Pérdida de objeto 25/04/2019 · 70 días en resolverse

Solicitud de resoluciones y actas sobre factores retributivos y creación de unidades de la Guardia Urbana con resultado de pérdida de objeto

Un sindicato solicitó al Ayuntamiento de L'Hospitalet de Llobregat resoluciones y actas sobre factores retributivos y la creación de unidades policiales. Tras la reclamación, el Ayuntamiento accedió a entregar la información. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, requiriendo la entrega inmediata de lo pendiente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones presuntas en materia de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Los límites legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4 Se declara la pérdida del objeto del procedimiento cuando la Administración satisface la solicitud de forma extemporánea durante la tramitación de la reclamación.

Texto completo

Resolució 224/2019, de 25 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 77/2019 Administració reclamada: Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Resolucions, actes i acords sobre factors retributius, sobre la creació de la Unitat de Convivència i Civisme i sobre la creació de llocs de treball de Protecció Civil de la Guardia Urbana. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: És procedent declarar la finalització del procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en haver estimat extemporàniament l’Administració la sol·licitud, per bé que el sindicat reclamant pot acudir a aquesta Comissió i comunicar-li qualsevol incidència que sorgeixi en l’accés material a la informació que resta pendent de lliurament. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Policia local. Retribucions. Horaris. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Lliurament parcial. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 77/2019, presentada per un representant del Sindicat PAS-GIGU contra l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de desembre de 2018, després d’invocar l’LTAIPBG, sol·licita a l’Ajuntament la informació següent: - “Que se’m faciliti còpia de la resolució, així com de l’acta d’acord amb la representació sindical de la creació del plus d’emergències tècniques que segons l’expedient de complements irregulars de la Guàrdia Urbana (resolució 3651/2016 de 10 de maig) i segons la instructora d’aquest s’està abonant a les escales d’Intendent Major, Intendent, Inspector i Subinspector un factor retributiu d’emergències tècniques, l’import del qual és 454,76€ mensuals, que no correspon amb cap dels regulats per l’article 10 del conveni col·lectiu, on es regulen les retribucions del personal de l’Ajuntament. - Que se’m faciliti còpia de la resolució, ordres del cos, així com de l’acta d’acord amb la representació sindical de la creació de la unitat de convivència i civisme que segons l’expedient de complements irregulars de la Guàrdia Urbana (resolució 3651/2016, de 10 de maig) i segons la instructora realitza horaris no regulats per conveni i en els quals no s’han pogut comprovar ordres del cos d’assignació a aquests destins. Amb l’agreujant que tenen assignats uns complements retributius d’una altra unitat i un horari fora de conveni no acordat amb la representació sindical, com si s’hagués realitzat amb la resta d’unitats. - Que se’m faciliti copia de la resolució, ordres del cos d’assignació, així com de l’acta d’acord amb la representació sindical de la creació dels llocs de treball de Protecció Civil que segons l’expedient de complements irregulars de la Guardia Urbana (resolució 3651/2016 de 10 de Maig) i segons la instructora hi ha una sèrie d’agents en aquests llocs de treball fora de la Guardia Urbana amb horaris que no estaven regulats per Conveni, i amb retribucions pròpies d’agents de Guàrdia Urbana. - Que se’m faciliti en els termes previstos a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, la informació requerida al present, davant el/la (DEPARTAMENT O INSTITUCIÓ) - Si insisteixen en denegar-me l’accés a la informació sol·licito que argumentin les raons que avalen, a tenor de l’article 22 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, “seran motivades les resolucions que deneguin l’accés”. Per això, si es tracta d’una denegació, sol·licito rebre-la de manera escrita i motivada.” 3. El 22 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 4. El 10 d’abril de 2019 la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament que afirma la voluntat d’atendre la reclamació del sindicat, així com que ja ha procedit al lliurament parcial d’informació i que, en el moment que disposi de la informació que resta, la li lliurarà. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació d’una administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per la GAIP. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. L’article 42.4 LTAIPBG disposa que la Comissió pot damnar els informes o les dades que consideri necessaris per fonamentar la resolució, i l’article 33.4 RGAIP disposa que l’Administració reclamada disposa d’un termini de quinze dies per a trametre a la Comissió, quan aquesta li notifiqui la interposició d’una reclamació, la còpia de l’expedient de la sol·licitud, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. L’apartat 7 del mateix article 33 RGAIP disposa que la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. 2. Pèrdua d’objecte Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament de l’Hospitalet, per escrit del 10 d’abril, ha manifestat la voluntat de satisfer la sol·licitud del sindicat, i ha procedit a lliurar parcialment la informació. Per tant, no existeix discrepància jurídica sobre el dret d’accés que es reclama que justifiqui la continuïtat d’aquest procediment ni el pronunciament d’aquesta Comissió, més enllà d’urgir a l’Administració a lliurar la informació pendent, considerant la demora amb què ha tramitat la seva petició. D’acord amb això, és procedent declarar la finalització del procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, per bé que el sindicat reclamant pot acudir a aquesta Comissió i comunicar-li qualsevol incidència que sorgeixi en l’accés material a la informació que resta pendent de lliurament. 3. Seguiment d’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 d’abril de 2019, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzada la Reclamació 77/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver estimat extemporàniament l’Administració la sol·licitud objecte de reclamació. 2. Requerir a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat a que al més aviat possible i no més tard dels termini de deu dies, faciliti al sindicat reclamant la informació pendent de lliurament. 3. Requerir a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat a que, dins del termini de deu dies, informi a la GAIP de la persona o òrgan responsable de l’execució d’aquesta Resolució, i de les actuacions dutes a terme per al seu compliment. 4. Convidar a la persona reclamant perquè informi a la GAIP sobre qualsevol incident que es plantegi en relació amb el compliment d’aquesta Resolució. 5. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.