Un concejal solicitó al Ayuntamiento de l'Arboç información sobre la construcción de una base logística. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. El organismo finaliza la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento aceptó facilitar la información, aunque la GAIP le recuerda que debe actuar con diligencia y no limitarse a derivar la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el artículo 164 TRLMRLC, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia para incrementar las garantías jurídicas.
2
El derecho de acceso de los concejales es un derecho reforzado derivado de la participación y representación política prevista en el artículo 23 de la Constitución Española.
3
Las limitaciones al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación explícita y proporcional.
4
La obligación de la Administración con los miembros de la corporación no se agota con la mera petición de la información a terceros, sino que exige diligencia efectiva para proveerse materialmente de ella.
5
Se produce la pérdida del objeto de la reclamación cuando la Administración no se opone jurídicamente al acceso y manifiesta su voluntad de satisfacer la solicitud sin limitaciones.
Texto completo
Resolució 295/2021, de 25 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 76/2021
Administració reclamada: Ajuntament d’Arboç
Informació reclamada: Determinada informació relacionada amb la construcció d’una base logística.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració no s’oposa jurídicament a l’accés ni
considera fonamentat restringir-lo o inadmetre la sol·licitud, ans al contrari, manifesta la seva voluntat
de satisfer-lo, tan bon punt hagi obtingut la informació requerida de l’empresa encarregada de la
recollida de residus al municipi. Certament, el temps transcorregut des de la sol·licitud d’informació és
considerable i depassa amb escreix el termini fixat legalment, màxim si tenim en compte el règim
especial d’accés dels electes locals; per això, cal recordar a l’Ajuntament que la seva obligació en
relació amb el dret d’accés dels membres de la corporació no s’esgota amb la sola petició o derivació
de la sol·licitud, sinó que li exigeix maldar de manera efectiva i diligent per proveir-se materialment
d’aquesta informació, requerint-la amb urgència de l’empresa contractada si escau, per no perjudicar
el dret dels membres de la corporació a exercir les seves funcions disposant de plena informació
sobre els assumptes locals.
Paraules clau: Ajuntaments. Obres. Electes municipals. Reclamació contra silenci. Estimació
extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 23 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 76/2021, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de l’Arboç, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de novembre de 2020 la persona reclamant sol·licita: “En relació a la base logística de
CESPA, al carrer Marmellar del Polígon industrial del Foix: - Informe de valoració positiva de
l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre la construcció de la base logística de CESPA. -
Sol·licitud de permís d'obres per part de CESPA per construir la seva base logística. - Informació
del punt on està instal·lat el comptador de l'aigua a la base logística de CESPA.”
3. La Reclamació, presentada el 23 de gener de 2021 indica el següent: “No es va donar la
documentació sol·licitada ni cap resposta dins dels terminis establerts, segons l'article 164 de la
LRBRL. Entenem que al no donar resposta s'accepta la sol·licitud. Quan va passar un mes des
de la data de la sol·licitud, vàrem enviar un correu a la Secretària, na [...], demanant-la novament
(adjuntem document). Ens va comunicar que va reclamar més celeritat. Des d'aquesta segona
sol·licitud ha passat més d'un mes.”
4. El 27 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la tramitació de la Reclamació.
5. El 29 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Arboç i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 9 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Arboç que posa de manifest
haver requerit la informació sol·licitada a l’empresa encarregada de la recollida de residus al
municipi i que tan aviat com en disposin la facilitaran a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració no s’oposa jurídicament a l’accés ni considera
fonamentat restringir-lo o inadmetre la sol·licitud, ans al contrari, manifesta la seva voluntat de
satisfer-lo, tan bon punt hagi obtingut la informació requerida de l’empresa encarregada de la recollida
de residus al municipi. Certament, el temps transcorregut des de la sol·licitud d’informació és
considerable i depassa amb escreix el termini fixat legalment, màxim si tenim en compte el règim
especial d’accés dels electes locals; per això, cal recordar a l’Ajuntament que la seva obligació en
relació amb el dret d’accés dels membres de la corporació no s’esgota amb la sola petició o derivació
de la sol·licitud, sinó que li exigeix maldar de manera efectiva i diligent per proveir -se materialment
d’aquesta informació, requerint-la amb urgència de l’empresa contractada si escau, per no perjudicar
el dret dels membres de la corporació a exercir les seves funcions disposant de plena informació
sobre els assumptes locals.
D’acord amb l’exposat, és procedent finalitzar la Reclamació, ja que les parts no sostenen una
discrepància jurídica sobre l’abast del dret d’accés que hagi de ser resolta per aquesta Comissió, amb
el compromís de lliurar-la sense limitacions, si bé amb referència a les facultats de seguiment de
l’execució de les seves resolucions esmentades la fonament jurídic següent, als efectes de garantir
l’accés material a la informació sol·licitada, si encara és pendent de lliurament.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació
dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la
desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim
sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix
una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82
LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86
LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri
l’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
de març de 2021, resol per unanimitat
1. Finalitzar la Reclamació 76/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver-se
estimat l’accés sense límits durant aquest procediment i existint el compromís explícit de
l’Ajuntament de proveir-se’n i fer-ne el lliurament material de la informació al més aviat possible.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
en relació amb el lliurament de la informació.
3. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.