Desestimada 17/03/2023 · 72 días en resolverse

Reclamación por acceso a informes y actas de procesos de estabilización de personal funcionario con resultado de desestimación e inadmisión parcial

Se solicitó a la Dirección General de Función Pública acceso a informes jurídicos y actas sobre un proceso de selección (convocatoria 300). El reclamante alegó la falta de acceso a dichos documentos. La GAIP desestimó parcialmente la solicitud por inexistencia de la información y la inadmitió parcialmente por vulnerar el principio de congruencia al ampliar el objeto de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación es desestimada en cuanto a los informes jurídicos ya que la Administración acreditó la inexistencia de tales documentos, basando el contenido de las bases directamente en la Ley 20/2021.
2 Se declara la inadmisibilidad de la solicitud de actas de reuniones por constituir una ampliación del objeto de la reclamación, vulnerando el principio de congruencia al no haber sido solicitadas previamente a la Administración.
3 La GAIP confirma que el derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
4 El organismo determina que no cabe valorar la condición de información pública o consulta jurídica de las actas debido a la inadmisibilidad procesal de la petición en sede de reclamación.

Texto completo

Resolució 264/2023, de 17 de març Número d’expedient de la Reclamació: 71/2023 Administració reclamada: Direcció General de Funció Pública. Departament de la Presidència. Informació reclamada: Diversa informació en relació amb un procés de selecció. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i inadmissió parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ja va informar en resposta a la sol·licitud d’informació i prèviament a la reclamació, sobre la inexistència de la informació sol·licitada i reclamada, indicant que no existien antecedents ni informes jurídics que justifiquin i motivin el contingut de les bases reguladores de la convocatòria 300, sinó que el contingut de les bases es va determinar d’acord amb la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. Pel que fa a la petició de les actes inclosa en la reclamació, suposa, efectivament i com indica la DGFP, una ampliació de l’objecte de la reclamació que resulta inadmissible en aplicació del principi de congruència, i per tant, no correspondria fer cap valoració en aquesta resolució sobre la seva condició d’informació pública i de consulta jurídica, al marge que la DGFP hagi decidit lliurar la informació en el marc d’aquest procediment. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Personal. Oposicions. Reclamació contra inadmissió. Inexistència de la informació. Congruència de la reclamació. Consultes jurídiques. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 20 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 71/2023, presentada contra la Direcció General de Funció Pública del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de desembre de 2022 la persona reclamant demana al Departament de la Presidència “accés als antecedents i informes jurídics d’acompanyament a la Resolució PRE/1820/2022, de 9 de juny, de convocatòria dels processos d'estabilització, mitjançant el sistema selectiu excepcional de concurs de mèrits, en relació amb els cossos, escales o especialitats de personal funcionari de l'Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de Funció Pública (núm. de registre de la convocatòria 300), que justifiquen i motiven el contingut de les bases reguladores del procés selectiu”. 3. El 13 de gener de 2023, el cap de l’Àrea de Bon Govern de la Secretaria d’Administració i Funció Pública resol la sol·licitud d’accés en els següents termes: (...) “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que la informació detallada sobre les actes, reunions i informes jurídics referents a la Resolució PRE/1820/2022, de 9 de juny, (convocatòria 300) i la Resolució PRE/3976/2022, de 16 de desembre, (convocatòria 600) no existeix actualment, en la mesura que el contingut de les bases es justifica en el que estableix la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. D’acord amb el que s’ha exposat, Resolc: No admetre la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 13 de desembre de 2022 per la persona sol·licitant.” 4. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2023 reitera la petició d’obtenir els antecedents i informes jurídics d’acompanyament a la Resolució PRE/1820/2022 que justifiquen i motiven el contingut de les bases reguladores del procés selectiu, i afegeix una segona pretensió d’accés a informació pública: ”b) Desitjo rebre totes les Actes de les sessions i reunions del Grup de Treball d’Estabilització i Reducció de la Temporalitat en l’Ocupació Pública, dependent de la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat, i dels Acords de la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat de Catalunya que són la base i fonament previ a l’aprovació de la Resolució PRE/1820/2022, de 9 de juny, de convocatòria dels processos d'estabilització, mitjançant el sistema selectiu excepcional de concurs de mèrits, en relació amb els cossos, escales o especialitats de personal funcionari de l'Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de Funció Pública (núm. de registre de la convocatòria 300), i a la Resolució PRE/3976/2022, de 16 de desembre, de convocatòria dels processos d'estabilització, mitjançant el sistema selectiu de concurs oposició, en relació amb els cossos, escales o especialitats de personal funcionari de l'Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de Funció Pública (núm. de registre de la convocatòria 600). Vull rebre tots els informes tècnics previs a l’aprovació d’aquestes resolucions, així com tot l’expedient, antecedents i fonaments vinculat al procés d’estabilització de l’ocupació temporal de la Generalitat de Catalunya. El període temporal és de la seva constitució de l’esmentat Grup de Treball i dels Acords de la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat que facin referència al procés extraordinari d’estabilització, fins a la data en què se’m faci arribar aquesta documentació. En cas d’estimació de la sol·licitud, desitjo rebre la informació en format PDF, i en cas de no existir aquesta informació, demano amb caràcter exprés que s’informi i es digui expressament que no hi ha cap informe justificatiu que motivi el contingut del barem de mèrits previst en les Resolucions de Presidència que aproven les bases reguladores i la convocatòria dels processos d’estabilització de la Generalitat de Catalunya.” 5. El 31 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El mateix 31 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 22 de febrer de 2023 la GAIP rep l’informe del Departament de la Presidència, que es manifesta confirmant la inadmissibilitat de la sol·licitud considerant que, com ja es va indicar en la seva resolució, no existeixen els informes jurídics previs a la resolució que es sol·liciten, en la mesura que no hi ha un expedient amb documentació prèvia a la resolució, sinó que el contingut de les bases es justifica en el que estableix la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. En relació amb la segona petició d’informació, fa constar la seva inadmissibilitat per constituir una consulta jurídica en considerar que requereix de la interpretació per part dels receptors de la sol·licitud sobre quins són els acords als quals el recurrent fa referència en l’esmena de la sol·licitud i que ell considera són la base i fonament previ per a l’aprovació de la Resolució PRE/1820/2022, de 9 de juny, i assenyala igualment la seva incongruència perquè no havia estat prèviament sol·licitat a l’Administració, però tanmateix, “donat que l’Administració té les actes sol·licitades en el recurs i, en base al principi d’eficàcia pel qual han de moderar la seva actuació les administracions públiques de Catalunya, s’aporten en aquest informe les actes de la Mesa General de Negociació referents a: - l’Acord de 9 de maig de 2022 en relació amb l'oferta d'ocupació publica d'estabilització de l'ocupació temporal de la Generalitat de Catalunya - l'Acord de 18 de maig de 2022, en relació amb els mèrits en la via excepcional d'accés per concurs de mèrits per a l'estabilització de l'ocupació temporal de llarga durada - l’Acord de 8 de juny de 2022 en relació amb el procés d’estabilització de l’ocupació temporal de llarga durada sobre determinades especificitats de valoració de mèrits de l’àmbit d’execució penal, cos de diplomatura: educació social i cos d’advocacia”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ja va informar en resposta a la sol·licitud d’informació i prèviament a la reclamació, sobre la inexistència de la informació sol·licitada i reclamada, indicant que no existien antecedents ni informes jurídics que justifiquin i motivin el contingut de les bases reguladores de la convocatòria 300, sinó que el contingut de les bases es va determinar d’acord amb la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. Pel que fa a la petició de les actes inclosa en la reclamació, suposa, efectivament i com indica la DGFP, una ampliació de l’objecte de la reclamació que resulta inadmissible en aplicació del principi de congruència, i per tant, no correspondria fer cap valoració en aquesta resolució sobre la seva condició d’informació pública i de consulta jurídica, al marge que la DGFP hagi decidit lliurar la informació en el marc d’aquest procediment. D’acord amb l’exposat, és pertinent desestimar la reclamació i confirmar l’adequació de la resolució de la DGFP contra la què es reclama, vist que la informació sol·licitada i reclamada és inexistent, i inadmetre la reclamació en relació amb la pretensió d’ampliar el seu objecte a informació que no ha estat prèviament sol·licitada a l’Administració, per vulnerar el principi de congruència. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de març de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 71/2023 desestimar la reclamació en relació amb els antecedents i informe jurídics que justifiquen i motivin el contingut de les bases reguladores de la convocatòria 300, declarats inexistents en la Resolució de la DGFP contra la què es reclama, i inadmetre la reclamació en relació amb la petició de les actes, per ser incongruent de la què deriva aquest procediment. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.