisos, el procediment per inscriure's i si s'està respectant la llista d'espera que existeix.” A la reclamació presentada a la GAIP, el reclamant omet la pregunta a la secretària sobre el compliment dels requisits d’accés i si es respecta la llista d’espera. La Reclamació presentada el 22 de gener de 2023 indica que l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles no hauria donat resposta a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior. En data 31 de gener de 2023 la GAIP notifica a la persona reclamant que admet provisionalment la Reclamació respecte de la sol·licitud presentada el 22 de gener de 2023 i, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 31 de gener de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 31 de març de 2023 la GAIP notifica un nou requeriment a l'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, recordant-li el trasllat de la reclamació i la petició d’informe que la GAIP li havia traslladat amb data 31 de gener. El 3 de maig de 2023 la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, juntament amb diversos annexos. En base a la reclamació 77/2023, que és la que ens ocupa, l’Ajuntament exposa que “ Que el regidor és coneixedor de que tant totes les persones que han obtingut un dels pisos de lloguer social, com els de la llista d’espera compleixen els requisits ja que el Sr. Bastida va estar regidor d’Habitatge fins el 21 de juliol de 2022. A més, des del novembre de 2017 n’és un llogater. Que la llista d’espera es canviant i la gestiona Visoren (empresa concessionària de la documentació acreditativa del gestió dels pisos per a joves). Totes les sol·licituds per a formar part de la llista d’espera prèvia a poder ser un dels llogaters, entren per registre d’entrada amb tota la documentació acreditativa del compliment dels requisits i que el Sr. Bastida, com a regidor, té accés a aquest registre municipal. A banda, el 27 de desembre de 2022, l’Ajuntament es va reunir amb veïns dels 40 pisos joves de Sant Fost (en els que s’inclou el Sr. Bastida), els quals van informar a l’Ajuntament que havien rebut un correu de la companyia concessionària Visoren, companyia a la qual pertany Sermavi, on se’ls comunicava un increment del preu del servei d'aigua calenta i calefacció per al 2023 de fins al 277% i amb caràcter retroactiu a les factures del 2022. Des d’aleshores, l’Ajuntament de Sant Fost va prendre la iniciativa amb tres línies d'actuació: als afectats se'ls va oferir un assessor jurídic a càrrec de l’Ajuntament, es va contactar amb l’empresa Visoren, com també amb altres Ajuntaments de municipis afectats i amb l’Agència Catalana de l'Habitatge, doncs Sant Fost, donada la densitat de població, no té competència en habitatge, i s’han realitzat diferents reunions a les quals ha assistit sempre el Sr. Bastida (17 de gener amb els joves, 27 de gener amb altres ajuntament afectats, 2 de febrer i 27 de març dels joves amb l’advocat, 21 de març dels joves amb la regidora d’habitatge i el gerent, entre d’altres). Tot i no tenir una resposta per escrit, el Sr. Bastida ha pogut constatar que tothom compleix els requisits i de la implicació del consistori en solventar el problema”. En data 4 de maig de 2023 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles a l’electe reclamant advertint que, si en el termini de 5 dies hàbils, a comptar des del dia següent a la data d'obertura de la notificació, no presentava al·legacions, es procediria a finalitzar el procediment de reclamació. El dia 15 de maig de 2023, la notificació indicada a l’antecedent anterior queda rebutjada de forma automàtica pel sistema, atès que l’electe reclamant no hauria accedit a aquesta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions i tal com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, on precisament es qüestionava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El Tribunal Suprem, a la Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, va confirmar aquesta interpretació i estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. D’acord amb l’anterior, es confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i es valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, seguint l’argumentació de la GAIP, que es concreta en considerar què, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, l’aplicació de la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, atesa la naturalesa supletòria de la normativa de transparència expressament establerta, legitima la intervenció de la GAIP en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, a més, tenint en compte el caràcter gratuït i voluntari d’aquesta via de reclamació a l’abast dels electes locals vinculat a l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, no hauria de merèixer menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, es va admetre a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, atès que en l’informe lliurat al reclamant i a la mateixa GAIP en data 3 de maig consta la informació sol·licitada inicialment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de maig de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 77/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.