Acceso a información sobre expedición de títulos universitarios y suplementos europeos en la Universitat de Girona

Resolució 301/2019, de 23 de maig Número d’expedient de la reclamació: 71/2019 Administració reclamada: Universitat de Girona Informació reclamada: Expedició de títols universitaris i suplements europeus al títol. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Pel que fa a la segona pretensió, la GAIP entén que és una pretensió que no es fonamenta ni en els termes de la sol·licitud, ni en la legislació reguladora del dret d’accés a la informació pública. De fet, no és infreqüent l’existència de sol·licituds d’informació pública que, en atenció a diverses circumstàncies (complexitat de la sol·licitud, necessitat d’esperar algun esdeveniment per a poder facilitar part de la informació sol·licitada, manca de comprensió cabal dels termes o abast de la sol·licitud per l’Administració reclamada, o altres), són ateses amb una certa gradualitat. En conseqüència, no hi ha base jurídica per a que la GAIP pugui obligar a la UdG a recopilar en una única resolució tota la informació sol·licitada que ha anat facilitant a la persona reclamant; per això el requeriment comentat per l’antecedent 23 es limita a traslladar-li la petició en aquest sentit de la persona reclamant, assenyalant que atendre-la queda a la discrecionalitat de la Universitat. Paraules clau: Universitats públiques. Contractes. Títols acadèmics. Reclamació contra silenci. Accés gradual a la informació. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 71/2019, presentada contra la Universitat de Girona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de gener de 2019 la persona reclamant, després d’invocar l’article 17 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), presenta la següent sol·licitud d’informació pública al Rector de la Universitat de Girona: 2.1. Títols universitaris oficials: a. Nombre de títols impresos en format paper. b. Nombre de títols sol·licitats pels estudiants en format electrònic. c. Nombre de títols expedits en format electrònic. d. Normativa de sol·licitud i expedició de títols universitaris en format electrònic (a més del text, indicar la data i òrgan d’aprovació). 2.2. Suplement europeu al títol a. Real Decret 1044/2003 - Nombre de suplements impresos en format paper. - Nombre de suplements sol·licitats pels estudiants en format electrònic. - Nombre de suplements expedits en format electrònic. b. Real Decret 22/2015 - Nombre de suplements impresos en format paper. - Nombre de suplements sol·licitats pels estudiants en format electrònic. - Nombre de suplements expedits en format electrònic. c. Normativa de sol·licitud i expedició de suplement europeu al títol en format electrònic (a més del text, indicar la data i òrgan d’aprovació). d. Si és possible, les dades separades per Grau i Màster. Si la impressió i expedició dels títols universitaris oficials i suplem ents europeus al títol en format paper o electrònic es realitza a través d’una empresa externa, sol·licito conèixer la informació dels contractes, així com l’import facturat per contracte/any natural. En aquest cas les dades sol·licitades dels apartats 1 i 2 han d’estar referenciades por contracte. Sol·licitud de dades des de l’1 de gener de 2010. 3. La Reclamació presentada el 9 de febrer de 2019 indica que la Universitat de Girona no hauria respost la sol·licitud d’informació anterior. 4. El 13 de febrer de 2019 la persona reclamant, segons manifesta a la GAIP, rep la resposta següent de la Universitat de Girona: la direcció electrònica en la qual pot consultar l’activitat contractual de la Universitat i la indicació de que el contracte vigent per a l’expedició de títols acadèmics i altres certificats i diplomes es va formalitzar el 5 de setembre de 2018. 5. El 13 de febrer de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que la resposta anterior no li facilita la informació sol·licitada i reitera la seva voluntat d’obtenir-la. 6. El 14 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la Universitat de Girona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 7. El 8 de març de 2019 la Universitat comunica a la GAIP la documentació indicada per l’antecedent anterior. El seu informe assenyala que no és cert que no facilités la informació a la persona reclamant, ja que se la va remetre al perfil del contractant de la seva seu electrònica, se li va facilitar la data de formalització del contracte vigent i se li va indicar que l’elaboració de la resta d’informació sol·licitada suposava una tasca excessiva i més en el breu termini de temps previst legalment. L’informe argumenta que “l’extracció de dita informació per part de la Universitat no és automatitzada, sinó que requereix una tasca manual laboriosa de recopilació de la informació, que suposa una càrrega de treball realment excessiva i desproporcionada pel nostre personal, atès el volum i complexitat de la informació sol·licitada, l’ampli període de temps demanat (més de 9 anys) i el breu termini en què aquesta informació s’ha de facilitar”. En conseqüència, la Universitat considera que en aquest cas concorre la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds de l’article 29.1.b LTAIPBG. 8. L’11 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe de la Universitat a la persona reclamant i li ofereix 10 dies per a formular al·legacions. 9. L’11 de març de 2019 la GAIP fa referència a la Universitat de l’informe rebut i li planteja la següent consideració: per l’experiència de reclamacions similars, en relació amb altres universitats, m’interessaria saber si podríeu facilitar la informació relativa al nombre de títols emesos en el marc de cada contracte i any a partir de les dades que han de figurar en els pagaments del contracte, ja que si s’ha previst per raó de preu per unitat, en el pagament del contracte hauria de constar el nombre d’unitats (títols o suplements) pagats (per any o pel termini de que es tracti). 10. L’11 de març de 2019 la persona reclamant, a la vista de l’informe de la Universitat, considera que no li aporta la informació sol·licitada sobre el nombre de títols i suplements, ni la relativa a la normativa d’expedició dels mateixos en format electrònic que s’estaria aplicant. Adjunta les resolucions de dues universitats espanyoles que, sembla que li faciliten la informació sol·licitada. 11. L’11 de març de 2019 la GAIP trasllada les consideracions anteriors de la persona reclamant a la Universitat. 12. El 25 de març de 2019 la Universitat notifica a la GAIP informació addicional, que inclou el nombre de títols i suplements de grau i de màster impresos per a cada un dels anys des del 2010 fins el 2018. 13. El 4 d’abril de 2019 la GAIP trasllada la informació addicional anterior a la persona reclamant, indicant-li que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. 14. El 5 d’abril de 2019 la persona reclamant assenyala que la informació facilitada per la Universitat no està agrupada per contracte i no inclou la relativa a l’import facturat per contracte i any, dades que insisteix en voler obtenir i argumenta sobre la base de la informació contractual de la pròpia Universitat que es tracta d’informació que aquesta entitat hauria de tenir al seu poder. 15. El 10 d’abril de 2019 la GAIP remet a la Universitat les consideracions de l’antecedent anterior. 16. L’11 d’abril de 2019 la Universitat comunica a la GAIP la facturació i els títols i suplements de títol emesos anualment des del 2010, desglossant per l’any 2018 la facturació corresponent al contracte vigent i l’anterior. 17. El 17 d’abril de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació indicada per l’ antecedent anterior, assenyalant-li que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es procedirà a finalitzar la Reclamació per la pèrdua del seu objecte. 18. El 17 d’abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP les següents al·legacions: “ En  l’escrit del Vicerrector  de Qualitat i Transparència d’11 d’abril de 2019 dirigit a la Comissió de  Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública  s’hi recullen els imports facturats des del 2010  al 2018, uns  689.449,24 € (abans  del contracte de data 5 de setembre de 2018). La informació no  s’agrupa per contrac tes tal i com es va sol∙licitar. No queda clar si no s’agrupa  la informació per  contracte perquè no hi havia contractes  o simplement perquè no es vol subministrar.  El nivell de  facturació anual és el suficientment  important  (més de 70.000  euros/any  de mitja) com perquè  no  hi hagi hagu t contractes. En cas que s’hagi facturat sense contracte, la universitat ha d’indicar‐ho  expressament a la resolució i indicar com a mínim la informació de la/les empresa/es que han  facturat durant aquest període aquestes quantitats.  Tampoc s’agrupen la informació del nombre de títols i suplements per contracte (...)  Por tot l’anterior, sol·li cito que es tingui per atès el requeriment i s’incorpori  a l’expedient de  reclamació i s’exigeixi a la Universitat que agrupi la informació per contracte, i en cas que no hi  hagi contractes anteriors a setembre de 2018, es faci constar el nom de la/es empresa/es  que han  prestat el serv ei i han facturat per aquest durant aquests anys”. 19. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada les anteriors al·legacions a la Universitat, oferint-li un termini de cinc dies per a facilitar la informació sol·licitada per elles. 20. El 6 de maig de 2019 la Universitat aporta informació addicional a la GAIP. Indica el nom, NIF i direcció de l’empresa que hauria facturat el servei d’expedició de títols i suplements de títol des de 2010 fins el 5 de setembre de 2018 i ofereix un llistat en el qual consten el número de factura, la data de la factura, la descripció i l’import liquidat pels títols i els suplements emesos en el període citat. 21. El 7 de maig de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació addicional indicada a l’antecedent anterior i l’adverteix que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari finalitzarà la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 22. El 8 de maig de 2019, en resposta a la comunicació anterior, la persona reclamant indica a la GAIP que la informació facilitada per la Universitat segueix sense aclarir si els imports anteriors al contracte actual han estat facturats a través d’algun tipus de contracte. També demana a la GAIP que requereixi a la Universitat una única resolució que unifiqui tota la informació facilitada al llarg de la tramitació de la seva sol·licitud i posterior Reclamació. 23. El 10 de maig de 2019 la GAIP comunica les al·legacions indicades per l’antecedent anterior a la Universitat, a la qual li requereix que en doni resposta en el termini de cinc dies, indicant si existia un contracte anterior a l’actual i oferint, en cas afirmatiu, les característiques bàsiques d’aquest. Pel que fa a la sol·licitud d’una única resolució que faciliti tota la informació lliurada a la persona reclamant mitjançant diverses actuacions, la GAIP manifesta a la Universitat el seu criteri de que tal petició queda a la seva discrecionalitat. 24. El 16 de maig de 2019 la GAIP rep la resposta de la UdG al requeriment anterior. Assenyala expressament que amb anterioritat al contracte vigent per a l’expedició de títols i suplements no disposava de cap contracte amb aquesta finalitat. Assenyala també que degut a l’atenció requerida per altres tasques de la Universitat dona per completada la seva resposta a la informació sol·licitada, de manera que s’absté de confeccionar la resolució única sol·licitada per la persona reclamant. 25. El 16 de maig de 2019 la GAIP comunica la resposta anterior de la Universitat a la persona reclamant. 26. El 16 de maig de 2019 la persona reclamant reitera la seva sol·licitud de que tota la informació sol·licitada li sigui remesa en una resolució única. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud prèvia d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la Universitat ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Certament, no ha estat un procés curt, ni senzill, ja que han fet falta varis requeriments a la Universitat per a aconseguir finalment que, mitjançant diversos lliuraments d’informació, s’hagi facilitat la informació sol·licitada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta ja que s’han esvaït els motiu s de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit. Les darreres al·legacions formulades per la persona reclamant (antecedent 22) només mantenen dues demandes: l’especificació de si amb anterioritat a l’actual contracte n’existia un altre amb l’objecte d’ externalitzar l’emissió de títols i suplements, per una part, i el lliurament de tota la informació facilitada al llarg del procediment mitjançant una única resolució. Pel que fa a la primera qüestió, si bé podia deduir-se fins a cert punt la resposta de la documentació facilitada per la Universitat, el fet que la sol·licitud demanava expressament les dades principals del contracte, en cas d’existir, justificava un nou requeriment a la Universitat (antecedent 23), que va ser respost dins de termini i assenyalant taxativament que no existia tal contracte anterior, pel que aquesta qüestió queda definitivament aclarida. Pel que fa a la segona, la GAIP entén que es una pretensió que no es fonamenta ni en els termes de la sol·licitud, ni en la legislació reguladora del dret d’accés a la informació pública. De fet, no és infreqüent l’existència de sol·licituds d’informació pública que, en atenció a diverses circumstàncies (complexitat de la sol·licitud, necessitat d’esperar algun esdeveniment per a poder facilitar part de la informació sol·licitada, manca d’entesa cabal dels termes o abast de la sol·licitud per l’Administració reclamada, o d’altres), són ateses amb una certa gradualitat. En conseqüència, no hi ha base jurídica per que la GAIP pugui obligar a la UdG a recopilar en una única resolució tota la informació sol·licitada que ha anat facilitant a la persona reclamant; per això el requeriment comentat per l’antecedent 23 es limita a traslladar-li la petició en aquest sentit de la persona reclamant, assenyalant que atendre-la queda a la discrecionalitat de la Universitat. L’important d’aquest procediment (obtenir la informació pública sol·licitada) ja s’ha aconseguit; el fet d’haver estat necessaris varis requeriments sens dubte ha perjudicat a la persona reclamant i ha endarrerit injustificadament el seu accés a la informació sol·licitada; però no per això es pot obligar a la Universitat a una prestació no exigible jurídicament, que podria redundar en un detriment de les seves altres responsabil itats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 71/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.