Pérdida de objeto 27/03/2019 · 43 días en resolverse

Solicitud de información urbanística y ambiental sobre empresas en Sant Boi de Llobregat y resultado por pérdida de objeto

Diversas entidades solicitaron información urbanística y ambiental sobre empresas específicas al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat. Ante la falta de respuesta, se recurrió a la GAIP. El organismo decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el art. 39.1 LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
4 Al haberse satisfecho la solicitud, se esvanece la discrepancia jurídica que justificaba la intervención del organismo de transparencia.

Texto completo

Resolució 181/2019, de 27 de març Número d’expedient de la Reclamació: 73/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Informació reclamada: Informació urbanística i ambiental sobre unes empreses determinades. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Informació ambiental. Llicència ambiental. LAIA. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 12 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 73/2019, presentada p er diverses entitats socials i ciutadanes contra l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de desembre d e 2018, després d’invocar la Llei 27/2006, de 18 de juliol, reguladora del dret d’accés a la informació ambiental (LAIA) i la legislació de règim local, de fer referència a sol·licituds anteriors d’informació emparades en l’LTAIPBG presentades per aportar al·legacions a un procediment urbanístic, les entitats reclamants demanen la informació següent a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: 2.1. Els informes sobre el seguiment de les activitats de les empreses WISA i PSA, en quant al compliment dels requisits condicionants de les seves adequacions a la legislació ambiental, així com l’informe de les mesures requerides per l’Oficina de Gestió Ambiental Qualificada de la Generalitat de Catalunya, de 22 de desembre de 2009; 2.2. Els informes de compatibilitat urbanística de l’activitat de WISA i de PSA. 2.3. Còpia de les llicències ambientals i dels informes de compatibilitat urbanística de qualsevol altra empresa que pugui haver-hi en el sector de la Zona 21 de Can Gavarrot. Demana la tramesa d’aquesta informació a una adreça de correu electrònic. 3. La Reclamació presentada el 12 de febrer de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 19 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 12 de març de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que, entre altres consideracions, indica que el 18 de febrer de 2019 hauria facilitat la informació reclamada a les entitats reclamants, d’acord amb el previst per la LAIA. 6. El 15 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal al representant de les entitats reclamants, tot indicant-li que si no argumenta el contrari en el termini de 5 dies s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud, atès que l’Ajuntament manifesta en el seu informe que el 18 de febrer de 2019 els hauria estat lliurada la informació sol·licitada. Després d’haver vençut aquest termini, no consta a la GAIP cap resposta de les entitats reclamants. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 27 de març de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 73/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per substitució Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.