Consulta sobre autorización de terrazas de bar y normativa aplicable

Resolució 83/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 71/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA Informació reclamada: Consulta sobre autorització de terrasses de bar. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud i l’article 42.1 de la mateixa Llei que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En aplicació d’aquests preceptes, cal entendre que el termini per resoldre la sol·licitud presentada el 18 de desembre finia el 19 de gener, ja que el mes previst a aquests efectes es comença a comptar des de l’endemà, el 19 de desembre. Per tant, el 19 de gener, data de presentació de la Reclamació, l’Ajuntament de Tarragona encara es trobava dins del termini hàbil per resoldre. En conseqüència, la Reclamació és prematura. La sol·licitud de la que deriva la Reclamació demana que l’Ajuntament valori jurídicament una activitat i determini si es podria autoritzar i caldria clausurar. Cap d’aquestes peticions demana informació pública tal com hem vist que la defineix l’article 2.b LTAIPBG, sinó actuacions administrativa de naturalesa diferent, com ara respondre una consulta jurídica o política i clausurar una activitat. Per tant, el seu objecte no és l’exercici del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual també és procedent inadmetre la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Horaris comercials. Mercat ambulant. Reclamació prematura. Terminis. Informació Pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 71/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de desembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona si ESPIMSA pot autoritzar la instal·lació de la terrassa de bar com una concessió de parada de venda no sedentària a establiments l’activitat principal dels quals es desenvolupa en un local fixe i la seva activitat de terrassa és accessòria a la principal. També demana quina norma o ordenança empara a ESPIMSA per fer concessions de parada a terrasses de bar en espais de domini públic. 3. La Reclamació presentada el 25 de gener de gener de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta municipal a la seva sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud i l’article 42.1 de la mateixa Llei que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En aplicació d’aquests preceptes, cal entendre que el termini per resoldre la sol·licitud presentada el 24 de desembre finia el 25 de gener, ja que el mes previst a aquests efectes es comença a comptar des de l’endemà, el 25 de desembre. Per tant, el 25 de gener, data de presentació de la Reclamació, l’Ajuntament de Tarragona encara es trobava dins del termini hàbil per resoldre. En conse qüència, la Reclamació és prematura. L’article 32 RGAIP reitera els terminis indicats al paràgraf anterior i l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP que incompleixen aquests requisits. Per tant, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa, sens perjudici que la persona reclamant la pugui presentar de nou tan bon punt hagi finit el termini de resolució de la seva sol·licitud establert per l’article 33.1 LTAIPBG. Per una altra banda, l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública en els termes següents: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. I l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud de la que deriva la Reclamació demana que l’Ajuntament valori jurídicament l’autorització de terrasses de bar en determinades circumstàncies i que indiqui la normativa de empara determinades concessions. Cap d’aquestes peticions demana informació pública tal com hem vist que la defineix l’article 2.b LTAIPBG, sinó actuacions administratives de naturalesa diferent, concretament respondre una consulta jurídica sobre valoracions o situacions hipotètiques. Per tant, el seu objecte no és l’exercici del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual també és procedent inadmetre la Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 71/2020 per prematura i perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.