Solicitud de importes detallados de obras de accesibilidad en instalaciones deportivas municipales y resultado de pérdida de objeto

Resolució 173/2020, de 27 de febrer Número d'expedient de la reclamació: 72/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Import de diverses obres relacionades amb accessibilitat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum: El dret d'accés a la informació pública garanteix poder accedir a la informació materialment existent a l'Administració, no que l'Administració hagi d'elaborar informes a mida de les peticions ciutadanes. És presumible que la informació sol·licitada en aquest procediment forma part dels expedients de les obres en qüestió, i també ho és que la resposta a les qüestions concretes formulades per la persona reclamant requereixi la redacció a mida d'informes a partir de tals expedients. Doncs bé, en aquests casos és perfectament admissible que l'Administració faciliti la informació sol·licitada donant accés a la persona reclamant als expedients que la contenen i que sigui ella qui decideixi la part o parts dels expedients en qüestió que donen resposta a la seva sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament. Obres. Costos. Persones amb discapacitat. Equipaments esportius. Accessibilitat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d'objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 72/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de novembre de 2019 la persona reclamant fa referència a una resposta anterior de l'Institut Barcelona Esports (IBE), que segons el seu parer no permetria distingir el cost específic de les obres destinades a la supressió de barreres arquitectòniques, i sol·licita l'Ajuntament de Barcelona: 2.1. Importi total de les obres realitzades al Camp municipal de rugbi de la Foixarda amb descripció de les tasques i obres realitzades a càrrec d'aquest pressupost. 2.2. Detall concret del pressupost destinat a condicionar les instal·lacions que s'havien quedat obsoletes per a la pràctica esportiva en condicions saludables. 2.3. Detall concret del pressupost destinat a complir la normativa d'accessibilitat a les instal·lacions esportives. 2.4. Importi total de les obres realitzades a les pistes de Pàdel del Bon Pastor. Descripció de les tasques i obres realitzades a càrrec d'aquest pressupost. 2.5. Import desglossat per anys, en ser una obra realitzada en diversos anys. 2.6. Detall concret del pressupost de les obres del Pàdel del Bon Pastor destinat a condicionar les instal·lacions que s'havien quedat obsoletes per a la pràctica esportiva en condicions saludables. 2.7. Detall concret del pressupost de les obres del Pàdel del Bon Pastor destinat a complir la normativa d'accessibilitat a les instal·lacions esportives. Demana de rebre la informació sol·licitada mitjançant correu postal. 3. El 29 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 4. El 4 de febrer de 2020 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant. Adjunta la resposta que li hauria donat l'IBE a la seva sol·licitud, que li indica que té a la seva disposició a l'IBE els projectes als que fa referència la seva sol·licitud, per a la seva consulta i anàlisi. Davant d'aquesta resposta la persona reclamant indica que no ha sol·licitat uns expedients concrets, sinó resposta a unes preguntes determinades i reitera que el que vol rebre són aquestes respostes. 5. El 20 de febrer de 2020 la GAIP rep l'informe municipal i còpia de l'expedient relatiu a la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació. L'informe es remet a la resposta facilitada per l'IBE en relació amb la sol·licitud d'informació de la persona reclamant, i contra la qual aquesta ha formulat les al·legacions indicades per l'antecedent anterior, i conclou que a la vista d'aquests antecedents l'Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada i demana l'arxiu del procediment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Efectivament, l'IBE ofereix a la persona reclamant la consulta dels projectes relatius a les actuacions municipals sobre les quals demana informació. Si bé la persona reclamant rebutja aquesta consulta, en considerar que ha demanat resposta a preguntes concretes, i no accés a uns expedients, l'IBE li ha indicat que la resposta sol·licitada es troba precisament als expedients que li ofereix. El dret d'accés a la informació pública garanteix poder accedir a la informació materialment existent en l'Administració, no que l'Administració hagi d'elaborar informes a mida de les peticions ciutadanes. És presumible que la informació sol·licitada en aquest procediment forma part dels expedients de les obres en qüestió, i també ho és que la resposta a les qüestions concretes formulades per la persona reclamant requereixi la redacció a mida d'informes a partir de tals expedients. Doncs bé, en aquests casos és perfectament admissible que l'Administració faciliti la informació sol·licitada donant accés a la persona reclamant als expedients que la contenen i que sigui ella qui decideixi la part o parts dels expedients en qüestió que donen resposta a la seva sol·licitud. A la vista de les anteriors consideracions, es pot concloure que l'IBE ha donat satisfacció extemporània objectiva a la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació, el que comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. Tanmateix, encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat, ni que els expedients oferts continguin realment tota la informació sol·licitada. Per aquesta raó el fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP en relació a l'execució de les seves resolucions, per al cas que sigui precís fer ús d'elles als efectes de garantir l'accés material a la informació sol·licitada. S'ha de tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació municipal de la sol·licitud d'informació de què deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat d'aquest accés s'ha de considerar un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de febrer de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 72/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar la persona reclamant que comuniqui a la GAIP qualsevol incidència en l'execució d'aquesta resolució que afecti els seus drets i interessos. 3. Disposar la publicació de la Resolució 173/2020 al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.